25n
25N
25N

"La Biennal dóna una visió diferent de treballar i aplicar la ceràmica"

Xavier Morant, regidor de Promoció de la Ceràmica, destaca la rellevància de la “marca” Manises amb més de 40 nacionalitats entre els participants

"La Biennal dóna una visió diferent de treballar i aplicar la ceràmica"
22/10/2019 -

En poc més de dues setmanes Manises tornarà a ser el centre d’atenció gràcies a la ceràmica. Ho és de forma continuada per la seua “marca” com a Ciutat de la Ceràmica, però la Biennal Internacional aporta noves dimensions: art, disseny i participants de tot el món. És la tercera edició des que Xavier Morant, regidor de Promoció de la Ceràmica, va arribar al govern: “Hi ha hagut una evolució quant a l’expansió del projecte”.

La Biennal Internacional de Ceràmica de Manises es resumeix com un concurs d’obres ceràmiques, però comporta molt més: exposicions i activitats abans, durant, després i, sobretot, una nova visió que trenca amb l”esquema mental’ que porta a un a pensar en la ceràmica tradicional en parlar d’aquest producte. Morant creu que el concurs, que ja acumula rellevància mundial, contribueix a “mantenir vigent” la marca de Manises i, al seu torn, ajuda a incidir en “el projecte de futur” que és la “ceràmica contemporània”. Un programa que gaudeix de bona salut però del qual, espera, cada vegada hi haja més participació local.

Queden dies per a la Biennal Internacional de Ceràmica de Manises. Com van els preparatius?

Bé, encara que cal tindre en compte que és una exposició complicada. Més que una exposició… Agrupa diverses exposicions i activitats. És complicat, perquè en primer lloc, al ser internacional, han d’arribar peces d’arreu del món; participa gent de 40 països. D’Espanya hi ha molts, per una qüestió de proximitat, però de Mèxic hi ha 13 persones que s’han presentat. Després es fa una selecció i arriben les peces triades per a l’exposició, i d’ací es fan els premis. El lliurament, les exposicions paral·leles i activitats al voltant de la Biennal… Fa que siga una cosa complexa.

Hi ha una gran dispersió quant a la procedència dels participants.

Sí. Són 40 països… Per exemple, des d’Albània a l’Uruguai, Iran, Grècia… Aquesta és la catorzena edició i abans, des de l’any 1972, es va generar el Premi Nacional de Ceràmica. Era un premi exclusivament dedicat a la zona d’Espanya. El 1993 es transforma en una Biennal Europea, i en 2001 en Internacional. Vull dir, ha anat evolucionat, és un premi que té un prestigi important i atrau molts participants.

‘Un dels compromisos és que hi haguera activitats interanuals per a expandir el projecte’

Aquesta és la tercera Biennal des que vas arribar a l’Ajuntament. Es nota una evolució?

Porte al capdavant des de 2015. Res més entrar jo, ja hi havia una Biennal preparada. En 2017 va ser la següent i ara en 2019. Crec que si que hi ha hagut una evolució. Un dels objectius i compromisos que adquirim en entrar va ser que la Biennal no fóra res més els dies que ocupa, sinó que hi haguera activitats interanuals per a expandir el projecte.

Biennal 2017

També ampliem les exposicions paral·leles que hi ha; el guanyador de cadascun dels premis i potser algun convidat fa una exposició, també acompanyant la Biennal. Després es van incloure activitats com Cinefòrum o el Cinema Ceràmic, molt interessant; no és només de tècniques, també pel·lícules molt poètiques que giren entorn de la ceràmica però no de la tècnica o producció. També hi ha conferències, masterclass, visites guiades… Hi ha hagut una evolució quant a l’expansió del projecte.

La Biennal s’allunya del concepte de la ceràmica tradicional.

Sí. Encara que al principi els premis nacionals de ceràmica podien tindre encara una mica de regust tradicional, immediatament es va evolucionar a la ceràmica artística, a la ceràmica contemporània. De fet, som un dels referents internacionals, entre altres Biennals -aquesta té una llarga trajectòria i prestigi internacional-, quant a la ceràmica contemporània. Dóna una visió diferent de la manera de treballar i aplicar la ceràmica com a vehicle i forma d’expressió artística.

Cal assenyalar que molta gent, així com va passar amb Picasso o Dalí, pintors o escultors, es van acostar a la ceràmica com un mitjà d’expressió artístic de la seua obra, a la qual van acabar molt enganxats. En el cas de Picasso i Miró és evident. Això vol dir que no és solament és una cosa de ceramistes, és també d’artistes. Defineix això una mica la idea de la Biennal.

