25n
25N
25N

Naiara Davó: "Des de les Corts Valencianes continuarem liderant iniciatives dirigides a l'ampliació i consolidació de drets"

Entrevistem a Naiara Davó, la síndica d’Unides Podem a les Corts sobre el futur del partit, el resultat de les votacions a liderar la formació i les eleccions gallegues i basques

Naiara Davó: "Des de les Corts Valencianes continuarem liderant iniciatives dirigides a l'ampliació i consolidació de drets"
27/07/2020 -

Naiara Davó (Alcoi, 1987) és la síndica del grup parlamentari Unides Podem en les Corts i a més fa un mes aproximadament feia el pas presentant-se a les votacions per a triar el lideratge de la formació morada en el territori valencià. En aquestes votacions, els resultats van quedar en un “empat tècnic”, ja que la candidatura guanyadora va resultar ser l’encapçalada per l’exsenadora i afí a Pablo Iglesias, Pilar Lima, qui va guanyar per 38 vots respecte a la candidatura de Davó, amb solament el 0,8% dels vots de diferència.

La síndica i diputada es reuneix amb València Extra per a parlar la seua situació actual, així com per a analitzar el futur i els reptes de la seua formació, però sense obviar els polèmics i ajustats resultats que no la van portar a ser coordinadora de Podem i els fatídics resultats en les eleccions gallegues i basques per a la seua formació.

Ara que ha passat un mes de les votacions per liderar la coordinadora de Podem, com valores els resultats?

Va ser un empat tècnic perquè al final al Consell Ciutadà de València vam tindre catorze persones de la candidatura de Pilar i catorze de la meua i després se suma Pilar com a coordinadora, per tant, era un empat tècnic. Nosaltres des del primer moment vam dir que tot i que van ser uns resultats inusuals, ho veiem com una victòria compartida i ens donava una oportunitat per fer créixer la nostra organització perquè moltes vegades, quan hi ha resultats més dispars, per exemple un 70-30 o 80-20, al final la part més xicoteta acaba més desplaçada o acaba deixant de treballar per l’organització. Nosaltres veiem que és una victòria compartida perquè veiem que tenim una oportunitat per treballar tots junts i això ens donarà moltíssima força perquè estarem el 99% de l’organització treballant. A més, els resultats ens van donar un missatge molt important, que calia reforçar el partit i ara tenim un lideratge per a fer-ho, que es Pilar, cal continuar en les Corts amb el meu lideratge i amb Rubén Dalmau amb la vicepresidència. És una oportunitat per enfortit el partit i les posicions a les institucions, que ens fa falta.

-Després de conéixer els resultats vau demanar una revisió d’aquests per veure aquest empat tècnic, perquè ho vau fer? Consideràveu que hi va haver errades? Com va quedar la revisió?

Nosaltres vam demanar la revisió perquè el resultat era tan ajustat que per 38 vots de 5200, que no arriba ni a 1%, és el 0,7%, veiem que es feia necessari i era un fet normal demanar eixa revisió. Ens van dir que el sistema informàtic complia totes les garanties, per tant, nosaltres vam donar el procés per tancat i ens vam posar a treballar amb aquests resultats per consolidar aquestes dues parts. Nosaltres feia un any que estàvem treballant des de la vicepresidència i des de les Corts sense tindre darrere una ferramenta com el partit. Per tant, jo des d’ací coma sindica i Dalmau des de la vicepresidència anàvem obrint camí, i ara que se suma Pilar, enfortim molt més l’organització.

-Perquè realment amb el que comentes, tant Dalmau com vosté com a síndica féieu eixe paper de direcció, no?

Exacte, nosaltres durant l’any passat érem qui lideràvem l’organització perquè no hi havia una estructura i per tant era des de les Corts i des de la vicepresidència des d’on es feia aquell lideratge.

-Eixe empat tècnic a priori evidenciava una coordinadora mixta amb persones de les dues candidatures, però després hem vist com eixe Consell Ciutadà sols inclou aquells candidats afins a Lima. Està havent-hi reunions per modificar aquesta decisió? Creus que s’haurà de rectificar?

