Com altres dels seus companys de govern, aquesta legislatura s'estrena en la 'primera línia' política, però aquesta no li és aliena. Els anteriors quatre anys, encara que era La Nau i no El Rialto, Pilar Bernabé era assessora de Sandra Gómez, actual vicealcaldessa. I és precisament la majoria de les regidories de Gómez les que ara dirigeix; una consecució de passos que, assegura, s'han traduït en una estada i relació "molt còmoda" en el consistori del Cap i Casal.
Sense estar segura de si ha vingut per a quatre anys o més, Bernabé es mostra convençuda dels reptes que ha d'afrontar la ciutat: "Si una ciutat aposta per un model econòmic", totes les polítiques i àrees, de manera transversal, han de dirigir-se cap a això. Com a Coordinadora General de l'àrea de Desenvolupament Innovador dels Sectors Econòmics i Ocupació, incideix molt en l'"emprenedoria" i la transició de model econòmic. Sense oblidar, no obstant això, les seues altres responsabilitats com a Envelliment Actiu; aquesta ha sigut una de les grans "recompenses" de la seua activitat política, assegura.
Pregunta clàssica a l'inici d'una legislatura. Què tal els primers 100 dies?
Prenent consciència de la importància i de la responsabilitat que tenim per davant com a responsables públics a l'Ajuntament. Crec que aquests 100 dies ens han vingut bé, sobretot, per a fer una radiografia clara de la situació. També per a consolidar el que ja es va iniciar fa quatre anys, alguna cosa en el que vull posar l'accent principalment i. en el meu cas en particular, més si cap. Cal tindre en compte que jo, excepte Esports, tinc totes les regidories que portava Sandra Gómez en l'anterior legislatura. Vaig tindre la sort de treballar amb ella i poder estar directament en l'equip que va iniciar aqueixa estratègia política. Per tant és una continuació, consolidació i evolució de totes aqueixes bases que assentem en aquests quatre anys.La legislatura passada vas estar d'assessora, i enguany en primera línia. Al final, Tot això és una espècie de rodatge ja aprés per a prendre ara les regidories?
M'ha vingut molt bé. Em sent molt còmoda en aquest Ajuntament i en aquesta casa, en la política municipal i tractant, per exemple, en l'àmbit de l'esport, amb els clubs, amb les entitats... I em sent especialment còmoda en l'àrea de persones majors, en el tracte amb totes les persones majors que, en els últims quatre anys, he tingut la sort de conéixer. I d'aprendre molt d'ells. La veritat és que la regidoria de persones majors, que mai vaig pensar que em tocaria a mi, en els quatre anys passats m'ha ensenyat moltes coses; l'experiència, l'afecte... I tot el que han aportat. A més, aquesta setmana que és la Setmana de les Persones Majors, en la qual crec que la principal labor que de l'Ajuntament és visibilitzar la importància del col·lectiu per a la societat. Tindre la sort que en aquests quatre anys siga jo qui dirigisca aqueixa àrea, per a mi és la millor de les sorts.I també, crec que ser tinent alcalde de l'àrea de desenvolupament econòmic, on tens l'obligació d'ajudar a establir les bases d'un model econòmic sostenible per a la ciutat, en el qual comencem a treballar fa quatre anys, és una responsabilitat molt gran, que em reporta molta satisfacció.
Es parla molt del tema del canvi o transició cap a un altre model econòmic. Ací la teua responsabilitat és tant en l'àrea principal com en la resta. Les àrees d'envelliment actiu i esports juguen un paper important?
És evident que estem en un moment de transició quant a model econòmic de la ciutat. Fa 30 o 40 anys vam ser conscients que València reunia les millors condicions per a tindre un model econòmic basat, en part, en el turisme, perquè reunia unes condicions òptimes per a competir en el món com una ciutat de destinació turística urbana. S'ha treballat durant tots aquests anys per a perfeccionar aqueix producte, especialment en els últims quatre en els quals hem aconseguit tindre una gran rendibilitat; de fet, som la ciutat europea que més ha crescut quant a rendibilitat com a destinació, i la que més ha crescut en connexions aèries.Hem fet un treball seriós, rigorós, sense grans fastos, sobretot, per a posicionar la ciutat i que competisca amb les grans ciutats d'Europa. Al final és en això en el que les ciutats com València han d'estar. Ara ja no depenem de regió o país, sinó que en un món globalitzat competim amb les ciutats que estan a un nivell com el nostre, que són grans ciutats europees.
