Des de l’Ajuntament de València estem satisfets per la importància quel’alimentació està cobrantcada dia més entreun sectorimportant de la societat.
Joves i grans ens qüestionem què i com mengem, i des de distintes administracions i des de distints sectors econòmics es fan esdeveniments que tenen a vore d’una manera o altra amb el menjar. I no és per a menys: el menjar genera negoci, genera estatus, genera modes, és tendència.
Aquesta és la realitat actual: l’alimentació es posa de moda i es reivindica a través del territori: la nostra horta i a través del producte, un producte de qualitat reconeguda a nivell internacional.
Per això defensem la distribució a través dels nostres mercats i de la nostra singular manera de optar pels canals curts de comercialització, en la nostra centenària Tira de Comptar i com no, a través de la gastronomia impulsant els productes de proximitat, els de kilòmetre 0, eixos que podem, com a consumidors, comprar directament al productor.
València es convertix en avantguarda de tota aquesta nova actuació, des de quefou triadaCapital Mundial de l’Alimentació en 2017. En octubre de 2015 la nostra ciutat signà a Milà el pacte per unes polítiques alimentàries urbanes junt a més de cent ciutats de tot el món. Eixe compromís ens obligava i ens estimulavacom a govern local, perquè així ho creiem , des d’una òptica mundial. Això es va quedar reflexat enla filosofia de l’esborrany del nostre pla d’acció integral per a la promoció de l’activitat i el territori agrícola(paipata).Aquest, entre altres moltes coses, comportava caminar cap unes noves polítiques alimentàries. Ivam ser triats, perquè des de pràcticament el començament de 2016 nosaltres ja estàvem treballant molt i de manera molt transversal.Des de FAO ho sabien. A més, es desenvoluparen altres actuacions: peracord plenari vam decidir adherir-nosa la xarxa de ciutats per l’agroecologia i també a la plataformaintervegas.
I si bé aquesta política ens projecta internacionalment, tampoc hem oblidat les actuacions i el nostre compromís anivell local, treballant amb molts sectors, col·lectius i organitzacions professionals, amb la Universitat Politècnica a través de la càtedra Tierra Ciutadana, i amb fundacions privades. D’aquesta manera aconseguirem fer d’una manera rigorosa i plural, la diagnosi de com mengen els valencians i introduir noves sensibilitats que ens permitiria desenvolupar un pla d’actuació.
Per dur a terme tot açò havíem i hemde superar encara,alguns importants reptes, entre ells, treballar tant com podemen: 1) Afavorir amb noves eines el relleu generacional en l’activitat agrícola (l’edat mitjana dels i les nostres llauradores està prop dels 70 anys). Aquest plantejament, junt a la posada en marxa, fa pocs mesos del banc de terres sónpassos que ens porten en bona direcció.
2) Potenciar la participació social en els nostres projectes. Com a mostra, el Consell Alimentari Municipal, el primer constituït en l’estat espanyol,ha generat grans espais de debat i de consensos, (un tema com aquest de l’alimentació ha de ser un tema consensuat). Un projecte ha vist,després de dosanys d’intensa feina, la seua conclusió en l’aprovació i constitució d’aquesta.
3) Millorar la rendibilitat de la producció agrícola, perquè sense un reconeixement econòmic digne de l'activitat agrícola, no hi ha futur per al sector: si qui treballa la terra no pot viure d’ella amb dignitat,abandonarà . Per fer açò possible havíem i hem promocionatels mercats i el comerç local, amb la defensa del producte de proximitat. Conscients que han de conviure amb la distribució d’operadors més grans, estem impulsant plataformes de venda directa i canals curts de comercialització locals (com ara nous mercats als carrers o les Tires de Comptar als mercats de districte agroalimentaris de dimensions reduïdes)
4) Protegir el territori agrícola com un patrimoni estratègic únic. Aquest és un objectiu que hem de transmetre, millorat si és possible, a les noves generacions. Conscients de la importància d’aquests fràgils ecosistemes productius que ens envolten,font de riquesa present i futura,hem d’impulsar actuacions conjuntes de cooperació amb la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural per a aconseguir el seu reforçament i un futur pròsper.
5) La introducció de la bona governança. Caldrà potenciar per un temps, pot ser unsquants anys,la transició amable entre les distintes formes del conreu de la terra. Per això, i amb l’acompanyament que siga precís, es tractarà de facilitar l’aprenentatge entre unes generacions i altres.
Juntament amb aquests reptes, som conscients de la importància de sensibilitzar a la nostra ciutadania del paper de l’alimentació en la nostra salut, en casa, en la restauració, en els menjadors escolars, en els hospitals, en les residències de majors en definitiva, en tots els àmbits. No podem consentir tot l’allau de malalties que estem observant se’n deriven d’una incorrecta alimentació. Considerem que és una responsabilitat per al govern de la nostra ciutat orientar una part de les nostres actuacions cap a aquestes directrius. Volem manifestar que estem rebent els reconeixements tant a nivellde l’estat com a nivell internacional, i tenim la gran oportunitat perquè, com diuen els experts, estem dotats d’una de les hortes periurbanes millors del món.
L’alimentació és una de les darreres conseqüències d’una sèrie de polítiques que afecten al territori, i tant el govern municipal com la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural treballem en eixe sentit.
Dins la nostra estratègia ja hem inclòs l’elaboració del Pla Estratègic Alimentari de la ciutat de València en el llindarde l’any 2025, treball que anirà plasmant-se en plans d’acció de dos anys de durada i on s’establiran indicadors que mesuraran el seu grau de compliment. Eixe pla marc fou aprovat la setmana passada per més de 50 entitats i organitzacions que han treballat en la seua elaboració.
Des de l’Ajuntament teníem i tenim uns reptes per a implementar l’estratègia aprovada, fonamentats en la coordinació entre regidories i seccions relacionades enmatèria de polítiques agroalimentàries.Estem revisant i modificant polítiques, plans i normes existents a nivell local per afavorir la creació de nous sistemes alimentaris orientats a una alimentació saludable, i moltimportant: estem dedicant grans esforços en implicar a tots els sectors del sistema agroalimentari en el desenvolupament, l’actuació i l’avaluació del programes i iniciatives en este àmbit.
Per resumir el pla ha de caminar cap a la transició a un sistema agroalimentari local, que siga més just, més sostenible, resilent, segur i inclusiu.
L’alimentació, com element transversal, que afecta les nostres vides és un aspecte que ha d’estar inclòs també en la política per que en definitiva, afecta a tots els àmbits: l’economia, el medi ambient, la salut, l’agricultura urbana i periurbana, la cultura i els comportaments de justícia social. Tot això ho hem de fer entre tots, de forma consensuada per les formacions polítiques presents a l’Ajuntament que dimarts passat votarenfavorablement l’Estratègia agroalimentària, una estratègia que ha de ser l’estratègia de totes i tots, més enllà del panorama electoral.
Consol Castillo.
Regidora d’Agricultura, Horta i Pobles de València