25n
25N
25N

Toni Gaspar: "Hem gestionat la crisi des de la discreció i el consens i per això no hem sigut notícia"

Entrevista amb el President de la Diputació de València per a analitzar la gestió de la pandèmia de la Covid-19

Toni Gaspar, alcalde de Faura des de 2003, és el President de la Diputació de València des de juliol de 2018 i després de les eleccions municipals de 2019, va ser reelegit pels alcaldes i les alcaldesses de la província de València. La Diputació és el gran ajuntament i també ha viscut en primera persona la crisi de la pandèmia de la Covid-19 des de la discreció i el consens. Ajudes als municipis, a sectors potents valencians i sobretot a través del consens de totes les forces polítiques han sigut les claus de la gestió de la institució capitanejada pel socialista Toni Gaspar.

Com ha viscut la Diputació de València la crisi de la pandèmia?

La Diputació de València és un gran ajuntament perquè al final som el sector local i ja fa temps que els ajuntaments estem acostumats a viure crisis. És veritat que enganxem una crisi darrere d’una altra, la de 2008 encara no l’havíem superat i quan estàvem veient la llum, una nova però sempre estem reclamant a l’Estat que alliberen normes i romanent. En esta crisi sanitària no s’ha destruït res, continuen les portes en el mateix lloc però tot ha canviat, s’han perdut vides. Ara tot està en el mateix lloc però tot és diferent. Esta crisi ha fet que vérem coses inèdites, que els edificis es buidaren, que les pantalles foren el nostre mitjà de vida i que els alcaldes i les alcaldesses que són per les que soc portaveu, tinguérem que fer front a coses inèdites, sense manual d’instruccions, sense cap aplaudiment.

‘Els alcaldes i alcaldesses han arribat a fer coses que feien falta dia a dia, per a mi són herois també’

He parlat en prop de 265 alcaldes i alcaldesses que han arribat a fer coses que feien falta dia a dia i clar com són part d’eixa classe política corrupta que es fica en política per guanyar milers i milions d’euros la majoria no cobren i que es fiquen per no sé que perquè és el que ens han venut. Han netejat carrers sense protecció la major part de dies. Per a mi són els alcaldes i alcaldesses i regidores i regidores i tots els també són herois. Hi ha molts herois però com a President de Diputació he de dir-ho i quan començava a aplaudir sí que em recordava de tots.

Com a President de Diputació, t’has reunit durant aquests mesos amb els alcaldes de totes les comarques. Quins han sigut les seues principals preocupacions?

Les primeres cridades van ser als dos o tres dies de l’estat d’alarma, després va ser amb videoconferències i whatsapp. Ara amb la tecnologia, en cinc minuts, tot el món té la mateixa informació. Sobretot em sorprenia perquè ells el que agraíem és que eren molt ràpids amb injecció de diners, plans d’inversió, i em demanàvem que intervinguera com a president de diputació amb Sanitat, Mobilitat o delegació de govern. M’ha tocat fer de tot menys de President de Diputació. La meua preocupació era el post del que teníem que fer després.

Sobretot, ens han agraït la ràpida actuació i que ho hem fet de manera discreta. Jo saps que intente donar-li l’empremta a la Diputació de molta discreció, de molt de treball com el que toca. Estic cansat que els qui dirigim les institucions siguem el centre d’atenció. Som servidors i hem de fer la feina ben feta. Ací s’ha fet tot des de la discreció i del consens i no com en un plató a vore qui la diu més grossa. Per això, no hem sigut notícia i algú ho ha interpretat com a perfil baix del President de la Diputació però parlaves en els alcaldes i ells opinaven diferent.

Entenc que com a President de la Diputació, no has parat durant tota la crisi. Com ha sigut?

