25n
25N
25N

Ni a Lisboa ni a Germersheim "saben res": la situació d'incertesa dels estudiants Erasmus davant la crisi del coronavirus

Les convalidacions i la cancel·lació de moltes estades erasmus són el que més preocupa als estudiants

Ni a Lisboa ni a Germersheim "saben res": la situació d'incertesa dels estudiants Erasmus davant la crisi del coronavirus
30/03/2020 -

Uns han tornat i uns altres s’han quedat; uns han vist com el seu Erasmus per al segon semestre quedava cancel·lat i els altres no saben com acabarà; uns continuen el seu Erasmus via online des de la seua residència a València mentre els altres l’acaben a les residències de Lisboa, Teramo o Graz.

La crisi del COVID-19 està fent perillar l’economia de molts països, ha tancat bars i restaurants, cinemes i teatres, i a més, ha fet que els alumnes i alumnes passen a rebre les classes de manera online. Però, i els estudiants Erasmus? Hi ha alguns que se’n van vindre per a Falles i no poden tornar, tenen totes les seues coses en els seus respectius països en els quals cursaven el seu Erasmus, uns altres se’n van tornar “amb l’últim avió” i uns altres han vist com la seua estada quedava cancel·lada davant aquesta gran crisi que no té precedents.

Hem parlat amb Júlia, Francesc, Andrea, Belén i Marta, estudiants Erasmus de la Universitat de València en Graz (Àustria), Germersheim (Alemanya), Cardiff (Gal·les), Lisboa (Portugal) i Teramo (Itàlia) respectivament, que han vist com aquesta crisi sanitària ha canviat per complet la seua visió de l’Erasmus i fins i tot en algun d’aquests casos, ha posat en perill les seues estades i ha variat el seu pla d’estudis.

Francesc és un estudiant del Grau en Traducció i Mediació Interlingüística que estava cursant el seu Erasmus a la ciutat alemanya de Germersheim, ciutat que compta amb una base militar a 2 km, on van ser portats els 122 alemanys que van estar en la zona de Wuhan per a tenir-los controlats. D’aquesta manera, l’estudiant afirma que “per precaució, es van penjar cartells per tota Germersheim”. Francesc va venir a València per a gaudir de les Falles i ara, es veu en una mar d’incerteses pel fet de no poder tornar, tenir totes les seues coses a la residència i després de rebre ahir un correu en el qual la universitat alemanya li cancel·lava la seua estada Erasmus per al segon semestre. D’aquesta manera, segons com ha informat la residència a l’estudiant, aquest “ha de continuar pagant el lloguer mensual fins que puga recollir totes les seues pertinences de l’habitació”. D’altra banda, la situació de Francesc és, a parts iguals, peculiar i complicada, ja que l’estudiant durant aquest segon semestre anava a cursar assignatures que en la seua universitat d’origen, la Universitat de València, es cursen al primer semestre -un fet molt típic en les estades Erasmus anuals- i ara, no pot comptar amb aquests crèdits, els quals hauria de cursar l’any vinent, però ací ve un altre problema: el solapament de les assignatures li pot veure obligat a ampliar els estudis universitaris un any més.

El problema és ara com m’incorpore a les classes de la Universitat de València en les quals no estic matriculat i les quals ja han començat. Francesc Viel

En el cas de Marta, estudiant Erasmus de Periodisme a la ciutat italiana de Teramo, la seua estada d’estudis continua però de manera no presencial, és a dir el seu Erasmus segueix però ara les classes, com ací a Espanya, s’ofereixen de manera online. L’estudiant afirma que es va comprar dos vols per a tornar, “un per a València i un altre per a Portugal, i els dos me’ls van cancel·lar”. Respecte a la situació a la seua ciutat, ni corre el pànic ni la gent compra de manera compulsiva, no obstant això, el que falla, és la falta de comunicació entre la Universitat de València i ells mateixos, ja que “fins al dimecres 25 de març, ni el coordinador Erasmus ni relacions internacionals” es posaren en contacte amb ells, segons l’estudiant.

