Maite Ibáñez: "Les regidories no són illes. És necessària una interacció no solament informativa"

La Concejala de Educación, Cooperación al Desarrollo, Juventud y Acció Cultural, llega a la primera línea tras casi 20 años en La Nau[:ca[La Regidora d’Educació, Cooperació al Desenvolupament, Joventut i Acció Cultural, arriba a la primera línia després de quasi 20 anys en La Nau

Ajuntament de València

Maite Ibáñez: "Les regidories no són illes. És necessària una interacció no solament informativa"
19/09/2019 -

La relació de Maite Ibáñez amb la política és qüestió de militància socialista. Des de ‘sempre’, no obstant això, era habitual en el món cultural valencià; ha estat cas 20 anys en el Centre Cultural la Nau. Ara, assumeix el repte de portar avant quatre regidories: Educació, Cooperació al Desenvolupament, Joventut i Acció Cultural.

Ibáñez es posa al capdavant d’unes àrees mediàtiques, que per les seues característiques requeriran una interlocució habitual amb els mitjans. Alguna cosa que, assegura, ha d’acostumar-se. La seua experiència li ha valgut per a conéixer la ‘bullícia’ a la ciutat, la seua estructura, i ara ha dedicat els primers dies de mandat per a “posar-se al dia” en la burocràcia consistorial.

Una activitat que, espera, puga portar des de la “transversalitat“, amb un treball continu amb altres regidories i, fins i tot, administracions.

Què tal aquests primers ‘menys de 100 dies’ de govern?

Aquests primers dies han sigut intensos, però positius. Intensos perquè ha sigut el primer contacte amb les quatre regidories que assumisc, amb els serveis i equips, a més dels espais que gestionaré. Ha sigut molt intens per la quantitat d’informació que cal processar, i per la novetat quant al tipus de comunicació a través del govern, que m’és nou.

Però molt positiu, perquè he vist que compte amb uns equips molt bons. Hi ha moltes coses per fer, però una base sòlida i important de l’anterior legislatura. Hi ha una tasca molt important per desenvolupar, però bo, aquest primer mes i mig escàs ha servit per a situar-nos; per a posar-nos al dia i veure una mica la magnitud dels projectes que portem. I després, per a pensar uns altres que es poden desenvolupar.

És la teua primera experiència de govern, encara que ja estaves relacionada amb el món cultural.

Sí. Jo treballava en el Centre Cultural La Nau. Portava allí quasi 20 anys, amb gestió cultural, exposicions i altres. Vaig entrar en les llistes perquè era militant del Partit Socialista. Després de les eleccions, es va buscar que el meu perfil tinguera el bloc complet de cultura, que no va poder ser perquè s’ha continuat funcionant amb el mestissatge de l’anterior govern.

M’encarregue d’Acció Cultural, que són les 33 biblioteques de la ciutat, més teatres municipals, festivals d’escena i qualsevol element que tinga a veure amb cultura de forma transversal. Després Joventut, Educació i Cooperació al Desenvolupament. Totes són importants, però requereixen a més de certa visibilitat pel tipus de polítiques que desenvolupen.

Arribe nova a la gestió municipal però, d’alguna manera, aqueixes àrees les conec. Per exemple, he treballat amb algunes ONG com a Ciutadans del Mediterrani, Joventut i Educació és alguna cosa que, per la seua transversalitat, es tractava en La Nau… Vull dir, encara que em resulte familiar, mai has estat gestionant des d’aquest costat. Conec el contingut de la ciutat, però la part interna, la burocràcia i el desenvolupament de les activitats… Ha sigut una mica la posada al dia aquest mes i mig.

Les regidories que queden a càrrec teu són mediàtiques, sobretot Educació. Estàs acostumada a la relació amb els mitjans de comunicació?

Bé, no gaire. Encara que en el centre cultural La Nau vaig ajudar amb notes i rodes de premsa… Qüestions de comunicació he intentat sempre cuidar-les, però en un altre marc. Aquest és delicat.

Educació és més mediàtica, sí, però qüestions de cooperació i immigració també. Has de treballar molt la sensibilitat i com comunicar aqueixa informació. És important que els mitjans tingueu la informació molt concreta, però també traslladar-la d’una forma que no alarme. És més, apostem per la integració.

