25n
25N
25N

Pedro Vicente: “Les administracions han d’apostar sí o sí per la cultura i els músics hem de lluitar, com sempre”

El regidor de Gestió Cultural i Música de l’Ajuntament de Llíria, Pedro Vicente, celebra que tots els caps de setmana des de l’inici de la desescalada hi ha hagut activitats culturals al municipi

Pedro Vicente: “Les administracions han d’apostar sí o sí per la cultura i els músics hem de lluitar, com sempre”
27/10/2020 -

Les Societats Musicals viuen un moment complicat a causa de la pandèmia de la COVID-19 i cal que les administracions i la mateixa ciutadania els facen costat per a la seua reactivació. Així ho considera Pedro Vicente, regidor de Gestió Cultural i Música de Llíria, un municipi que, precisament, és epicentre del talent musical en l’àmbit nacional i internacional. Per al regidor, director i clarinetista, la societat valenciana no seria el mateix sense música, i és moment de tornar a gaudir perquè “la cultura és segura” “i hem d’estar orgullosos de la repercussió” que han provocat les societats musicals al llarg de la història.

Com vas submergir-te al món de la música?

Vaig començar al món de la música a la Banda Primitiva de Llíria quan era xiquet, una gran banda on gràcies a ella i als meus professors vaig aprendre a estimar la música. Després, vaig continuar estudiant clarinet al Conservatori de Música de València i al Reial Conservatori de la Haya i ara continue al Conservatori Professional de València, però com a professor. A més, sóc director del Centre Artístic Musical de Bétera actualment.

La veritat és que estic molt agraït a la música i a les bandes, perquè va ser allí on no sols vaig aprendre a estimar la música, sinó que també gràcies a elles vaig canalitzar la meua vida professional, com tanta gent ha fet. Crec que cal posar en valor la importància que tenen les societats musicals a la Comunitat Valenciana, perquè totes elles formen un entramat únic al món. Hem de ser conscients de la repercussió que ha tingut una iniciativa civil com aquesta des que es van constituir i ens hem de sentir molt orgullosos. A més, amb aquestes no sols tenim un vincle musical, sinó un vincle tremend perquè els nostres avis, pares, germans, fills i amics estan units també per la música.

Com has viscut la pandèmia com a professor de clarinet al conservatori?

Ens adaptàrem molt ràpid, encara que en el nostre cas és difícil escoltar el detall de les interpretacions per les plataformes en línia, però puc dir que hem acabat el curs de forma molt digna amb la màxima implicació del professorat i els alumnes. D’altra banda, com a molts directors, ens hem hagut d’adaptar al treball presencial quan podíem començar a assajar amb protocols, pocs músics, distancia, màscara. En aquest sentit, vull fer una menció especial als músics perquè gràcies al seu esforç no s’acabava amb l’activitat de les societats musicals. En el cas de la banda del Centre Artístic Musical de Bétera, que jo dirigisc, hem fet control d’aforament, temperatura,assajos amb estrictes mesures d’higiene, mascareta i distàncies de seguretat. És important fer aquest esforç perquè l’activitat musical i cultural no pare en l’actual context.

I com a regidor? Com heu actuat des de l’Ajuntament de Llíria?

La vaig viure amb molta angoixa per detindre l’activitat cultural durant els mesos de confinament. Tinc la sort de tenir un treball continuat al conservatori i vam poder teletreballar, però altres músics “freelancer” han hagut de paralitzar la seua tasca. Milers i milers de músics que han hagut de frenar i encara no han pogut continuar.

Nosaltres, des de l’Ajuntament de Llíria, des del minut 1 de la desescalada vam reorganitzar la programació cultural per a adaptar-la a les circumstàncies i puc dir que no hem tingut cap setmana sense activitats perquè a banda de ser un motor cultural, també en són d’econòmic. I seguirem fent-ho mentre puguem. És a dir, el que hem fet és retardar les actuacions que no es podien fer per la situació, que van des del teatre fins als grups de música, sense suspendre cap contracte. I hem vist que la gent tenia moltes ganes de participar i gaudir de la cultura.