Jo sempre vaig dir que amb aquells resultats hi havia un missatge molt clar, i era que havíem de treballar conjuntament i que això s’havia de veure reflectit en la creació dels òrgans de direcció i en la proporció. Hi havia diverses fórmules per fer-ho. Pilar ha decidit crear una executiva monocolor, és la seua decisió i pot fer-ho com a secretaria general, però nosaltres apostàvem més per un model paregut al qual teníem anteriorment amb Estañ, qui va integrar a membres de les altres candidatures amb les quals va competir. Nosaltres pensàvem que era millor que l’executiva poguera reflectir de manera proporcional el que hi havia però sabíem que al final això era decisió de Pilar com a coordinadora i pensa que així es pot treballar millor, ha sigut la seua decisió. Ella té la tasca d’enfortir el partit, i creu que així ho pot fer, jo continuaré liderant des de les Corts i Dalmau des de la conselleria i des de la vicepresidència, que a més, és el model que ella va plantejar en separar Corts, Consell i partit, amb lideratges diferents però combinats.

“Nosaltres pensàvem que era millor que l’executiva poguera reflectir de manera proporcional el que hi havia però sabíem que al final això era decisió de Pilar com a coordinadora”

-Quin paper tindrà ara Naiara Davó amb Podem i amb aquesta nova coordinadora? Tems un possible relleu com a síndica?

Jo crec que ací hem sigut totes molt clares amb els projectes que presentàvem. Jo deia que pensava que s’havia d’unir militància, ajuntament, corts i consell i que les persones que havíem estat liderant durant aquest últim any érem les que havíem d’estar al capdavant i Pilar sempre va dir que era important tindre tres espais amb tres lideratges diferenciats, un per al partit, amb ella, un a les corts que seria jo i un al consell amb Dalmau. Jo crec que Pilar sempre ha parlat molt bé de la meua feina com a síndica i crec que ha sigut honesta dient que si ella considera que el millor projecte que ha de desenvolupar és un partit que col·labore amb les corts, amb el Consell i amb una comunicació constant i lideratges separats, així és com anem a continuar. Crec que a més pot donar molts bons resultats perquè al cap i a la fi nosaltres amb la legislatura passada, encara que vam donar suport al Botànic, no estàvem al govern i aquesta legislatura és la primera en la qual estem al govern i hem impulsat diverses accions com ara per exemple el decret llei dels fons voltor o la llei del joc. S’està veient que Podem està fent una bona feina i Pilar se suma des de la part del partit per treballar territorialment i per la seua estructura.

-Ara en parlàvem del canvi a formar part del Botànic, i fa pocs dies s’anunciava el pacte valencià per a la reconstrucció de la COVID-19, Alcem-nos, quin paper ha jugat Podem en aquest pacte per la reconstrucció?

Nosaltres abans d’aquest pacte de reconstrucció hem sigut la força que més hem estirat per tindre una altra eixida que la crisi de 2008, per exemple, per evitar de nou aquelles imatges de desnonaments i les persones que es quedaven sense casa i es quedaven al carrer. Nosaltres, des de Podem amb el govern central, s’han prohibit els desnonaments però a més ací la vicepresidència va ser la primera que va demanar al consell general del poder judicial i al tribunal superior que es pararen els desnonaments, vam suprimir tots els pagaments de lloguers d’habitatge públic, moratòries de lloguers en habitatge públic, i a més, hem tret les ajudes més altes destinades a lloguers. Crec que s’ha demostrat que quan governem, ho podem fer de manera diferent però sempre protegint a la gent. Abans, en 2008, es governava rescatant als bancs i es donava l’esquena a les persones. Ara, en canvi hem impulsat tot un teixit d’habitatge públic, també amb el tema dels ERTOs i respecte al pacte de reconstrucció, hem de continuar igual, traure totes aquelles propostes que siguen com un paraigua de protecció per als valencians i valencianes, ja que les conseqüències tant econòmiques com socials de la crisi seran molt grans. Nosaltres estem contents perquè per exemple, la setmana passada es convalidava a les corts eixe decret llei per ampliar el parc públic d’habitatges perquè els preus de lloguer estan pujant molt i al final, davant d’una pandèmia en la qual ens hem de confinar a casa, necessitem assegurat que la gent més vulnerable i que ara haja perdut la feina o tinga menys ingressos, no es veja en la situació de deixar la casa.