‘Un periodista em va dir que si m’haguera enfrontat al cap de l’oposició en la Diputació com en el Congrés dels Diputats haguera sigut notícia’

Ací realment no hem parat mai però la pandèmia ha fet que no paràrem. Amb el meu equip i els presidents anteriors han sigut els meus companys del confinament perquè només obríem eixes sales. Per això, no m’he sentit a soles en la casa i ha funcionat molt bé. Dies abans ja sabíem que havíem d’articular el teletreball, l’equip d’nformàtica capitanejat per Metxu Balaguer, es posaren de seguida i la veritat hi havia una columna vertebral de teletreball que ha permés que cap dia haja deixar de funcionar la Diputació i fins i tot hem avançat molts processos. En el ple d’abril ja hi havia 200.000 euros injectats als ajuntaments. No només això si no també ja hi havia material als ajuntaments. No hem sigut notícia perquè com em va dir un periodista. “Si t’hagueres enfrontat al cap de l’oposició com al Congrés series notícia, però com ho heu fet tot des del consens i jo ho agraïx a tots els grups polítics de l’oposició a PP, Ciutadans, la Valls ens uneix, Vox, i al govern Compromís i el PSPV”. Ara sabeu que les coses són com són. La gent està cansada de la política i dels insults però algú decideix que això siga notícia i no han elegit que fórem notícia nosaltres des del consens i de treballar en conjunt. Renunciar a arguments i posicionaments del teu partit polític no és fàcil, és un esforç.

Veus una diferència entre la política valenciana que treballa més pel consens enfront de la política que es viu Congrés dels Diputats?

Ací hi ha hagut més oasis però la globalització ve per al bo i al roí. Només falta vore tres minuts al Congrés dels Diputats per a vore els insults i l’escenificació i la teatralització. Molta gent entra en èxtasi quan insulta o incita a l’odi i com tots els mitjans estan pendent d’això i no estan pendent de discursos d’altres líders que també estan en el Congrés i no criden a l’odi sinó a la concòrdia, ven l’altre el tuit agressiu. Jo per a començar els llevaria el twitter i després acomiadaria a tots els assessors i després segurament a qui els contracten. Això no és el que vol la societat de hui en dia. No és el que veig als carrers, als meus amics, la gent no vol això i en canvi “enxufes” els mitjans i sembla que és això el que ven.

‘La gent vol viure en pau, té molts problemes i vol polítics que sàpien arribar a consensos i no vol a polítics que sembla que fan una sèrie de televisió i no resolguen els problemes’

La gent vol viure en pau, té molts problemes i vol polítics que sàpien arribar a consensos i no vol a polítics que sembla que fan una sèrie de televisió i no resolguen els problemes. Hi ha un món nou amb problemes a solucionar i en altres problemes que no teníem i la veritat no és estar parlant de si un pare era terrorista o no, si la quiniela l’haguera encertat un dia després. Damunt quan hem perdut tanta gent, és una falta de respecte. Els que pensen que vivim en una campanya electoral permanent que se’n vagen als EEUU que allí pensen que tenen joc per a tot però en este país crec que fa 40 anys ens deixarem pels a la gatera i demostràrem que es podia treballar pel consens tots, uns i altres.

Em fa fàstic i em crea cansansi els espectacles que estan donant constantment. Pense que la Comunitat Valenciana en el còmput global ha donat una altra sensació i per això ens ha anat millor. Per això, jo li demane a la gent que quan vegen això, l’apaguen, quan vegen missatges d’odi el borren de la seua vida i volem una política que siga amable en la gent per a crear futur no com la que estem veient que només incita a l’odi i l’enfrontament.

El mes de març, vau llançar una campanya original que parlava d’eixos superherois que són els fallers i falleres. No obstant això, enguany les falles 2020 s’han cancel·lat i no s’han pogut celebrar. Des de fa setmanes, estàs reunint-te amb els diferents gremis del sector. Què ens pots avançar de les conclusions d’aquestes reunions?

Estem treballant amb ells i estem molt il·lusionats. Encara no podem anunciar res per prudència i per respecte a ells, no puc revelar-lo encara. Després d’ajudar als ajuntaments i a les emergències, hem hagut de tirar una mà a tots els sectors que tenen relació amb la Diputació dins de les nostres possibilitats. La Diputació té la meitat del pressupost que l’Ajuntament de València. Podem arribar a on podem i en eixe món festiu té molta relació. Les falles no només són ciutat de València, són tots els pobles de la província de València. Per això, lamente que en el moment de l’ajornament de les Falles i de passar a juliol no s’ha tingut en compte cap poble de la província. València va decidir unilateralment que es feia a València i ni tan sols una xicoteta consulta amb la resta de pobles o en la diputació. Ara després sí que s’han posat en compte per a vore que fem.

