25n
25N
25N

Riders València: "Volem ser cauts perquè canviar la normativa pot ser una porta oberta a la uberització"

L’associació Riders x Drets València explica com afecta la sentència del Tribunal Suprem de Justícia als repartidors de plataformes digitals valencians

Riders València: "Volem ser cauts perquè canviar la normativa pot ser una porta oberta a la uberització"
28/09/2020 -

Els riders han passat un “infern laboral” de la precarietat i de falta de drets laborals. Les plataformes digitals han creat subgrups similars a les màfies que fins i tot han arribat a amenaçar de mort als treballadors per defensar els seus drets, però, després de quatre anys, el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) ha llançat un raig d’esperança: El Ple de la Sala Quarta de l’Alt Tribunal ha declarat que la relació existent entre un repartidor i l’empresa Glovo té naturalesa laboral, no d’autònoms. Aquest és un primer pas que elimina l'”etern debat” entre amos de plataformes digitals i riders, a favor dels repartidors. Ara que ja hi ha una sentència, com afecta als riders valencians?

Recurs de cassació
El recurs de cassació és un recurs extraordinari que té per objecte anul·lar una sentència judicial “que conté una incorrecta interpretació o aplicació de la Llei”. En aquest cas, la sentència del Suprem crearia una doctrina mitjançant la qual totes les sentències amb el mateix motiu, passarien a ser sentència ferma. Normalment es necessita més d’una sentència perquè s’estime el recurs de cassació, però en aquest cas amb una sola ja ha sigut suficient.

“Estem molt contents perquè és una sentència que portem esperant des de fa quatre anys. Així i tot, estem a l’espera perquè no ens ha arribat el document complet. No obstant això, llegint el comunicat, creiem que el resultat és bo”, explica Carlos Iglesias, portaveu de Riders x Drets València. “Ens sorprén que la sentència s’haja estimat com a recurs de cassació perquè això implica que es podria convertir en sentència ferma”, afig el portaveu.

I és que aquest cas tan polèmic i tan seguit pels mitjans “Se l’estan passant com una pilota entre el Govern i els tribunals”. Realment, el que els riders necessiten és un marc legal per als treballadors que els empare: “Volem ser cauts perquè canviar la normativa pot ser una porta oberta a la uberització”. Per què s’està treballant en la Llei Rider? Des de Riders x Drets València expliquen que la llei hauria de ser per als falsos autònoms de les plataformes digitals, no sols dels repartidors, perquè d’una forma o una altra, es vulneren els drets del treballador. “El recorregut jurídic empararà només als riders i als treballadors d’Uber no? No ens sembla just, la reforma laboral hauria d’implicar a totes les plataformes digitals”, aclareix Iglesias.

“Des que ens van dir que hi hauria un acord de la Llei rider abans d’estiu, fins i tot no hem vist ni l’esborrany”, diu Carlos Iglesias.

Molts treballadors ho han estat passant molt malament, i això “fins i tot no ha acabat”. Simplement, “encamina” el futur a seguir. De fet, algunes de les associacions de treballadors que han signat acords, després han volgut ficar por als treballadors: “Si s’aprova la nova Llei Rider, vos n’anireu a l’atur”, han arribat a dir. Per això, els repartidors estan patint moltíssima pressió, alguns fins i tot han arribat a rebre “amenaces de mort” similars a “cura quan vages només”, referint-se a un treballador que lluita per tindre unes condicions laborals dignes. “Cal fer-los entendre que les plataformes digitals no se n’aniran, almenys de les ciutats grans, el que cal fer és unir-se per a aconseguir unes condicions laborals que s’ajusten a la llei”, recalca Carlos Iglesias.

Negociacions amb el Govern que no es materialitzen

Les associacions de repartidors porten reunint-se amb el govern des de fa temps. “Hem tingut reunions amb Yolanda Díaz, ministra de Treball i Economia Social, però, des que ens van dir que hi hauria un acord abans d’estiu, no hem vist ni l’esborrany. Només ens assabentem dels avanços que tenen les negociacions a través de la premsa, i això ens genera desconfiança”, diu el portaveu.

D’altra banda, no consideren necessària la creació d’una llei exclusiva per a riders, sinó que “amb complir amb l’estatut laboral seria suficient. Com complir amb la llei ja establida? Amb més inspeccions de treball, però, si ja eren insuficients abans a causa de la sobrecàrrega que pateix el sistema, ara, amb la pandèmia, és impossible”. El principal temor dels treballadors és que les empreses com Deliveroo o Glovo aposten per un model similar al de Just Eat, és a dir, d’empreses subcontractades que alhora contracten Empreses de Treball Temporal (ETT). “Només cal complir l’estatut laboral per a evitar-lo”.

Repartidors de plataformes digitals a Europa, la mateixa situació precària?

La legislació dels repartidors depén de les legislacions nacionals, per això existeixen grans diferències en les condicions que s’ajusten a la divisió nord-sud d’Europa. “A Alemanya, els riders són assalariats. A França i a Itàlia són falsos autònoms com ací… A Anglaterra, tenen el ‘contracte de 0 hores’, i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja ha dictaminat a favor dels riders una vegada, però ha deixat molt clar que la decisió depén de la jurisdicció de país”.

RODANT

“Hem pensat a crear RODANT, una cooperativa que eixirà en uns mesos a micromecenatge i que es preveu que començarà a operar a principis de gener de l’any que ve. L’única solució, que ens queda és unir-nos entre nosaltres perquè les plataformes per si mateixes no canviaran”, aclareix Carlos Iglesias, de Riders x Drets València.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

9 − cinc =