-El decret llei sobre el parc d’habitatge públic podem dir que ha sigut la proposta bandera de Podem d’enguany, però quins reptes té Podem?

En termes d’habitatge tenim molta feina a fer perquè el primer que volíem fer era ampliar el parc públic d’habitatge, i ja ho hem fet amb aquest decret, però en els mesos que venen anem a veure com seguíem en la compra de packs d’habitatges a preus irrisoris amb els quals els venien als fons voltor. A més, tenim una tasca important pel que fa a la rehabilitació d’habitatge perquè hi ha molts habitatges públics que els hem de millorar i rehabilitar i també algunes zones urbanes. Fa uns mesos, la conselleria va presentar el Pla Hàbitat 20-30 establint les línies estratègiques per al llarg d’aquesta dècada multiplicar el parc públic d’habitatge, rehabilitar zones conjuntes, ajudar amb els lloguers, etc. Un altre repte que tenim és la lluita contra l’especulació en els preus dels lloguers, que tot i que això és un marc estatal, podem anar treballant col·laborativament. Des de les Corts tenim algunes coses que queden pendents de treballar, per exemple respecte a habitatge amb els preus del lloguer, o també amb la llei de funció publica, que venia de la legislatura passada, per agilitzar l’administració, i fa dos dies hem aprovat una Proposició no de llei (PNL) sobre el teletreball, perquè és una modalitat que ha vingut per a quedar-se, i té moltes oportunitats i molts reptes. Les línies estratègiques de Podem van en tres línies ara mateixa, en l’àmbit de la reforma fiscal, perquè no parem de veure el que suposa el frau fiscal per a les nostres arques i necessitem una fiscalitat més justa; l’altra és continuar perseverant la reversió sanitària però també la sociosanitària i dels centres de gent gran com hem demanat durant el confinament i així seguirem fent-ho, a part dels hospitals de Torrevella o Dénia o la residència Domusvi d’Alcoi. Com a tercer eix Podem vol transitar cap a unes polítiques verdes per a la indústria, ja que ens fa falta relocalitzar indústries, sobretot a les comarques centrals amb les indústries tèxtils i plàstiques per treballar d’una manera més sostenible.

-Creus que les lluites internes que ha tingut Podem donen inestabilitat, mala imatge, o el debiliten?

Està clar que quan hi ha un congrés o una assemblea, o com es diga i hi ha més d’una llista al cap i a la fi és una competició i com en totes competicions, hi ha alguns que guanyen i altres que perden, però en el nostre cas és un poc paradigmàtic i un poc diferent perquè els resultats han evidenciat una victòria compartida, i sempre s’havia intentat que eixos processos foren el més tranquil i amigable possible perquè al final totes som companyes i treballem conjuntament i en eixe moment en concret estem competint però després col·laborem. També és una part que abans mediàticament no tenia tanta importància i últimament es posa més el focus en la part interna dels partits, al final això és sols un moment molt puntual, i molt concret, tot i que al nostre partit n’hem tingut molts, i al final quan passen eixes setmanes continuem treballant i enfortint les estructures que teníem, i en el nostre cas era molt necessari, perquè és evident que fa falta un partit darrere per enfortir-nos i ara per exemple, tant a mi com a líder o capdavantera ací a les Corts com al vicepresident Dalmau ens ajudara a tindre eixa força des de darrere.

-Creus que la nova direcció de Pilar Lima, més centralista i amb candidats més reticents al botànic posa en perill aquest pacte progressista? Era la teua candidatura l’única que assegurava la continuïtat i estabilitat del Botànic?