Haguera estat bé perquè molts alcaldes em traslladarem com a President de Diputació que haguera estat bé parlar entre tots. No vull que ningú m’entenga que ha sigut de mala fé sinó com moltes grans ciutats actuen que van a la seua i obliden que eixe sector alimenta no només a una ciutat sinó a molts més.

M’he reunit amb gremis d’artistes, d’indumentaristes, de pirotècnics i estem treballant en un projecte que serà molt bonic i també en sectors que no estan tant associats o organitzats com fotògrafs i la idea és tirar-los una mà. A tots ens il·lusiona els projectes, miracles no fem però els he cridat quan he tingut alguna cosa sobre la taula.

En un món com la pirotècnica la suspensió de totes les festes pot crear molts problemes. Hi ha molts més com el sector ramader es va quedar fora de les ajudes de la Generalitat i van haver d’eixir al seu auxili. És una activitat econòmica legal i del nostre país i que genera molts diners. De fet, Hi ha molta gent que ha reconegut que és amb la primera institució que ha parlat.

La Diputació ha ajudat als municipis durant estos meses en l’àmbit social, amb ajudes europees. Quines han sigut les ajudes que els han arribat?

N’hi ha una cosa que ha de canviar que és la burocràcia, és l’obsessió meua com a President. Tenim unes institucions que semblen del segle XIX, treballem per als papers i soc dels que pensa que hem de treballar per a les persones. Això no significa que no s’haja de controlar cada euro públic però és que fem mecanismes de controls que són kafkians. Per exemple, a final de febrer, volíem comprar per a salut laboral de la Diputació mascaretes, vaig preguntar i en eixe moment no estaven al preu que va arribar més tard. Per a comprar-les havia de fer un plec de condicions pensant que tots som uns corruptes, perquè fem les lleis en lloc de buscar al corrupte, pensant que tots som uns corruptes i més o menys anava a aplegar al procediment a juny. Quina era l’alternativa? Fraccionament de contractes, L’oposició m’haguera demanat impuntar-me perquè això està super de moda. Es poden fer però de seguida et poden imputar perquè se suposa que els has donat als amics, ja em diràs quins amics tinc a la Xina. Total no teníem res i després d’eixir un decret d’urgència que va costar més i encara vàrem tindre sort que no vàrem avançar-la i ens van arribar.

Hem reduït tota la documentació de manera que els ajuntaments només ho demanaren tot una vegada i ens ha vingut bé perquè hem activat els dos pilars bàsics: pla d’inversió per a 2 anys i el fons de cooperació que és un instrument de la Generalitat que nosaltres el copiem i que enguany l’hem triplicat amb 60 milions. En dos mecanismes super ràpids hem injectat 200 milions.

-La Diputació s’ha encarregat de distribuir vora 400.000 mascaretes pels municipis. Com va anar este repartiment?

Hem comprat 500.000 perquè hem hagut d’omplir les reserves i estem preparats per si hi ha un rebrot. Les primeres que van arribar als municipis van ser les de la Diputació. Va ser tota una odissea, els primers EPIs van ser de la Diputació i en quines condicions. Quan veus que algú pregunta per les mascaretes, que en el mes de març només hi havia en la Xina i es compraven de la millor manera que sabien perquè no hi havia en els hospitals. Moltes vegades es feia notícia sense saber en quina situació s’estava aconseguint el material.

Hem de contar totes estes coses. Per eixa sensació que l’administració pública tot ho fa mal quan la immensa majoria del personal es deixa la pell i és de veres que hi ha dàtils que ho fan mal i s’ha d’anar pels dàtils i jutjar-los. Si férem això en la vida i posarem l’accent al cigró negre, no ens parlaríem en ningú de la família.

Fa unes setmanes, va participar en la reunió del President Ximo Puig amb les alcaldies de València, Castelló i Alacant, les Diputacions i la Federació de municipis. En ella, va posar en valor el paper del municipalisme. Quin balanç fa d’eixa reunió?