Tot és molt difús. La Universitat de Teramo no sap dir-nos res, i la de València tampoc. Ningú sap dir-nos res. Marta García

Andrea és una estudiant de Traducció i Mediació Interlingüística que estava cursant el seu Erasmus a la ciutat gal·lesa de Cardiff fins que la situació d’alarma social la va forçar a agafar l’últim avió Bristol-València. No obstant això, l’estudiant, ara està realitzant les classes pròpies de la Universitat de Cardiff a distància, via online, com la resta dels seus companys. De la mateixa manera, en el cas d’Andrea, veiem com els estudiants Erasmus que van fer les maletes per a tornar de manera immediata, no compten amb totes les seues pertinences a la seua casa, és a dir, que en la residència d’estudiants en la qual vivia a l’estranger, “encara tinc coses meues que no sé si les meues amigues me les podran enviar per correu”, d’aquesta manera, “em tocaria anar quan es puga”, afirma Andrea.

Després de parlar amb els responsables de la residència d’estudiants en la qual vivia i explicar-los que ja no anava a tornar, al final els vaig fer entendre que no havia de pagar els dos mil euros que em demanaven per l’estada d’abril a juny, període durant el qual no anava a estar en aquesta residència. Andrea Candel

Seguint el llistat, el cas de Betlem, una estudiant de Magisteri de la Universitat de València que cursa el seu Erasmus en la capital portuguesa de Lisboa, sorprén per la poca urgència amb la qual la mateixa Universitat de València es va posar en contacte amb ella per a saber com era la seua intenció, si volia quedar-se a Portugal o si volia ajuda per a intentar tornar a València. En les següents imatges proporcionades per l’estudiant, podem comprovar com el correu que se li va enviar el mateix dimarts 24 de març, després de deu dies de la declaració de l’estat d’alarma, amb el qual se li redirigía a un formulari del Ministeri d’Universitats mitjançant el qual es registraven les preocupacions dels estudiants.

No entenc com per part de la Universitat de València s’han posat en contacte amb nosaltres de manera tan tardana. Si els estudiants volen tornar, aquests ja ho han fet molts dies abans pel seu compte. No es pot comparar l’atenció per part de la Universitat de Lisboa amb la proporcionada per la Universitat de València. Per part del coordinador Erasmus del meu grau, encara no he tingut cap missatge. Belén Garcia

Finalment, hem parlat amb Júlia, una estudiant natural de Benifaió cursant el Grau en Traducció i Mediació Interlingüística que està cursant el seu Erasmus a la ciutat austríaca de Graz. En aquest cas, les classes de l’estudiant segueixen de manera online i sorprén la rapidesa amb la qual les autoritats van actuar respecte a la cancel·lació de les classes presencials, adoptant aquesta mesura ja el dia 10 de març, quan solament hi havia 131 casos actius de coronavirus i encara no s’havia produït ninguna defunció, d’aquesta manera, Espanya no va actuar fins al 12 de març cancel·lant les classes, quan en aquest moment ja hi havia més de 4.000 contagiats i el nombre de morts ascendia a 87, segons les dades del Departament de Seguretat Nacional. L’estudiant afirma que, de la mateixa manera que Belén, l’estudiant Erasmus a Lisboa, “l’actuació dels responsables de relacions internacionals de la Universitat de València no es pot ni comparar amb la dels responsables de la Universitat de Graz”. “Per part de l’Ambaixada d’Espanya ens diuen que seria molt difícil tornar al país, ja que no hi ha vols ni des d’Alemanya, ni des de França, Eslovènia, ni Itàlia”, afirma l’estudiant.

Fins que no li vaig enviar jo un correu al meu coordinador Erasmus, no vaig tenir cap notícia de la Universitat de València. No ha estat fins al dimecres 25 de març quan la Universitat de València ens ha enviat un formulari perquè posem totes les nostres dades i la nostra situació. Júlia Escrivà

Aquesta és la situació de molts dels nostres amics, familiars i en concret, de molts estudiants Erasmus que veuen de manera diferent la seua estada en altres països, això que des de fa anys veien amb moltes ganes i que durant l’any passat van estar organitzant amb tot l’afecte i totes les ganes enfrontant-se a processos burocràtics molt lents i, en moltes ocasions, amb molt poca ajuda, la mateixa que estan rebent en aquests durs moments en els quals estan lluny i sense els seus familiars.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

5 × 5 =