caixa popular

Manuel Carceller: "La història ha demostrat que els qui intenten crear conflicte amb les llengües acaben perdent"

Parlem amb el Delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià

No hi ha dubte que els valencians i valencianes tenim un patrimoni únic, unes tradicions, una cultura, una gastronomia que formen part de la nostra essència, de la nostra història i per descomptat, un dels tresors és la nostra llengua, el valencià. Hui parlem amb el delegat de la Plataforma per la llengua al País Valencià, Manuel Carceller. Sens dubte, una entitat que vetla pels drets lingüístics dels valencians i les valencianes i que fomenta l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits.

Comencem pel tema de màxima actualitat en este mes. Independentment del referèndum sí o no, és clar que la convivència entre territoris dins d’Espanya està obsoleta, es troba en crisi. A més de les identitats pròpies de Catalunya, País Basc o Galícia, els valencians i les valencianes també tenim unes singularitats pròpies. Considera que és moment de reformular eixe marc de convivència entre els diferents territoris d’Espanya?

Pense que des de l’any 78 que es va aprovar la Constitució fins ara de fet hi ha hagut reformes de la Constitució que s’han aprovat en el Congrés dels Diputats pels dos partits majoritaris carceller1i no se n’ha parlat massa. La reforma de la Constitució és possible perquè de fet s’ha fet, per qüestions de la Unió Europea, i per tant s’han fet.

És evident que si no som capaços d’evolucionar, també en l’estructura territorial d’Espanya; si no som capaços d’aturar la catalanofòbia, l’odi al valencià que també hi ha, la crítica que han tingut històricament als bascos, o la gent que parlem una llengua pròpia i estem dins de l’Estat Espanyol, continuaran els problemes.

Si no som capaços de frenar eixes fòbies que són anticonstitucionals, perquè la Constitució també diu que les llengües espanyoles també són les altres. Per tant, això no és constitucional, tindre valencianofòbia. Si no som capaços de frenar això i reconduir-ho, els conflictes continuaran.

Una cosa que nosaltres critiquem és que la política no són els jutges. La política és el diàleg, és arribar a acords, però acords, amb els quals les dues parts tenen l’obligació com a polítics que són de gestionar una cosa que afecta a tots que és la societat, Per tant, és evident que no es poden deixar les qüestions identitàries, o qüestions de drets nacionals com ara estem veient a Catalunya en mans de jutges,

Això és un tema de fer propostes viables, hem de recordar que l’Estatut de Catalunya de 2015 no era en absolut un estatut que defensava la independència i estava dins de la integració en Espanya. Este estatut es va rebutjar per part de la majoria en aquell moment del PP. Per tant, no es va dialogar, sobre una proposta que no era rupturista.

Des de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, rebeu habitualment denúncies per la manca dels drets lingüístics dels valencians i valencianes. Quines han sigut les queixes més cridaneres en estos 15 anys?

Ens hem trobat dos tipus de queixes. La primera en el sector privat del comerç. Per exemple gent que en un bar de Benidorm o en un Hotel de Dénia eren quasi insultats pel responsable del local per dir en valencià 4 paraules. No estem parlant de dir un discurs. Eixa actitud no és correcta i és una actitud contrària a la que ha de tenir un establiment turístic. Un client sempre té la raó i per tant has de tractar-lo amb total normalitat i més de la terra,

Les qüestions que més ens xoquen són els problemes de la gent en l’àmbit públic com són centres de salut, oficines d’un ajuntament, etc. En la sanitat concertada vàrem tindre un cas sonat d’un metge que es va negar atendre a un pacient que tenia un problema de lesió perquè parlava valencià. Estem parlant d’una gent que té un codi deontològic d’atendre un malalt i no entrar mai en cap consideració ideològica perquè un metge o una infermera té una obligació d’atendre un malalt, no de discutir.

Per exemple, als mitjans de comunicació quan es parla d’un cas de corrupció, si algú té la temptació de fer alguna cosa incorrecta, no ho farà perquè pensarà que pot eixir a València Extra.

De fet, el passat mes d’abril vam viure nosaltres un cas en directe. Va ser en el dia de les Corts Valencianes i la protagonista va ser la vicepresidenta Maria Josep Amigó. Va ser identificada per parlar en valencià per un agent.

Jo crec una cosa que sempre diem des de la Plataforma per la Llengua és que no és només dels que parlen valencià, sinó també és dels que parlen castellà, el valencià és de tots. És un valor que compartim, i és un element d’identitat. És evident que a vegades el sector de les forces de seguretat és gent que no és oriünda d’esta terra.

