Opinión

Pedro Sánchez o una gallina que no pon ous

Guardar

El nou govern d’Espanya, encapçalat pel socialista Pedro Sánchez, és com una gallina que no pon ous per als valencians. Sí, ens la podem menjar, però al dia següent tornarem a tindre fam. De res val la presència valenciana en el Govern d’Espanya si Ábalos i Montón no agranen cap a casa. El primer que va fer el PSPV va ser retirar les esmenes que varen fer als Pressupostos per a millorar la dotació que ens corresponia als valencians i mitigar d’esta manera el deficient finançament, però d’això res ha quedat.

Ara, Pedro reconeix que no hi ha temps per a reformar el sistema de finançament. I ens ho diu amb un somriure cínic, per a dir-nos, cinc minuts després, que pensa acabar la legislatura fins a 2020. Pareix que ara que han tirat a Rajoy el problema del finançament s’ha solucionat, com si fóra només cosa d’un PP cada dia més antivalencià i no d’un PSOE que mai ha sabut, ni vullgut, fer que els valencians tinguérem, com a mínim, els mateixos recursos que la mitjana de l’Estat. No, no és una qüestió d’un o altre partit, és una qüestió de que si no som capaços d’articular un partit que, de la mateixa manera que fan el PNB o Coalició Canària, negocie sense por i amb els interessos valencians com a bandera, mai farem res.

No podem seguir esperant com el xiquet que espera als Reis d’Orient. Ja sabem que no existixen, que cal lluitar, que cal no ajocar el cap. És el moment de que alcem la veu, que no callem, que ens reivindiquem com a societat moderna i plural però unida, conscient i orgullosa de les nostres tradicions per a demanar allò que, per justícia, ens correspon: un finançament responsable.

Sense un nou model de finançament no tindrem trens, metros, transport metropolità, escoles en condicions i centres de salut moderns i àgils, per posar exemples palpables del dia a dia. Ja sabem que per a Pedro, una gallina que no pon ous, la Comunitat Valenciana no és ni una comunitat històrica, per molt que Ximo Puig diga que Pedro sap perfectament que sí. I com a invisibles que som, ens tracten.

Unim-nos, des del centrisme, l’autonomisme i el valencianisme per a tindre els ous que ens corresponen. Mai més volem ser invisibles, mane qui mane. Ara o mai.

Sandre Llopis de PauDemòcrates Valencians

Destacados