És part dels objectius de la Biennal trencar aqueixa idea de la ceràmica tradicional?

Són ja diversos objectius. En primer lloc, Manises ha fet una marca internacional històrica, i cal mantenir això vigent, però unit també a la novetat de la ceràmica artística contemporània. No cal quedar-se només en la qüestió de la tradició, del Segle d’Or… Si no també en aqueix projecte de futur de cara a la ceràmica contemporània.

‘El disseny de producte enllaça amb la ceràmica aplicada, la que entra dins de les cases’

D’altra banda, també està la importància de poder aconseguir una gran col·lecció de ceràmica artística, que ara està al fons del museu i que esperem, en un futur, poder exposar-lo. Estem reunint amb això una gran col·lecció. He vist gent que ha guanyat premis, i que ara són persones molt reconegudes. Es van presentar en el seu moment fa molts anys, quan començaven, i ara tenen molt prestigi.

En el concurs es destaquen dos sectors, artístic i disseny industrial. No obstant això, un no és exclusiu de l’altre.

No. Nosaltres, quan entrem, es va plantejar des de la direcció del museu, que és qui organitza la Biennal, que hauríem de reforçar la part del disseny de producte. Per què? Perquè això és el que t’enllaça ara, directament, amb la ceràmica aplicada, que és molt important. La forma en què la ceràmica entra dins de les cases, com les vaixelles, productes d’ús. Per això, és molt important que apostem per aqueix món, perquè ens dóna un lligam al disseny actual, com l’aposta per un producte d’ús; que la ceràmica no siga només un complement decoratiu. Per això decidim apostar més fort i el mateix Ajuntament va assumir el premi de disseny de producte.

El pròxim 8 de novembre és la gala de lliurament de premis. A partir d’ací continua la programació?

Sí, i abans. Ja el dia 4 s’inaugura una exposició d’un col·lectiu que va guanyar l’any passat, en l’apartat de disseny de producte. Unes xiques joves, que van ser estudiants de l’Escola de Ceràmica i van presentar un projecte conjunt. Ara, aquest grup fa una exposició al mateix Museu de Ceràmica. Elles mateixes faran una visita guiada a la seua exposició el dia 5.

El 6 de novembre hi ha programada una conferència d’Ángel Garraza, que és un gran ceramista del País Basc, professor de ceràmica i molt important en la ceràmica espanyola. Aqueix mateix dia, a la vesprada, a la Sala d’Exposició del MUMAF, en l’Edifici de l’Art, s’inaugurarà la seua exposició que és espectacular, anomenada Paisatges de Sobretaula.

El 7 de novembre s’inaugura l’exposició de Pablo Bellot, que va ser el guanyador de l’anterior edició, anomenada Materialitzar Crits. Cal dir que Pablo no és un ceramista, és un artista que s’acosta a la ceràmica com a mitjà d’expressió. Fa unes coses molt especials, perquè té una visió diferent del material ceràmic. L’endemà és, ja, el dia gran. A la sala d’exposicions Els Filtres, a les 19.30, s’inaugurarà l’exposició. D’ací ens traslladem a l’Auditori Germanies, una hora després, on es fa el lliurament de guardons.

Obra de Pablo Bellot.

Però fins i tot després d’això continuarem. Hi haurà cinefòrums el dia 9 i 13, dos WorkShops sobre treball, vinculades al disseny de producte. En la primera s’explicarà com un producte dissenyat es posa en producció real, entrar en la seua fabricació real. Hi ha vegades que es fan els prototips, però després no es té la visió de com s’aplica això a la producció en sèrie. La segona serà en el Taller de Manises de Juan Carlos Iniesta, ceramista amb molts anys vinculats a dissenyadors de producte, que van precisament a aplicar el disseny per a la producció en sèrie. També ha treballat amb cuiners importants, com Ricard Camarena o Quique Dacosta, fent vaixelles personalitzades.

Al final tot això és part de l’extensió que assenyalaves de la Biennal.

Sí, però això ocorre del dia 4 al 15. Després, quan acaba la Biennal en dos mesos -les exposicions duren fins a febrer-, potser al març inicia una altra activitat lligada. No volem que la Biennal siga un cas aïllat cada dos anys.

Repercuteix en el dia a dia de Manises?