La història ha demostrat que els qui intenten crear conflicte amb les llengües acaben perdent i acaben retratats com a persones que no estimen la cultura valenciana, no estimen els nostres valors sinó el que volen és aprofitar per a fer politiqueria que no hauria de ser.

Una altra qüestió que s’està parlant és de desenvolupar la policia autonòmica que està a l’estatut. Les autoritats ja ho han dit i supose que contribuirà els pròxims anys a crear un cos de seguretat que tinga una visió en clau valenciana, que conega la nostra terra.

A més, en el cas de la policia com s’ha demostrat lamentablement en els últims mesos pels atemptats és que el coneixement del territori és un plus, una persona que ve d’altra regió d’Espanya, no sap moltes coses de com funciona la nostra terra i per tant la proximitat també és un valor per a la seguretat.

En clau valenciana, un dels temes més destacat ha sigut el decret del plurilingüisme que aposta per fomentar l’ensenyament del castellà, valencià i anglés. L’oposició a les Corts ha estat en contra d’este decret. Què opinen vostés del decret del plurilingüisme?

Crec que això és una mostra més de què davant d’una cosa positiva que és crear un model educatiu propi com en uns altres territoris amb llengua pròpia com ha fet Catalunya, el País Basc o Galícia, és judicialitza la política.

Nosaltres tenim tota la legitimitat de crear un sistema educatiu propi amb una llengua pròpia i uns valors propis, i en lloc d’intentar debatre sobre eixa qüestió, fer propostes, arribar a consensos, el que s’ha fet com en altres casos és judicialitzar la política. És a dir, dur a uns tribunals que sabran moltíssim de lleis però no són mestres i no són experts en pedagogia, i per tant, no poden donar solucions educatives perquè els jutges no són pedagogs.

Hi ha un contrast molt gran entre esta obsessió que últimament estem veient per atacar, criticar un model educatiu creat per la Generalitat i per gent del món de l’ensenyament, respecte a la poquíssima presència del valencià en les sentències judicials. Potser també estaria hora que el món judicial valencià donarà un poquet d’exemple i s’augmentara l’ús de la llengua pròpia al món de la justícia. Tot el que siga judicialitzar la política és molt negatiu perquè entrem en el que la gent diu polititzar els usos culturals que mai haurien de ser polititzats.

A més, la gent que critica el model educatiu del plurilingüisme no dóna cap alternativa i això vol dir que no es vol afavorir un model educatiu propi.

Bloc 2:

Carceller: “si no som capaços d’aturar l’odi al valencià, continuaran els problemes”

La Plataforma per la Llengua al País Valencià va començar al nostre territori en 2002. Ara en l’actualitat compten amb seu a la ciutat de València, al carrer Garrigues núm. 1. Des dels seus inicis sempre han estat al costat de la nostra llengua amb mesures per a fomentar el valencià a tots els àmbits Com va nàixer la Plataforma per la Llengua al País Valencià?

Va nàixer en el territori del País valencià per una sèrie de persones defensores dels drets lingüístics del valencià. Es van posar en contacte amb esta associació i de fet, som una associació jove perquè tenim una gran part del treball a les xarxes socials. Es va crear una acció reivindicativa davant la manca d’ús del valencià en l’obertura del comerç del Corte Inglés de Castelló i a partir d’aquella acció que va ser en defensa dels drets lingüístics, va nàixer la necessitat de gent d’afiliar-se a la plataforma, un augment dels socis i sòcies, i des de fa dos anys i mig, vàrem començar amb mi com a delegat territorial fent unes tasques contínues de treball a favor dels drets lingüístics en tots els àmbits.

Des de setembre de 2017 hem obert la nostra seu a la ciutat de València al carrer Garrigues núm. 1 i pròximament al mes d’octubre es farà la inauguració oficial de la qual també farem partícips a la societat valenciana de les nostres oficines a València.

Fa un parell de setmanes vàreu presentar una acció per a fomentar el valencià al cinema. M’agradaria parlar de les accions més destacades dins de la Plataforma.

carceller4Les accions més importants són la defensa de drets lingüístics perquè hem tingut la característica que gent arreu del territori ha tingut problemes de desconnexió lingüística i ha confiat en la Plataforma per la Llengua. Nosaltres els hem ajudat, assessorat, totalment gratis encara que no foren socis en aquell moment, inclús hem tingut sentències favorables. En Vilanova de Castelló, va haver-hi una amonestació d’una infermera que va increpar una senyora, un pacient, per parlar valencià. Això no pot ser. Estem parlant actituds que són d’una total intolerància amb una persona que s’expressa en la seua llengua pròpia.

