En teoria, els aeroports són equipaments de transport que tenen relació directa amb el territori proper. Però és això el que passa al País Valencià i a l’Estat Espanyol? Germà Bel i Xavier Fageda, professors de la Universitat de Barcelona, al llibre Aeroports i poder, expliquen que Espanya és un dels pocs països al món en què els aeroports es fan servir com a instruments de poder polític, amb un model de control centralitzat, on tot se subordina als interessos de Madrid-Barajas.
La zona de terra dels aeroports és com un micromon. I és ací on la identitat de l’entorn de l’aeroport hauria de ser predominant. Però això no passa de cap manera al País Valencià. Als espais comercials dels aeroports de València o Alacant-Elx podreu comprar «ensaïmades manxegues», però no trobareu cap caixa de pastissets de confitura de la terra, podeu comprar «sangría» d’ínfima qualitat però ni una sola ampolla de vi valencià.Un cas semblant de desarrelament és la poca presència en la retolació del valencià, que únicament trobem en informacions d’interés general. I això encara té excepcions perquè, a l’Aeroport d'Alacant-Elx, l'empresa concessionària AENA utilitza sempre la denominació en castellà: «Aeropuerto de Alicante-Elche».
Als de Castelló, València i Alacant-Elx diversos plafons informatius per a la clientela dels vols estan només en castellà, a més d’altres llengües, però no en valencià. A les pantalles d’arribada de vols a Alacant-Elx només s’utilitza el castellà i l’anglés. Igualment tota la retolació viària de l’entorn dels aeroports de València i de Castelló està en castellà, un clar incompliment de l’ús oficial del valencià. «Viajar es un derecho» diu una publicitat de l’aeroport de València. No és gens clar que això siga verídic. Per contra, coses que sí que són drets, com que els cartells sobre «Derechos de los pasajeros», editats per la Comissió Europea i la Direcció General d’Energia i Transports del govern espanyol estigueren en valencià no es compleix. Estan només en castellà i anglés als aeroports de València i d’Alacant-Elx, i cap autoritat del govern espanyol protesta per la flagrant il·legalitat. Un altre exemple és el dels plafons informatius i de publicitat que AENA gestiona a l’Aeroport d’Alacant-Elx sobre companyies aèries, que estan només en castellà o en altres llengües, com ara l’anglés, l’alemany o el rus.
Segurament els aeroports són els més famosos exemples de plurilingüisme de la vida quotidiana. Però el plurilingüisme ha de començar per la llengua pròpia del país. Els únics territoris on la llengua autòctona és marginada son les colònies, que són els països administrats per gent no els estima com a propis. Potser els aeroports són el perfecte exemple que el País Valencià és considerat pels governs espanyols de torn com una colònia.
Manuel Carceller Plataforma per la Llengua País Valencià @Plataforma PV