De la mateixa manera que fa 40 anys vam veure aqueixa oportunitat per a la ciutat, hem vist en els últims anys que València també reuneix unes condicions òptimes per a competir en el món com a referent en l'àmbit de la tecnologia i de la innovació. Crec que hem establit les bases per a desenvolupar aqueix model, que ens reportarà un model sostenible dirigit a un sector que genera ocupació de qualitat. Això a nosaltres, com a responsables polítics, ens ha de motivar a donar suport al fet que cresca aqueix sector.
El treball decent és un dels objectius de desenvolupament sostenible que ens marca l'agenda 20/30 i, per tant, hem de dirigir els nostres esforços a apostar per aqueix sector. València, ara com ara, ja té els ingredients perfectes per a aconseguir el millor dels plats. Té unes condicions geogràfiques i de comunicació molt bones. Tenim el segon port més important d'Europa en trànsit portuari, unes molt bones comunicacions viàries amb la resta del país, i tindrem unes millors comunicacions ferroviàries quan el Corredor Mediterrani siga una realitat.
Tenim geogràficament i en l'àmbit de les comunicacions uns grans avantatges, però també quant als espais. Tenim a la Marina de València, que ja té 25.000 metres quadrats destinats a gestió del coneixement i encara li queden 50.000 metres quadrats més. Hi ha grans empreses que ja estan instal·lades en la Marina de València que, segur, són la guia per a moltes altres empreses. Sobretot, inversors en l'àmbit internacional que poden vindre a establir-se a la nostra ciutat; hem de continuar treballant en aqueix àmbit.
I un altre eix, que nosaltres diem l'Eix de la Innovació, que està molt pròxim a la Marina: Les Naus. També el que serà la futura Farinera, que fa a penes una setmana aprovem ja la licitació de l'obra del que serà la rehabilitació. Ací tindrem 7.500 metres quadrats destinats, també, a la gestió del coneixement, sobretot a tecnologia i a sectors que estan en desenvolupament. Aquesta ciutat té bones escoles i universitats per a formar a gent en el món, i també del gaming. No és casual que l'any 2020, 2021 i 2022 se celebre ací l'esdeveniment Webit Festival, l'esdeveniment tecnològic més important d'Europa després de la World Mobile.
Per tant, treballem tots els àmbits, per la qual cosa creguem la plataforma València Tech City, on estan totes les institucions i entitats que tenen a veure amb la ciutat i amb el sector de la tecnologia i de la innovació per a referenciar la ciutat. Unificar tota aqueixa sensibilitat en aquest àmbit econòmic, en una plataforma on puga haver-hi transmissió de coneixement, de bones pràctiques i també com a aparador de cara al món, és segur una de les millors opcions per a continuar creixent en aquest àmbit.
Creus que abans que s'acabe la legislatura ja es coneixerà la Marina per ser centre d'innovació?
No tinc cap mena de dubte, va a la velocitat del raig. És un fenomen imparable. Tothom en l'àmbit empresarial, nacional i internacional, ja situa la Marina de València com un espai de referència. És molt important destacar que l'Ajuntament de València, la Generalitat Valenciana i el Govern d'Espanya, en aquest últim any, han treballat de manera coordinada i alineada, precisament, per a ajudar a créixer a la ciutat de València. El Webit ha vingut a València gràcies al suport del Govern d'Espanya i al seu secretari d'Estat de tecnologies, Paco Polo.Parles de crear aquest nou canvi d'empreses amb treballs de qualitat, i al seu torn teniu a València Activa, que és una ‘agència de col·locació’. Hi ha una relació directa?
L'estratègia ha d'anar alineada en tots els àmbits. Si una ciutat aposta per un model econòmic, ha de dirigir totes les seues polítiques en tots els àmbits que estiguen relacionats cap a això. Crec que en l'àmbit de l'ocupació sempre cal ser prudent i treballar amb un objectiu, sobretot, rigorós i, per descomptat, sense caure en l'autocomplaença. Parlem d'una cosa tan seriosa com és el treball de les persones i el mitjà que garanteix una qualitat de vida a la ciutadania.Quan arribem a l'Ajuntament ens trobem amb una àrea que estava, absolutament, per explorar i explotar. És veritat que, potser, un Ajuntament no té moltes competències en matèria d'ocupació, però ningú té cap mena de dubte i tothom entén que l'Ajuntament és l'administració més pròxima als ciutadans. Per tant, ha de ser també on els ciutadans i ciutadanes busquen una ocupació. Vam voler assumir aqueixa responsabilitat.