Hem tingut casos de gent que ha tingut problemes en l’administració com per exemple en un registre d’entrada d’un ajuntament. Això vol dir que evidentment ara s’ha de consolidar el coneixement de la llengua per part dels treballadors que treballen sobretot en els sectors públics i que tenen relació amb la gent.

El coneixement de la llengua està augmentant gràcies al treball de les persones del món de l’ensenyament que ha fet, fa i farà una gran labor. Això vol dir que tenim un següent camp per als pròxims anys que és les propostes a favor de l’ús del valencià en la societat: en el món del comerç, privat o públic, en el món de la publicitat, en el món de la informació, no només d’un ajuntament o una diputació que fa uns cartells en valencià sinó també la relació comercial, les llistes dels preus, les cartes dels restaurants, les ofertes dels comerços.

En tot això, altres comunitats lingüístiques de llengua pròpia de l’Estat Espanyol tenen una regulació sobre el món del comerç i tenim fins i tot una jurisprudència del Tribunal Constitucional. Per exemple, l’etiquetatge en valencià de productes no alimentaris hi ha una sentència del Tribunal Constitucional que reconeix que això és totalment legítim. És evident que en els pròxims anys nosaltres farem propostes per afavorir l’ús del valencià en la societat en general perquè després de la consolidació en el món administratiu, ara fa falta el següent pas que és l’ús social.

Quins consells donaria per a enfortir la nostra llengua?

D’entrada que la producció que contracte el nou Àpunt a empreses col·laboradores tinguen el valencià com a llengua d’ús. Això ja serà una font d’encàrrecs per a moltes empreses xicotetes o mitjanes. També és evident que les ajudes públiques també són importants. Nosaltres hem denunciat que en els últims 5 anys RTVE espanyola no ha dedicat ni un sol euro a patrocinar cap pel·lícula en valencià. Això no és possible perquè com ja s’ha vist el cinema està patint una falta de suport i en la nostra llengua el suport és zero per part de l’estat espanyol. S’ha de reivindicar que l’estat espanyol col·labore també en els cinemes en llengua pròpia

És evident que hi ha unes línies de subvencions que estan en marxa i que continuaran en marxa i això dut per la gent magnífica en la producció audiovisual, actors, actrius, muntadors, de tot l’equip unit amb el vaixell insígnia d’Àpunt, ha de suposar un augment important.

A més, això produirà que unes altres empreses privades o televisions comarcals, televisions locals, també col·laboren al seu nivell en estes qüestions i així puguen emetre amb produccions audiovisuals en valencià.

M’agradaria acabar amb un missatge. Què diria a la gent que no coneix la nostra llengua, no l’estima o no li dóna una oportunitat?

Està clar que el valencià és una llengua pròpia del País Valencià i per tant, és una llengua que és oficial des de 1982 quan nasqué la Generalitat Valenciana i és una llengua que té totes les capacitats lingüístiques per a desenvolupar-se en tots els àmbits de la societat perquè tenim les normes lingüístiques de Castelló , les normes del 32. També tenim una Acadèmia Valenciana de la Llengua que és una institució que vetla per les normes lingüístiques i per tant som una llengua contemporània, preparada, per a qualsevol ús, social.

El valencià és una llengua que és una identitat perquè evidentment per això, quan s’ataca el valencià, ens fa mal perquè estan atacant una cosa que és un producte humà, de la nostra societat, no és una cosa de laboratori. Per tant, és evident que el valencià el defensem com un símbol identitari d’esta societat però el valencià també és una llengua que dóna oportunitats, dóna oportunitats laborals, perquè la gent que ha trobat treball, té un millor coneixement del valencià.

Al mateix temps, el valencià és una llengua que dóna oportunitats perquè una persona que coneix la seua llengua pròpia independent de la seua procedència això li obrirà la possibilitat de sentir-mos un sol poble i de sentir-nos tots amics, tots germans, tots integrats,

Jo sempre fique l’exemple dels xiquets. En l’escola des de primària, on es fa una labor importantíssima, de creació de la nova societat valenciana, els xiquets d’origen estranger o els autòctons, en la immensa majoria de casos es veuen com iguals. No es veuen com a estrangers perquè el teu pare haja nascut fora. Coneixen la llengua en el mateix nivell, són amics, han estudiat valencià i són capaços d’estudiar valencià i eixe valor que ens dóna la infància gràcies a la labor del sector educatiu, ha de ser un esperit que ha d’estar en tota la societat. La llengua és una cosa per a compartir entre tots els valencians independentment del seu origen.

Etiquetes


xs puzol

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un × 5 =

Paiporta
certamen de bandes vila de catarroja
Tardor
cultura als barris