La transició democràtica a l'Estat espanyol fou feta sobre les brases encara vives del franquisme i liderada en bona mesura per les mateixes elits beneficiades pel colp d'estat de 1936 i el règim de terror imposat pel franquisme. No fou tan modèlica ni pacífica com ens volen fer creure i costà no menys de 700 vides humanes. Sobre la Constitució i la restauració monàrquica imposada per Franco hi pesà sempre l'amenaça militar. El pas d'una dictadura pura i dura a una democràcia avalada per les grans potències però amb greus descosits que lluny d'haver estat reparats han anat eixamplant-se gràcies al relleu en el govern espanyol dels dos grans partits del règim, deixà inqüestionat i blanquejat per la nova legalitat el genocidi franquista. 43 anys després de la mort de Franco es parla ara de traslladar les seues despulles a un lloc més discret (però sense qüestionar el destí d'eixa ignomínia del Valle de los Caídos), 43 anys després les fosses de morts anònims i les cunetes de les carreteres encara són plenes, sense reparacions ni condemnes (ni que només fossen simbòliques) per tantes injustícies.
Els últims anys el poder judicial espanyol ha quedat despullat davant l'opinió pública com el que és, un sistema corrupte al servei de les elits, molt allunyat dels estàndards democràtics europeus. El darrer escàndol de les hipoteques, en què per pressions de la banca el TS s'esmena a ell mateix, no és un cas aïllat sinó la punta de l'iceberg d'una deriva autoritària que s'engreixa amb la causa general contra l'independentisme català i que en els últims anys ha conculcat tants drets elementals i constitucionals que ja és difícil parlar d'estat de dret en referir-nos a l'espanyol. Als revessos judicials soferts a Alemanya, Bèlgica, Escòcia o Suïssa a compte de les falses acusacions de rebel·lió al president Puigdemont i els altres exiliats, hi hem de sumar la sentència del Tribunal Suprem europeu del cas Otegi o l'exili de Valtònyc, i les denúncies d'Amnistia Internacional i Human Rights Watch i de grups de parlamentaris europeus entre molts d'altres. Però per sobre de totes aquestes injustícies, l'existència de presos polítics en presó preventiva (alguns d'ells més d'un any) acusats de delictes que no van cometre és la més sagnant i insuportable.
Per això, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià pensem que no és aquest o aquell aspecte del règim del 78 el que s'ha de reformar, que el que cal no és una neteja superficial que deixe les coses en el fons tan brutes com són ara, sinó un replantejament des de noves bases democràtiques. Des de la monarquia corrupta, cada dia més impopular, al sistema judicial, passant per les elits extractives responsables de l'espoli econòmic dels valencians i valencianes, el sistema financer, l'ineficient i amortitzat model autonòmic, el descrèdit creixent dels partits que hi donen suport, els mitjans de comunicació comprats i manipulats pel poder, cal replantejar-s'ho tot des de la base. Perquè els valencians i valencianes tenim el dret de decidir, tombem el règim corrupte del 78.