Nosaltres al llarg de tota la campanya, ens preguntàvem per què no hi havia hagut acords i no havíem pogut anar totes amb una única candidatura. Nosaltres anàvem amb una premissa que era molt concreta i era que Podem va nàixer per a governar i que calia arribar als governs per poder millorar la vida de la gent i és cert que hi havia persones de la candidatura de Lima que feia poc més d’un any havien firmat un document amb el qual es deia no a l’entrada de Podem en el govern. Jo entenc que ara que fa un any estem governant i que a més, ara estan a la direcció, hi ha un marc establert i és que formem part d’aquest govern amb un acord molt extens i a més molt capdavanter i pioner amb l’acord del Botànic. Ara ens hem de centrar per fer complir la majoria de punts dels eixos, com per exemple amb les reversions de les privatitzacions de la part sanitària i sociosanitària, una justícia fiscal més progressiva, en la lluita d’un finançament just, etc. Jo crec que ara en el que s’ha de centrar el partit poder ha de ser en seure’s amb el PSPV i Compromís per continuar eixe acord i en donar-nos fortalesa a mi i al grup parlamentari per continuar desenvolupant la nostra tasca.

“Hi ha persones de la candidatura de Lima que feia poc més d’un any havien signat un document amb el qual es deia no a l’entrada de Podem en el govern”

-Què opina Davó del pacte del Botànic? Quines són les seues febleses i fortaleses? S’hauria de reforçar? En què?

Jo crec que el pacte és capdavanter i avantguarda, però la pandèmia ens ha fet avançar ràpidament en consensos ciutadans que sense la pandèmia haguera sigut difícil arribar. Era molt difícil que els partits de la dreta votaren a favor de l’enfortiment del sistema públic, en concret de la sanitat pública i per tant eixe ha sigut un dels grans consensos ciutadans. Per tant hi ha hagut coses positives que ens ha portat la pandèmia i eixos consensos es poden traduir en grans acords polítics que amplien els drets, i en la sanitat tenim l’exemple concret però nosaltres quan parlem de les reversions, diem que es poden accelerar no pel que fa als temps jurídics sinó quan a parlar d’hospitals sinó de les ressonàncies magnètiques, que són una part privada així com de les residències de majors amb l’assistència sociosanitària. A més, tots estem veient que la gent està fent molts esforços i molts estan sobrevivint gràcies als ERTOs i no pot ser que hi haja tant de frau fiscal i que les grans fortunes no tributen el que toca, els esforços han de vindre de totes parts. La setmana passada li preguntàvem al president si l’eixida de la crisi en el territori valencià seria igual que el model de 2008, i nosaltres per exemple posàvem dues coses damunt la taula: enfortir el model públic i posar la sexta marxa per enfortir tot i la reinserció social de les grans fortunes. Ací necessitem finançar totes les mesures que facen falta per enfortir tot el que és públic i tots han d’arrimar el muscle, així com les grans fortunes. Les grans fortunes han de tributar el que toca, i si hem de fer una reforma del sistema fiscal en la part en la qual tenim competència autonòmica ho haurem de fer. Aquestes coses, el pacte del Botànic ja ho apuntava, però ara pel context de la pandèmia ens ha donat força per poder-les desenvolupar més ràpidament o ser ambiciosos pel consens ciutadà que pot haver-hi.

-Fa poc més de dues setmanes els resultats electorals de Podem a Galícia eren tristos perquè no aconseguien representació mentre altres partits nacionalistes i d’esquerres duplicaven els seus resultats anteriors, com el BNG. A més, a l’Ajuntament de València, amb les passades eleccions, Podem tampoc va aconseguir representació. Creus que amb aquests resultats es pot extraure una lectura valenciana o un possible futur escenari polític valencià?

Jo crec que els contextos no són assimilables. Primer perquè ací formen part del govern i hem demostrat que hi ha un full de ruta clar, amb el pacte del Botànic, que tot i que primerament no formàvem part de l’executiu, li vam donar suport. Crec que ara hi ha un objectiu clar compartit i acordat amb les altres forces progressistes. Hi ha capacitat per a tindre governs de coalició progressistes i just la situació del territori valencià és que ens agrada ajudar com es pot extrapolar a altres territoris, perquè ací hem construït una comunitat amb una gran implantació territorial, tot i que ens fa falta molta més, però sempre hem sigut una força municipalista amb grans i nombrosos cercles que sempre ha tingut clar que havíem d’estirar al PSPV per formar govern, perquè no ens ha d’oblidar que en 2015 el PSPV de Susana Díaz pactava amb Ciutadans ací firmàvem el pacte del Botànic, i per tant, eixe full de ruta ha demostrat que quan s’arriba a acords amb la resta de socis de l’espai progressista i es fan amb acords capdavanters i de molta protecció de la gent, enfortiment del sistema públic, és quan funcionen i poden continuar eixos governs al llarg dels anys. Sabem que cada territori té les seues singularitats i s’haurà de veure, però quan el BNG i Bildu creixen, sociològicament el país ha canviat i a això ha contribuït Podemos però ara no està capitalitzant el mateix canvi que ha ajudat a produir però ho estan capitalitzant els partits sobiranistes i nacionalistes d’esquerres però continua havent eixe caldo de canvi i necessitat amb el que Podemos s’haurà de posar a pensar com tornar a capitalitzar i créixer.

