Fa setmanes que es havia parlat d'aquest partit contra el NPFL All Starts. Moltíssim es deia: que era la primera prova de l'equip abans de la seua presentació en el Mestalla el dissabte 13, que era la seua estrena en terres valencianes després de la pretemporada a Holanda i Anglaterra, que Nani eixiria al camp per fi (ho va fer abans, a Londres, i solament per uns minuts), que els fons recaptats es canalitzarien a través de la Diputació amb la finalitat de recolzar als municipis afectats pels incendis de principis de juny.Molt es prometia i més es va complir, amb l'excepció de la presència de Nani. Ayestarán va traure a l'encès Luis Suñer Picó un equip amb dos dels protagonistes de la defensa qüestionats en el partit contra Crystal Palace, Abdennour i Santos, que va errar repetidament contra els anglesos. En aquesta ocasió, des de la defensa d'ara endavant les coses van funcionar una mica millor. Però encara no de manera òptima.El València va tenir el domini de la pilota i la possessió al principi, colant-se en el terreny dels nigerians amb ajuda de Enzo Pérez i Parejo, un altre qüestionat —pel seu comportament i no el seu futbol, açò sí— que va respondre com dient “em quede”. Així va ser com als 10 minuts, després d'un excel·lent centre de Gayà, va aparèixer Medrán amb una bella cabotada per a obrir el marcador primerencament. Malgrat el que s'esperava, els estels de la lliga nigeriana no es van donar per vençuts. Després d'una mala eixida de Ryan, la pilota va quedar en l'aire i Osadiaye la va rematar amb el cap per a fer-la entrar. Empat. Açò va constituir l'evidència que novament els blanquinegres estaven perdent vigor a mesura que avançaven els minuts, amb la defensa fent aigües com el primer símptoma de la malaltia. A vint minuts del final, els guardians del bon joc, Parejo i Medrán, eren els únics que seguien en el camp després dels prolífics canvis de l'entrenador basc (van entrar Lato, Vezo, Cancelo i Alves), qui va començar a provar jugadors com ha acostumat a fer-ho en la pretemporada. Així, l'enfrontament es va estancar en el mitjcamp i va deixar als porters desocupats… fins que en els 83’ Medrán, sí, novament Medrán va donar una excel·lent passada que va aprofitar Rodrigo, controlant, esquivant a Ezenwa i coronant el 2-1 definitiu. D'aquesta forma va arribar el minut 84, un moment màgic per als 4500 presents a Alzira: el jove fitxatge que tan encertadament va portar Suso des del Getafe, i que ja va sorprendre amb un gol de tir lliure contra el Feyenoord, va eixir amb lloances després de fer un gran partit. En el mateix minut va entrar Jaume Doménech, reapareixent després de la seua lesió muscular.Per fi un triomf per al València, que no guanyava des del 3 d'agost. Al final tot va ser aplaudiments. I, per què no, optimisme.