'És la nostra obligació ajudar aquest sector de la població a trobar treball'
El que intentem en arribar va ser, precisament, arribar al nombre més gran de ciutadans possible i territorialitzar aqueix servei d'acompanyament i d'orientació en la cerca activa d'ocupació. Per això obrim Barris per l'ocupació. Un dels projectes dels quals em sent més orgullosa, de quan Sandra Gómez va estar al capdavant de l'àrea d'ocupació. Ha suposat que hi haja un espai de referència per als ciutadans que busquen ocupació i, sobretot, en els barris que, potser, estan més deprimits quant a la bretxa laboral. Hem obert catorze centres i la nostra previsió per al pròxim mandat és obrir, almenys, entre quatre i sis més. Estan tots repartits de llarg a llarg de la ciutat. Hem passat de 2.000 persones apuntades en l'agència de col·locació de València Activa al fet que ara hi haja 14.000. Això no significa que ara hi haja més persones parades, sinó tot el contrari.
Des que nosaltres estem en el govern, hi ha 20.000 persones menys en l'atur. Però hi ha més persones que s'han apuntat a aquests serveis d'acompanyament, orientació i ajuda en la cerca d'ocupació.
També estan connectats a la formació. Tota la que donem va dirigida a pal·liar una bretxa contra la qual, per a nosaltres, és bàsic lluitar. És necessari per a aconseguir els objectius d'arribar a tindre un model econòmic basat en el sector de la tecnologia. Pràcticament, tota la formació que estem donant té a veure amb competències tecnològiques i digitals per a ajudar les persones que busquen ocupació a jugar en les mateixes condicions que la resta. Ara com ara, es dóna la circumstància que, per exemple, les persones majors de 45 anys no estan jugant les mateixes condicions que aquells que tenen 25 o 30 anys. Hi ha una gran desigualtat a l'hora de trobar ocupació que té a veure, fonamentalment, amb l'edat. És la nostra obligació ajudar aquest sector de la població a trobar treball en unes bones condicions, i a poder tindre una formació apropiada.
De fet, en el balanç de València Activa, vas parlar de diversos tallers i formacions que estaven encaminats a temes digitals i a emprenedoria. Estan funcionant bé?
Els tenim de gom a gom. Però no solament el fet que estiguen de gom a gom, que al final estem en una ciutat molt gran. El que més em reconforta és el feedback amb els usuaris. Totes les oportunitats que he tingut de parlar amb els usuaris i usuàries d'aquests cursos, tothom està encantat. Estem aconseguint que la gent isca amb una capacitació que els ajuda també a posar en marxa els seus projectes o a entrar en el mercat laboral en unes condicions òptimes.La configuració que tens amb les regidories és una mica difícil d'entendre. Al final, amb aquesta varietat que tens, has de relacionar-te molt amb unes altres?
Em porte excel·lentment bé amb tots els meus companys de govern. Sobretot, òbviament, en l'àrea de Desenvolupament Econòmic; amb Emiliano en l'àmbit del Turisme que, a més, està molt relacionat amb l'àrea de Desenvolupament Econòmic... Però també amb Esports. També amb Sanitat per l'àmbit de Persones Majors: ací és la promoció de la salut. També tenim coses en comú amb Carlos Galiana: en l'àmbit de la Innovació Econòmica estem treballant de forma molt coordinada. A més, crec que és un bon tàndem poder tindre Innovació Econòmica i Emprenedoria en l'àrea de Desenvolupament Econòmic. Estan juntes per això, per apostar per un model i dirigir tot cap a aquest. Crec que Carlos (Galiana) i jo treballem bé. Ell, en la part més d'innovació social, i jo, en la part més de promoció econòmica i de model econòmic.Amb la resta de regidories com, per exemple, amb Sergi Campillo en l'àmbit de l'Esport i tot el tema de parcs i jardins, tenim moltes coses en comú, encara que semble que no.
També és veritat que jo he estat quatre anys ja, encara que no era regidora, i pràcticament conec a tots. Tinc una excel·lent relació amb tots.
'L'envelliment actiu és una consecució vital de la societat de hui dia'
També amb els regidors en l'oposició. Ells fan el seu paper i el seu treball, que respecte profundament. Crec que s'esforcen i que ho fan dignament. Li ha vingut bé també a l'oposició el canvi que ha experimentat en el grup popular, perquè tindre a deu persones imputades... El que passa és que, espere, això els haja servit també per a aprendre i que arriben amb unes dosis d'humilitat. Amb tots intent mantenir una relació cordial, ells fan el seu paper i nosaltres fem el nostre.
