Quan pensem en el significat de Cultura o ens referim a aquesta en una conversa, sovint ens ve al cap un conjunt d'activitats humanes englobades en què anomenem les Belles Arts com la pintura, el teatre, la cançó o la dansa, d'entre altres -amb el pas del temps, per cert, cada vegada s'afegixen més disciplines. Però la cultura no es limita a esta interpretació com bé ens explica l'antropologia.
Cultura en tota la seua dimensió fa referència a les diferents construccions socials que la Humanitat al llarg del temps -en línia temporal- i arreu de les societats -en amplitud- ha generat i reproduït com a elements humans d'enteniment, creació i relació. Si la Ciència és el mecanisme a través del qual l'ésser humà es relaciona amb la natura, la Cultura és el mecanisme a través del qual l'ésser humà es relaciona amb altres éssers humans, l'element central de la societat.
Dins de la Cultura trobem tot un seguit d'elements que ens semblen tan naturals pel seu desenvolupament i ús, que no comprenem d'entrada i sense una profunda reflexió, que no són sinó una creació pròpia que és, però podria no ser-ho o podria ser-ho d'una altra forma. L'exemple més clar és la comunicació (llenguatge, escriptura, lectura); però també podríem fer referència a la família (no a la reproducció biològica, sinó a l'adscripció i creació d'un nucli social entorn de parentius).
Deixant de banda els elements més profunds de la cultura, aquells que s'arrelen al pilar més profund de l'ésser humà i de la societat en què viu, vull fer referència a dos camps de la Cultura que són fonamentals i positius per a qualsevol societat, també per a la nostra: l'Art i la Tradició.
L'Art és, ara sí, les disciplines que s'inclouen en el camp de les Belles Arts que abans he fet referència. Si bé des de la Modernitat aquestes han pres una importància major, l'art ha estat present des de ben prompte del naixement de l'ésser humà, com ho demostren les pintures rupestres a les coves -malauradament no sabem si existien altres expressions artístiques per la seua falta de conservació.
L'Art a parer meu aporta dos qüestions importantíssimes tant a l'ésser humà com a la societat: la imaginació i el goig. D'una banda desperta i desenvolupa un element que ens fa humans com és la imaginació, la capacitat de crear i desenvolupar idees més enllà del ja existent. Eixe esforç i risc incombustible que satisfà les nostres ganes innates per créixer i desenvolupar-nos. D'altra banda, un goig que es tradueix en la satisfacció de l'esperit quan aquest és capaç d'emocionar-se, quan sentim. No importa si és per alegria o tristesa, si riem o plorem.
La Tradició, moltes vegades asseguda en expressions artístiques, és un element de cohesió social que afecta des de grups reduïts fins a grans capes socials amb tradicions de masses. Existixen tradicions de tota classe, moltes d'elles heretades fins al punt de no conéixer ben bé quin és el seu origen o motiu. Però estan arrelades a la consciència social i tenen el potencial de crear forts lligams socials i emocionals.
En els dos casos al País Valencià tenim moltíssims exemples i molts d'ells d'un enorme valor que de vegades menyspreem per no considerar-les tècnicament suficients o personalment satisfactòries, com si qualsevol classe d'art o tradició fóra necessàriament totalitzant, açò és, tinguera l'obligació de despertar i produir sobre qualsevol persona el mateix sentiment que la resta.
I en els dos casos, l'art i la tradició, han generat al nostre País una sèrie d'organismes arrelats al territori i a la societat que són enormement positius per generar sinergies i col·lectivitat, un element fonamental davant l'ofensiva neoliberal per individualitzar la vida humana. Aquests organismes són, de facte, elements de resistència que mantenen pilars sòlids d'agrupació social.
No som conscients de l'enorme riquesa que implica no sols tindre grans obres de teatre valencianes, sinó tindre un fum de companyies de teatre i espais on fer teatre per tot el territori. També pel que fa a la música, on no sols es fa una música excel·lent i tenim obres musicals en firma valenciana, sinó que comptem en una xarxa amplíssima d'escoles i bandes de música en centenars de persones, majors i menuts, dones i homes, que s'estenen arreu del País Valencià formant un entramat que cohesiona i vehicula socialment a milers de persones.
I el mateix trobem quan parlem de tradicions amb les filaes de Moros i Cristians o les associacions falleres on, durant tot l'any, trobem a desenes de persones treballant braç a braç i articulant barris, pobles i ciutats.
En definitiva, la Cultura té un vessant social que traspassa la mateixa importància individual com a éssers humans amb un valor incalculable i que ja tenim al nostre abast. Segurament no prenem la suficient consciència perquè existeix des de fa el suficient temps per a no haver viscut sense eixe motor social de cohesió. Però estic convençuda de què, en cas de no existir, el trobaríem a faltar i seríem, com a societat, més dèbils.