Cada any, en el conjunt de Trobades organitzades per la Federació Escola Valenciana, participen al voltant de 215.000 persones i centenars d'entitats socials i culturals. Així mateix, centenars de comunitats educatives, amb el seu professorat i AMPA, es desviuen per no perdre's la cita anual que escenifica el suport a l'ensenyament en valencià i el desig compartit de viure en valencià.
Davant aquestes xifres, cal reconéixer que les Trobades són un fenomen social incomparable que no guarda paral·lelisme amb cap altre esdeveniment multitudinari vinculat al món educatiu, llevat de l'època esplèndida de les Escoles d'Estiu, una convocatòria amb gran repercussió que atreia mestres amb set i fam de metodologies innovadores, de didàctiques estimulants i de pedagogies alternatives.
Precisament, l'èxit de les Trobades radica en el convenciment col·lectiu que són necessaris múltiples escenaris comarcals per renovar aquest suport al valencià i fer-ho mitjançant una festa lúdica i reivindicativa capaç d'aglutinar tots els protagonistes del model educatiu que conrea el discurs del plurilingüisme i la multiculturalitat. Mantindre viva aquesta flama és un repte colossal al qual la Federació Escola Valenciana dedica bona part dels seus esforços i recursos.
En efecte, la celebració de les Trobades exigeix l'esgotador treball de competir contra la deriva seductora de la passivitat, contra el pensament instal·lat en el tot està fet i contra la desorientació d'un sistema educatiu que sobreviu sota una gran llosa burocràtica. Sostindre en alt la flama de l'esperit de les Trobades pot ser una actitud heroica que elogia centenars de persones i col·lectius anònims que cada any es comprometen a organitzar la Trobada al seu poble i milers de persones que es dediquen amb cor i ànima a fer tallers, actuacions d'entaulat i altres activitats identitàries de l'ensenyament en valencià. No hi ha paraules ni prou gestos que puguen agrair la seua tasca.
Escola Valenciana és testimoni que, gràcies a aquesta suma d'esforços, les comunitats educatives d'ensenyament en valencià han vist créixer al seu voltant un teixit social favorable a la dignificació de l'ús de la nostra llengua, no sols entre les quatre parets de les aules sinó en la quotidianitat de les nostres vides. Ha estat el resultat del que podríem anomenar els efectes col·laterals positius d'un model educatiu i d'escola que no sols s'ha limitat a proclamar el valencià llengua vehicular sinó a proposar contextos d'aprenentatge propis de la renovació pedagògica, models de gestió dels centres inspirats en la cultura democràtica i participativa i projectes transversals que transporten el germen d'una convivència ciutadana més progressista i proactiva.
Enguany, l'eslògan de totes les Trobades és “Nosaltres, pel valencià” que recorda el llibre de Joan Fuster “Nosaltres, els valencians”, que tantes consciències honestes va despertar i, al mateix temps, tants rius de tinta va fer córrer inspirats en la irracionalitat política. Joan Fuster serà reivindicat a les nostres Trobades com un intel·lectual valencià imprescindible per interpretar el que està passant al país en què vivim. Fou un intel·lectual ignorat i perseguit en vida i un intel·lectual silenciat i difuminat en desaparéixer.
“Nosaltres, pel valencià” és un crit insistent per a no renunciar a la construcció de la igualtat lingüística al nostre país, mitjançant una llei que garantira i promocionara l'ús de la nostra llengua a tot arreu. És un crit que exigeix la competència lingüística a la funció pública valenciana, perquè els treballadors i les treballadores públics compten amb la capacitat de fer el seu treball, indistintament, en valencià o en castellà.
La reacció a aquesta insistència ferma d'Escola Valenciana és la campanya d'intoxicació promoguda als mitjans de comunicació per sectors polítics obsessionats amb la supremacia del castellà i a condemnar el valencià a la minorització més injusta. Som un país, però, amb un patrimoni lingüístic i cultural del qual hem de sentir-nos orgullosos. Som un país, però, d'una diversitat territorial en la qual hem de sentir-nos identificats. Som un país, però, en què les comunitats lingüístiques han d'establir ponts de coneixement mutu, per evitar les fronteres interiors que intenten enfrontar-nos. Amb aquesta finalitat hem impulsat una campanya social sota l'eslògan “L'educació ens dignifica”.
Ara més que mai, cal embarcar-se en l'aventura de les Trobades.