“Quan el BNG i Bildu creixen, sociològicament el país ha canviat i a això ha contribuït Podemos però ara no està capitalitzant el mateix canvi”

-Potser la teua candidatura respecte a la de Pilar Lima era més federalista i, amb els resultats de les eleccions gallegues, molts comentaven que igual el fet de descentralitzar la política no es basava sols en posar el nom del partit en l’idioma de la regió. Quina és la teua visió respecte a la postura de Podem per captar eixe vot de proximitat que podria anar a altres partits com Compromís?

Jo crec que ací, la diferència entre Podem i Compromís és que nosaltres tenim un projecte autonòmic i un projecte en l’àmbit estatal que és complementari i necessari, com ara que veiem una important col·laboració entre els dos governs. No obstant això, hem de reforçar el nostre autogovern perquè a més, ara durant la pandèmia hem vist que els governs autonòmics són els que estan més propers, i a més, hem d’executar i desenvolupat totes aquelles polítiques de l’estat de benestar, però per a complementar els canvis necessitem el marc estatal, per tant això és una fortalesa del nostre partit respecte a un partit que es dedica més a l’àmbit autonòmic. Perquè el nostre projecte cresca hem de tindre clares quines són les coses que ens arrelen al territori, per això, la candidatura que jo presentava tenia el suport de la majoria dels diputats del grup parlamentari de les corts, més d’un terç de regidores i regidores del territori valencià així com els secretaris generals municipals, és a dir, era tot un teixit de gent que ha treballat i està treballant per aquesta terra, que és al final el que fa que la gent confie en tu i fer-nos més propers. Jo crec que en principi tenim una fortalesa però l’hem de saber desenvolupar, i aquesta és saber actuar en l’àmbit autonòmic de forma coordinada amb el govern central. Fins ara s’ha posat molt d’èmfasi en enfortir el projecte estatal i ara hem d’implicar-nos més encara per enfortir el projecte autonòmic.

-Com creus que podria calar el missatge de proximitat, valencianista i útil de Podem en la societat valenciana?

Des de les Corts Valencianes continuarem liderant iniciatives dirigides a l’ampliació i consolidació de drets que es posen de forma capdavantera, així com m’ho deia Ferran Martínez, que moltes vegades els valencians i valencianes el concepte que tenim de nosaltres mateixa és molt humil sent generosos i sempre amb un gran record dels temps de la corrupció i de coses que ens fan avergonyir més que estar orgullosos, i hem de començar a creure totes les coses i polítiques que estem desenvolupant de manera pionera en Espanya. Som capaços de fer-ho i ho estem fent, això és un fet important per enfortir-nos i créixer i a més, la gent ha de saber que per exemple nosaltres des de les corts vam posar molt d’esforç en reobrir la llei del joc i en posar la part més ambiciosa d’eixe projecte que anava vinculat a la publicitat i la seua capacitat així com amb les màquines escurabutxaques i la seua facilitat per atraure. Les parts més ambicioses de la Llei del Joc van ser fruit de les propostes i el treball del grup parlamentari d’Unides Podem, i açò demostra que el nostre partit és necessari per a expandir els horitzons i fer polítiques més valentes, i així ho continuarem fent tant des de les corts, des de la vicepresidència i des dels municipis, ja que els regidors i regidores dels municipis siguen abanderats d’eixes polítiques que molts d’ells ja estan fent des dels governs i altres podem aconseguir des de l’oposició. Al final, amb la coordinació de tots els nivells és com s’aconsegueix fer un conjunt de polítiques que la gent reconeix i que al final es decanten per la nostra organització.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

cinc × quatre =

CCCC