25n
25N
25N

Natxo Badenes, president d'Escola Valenciana: "el plurilingüisme és l'únic ensenyament que garanteix un millor aprenentatge"

Entrevistem a Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana qui ens parla sobre el plurilingüisme, la situació actual del valencià i sobre la campanya “Matricula’t en valencià”

Natxo Badenes, president d'Escola Valenciana: "el plurilingüisme és l'únic ensenyament que garanteix un millor aprenentatge"
11/06/2020 -

Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua – és la suma de 24 Coordinadores Comarcals i entitats culturals que treballen per la normalització de la llengua a tot el territori valencià. Les Coordinadores Comarcals són el resultat de les inquietuds de mestres, professorat, pedagogs i pedagogues que, des dels primers anys de democràcia, van apostar per una escola de qualitat i en valencià sota postulats de renovació pedagògica. És en aquest context on sorgiren les primeres Trobades d’Escoles en Valencià, les festes d’estima per la llengua.

El marc educatiu ha estat el puntal d’Escola Valenciana i les Coordinadores estan formades bàsicament per representants dels centres educatius d’ensenyament en valencià. Cada Coordinadora compta amb una presidència i totes tenen representació en la Federació d’Associacions per la Llengua, amb una participació activa en les Juntes i en les diferents comissions d’Escola Valenciana.

Escola Valenciana existeix gràcies al treball voluntariós de centenars de persones que s’impliquen en els diferents projectes de l’entitat i compta també amb una plantilla de treballadores i treballadors a les comarques. Actualment, Escola Valenciana té tres seus centrals, a Castelló de la Plana s’ubica l’oficina de les comarques del nord, a València se centra la gestió directa de diversos projectes i el Migjorn compta amb una oficina a Alacant. Diverses comarques compten amb seu pròpia, com és el cas del Camp de Túria, l’Horta Sud, la Ribera i la Vall d’Albaida.

Encapçalant aquesta entitat cívica valenciana que tant ha treballat per la difusió i prestigi de la nostra llengua, el seu president actual és Natxo Badenes amb qui València Extra ha accedit a entrevistar.

Com va sorgir la idea de la campanya “Matricula’t en valencià”?

Escola Valenciana des de fa molts anys, sempre que s’inicia el procés de matriculació als centres educatius sempre hem tret aquesta campanya, en alguns moments recomanant l’ensenyament en valencià, i en aquest moment aconsellant a les famílies l’elecció d’una matrícula educativa en valencià. No obstant això, aquesta campanya de “Matricula’t en valencià” no és una campanya nova, com he dit abans, fa més de vint anys portem fent-la.

Perquè els estudiants s’han de matricular en valencià? Quins beneficis té?

Primer que tot he de dir que no és una proposta d’Escola Valenciana si no és un consell que totes les unitats d’educació plurilingües de totes les universitats valencianes recomanen, és a dir, no estem parlant que escola valenciana recomana el fet de matricular-se en valencià, sinó que ens sentim avalats per les universitats públiques valencianes. D’aquesta manera, nosaltres entenem que l’aprenentatge plurilingüe i, en certa manera, l’aprenentatge en la nostra llengua vehicular, el valencià, dona els seus fruits afavorint una major fluïdesa en l’aprenentatge del valencià a més que en totes les altres llengües com puguen ser el castellà o l’anglés, per exemple. El plurilingüisme és l’únic ensenyament que garanteix eixe millor aprenentatge de les llengües i en aquesta línia va la campanya de la matrícula en valencià, ja que nosaltres entenem que estudiant la nostra llengua vehicular no sols s’aconsegueixen els objectius en la nostra llengua sinó que s’afavoreix un millor aprenentatge d’altres llengües.

El plurilingüisme és l’únic ensenyament que garanteix eixe millor aprenentatge de les llengües i en aquesta línia va la campanya de la matrícula en valencià. Natxo Badenes

Què seria d’un sistema educatiu, d’una universitat, col·legi o institut valencià sense oferta en valencià?

Nosaltres, i totes les universitats públiques valencianes entenem que quan u es matricula en una educació plurilingüe, s’opta per un model òptim d’aprenentatge. Per això diem que donen la millor qualitat educativa i entenem que en el món actual, per la cohesió que vivim, les llengües han de ser un pont de convivència ciutadana, i això es tradueix en una garantia de millor cohesió social però també afavoreix la diversitat en el vehicle del coneixement amb una major formació transversal dels alumnes i principalment, s’ha demostrat que les competències en aquestes llengües, també amb el valencià, són les que més èxits acadèmics porten, és a dir, que la gent que està escolaritzada en valencià, segons els estudis que ho demostren, han tingut un millor aprenentatge i currículum en altres llengües com en el castellà i l’anglés. Entenem que quan una persona més plurilingüe és, més facilitats té per trobar feina en el dia de demà, perquè les portes del món laboral se li obrin millor i amb bones ofertes. En definitiva, un sistema educatiu, una universitat o un col·legi o institut valencià que no oferisca matèria educativa en valencià ni plurilingüe estarà tancant portes del món laboral dels seus alumnes i a més, estarà impedint l’accés a majors èxits dels mateixos estudiants.

La gent que està escolaritzada en valencià, segons els estudis que ho demostren, han tingut un millor aprenentatge i currículum. Natxo Badenes

Si parlem de la nostra llengua, el valencià, com ha canviat el paradigma o la situació d’aquesta dins de la societat?

