Biòleg de formació i un apassionat per la perfecció en les seues regidories amb treball i moltes hores, Hui parlem amb el Regidor de Govern Interior i la Devesa-Albufera, Sergi Campillo. En esta primera part de l'entrevista, abordem l'àrea de Govern interior, les mesures més destacades però també fem balanç de dos anys intensos que canvien la vida a tothom.
Regidor de Govern Interior i de la Devesa-Albufera, ens agradaria començar amb un balanç de la Regidoria de Govern Interior.
El balanç pense que és positiu. És molt positiu perquè hem canviat les bases per a un nou model de gestió de personal i de gestió de la contractació a l'Ajuntament. Quan nosaltres entràrem, estàvem perdent al voltant d'entre 100 i 120 persones a l'any, sobretot per jubilacions. Així passàrem de tindre una administració fa uns anys de quasi 5.500 treballadors a arribar a poc més de 4.700 persones. Això implica una reducció important de personal que ha afectat la vida de l'Ajuntament de València i ha empitjorat els serveis públics perquè no hi ha personal per a dur-los a terme.
Ara mateixa nosaltres hem parat la sagnia de pèrdua de personal i ja estem recuperant. Jo espere que enguany arribem a 5.000 treballadors i treballadores a l'Ajuntament de València.
També hem firmat un conveni col·lectiu i laboral que suposa un canvi de paradigma amb els anteriors models. Nosaltres l'hem fet de nou i s'han incorporat nous valors com l'avaluació del treball del personal de l'Ajuntament de València. No em negue a acceptar en una administració pública tècniques de gestió moderna que s'apliquen en l'empresa privada. És hora de començar a treballar per objectius però també és hora de posar en valor l'enorme treball que fa el funcionariat i personal de l'Ajuntament que en els temps més amargs de la crisi, han estat en el peu del canó.
En contractació, hem aprovat una instrucció nova. Estem millorant tot el sistema de contractació i és un tema complicat perquè té molta normativa però hem posat les bases per a millorar-lo. Estem fent formació directiva que no s'havia fet mai i formació de temes concrets, etc
Parlem de mesures concretes. Una de les més destacades és el canvi d'enllumenat públic. Per què es fa?
Hui a la Junta de Govern hem aprovat sol·licitar a l'IDAE, que és un organisme públic depenent del Ministeri, té unes línies de finançament que són crèdits al 0% d'interés i amb un període de tornada de 10 anys. En concret, té una línia de crèdit per a la millora de l'enllumenat. L'any passat l'Ajuntament va demanar un de 4 milions d'euros que es va a començar a executar immediatament i hui s'ha aprovat sol·licitar un segon crèdit per a continuar de renovació de l'enllumenat.
Per això, és important primer per l'estalvi de diners, En el primer projecte anem a estalviar 1,8 milions d'euros anuals. Eixe préstec en dos anys i mig està amortitzat i a partir de llavors són tot beneficis per a la ciutadania. En el segon projecte, serien 850.000 euros més. Entre els dos, estaríem estalviant uns 2,7 milions a l'any. Enguany anem a invertir 1,8 milions en beques menjador per a tota la ciutat.
Tenim una ciutadania que està pagant impostos i li costa molt sostindre l'administració pública. De fet, l'administració pública és una prestadora de serveis i per tant, a l'igual que exigim a la ciutadania que estiguen al corrent dels seus impostos i primer als grans contribuïdors, els governants tenim l'obligació de gestionar eficientment els recursos públics.
La segona raó és una qüestió de contaminació lumínica. València és una de les ciutats més contaminades lumínicament del món, d'Espanya segurament la més contaminada. El govern anterior es va dedicar a instal·lar una quantitat ingent de faroles en la ciutat de València. Tenim una farola per cada 7 habitants i més de 100.000 faroles en la ciutat de València. No són necessàries tantes faroles. S'ha volgut vendre que amb un excés d'il·luminació és una ciutat més segura. Això és mentida, no hi ha cap estudi al respecte. Estem parlant de tindre un enllumenat eficient com a tecnologia LED.
No té sentit que a la ciutat de València tinguem milers i milers de faroles que són boles amb una pereta que consum molta energia i emet llum cap a totes les direccions. No té sentit que la llum que estem pagant s'estiga anant cap a l'Hemisferi superior perquè provoca importants desajustos en les persones. Com per exemple, quan arriba l'estiu, moltes persones tenen dret per a obrir les finestres de nit i no podem de la llum que hi ha al carrer de nit. En totes les fotografies de la Nasa, València és una ciutat absolutament il·luminada, és una qüestió d'estalvi energètic, de lluita contra el canvi climàtic.