Fa res s'ha anunciat l'acord entre Unides Podem i PSOE, i els auguris des de l'oposició, la dreta, eren de poc més que cartilles de racionament, Veneçuela, Cuba, etc.
No m'estranya. Això va ser exactament el que ens van dir fa quatre anys i mig, quan es va posar en marxa el Govern de la Nau. Record aquell llavors, que encara vivia Rita Barberà, abans de dimitir, que va dir que això anava a ser l'enfonsament de la ciutat, que anàvem a tornar a principis del segle XX. El progrés ja s'havia acabat. Que anava a ser un desastre econòmic per a la ciutat... S'ha demostrat tot el contrari. Hem reduït el deute més de la meitat i les inversions a la ciutat s'han disparat i multiplicat per quatre.No tenen credibilitat, ja ho van anunciar fa quatre anys i mig, i fixa't. Els índexs de popularitat, per exemple, en el govern de la Generalitat del president Puig, són els més alts.
Es parla molt de transició energètica, transició a un model econòmic, social... L'envelliment actiu té ací un paper també?
L'envelliment actiu és una consecució vital de la societat de hui dia. El perfil de persona major de 2019 no té res a veure amb el de fa vint anys. Els qui es jubilen ara estan en la societat del cuidar-se, del ser healthy. A més tenim una major esperança de vida i volem que aqueixa longevitat siga bona. Per a això és fonamental un envelliment actiu.Va ser una de les primeres coses que vam posar en marxa res més entrar al govern. Signem una càtedra amb la Universitat de València, la Càtedra d'Envelliment Actiu, Saludable i Participatiu, perquè són els pilars fonamentals: portar una vida saludable quant a exercici i alimentació, però també la participació activa de les persones majors en la societat. Jubilar-se no ha de ser sinònim de retirar-se. Jubilar-se és passar a un estat de la teua vida en el qual no tens una obligació laboral, però tens encara molt a aportar a la societat.
Les persones hui dia, amb 65 anys, són persones que estan en perfectes condicions físiques. El que ha d'oferir l'Ajuntament a les persones majors hui no pot ser el mateix que fa vint anys. Record quan, al principi, estàvem començant a pensar en com anàvem a formar el govern fa quatre anys, i en dir persones majors, vaig pensar en els centres de persones majors, llocs foscos on es jugava al parxís, al dominó i a les cartes. Ara com ara això no té res a veure.
Record l'any passat passejar per un centre d'activitats per a persones majors i en una aula d'informàtica vaig dir: “Esteu aprenent a usar el Word o xarxes socials?” Em van dir que estaven fent disseny industrial. Imagina't. El perfil canvia i les necessitats que tenen les persones majors també. La nostra obligació és oferir-los el que en aquests moments necessiten.
'Ara el més important és consolidar unes polítiques que són bones per als ciutadans'
Algun repte concret de legislatura que vulgues assumir en aquests quatre anys?
Crec que un repte fonamental en l'àmbit de l'Esport, per exemple, és que les instal·lacions municipals esportives estiguen a l'altura de la ciutat; d'una ciutat que vol ser referent. Tenim moltes instal·lacions esportives, però algunes d'elles que estan antigues. Hem d'invertir a reformar-les i posar-les en perfectes condicions per a la pràctica de l'esport.Està en marxa el de Nou Moles, no?
Efectivament. Crec que estarà acabat a la fi del 2020. Ja era hora, per fi, després de deu anys.Has vingut per a quatre anys, o per a més?
No sabria dir-te, però, per descomptat, això és esgotador. Al final és bo, també, prendre una mica de distància. Aquests quatre anys seran molt intensos, estic segura, hem de veure què passa. Ara el més important és poder posar en marxa els projectes i consolidar unes polítiques que, creiem, que són bones per als ciutadans.Sincerament, si haguera de dir-te hui si faria quatre anys més, diria que millor que em vaig i descanse. La política en primera línia és molt intensa i per a tindre una longevitat i una bona qualitat de vida en la vellesa, cal viure tranquil, aquest nivell d'estrés tampoc és bo. Potser és millor prendre una mica de distància, descansar i viure també en altres espais. Amb això tampoc vull dir que les persones que porten molts anys en política siguen ni millor ni pitjor. Potser tenen més aguant.