Vaig agrair al President Puig que la primera reunió presencial en el Saló de Corts fora en els representants de l’àmbit municipal, amb els alcaldes i alcaldesses que nosaltres érem 14 però representàvem a tots ells i era un gest del President de la Generalitat amb tots ells, amb la primera línia de batalla. És de veres que el President i la Consellera i molts s’han de deixat la pell però els que estàvem en la primera línia quan arribava el BOE i el tenies que interpretar, eren els alcaldes.

Érem persones i no torejàvem en papers sinó en persones. Vaig agrair-li al President perquè era un gest molt valent i molt bonic per a tots els alcaldes i alcaldesses. A banda en eixa taula, foren els municipis, diputacions i tot el món municipal en eixa cogovernança, era un signe que el President ha sigut alcalde i entenc eixe paper. Per a mi, crec que seria obligatori que qualsevol càrrec la prova, el període de pràctiques devia estar en un ajuntament. Jo note quan una persona treballa en un ajuntament i nosaltres som rara avis perquè tots venim d’un ajuntament. Tots tenim diferències perquè estem acostumats a obrir la porta i treballar amb persones.

La Diputació també s’ha reunit amb els unions de comerç. Com han anat estes reunions per a donar ajudes al xicotet comerç?

El que hem fet és treballar en les dues unions perquè han de fer treballs per administrar-los ells. Si nosaltres haguérem d’aplegar, ni en desembre aplegarien. També estem ara en la cambra de comerç per a un segell per ajudar a homologar-lo i que no li coste diners als comerços dins de les nostres possibilitats.

El xicotet comerç és inherent amb els municipis xicotets. La Diputació són municipis xicotets. Hi ha hagut una discursió amb l’Ajuntament de València sobre el fons per població però no té sentit. La Diputació es va crear per a ser inversament promocional i la ciutat de València té unes coses que no pot tindre el municipi de Titaigües i demanar-les, més val no entrar a contestar.

S’ha vist l’esforç que han fet gran els botiguers i les botigueres, estan al peu del canó, subministrant sense tindre xarxa, fent subministrament a la gent major i pense que ha vingut per a quedar-se. Hi ha gent que no tenia costum d’anar al xicotet comerç i ha vingut per a quedar-se i és un canvi dels bons.

Com has viscut personalment el confinament?

Vaig a ser-te sincer. Soc d’eixos que es parla molt del síndrome de la cabanya però és que els que hem acostumat a treballar i no sabíem si era dissabte o diumenge o teníem reunions els caps de setmana amb el President. L’oci com no hi havia, no tenies estres per l’oci, quedaves amb els amics per videoconferència i la família controlada. Jo en ma casa he reparat coses que estaven 14 anys per reparar i encara estic en la fase que he avançat coses i ara es de veres que s’està recuperant l’oci i s’està parant.

Com a president de la Diputació, estava patint pel sistema productiu perquè tocava obrir-lo. Com no tenia agenda, feia coses que feia temps que no feia.

Què trobaràs a faltar de l’antiga normalitat i que agrairàs de la nova normalitat?

Pense que la nova realitat es pareixerà molt a l’antiga. Ja ho he vist de la fase 1 a la 2. Amb tranquil·litat i en paciència les coses es fan millor. El món té les seues velocitats i volem anar en unes velocitats que no es corresponen i pense que això tornarem a caure en el mateix sac. No farà falta el ritme de vida en l’àmbit social i les coses ixen millor més pausades, això pense que no es corregirà.

El que pense que es corregirà perquè s’ha deixat un pòsit de la fragilitat del més important. Hi ha molta gent que té por, és una por perquè les coses que ens importen són fràgils i ens hem adonat que estàvem envoltats de coses que no són importants i les importants són molt fràgils. En el cor sempre es van a quedar. Això farà una cicatriu que sanarà però quedarà sempre i ja vorem els seus efectes. Mai ens hem vist en estes circumstàncies. M’agradaria que construírem alguna cosa millor i el meu objectiu és que fem un món millor.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 × dos =

caixaontinyent
Informacion coronavirus
ruta massamagrell