Respecte a la immigració, quina és la realitat valenciana?

La realitat és la de tots els llocs; ens trobem amb una situació que no és una cosa puntual. No és que arribe a l’Aquarius o rebem a l’Open Arms, sinó que hi ha una sèrie de refugiats polítics que arriben directament per l’aeroport. Cal tindre en compte que, ara mateix, la imatge del mediterrani és una imatge brutal, però no és sol això. Des del meu punt de vista, això s’integrarà de manera natural.

Em vaig reunir fa poc amb el Secretari Autonòmic d’Immigració, perquè és molt important traçar un marc de competències locals, de generalitat i també des del Govern Central, perquè no són cal donar respostes puntuals. A València tenim un Centre d’Acolliment d’Immigrants, el CAI, que és, d’alguna manera, la primera recepció que tenen els migrants quan arriben a la ciutat. Se’ls assisteix i intenta donar-los acolliment, encara que a vegades patim saturació de places.

L’important és, ara, tindre una previsió per a quan arribe l’hivern. Cal coordinar-se per a poder solucionar la situació. Però cal entendre que això serà continu; cal integrar-ho. En tractar amb el Secretari, em va parlar que potser pot treballar-se la despoblació amb la migració, en comarques que necessiten també acollir a persones. És important crear un marc d’actuació per a cada Administració, perquè no és la recepció de l’Aquarius, que va ser fantàstica, és un dia a dia en què arriben des de persones soles fins a menors no acompanyats o famílies senceres que fugen d’un conflicte bèl·lic. És alguna cosa que ens competeix a tots.

Educació porta novetats; nous centres, alguns encara amb barracons i batalles polítiques. Quin és el principal repte d’aquesta regidoria?

Educació, la part més global i ferma, es desenvolupa des de Conselleria. Per al meu el repte és, igual que he fet en una altra àrees, tindre una col·laboració i coordinació amb Conselleria. És fonamental. A l’hora de gestionar compartim algun tipus de gestió, però el gruix de moltes coses el porten ells. Per això, és important estar en aqueix exercici de presa de decisions.

En l’àmbit municipal, comptem amb el repte tant dels continguts com dels continents. Ara mateix inaugurem el curs acadèmic en el Col·legi 103, que abans estava en barracons. Però a més també els hem visitats els centres municipals, hem revisat les millores a realitzar. També volem centrar-nos en el desenvolupament de les escoles de zero a tres anys, que forma part dels objectius d’aquesta legislatura.

També volem treballar en la mateixa naturalesa de l’educació. Ja en l’anterior legislatura es va posar en marxa el que eren els projectes educatius, que són un complement curricular, dins de l’aula, que té a veure amb temes d’igualtat, d’ecologia, l’agenda 20 30, projectes amb residències artístiques… És important seguir per aqueixa línia, perquè el treball va més enllà de l’aula. És molt important connectar la ciutat per ací.

Un altre testimoni que recollim, és que València està dins de la xarxa de ciutats educadores. I ara, en l’àmbit nacional, ens agradaria general algun tipus de trobada per a generar el desenvolupament de l’educació des d’un punt de vista més enllà de l’aula, on col·laboren docents, AMPAs i famílies.

Has parlat de les escoletes. En l’anterior legislatura de municipalitzaren tres. Es pretén fer el mateix segons acaben els contractes amb les empreses?

A veure, és una decisió que hem de revisar, però la idea és aqueixa. En principi, encara que ara no et puc donar fermament la resposta, és la línia a seguir. Encara que cal revisar cada cas.

En l’anterior legislatura María Oliver, de València en Comú, va reprendre l’elaboració d’uns informes sobre l’estat de l’educació a la ciutat, que el PP de Barberà no havia realitzat en 21 anys. Es continuaran realitzant?

Hem de revisar en quina fase estan per a veure el material que podem aprofitar. També, a causa d’estar agost pel mig, està pendent la reunió amb els tècnics de la Universitat que es van encarregar de desenvolupar-ho. A partir d’ací, veurem les línies a seguir. Però primer volem veure les bases, en quina fase està, i reunir-nos amb les persones implicades.

També portes Joventut, potser la menys ‘visible’ de les quatre. Que cal aportar des d’aquesta regidoria?