Com veus la situació de les Societats Musicals i de les bandes de música en l’actual context?

Aquest estiu, al Festival de Música de Salzburg, van participar 65.000 persones i cap d’elles es va contagiar. Ací al nostre país tampoc hi ha hagut cap contagi en un acte cultural, teatre, concert, etc, perquè l’ús de la mascareta i el compliment de la distància de seguretat és clau, a més de l’exquisit comportament del públic i els artistes.

Hi ha por ara mateix. Entenc la preocupació, però no s’ha de tenir por i sí molt de respecte i precaució . Malauradament altres esdeveniments sí que duen a situacions desagradables. Per això cal ser precabuts i seguir les indicacions de seguretat estrictament, cal adaptar-se perquè la cultura és segura.

Al món de la música aquesta aturada suposa pèrdues, sobretot en el món de la música més comercial i per a les orquestres de revetles. El ministeri ha anat un poc tard, perquè està clar que la música culta no té res a veure amb altre tipus d’esdeveniment. Al final s’han marcat unes normes més flexibles per al teatre, la música culta, la dansa, etc però hi ha moltes pèrdues en contractacions. Es van fent coses, però molt poc a poc. Pense que s’ha castigat incomprensiblement la cultura quan, a més, açò té un greu impacte, ja que té associat molt de treball directe i indirecte.

Què opines de la declaració de les bandes valencianes com a Patrimoni Cultural Immaterial?

És una il·lusió i un orgull. Per exemple, la Banda Primitiva de Llíria té més 200 anys. Això significa que quan Beethoven componia hi havia música de banda al nostre territori. Recordem que el Conservatori de València va ser fundat l´any 1879 per la Reial Societat Econòmica d´Amics del País. El Conservatori de València va ser una corporació de caràcter particular fins a la seua incorporació a l´Estat en 1917, sent llavors l´únic centre oficial d´estudis musicals a la Comunitat Valenciana, fins a la fundació per la Caixa d´Estalvis del Sud-est d´Espanya l´any 1958 de l´Institut Musical del Sud-est, antecessor del Conservatori Superior de Música Óscar Esplà d´Alacant. No hem d´oblidar en cap moment que gràcies a les nostres societats musicals es fomenta més l´interés per la música culta. Això ha motivat que milers de ciutadans d´aquesta Comunitat troben canalitzada la seua vida professional a través de la composició, la interpretació o l´ensenyament. Per a mi, aquesta declaració és un orgull.

Considere que el concepte de “banda” és molt curt, perquè eixe entramat de les societats musicals va molt més enllà. Per exemple, engloba bandes juvenils, el cors, grups de teatre… i tot un seguit d’activitats. En la majoria dels pobles, el 90% de l’activitat sociocultural ve d’elles i cal seguir apostant per la música i en concret per les nostres societats musicals. Ens defineix com a valencians i no conec cap persona que no estiga orgullosa d’açò. Hem fet a la nostra Comunitat que una qüestió que no és “normal”, ho siga ací. En cap lloc del món existeixen més de 500 societats musicals. Aquest fet suposa que més 150.000 persones estan estudiant o interpretant música de culta.

Com podem contribuir a la reactivació de les bandes de música?

S’ha demostrat que la cultura és segura, com t’he dit abans. Crec que cal donar ajudes per a readaptar els locals de les societats musicals a la Covid-19. I les administracions han d’apostar sí o sí per la cultura. Els músics, hem de lluitar i donar-ho tot com fem sempre, perquè aquest fenomen que no ha deixat de créixer, continue sent històric.

Per a allò, la clau és el nostre comportament. Cal posar el nostre granet d’arena per a passar la pandèmia i és essencial el compromís individual i col·lectiu. Així podrem ajudar la cultura. La societat valenciana està molt conscienciada, però cal seguir perquè eixe granet d’arena faça un munt.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

18 + sis =