De presidenta de l'associació veïnal de la Torre i alcaldessa pedània d'aquest poble de València, Lucía Beamud salta a la primera línia política, i es posa al capdavant de les regidories de Pobles, Espai Públic i Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI. Un repte que afronta amb responsabilitat i compromís perquè, com ella mateixa explica, "m'agradaria fer canvis que milloren la vida de les persones".
"Del sud de València, feminista, filla d'obrera, amb els peus en la terra i el cor sempre present". Així es descriu en el seu compte de Twitter. Hui, a València Extra, coneixem una mica més a Lucía Beamud.
D'alcaldessa pedània de la Torre a ocupar les regidories de Pobles, Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI i Espai Públic. Canvia molt?
Canvia perquè tens més responsabilitats, tens més competències i canvia la gestió, però, d'alguna forma, sí que considere que haver sigut alcaldessa d'un poble t'aporta elements molt positius per a ser regidora perquè t'ensenya a estar sempre en contacte directe amb la ciutadania, a xafar el carrer i tindre sempre els peus a terra i el cor present.I, Com afrontes aquest nou repte?
"Continuarem treballant en la creació de l'Observatori de l'Oci i del Turisme"
L'afronte com acabes de dir, com un repte. Portem temes que són de molta importància per a la ciutat. D'una banda, continuar amb la dinàmica de situar en el mapa als pobles de València que, fins fa quatre anys, a penes es parlava d'ells i crec que és necessari que una persona que viva en un poble de València el faça en les mateixes condicions que una altra que viva en un carrer principal del cap i casal.
Quant als reptes en Igualtat, crec que són molt evidents per a qualsevol persona que tinga una consciència feminista. Què dir d'aquest malson que hem viscut aquest estiu, i que el passat 20 de setembre ens vam manifestar per a reivindicar que ha de parar aquesta xacra de violències masclistes, i ací tenim un repte molt important, sobretot, a fomentar una educació sexual-afectiva, que podria ser una de les línies principals d'aquesta regidoria.
I després Espai Públic, que pot ser que siga una mica desconeguda, però és una de les regidories més importants que puga tindre el cap i casal perquè d'ella depén tota l'activitat econòmica de la ciutat i l'ocupació de la via pública.
Haver viscut a La Torre, una de les zones perifèriques de la ciutat, ha marcat la teua forma de veure i entendre la política?
Crec que el lloc on vius marca la teua forma de pensar i de veure com està la vida perquè, evidentment, a la ciutat de València, els governs anteriors han viscut d'esquena a la seua perifèria i, per tant, a una capa social de la població molt identificada que som les classes més populars. Per això, crec que fa que tingues una visió molt diferent del que ha de ser la ciutat i d'on ha de mirar.Ara, al capdavant de la regidoria de Pobles, Com compagines el fet d'atendre les reivindicacions veïnals amb el procés administratiu que, a vegades, és tan llarg?
El procés administratiu, a vegades, és molt fatigós perquè a un li agradaria que els processos anaren més ràpids, però, al final, tenen uns passos a donar i, per tant, coses que, a priori, semblen molt senzilles, després vas desgranant i t'adones que estan implicades diferents competències i diferents institucions amb les quals has de parlar, negociar i coordinar per a dur-ho a terme. I, en el cas dels Pobles de València, és cert que és una tasca de coordinació.El fet d'haver sigut alcaldessa pedània és cert que m'ha permés conéixer, per endavant, quins són els passos del procés administratiu. Per això, al final, crec que s'ha d'entendre com una cursa de fons en la qual has de persistir de manera constant i sense pausa.
En línies generals, Quines necessitats creus que tenen els Pobles de València?
Cada poble té la seua idiosincràsia i unes necessitats específiques, però d'una forma més o menys genèrica seria el seu planejament urbà perquè amb una reorganització crec que es podria millorar molt el dia a dia de les persones. Després, i aquest és un treball que s'ha dut a terme en els últims anys, és molt important incentivar la part associativa d'un poble, i això ho hem dut a terme amb infraestructures com la reforma de l'alcaldia de Benifaraig, que tenim pendent. Aquests equipaments pensem que funcionen, a més, com a llocs de reunió i de connexió entre les diferents associacions d'un poble.Creus que als pobles existeix eixe sentiment que cal lluitar-lo tot més que en el cap i casal?
Jo crec que, en certa manera, sí, i això et parla de moltes altres coses perquè, quan existeix eixe sentiment, també és conseqüència d'altres aspectes com aquest llarg període, pràcticament de tota una generació, en el qual s'ha viscut d'esquena a la realitat dels pobles i sense tindre en compte la mateixa idiosincràsia de cada poble en particular, i com a districte en el seu conjunt. Tot això fa que existisca eixe sentiment que has de ser més persistent i reivindicar amb més força per a tindre uns resultats òptims.Quant a l'àrea d'Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI, Quin balanç faries de la situació actual?
"Volem continuar treballant en la línia de descentralització en l'atenció a dones"
Estem parlant d'una regidoria que abans no existia, que estava dins de l'àrea de Benestar Social, i que el govern va apostar per crear-la. Això ja és una cosa simptomàtica perquè les coses no passen per una casualitat, sinó que tenen una intenció que no és una altra que donar el valor que es mereix a les polítiques d'igualtat, de gènere i LGTBI. Unes polítiques que són molt necessàries davant tots els casos de violències masclistes, de violències sexuals, delictes d'odi cap a diferents sectors de la població... Per això, crec que la creació d'aquesta regidoria mostra la intencionalitat clara que té aquest govern.
I, després, evidentment, començar de zero és complicat, encara que, d'altra banda, positiu perquè tens tot per crear. Vull posar en relleu el treball que va fer Isabel Lozano perquè va crear espais que abans no existien, com la Unitat del Marítim per a descentralitzar l'atenció a les dones, i volem continuar treballant en eixa línia de descentralització amb la creació, per exemple, d'un departament en Orriols-Torrefiel, així com continuar amb les campanyes de sensibilització i atenció cap a les violències, i assenyalar aquests casos que no són casuals, sinó que tenen un caràcter estructural i que hem d'atendre.