Així, globalment, la joventut necessita visibilitat. Hem detectat que els centres de joventut a la ciutat s’han d’activar. I també cal tindre en compte que parlem d’una franja de joventut que arriba, pràcticament, fins als 30 anys.

De manera clàssica, estem més pendents d’una franja d’edat que participen més directament de les activitats, però després hi ha una altra que té necessitats vinculades amb l’ocupació, l’habitatge, l’emancipació… Alguna cosa que hem vist en els últims informes del Consell de la Joventut. Volem treballar amb aqueixa franja, no deixar-los oblidats. I sobretot, en l’àmbit de la ciutat, és important que es coneguen aqueixos centres de joventut, que es dinamitzen les activitats.

En el meu cas, considere que la Regidoria de Joventut és un valor a tractar molt més. S’ha treballat, però crec que cal fer més desenvolupament. Tenim en l’àmbit artístic, literatura, música… Uns valors en una franja de joves que despunten que cal treballar.

Tenim un Pla de Joventut fins a 2023, aprovat pels partits que governaven i oposició, que ens servirà una mica de guia per als pròxims quatre anys. Va ser molt interessant, especial a nivell participatiu; és un resultat molt complet amb veus de la joventut, tècnics…

Des d’aquesta regidoria, es tracten temes com l’accés a l’habitatge?

Més que tractar-los directament, es fa consulta. Com a Regidoria no tenim aqueixes competències, però s’elaboren taules de treball, per exemple amb habitatge o innovació. Hi ha, per exemple, contacte amb València Activa.

Jo, les regidories, intente fer-les transversals. Hi ha competències que seran 100% meues, però unes altres en les quals potser podem establir alguna taula de treball o consultes.

Has comentat l’oposició. A l’Ajuntament hi ha un nou actor, Vox. S’ha notat en el dia a dia del Consistori?

Realment portem poc temps, però no. És una mica… El soroll mediàtic que causa l’entrada d’aquest grup, però a efectes reals de govern no els hem notats. Únicament els titulars que ja han eixit, com el precepte que no poden casar. Són detalls. En l’àmbit de volum i de gestió, no es nota res excepte el soroll mediàtic. Nosaltres seguirem amb el nostre treball i identitat progressistes.

En el treball habitual de les teues regidories, has de relacionar-te amb altres de forma habitual?

Sí. Tinc tendència a fer el treball transversal sempre que es pot. Fins i tot entre les quatre que porte. Per exemple, el tancament del Palau de la Música, ha fet que se cedisquen els teatres municipals, que requereix aqueixa interacció. També amb València Activa, Urbanisme amb Acció Cultural… Per exemple, una de les meues propostes és integrar a València en la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco. Per a això és necessari tindre una interlocució amb el Regidor de Turisme que ja hi ha.

També amb temes com a immigració cal treballar amb altres àrees com a Comerç, Protecció Ciutadana… Les competències que tenim els regidors no són illes. És necessari que tinguem una interacció no solament informativa, sinó en el desenvolupament d’activitats.

València acaba de rebre la seua segona ‘capitalitat mundial’, aquesta vegada la del Disseny. Hi ha molt de treball que fer de cara a 2022?

Sí. Aquesta mateixa setmana tinc una reunió amb Marisa Gallent (Presidenta de l’Associació València Capital del Disseny) per a començar a posar les bases. Tenim clar tot el desenvolupament dels dissenyadors i empreses que han participat en la candidatura. Perquè això no és alguna cosa que isca ara, el disseny valencià porta una història industrial, de les universitats…

La qüestió és no deixar-ho en aqueixos espais i transferir aqueixa marca de Capital Mundial del Disseny. En efecte, tenim molt treball per a desenvolupar de cara a 2022… I per a després de 2022, perquè no el dirigirem només a aqueixos anys. Ara tenim una reunió per a dissenyar, mai millor dit, un calendari d’accions de cara a això. De moment ells encara estan de celebracions: el 10 d’octubre han d’anar a l’Índia, a Bangalore, a recollir el testimoni. Serà a partir de llavors, que s’assente tot, que vegem bé com iniciar les accions.

Més informació


mostra viva del mediterraneo

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

4 + 5 =

anna i la maquina del tiempo
alcasser
anna i la maquina del tiempo
liria
cultura als barris 2019
cultura als barris 2019