Hui, dia dels refugiats i refugiades, em retornen al cap unes declaracions que va fer Dimitris Avramopoulos, Comissari Europeu per a les migracions, assumptes d'interior i ciutadania, a primers d'anys del 2015 on afirmava que "gestionar les migracions era una responsabilitat comú per a la Unió Europea: no la tasca d'un sol Estat membre".
La gestió migratòria és imprescindible i és, sobretot, possible. Ningú ha afirmat que siga un procés fàcil, però és totalment factible. Requereix d'altes dosis de sofisticació democràtica i d'entendre que el fenomen migratori dels refugiats i refugiades no és una qüestió d'un país, sinó que és un fenomen global per al qual els Estats s'han quedat massa xicotets, requerint una política valenta i eficaç per part de les institucions de la Unió Europea.
Ni Europa ni nosaltres podem mirar cap a altre costat en una gran crisi humanitària on, com bé afirma Javier de Lucas, Catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat de València, "complir amb els primers deures jurídics que ens obliguen al respecte i garantia dels drets humans, no és una opció". Tampoc podem caure en la temptació de pensar que allò que ocorre a tercers països, i que afecta milers de persones que fugen de la violència i la persecució, no ens afecta. Tancar les vies d'accés legal i alçant murs a les fronteres no frenarà els fluxos migratoris: mai a la història ha passat. L'únic que genera és la vulneració, encara major, dels drets humans i l'empitjorament de les condicions en les quals aquestes persones viuen.
La ciutadania europea devia ser conscient que exigir solucions reals és possible, i ací al País Valencià hem fet una mostra de què fer política des de la dignitat i la humanitat cap a totes les persones és possible. Qui trenca la solidaritat entre persones i entre països, amb decisions tan insolidàries com les del govern italià, ens porta inexorablement al trencament dels llaços de solidaritat entre països de la Unió Europea i al retorn de temps més obscurs que van suposar un mal son per a milions de persones.
La responsabilitat d'Europa és clara, i fins ara s'ha desentés de les seues obligacions. Sembla que existeix una ciutadania europea amb la clara percepció que nosaltres no tenim responsabilitat amb la crisi migratòria. O comencem a treballar com a Unió Europea en tota la zona del Sahel, desenvolupant aquell territori, o ens veurem en escenaris molt complicats, on les projeccions demogràfiques són les majors vistes en la història de la humanitat, segons apunta l'Institut Espanyol d'Estudis Estratègics el gener del 2018, i on els riscos en la regió i, per tant, ens els països veïns (d'entre ells, Europa) esdevindran una realitat. El futur passa per programes de reforma i inversions en la zona que serà responsable d'un terç del creixement mundial de la població en la segona meitat de segle.