De fet, este projecte suposa posar a València com a referent en enllumenat europeu....
En este segon projecte, volem comprar milers d'aparells de telegestió perquè el tècnic puga apagar des del mòbil les faroles si s'ha de fer un castell com per exemple, quan el meu company Pere Fuset en la Gran Fira o en Falles fan castells. Jo espere que al 2019 s'haurà canviat de manera radical l'enllumenat públic de la nostra ciutat i no tindrà res a vore de quan nosaltres entràrem. Se situa en l'avantguarda espanyola i europea i d'una manera de la qual estic molt orgullós. Estem per davall del 75% de l'endeutament, amb el Partit Popular es trobava al 110% i estiguérem a punt de ser intervinguts. Ara volem eixir-nos però el Ministeri no ens deixa tot i que complim tots els paràmetres. Tot l'estalvi per tant anirà a les arques municipals i cap empresa farà de mitjancera.
Què és el que més l'ha sorprés des que va entrar a l'Ajuntament de València?
Quan entràrem veníem d'un govern molt autoritari, la regidoria estava ostentada per una persona amb unes formes molt autoritàries, molt poc dialogant i molt poc implicat en la gestió. En les anteriors meses de negociació, en les actes, ell no estava. Anava només quan es firmava el conveni.
Jo com a regidor, crec que ja hem fet 30 o 40 i crec que he faltat només a una per qüestió d'agenda. Ens trobàrem una cultura organitzativa on imperava un poc la por. Una cosa que definia a l'anterior govern era el govern de la prohibició fins a arribar al punt de prohibir per ordenança no utilitzar la plaça de l'Ajuntament i de la Verge si no era un acte organitzat per l'Ajuntament. En la meua àrea, hem arribat a un acord que és modèlic i ho acordarem per unanimitat. Per exemple, també hem recuperat la reducció de jornada remunerada que l'anterior govern va llevar de colp.
Què queda per fer?
Queda moltíssim, dos anys passen molt ràpidament. De tant en tant, val la pena parar i vore tot el que s'ha fet. A nivell global crec que hem d'implementar tots els projectes a través de fons europeus com el Pla especial per al Cabanyal. Hem de ser àgils en la tramitació d'eixos expedients i ens queda resoldre problemes de convivència en alguns barris com Cabanyal i Orriols. Hi ha barris que han sigut molt oblidats per l'anterior equip de govern i tenim un deute històric perquè ací no hi ha barris de primera i de segona.
Estem en el bon camí i jo crec que a nivell general queda per avançar en un model de participació com són els pressupostos participatius que són una revolució en esta ciutat i no s'havien fet mai. És un procés complicadíssim perquè tenen un ritme que després en la casa costa de seguir i encara hem d'acoblar millor. Jo estic orgullós que este govern haja implementat els pressupostos participatius.
En les meues àrees queda estabilitzar la plantilla municipal, estem treballant un model d'organització de l'Ajuntament de València. És un model que volem deixar per al següent mandat i abordar la reestructuració d'algunes coses.
En contractació estem posant les bases per a millorar el procediment, fer formació específica, instrucció nova i augmentar el personal de contractació.
Com li ha canviat la vida a Sergi Campillo des que es troba a l'Ajuntament?
Et canvia molt la vida i fem moltes hores perquè les hem de fer. És un treball apassionant i estàs ajudant a millorar la vida de la gent. Jo vinc del món de l'associacionisme, vinc del moviment LGTB. L'Ajuntament de fet ha fet una campanya molt bona, València, ciutat orgullosa de l'orgull. A mi en concret, em va tocar l'època en què vam lluitar per la igualtat i per tant, sé el que és ser un ciutadà actiu que lluitava pel que creia. La ciutadania activa és la que fa millorar el seu espai públic i nosaltres estem ací per això. Estem ací perquè en un moment determinat la gent es va fartar d'un govern d'incompetents, que havia introduït la corrupció en el nucli de la gestió i va dir prou. Ens va col·locar on estem i això implica que hem de fer moltes hores. Millorar la vida de la gent és molt important i quan vàrem arribar a l'Ajuntament, ens vam trobar una administració amb moltes problemes.
A nivell personal jo no tinc fills i per tant la conciliació és més fàcil i el meu home està en política, és director general, i veníem del món associatiu. Però també tinc clar que ens hem de reservar un moment per a nosaltres perquè és necessari per a posar els peus en terra i que fora hi ha vida i que hem de tornar a eixa vida. Estem ací de pas i per tant està bé no perdre eixes costums.