Bo, ací tenim dues parts, el món escolar en el qual, com t’he dit abans, fa més de vint anys portem llançant la campanya de matriculació en valencià, en el qual hem avançat però encara no estem on ens agradaria i on encara tenim alguns problemes, com per exemple en zones del sud i en aquelles zones en les quals figura que no és obligatori un ensenyament en valencià perquè així ho contempla la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, cosa que creiem que s’hauria d’eliminar. No obstant això, en el dia a dia s’ha demostrat que el problema està en l’ús social de la llengua, als mitjans de comunicació, al cinema i en tot allò que comporta la retolació dels establiments, etc., és a dir, l’ús social que li donem a la nostra llengua. De fet, hi ha sentències del Tribunal del Consell Europeu exigint que s’avance en el món de la justícia perquè u es puga defensar en valencià. Per tant, que tinguem autoritats i que l’organigrama de la Generalitat parle cada vegada més en valencià és un aspecte positiu perquè són referents per als nostres ciutadans valencians, que vegen que els nostres governats empren la nostra llengua, no obstant això, demanem un major esforç perquè continuen en aquest avanç, perquè encara hi ha molta feina per fer.

El problema està en l’ús social de la llengua, als mitjans de comunicació, al cinema i en tot allò que comporta la retolació dels establiments. Natxo Badenes

Com bé em deies, encara falta avançar en termes del plurilingüisme en el sistema judicial, però en el sistema educatiu, què creu Escola Valenciana que falta per avançar?

Primer que tot, un tema que faltaria seria eliminar l’exempció que marca la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que permet que en aquelles zones que s’han definit com a castellanoparlants els alumnes puguen demanar l’exempció del valencià, tot i que en els cursos d’infantil i primària amb el sistema plurilingüe s’avança, i molt. Creiem que la fi de l’exempció del valencià seria un pas molt important per al plurilingüisme.

Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana en un act del voluntariat pel valencià

Respecte a la nova llei de plurilingüisme, quina opinió té Escola Valenciana?

Tot i ser una llei que va costar molt de dur endavant, Escola Valenciana opina que no és la llei òptima que ens haguera agradat en un 100%, però sí que considerem que és una llei que pot ajudar a avançar en el valencià. Diem que no estem contents al 100% perquè aquesta llei deixa en l’aire diverses qüestions com la dels centres escolars, per la qual cosa, en un moment en el qual els actors polítics no foren sensibles a la llengua com per exemple, amb altre govern, es deixarien les portes obertes a una involució del valencià. Per això diem, que en un govern com l’actual, es podrien millorar algunes qüestions i en mans d’altres governs menys sensibles a la llengua, es podria donar un retrocés importantíssim respecte a l’ensenyament del valencià.

La llei del plurilingüisme no és la llei òptima que ens haguera agradat en un 100%, però sí que considerem que és una llei que pot ajudar a avançar en el valencià. Natxo Badenes

Perquè creus que els partits de l’oposició de les Corts Valencianes s’han oposat tan fermament a aquesta llei que ajuda a la difusió i prestigi de la nostra llengua?

Els partits tradicionals que ara estan en l’oposició que tenim al territori valencià sempre han tractat el tema de la llengua com un tema polèmic, per això Escola Valenciana sempre ha demanat una despolitització del tema lingüístic, ja que normalment quan més apareix és quan venen eleccions i/o campanyes electorals i sempre ha sigut un mal endèmic que tenim els valencians, però per com s’ha tractat aquest tema. No obstant això, aquesta llei que s’ha tractat d’igual manera a altres territoris de l’estat espanyol i els mateixos partits que ací s’han oposat a altres territoris les han recolzat, com per exemple a Galícia, on el govern gallec va aprovar el requisit lingüístic per a la funció públic, i és un govern del Partit Popular, i en canvi, quan aquest tema es tracta al territori valencià el mateix Partit Popular s’oposa, quan a altres territoris, com he dit, ho porten amb normalitat. Ací, la dreta té el tema de la llengua com un tema endèmic i açò és per no estimar la llengua, i ací, el territori valencià un dels fets diferenciats que tenim i que ens diferència, és que som una autonomia i un territori amb una llengua pròpia amb la qual sense ella no s’entendria el nostre territori. Un dels fets que ens diferència als valencians és que tenim una llengua i una cultura pròpia que hem de defensar però també despolititzar el màxim possible. L’oposició s’equivoca quan s’oposen al tema lingüístic, i nosaltres mai hem volgut imposar res, sinó que el valencià el que diem és que garanteix, obri les portes i facilita l’ensenyament d’altres llengües, com bé han constatat molts estudis que hem donat a conéixer.

La dreta té el tema de la llengua com un tema endèmic i açò és per no estimar la llengua. Natxo Badenes

Quines propostes creu Escola Valenciana que falten per aplicar en terme de lingüística?

Nosaltres sempre defensem una ampliació i consolidació de l’assignatura de valencià, així com la competència lingüística del professorat i tindre clar que han de ser competents, i açò no està en un títol, sinó en el dia a dia, en la feina que està. De la mateixa manera, ara hem d’estar atents a tot el que ocorre amb secundària, ja que s’ha de veure que el professorat siga competent però que els alumnes passen de primària a secundària mantinguen la consolidació de la llengua vehicular, ja que en primària el valencià està molt consolidat però en secundària no ho està gens. Aquest és el pas important que hem de donar durant els pròxims anys, que el professorat tinga competència en secundària per impartir el valencià.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

quatre × 4 =