Té una repercussió en la vida del poble perquè posa a Manises en valor, ho posa en el mapa internacional cada dos anys. No obstant això, encara ací, crec que tenim una mica de deficiència d’amor i d’orgull propi pel que tenim. Potser perquè és una cosa ja molt coneguda, però m’agradaria que tinguera més suport i suport per part de la població de Manises. Que acudiren més a les exposicions, a les activitats… Ve molta gent, és veritat, però m’agradaria veure més cares conegudes, d’ací. Crec que hem d’estar orgullosos i sentir-nos contents de tindre una activitat d’aquest tipus.

Si es fa la Biennal a Manises, és perquè és una Ciutat de la Ceràmica.

Clar. Hi ha ja una marca que no cal crear-la, que està ja històricament. El que cal fer primer és no perdre-la, i segon donar-li una dimensió, si pot ser, encara més potent.

Com de positiva és la relació amb la Generalitat i la Diputació de València?

Molt bona. Des de fa molts anys la Generalitat Valenciana, des de Presidència, atorga el Primer Premi de la biennal. És a dir, tots els anys donen els diners, que en aquest cas són 5.000 euros, el més gran del concurs. No hem aconseguit encara que vinga un President de la Generalitat a donar-ho, però ho intentarem. Damunt coincideix el 8 amb les eleccions del 10, impossible. L’anterior edició va vindre la Vicepresidenta, Mònica Oltra, que va ser agraït.

També està la Diputació de València, que atorga un altre premi de 3.000 euros. Un altre també de la ciutat de Vénissieux, una ciutat francesa agermanada amb Manises, que dóna un de 1.800 euros per a menors de 30 anys, per a ceramistes i artistes més joves. Després està el Premi de Disseny de Producte, de Manises, amb 3.000 euros. Montelupo Fiorentino, una ciutat de la Toscana també agermanada com a Ciutat de la Ceràmica amb Manises, ofereix una residència artística. Durant un mes pot anar allí un artista a elaborar el seu treball.

La joventut de Manises, té bona relació amb la ceràmica?

Hem de fer un esforç per part de les institucions. L’ideal seria incloure, com a idea, la ceràmica en els ensenyaments artístics de les escoles, almenys ací a Manises; és una cosa particularment nostra. Integrar-ho i que igual que dibuixen o usen plastilina, que juguen amb fang. Caldria buscar fórmules per a portar això avant, que no seria massa complica; cal posar voluntat i ganes.

D’altra banda, està l’Escola Superior d’Art i Disseny Ceràmic, que normalment va gent jove, al voltant dels 18 anys. Abans, com era de Grau Mitjà, podies accedir amb 14 anys. Ara no, ara la fer-se superior… Crec que caldria reprendre algunes fórmules d’ensenyament perquè arribe abans.

‘Alguns artistes usen la ceràmica com a provocació’

Una cosa és el vessant de la fabricació i del producte, però al voltant de la ceràmica també es mou tot un món cultural i científic. Per exemple, a Manises tota la ceràmica que apareix important és en excavacions arqueològiques. Així, per a acostar una mica la ceràmica als joves, plantegem un campament arqueològic. Va ser aquest estiu: durant 15 dies van vindre 25 joves, a través de l’IVAJ. Venien a excavar en una part del Barri dels Obradors, la part més important arqueològicament, per a poder entrar en contacte directament amb l’arqueologia i amb l’oposat, que s’estudia i cataloga.

D’altra banda, s’ha représ una iniciativa anomenada La Ceràmica dels Papes, que tracta de fer intercanvi amb ciutats. En aquest cas amb Montelupo Florentino, d’Itàlia, on joves de Manises van allí i es dediquen a buscar i investigar la ceràmica de Manises que hi ha en els museus, col·leccions… I després vénen els de Montelupo ací per a fer un treball semblant. Es tracta de veure quins llaços hi ha entre els dos països, precisament, a través de la ceràmica.

La Biennal i les seues activitats també és part de la promoció de la ceràmica.

Sí. Convidem a la gent al fet que vinga a participar en totes les activitats i visitar totes les exposicions, que estic segur que no els deixaran indiferent; seran, en alguns casos, sorpresos. Hi ha alguns artistes que usen la ceràmica també com a forma de provocació.

És una bona ocasió per a conéixer Manises i la ceràmica actual, la contemporània, en la seua salsa: la Biennal Internacional.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tretze + huit =

programacion rialto
25 paiporta 2019
programacion rialto
medioambiente torrent
25 paiporta 2019
alcasser 25n 2019
massamagrell 25n
25 paiporta 2019