25n
25N
25N

Jorge Ruiz: “‘Te prometo libertad’ justifica tota la carrera de Maldita Nerea”

El cantant de Maldita Nerea assegura que necessitava transformar-se a sí mateix per a compondre el nou disc, Un planeta llamado nosotros

Maldita Nerea

Jorge Ruiz: “‘Te prometo libertad’ justifica tota la carrera de Maldita Nerea”
06/02/2020 -

“Y si quieres que sea grande y que encuentre mi lugar, no podré si no confías y me dejas libertad”. ‘Te prometo libertad’ és d’eixes cançons que parla de la llibertat, del deixar ser, i que sens dubte, marcarà la carrera de Maldita Nerea. Almenys és el que creu Jorge Ruiz, l’ànima del grup, que divendres passat va presentar el seu últim disc, Un planeta llamado nosotros, per a continuar pujant a l’escenari connectant amb la gent com ha fet en 17 anys de carrera.

Quant temps esteu treballant en el nou disc?

Tota la vida i un any. La meua manera de compondre és de fer deu cançons, però aquest disc és d’onze perquè té una nova producció de ‘Siempre estaré ahí’ (2017), que demandava molt el públic, i la resta les vaig començar l’any passat.

En què t’has inspirat?

Jo sempre m’inspire en el que veig. Però en aquest disc he canviat tot en el procés de composició. He canviat els meus esquemes personals i propis de com he arribat fins ací perquè si no et renoves enterament i amb un fort compromís, la gent ja coneix la teua treball i deixa de fer-te cas, no es transforma amb ell. Jo necessitava transformar-me a mi mateix per a fer cançons diferents i així ho he fet.

“Necessitava transformar-me a mi mateix per a compondre cançons diferents. I així ho he fet.”

Quina és la cançó més especial d’aquest disc?

‘Te prometo libertad’. És un encàrrec del pedagog italià Francesco Tonucci, apassionat i estudiós dels xiquets. En una conferència em va dir que hauria de fer una cançó que parle de la paraula “deixar” com a eix central de la llibertat, del fet de deixar ser. Jo no esperava fer-la per a aquest disc, pensava fer-la després escrivint-la des de primera línia, en els col·legis, però una nit, en tot just unes hores, em va eixir. Justifica tota la meua carrera professional només aqueixos 4 minuts. És una cançó que tindrà un protagonisme molt important en la nostra carrera.

No sols et dediques a la música, sinó també a l’educació. Creus que ambdues s’ajuden?

Bé, van paral·leles. En el nostre ADN està la música i per això ocupa un espai propi en la nostra àrea cerebral. Això significa que ens ha sigut de tremenda utilitat per a sobreviure sent animals comunicatius. La música en comunicació ocupa un lloc privilegiat. Per això no són coses que han d’anar separades, és que estan intrínsecament unides. Això explica que la música siga tan important en la nostra vida i les obres musicals ens porten a dins i ens facen connectar amb la intuïció. Això que siga una assignatura optativa és com dir que tu eres optatiu. L’ésser humà es construeix des de dins a fora i la música ha d’estar present en l’educació de manera imprescindible per a construir-nos. Per tant, no és que s’ajuden, sinó que van unides.

En el nou disc heu participat en el projecte de l’associació A LA PAR amb ‘Extraordinario’. Com sorgeix la idea?

Necessitava escriure històries noves i diferents i en aquesta carrera hi havia una cosa única. Aquests esportistes amb discapacitat intel·lectual han aconseguit fer aquesta carrera, una de les més dures del món, i tots el sabíem. El director del projecte em va preguntar si volia veure’l i participar i jo ja havia participat en projectes similars, així que aquest no podia faltar. Era una carrera tan dura… jo faig ciclisme i a penes podia seguir-los.

Fent honor al que ells són, sorgeix ‘Extraordinario’, perquè tots som éssers extraordinaris. Una altra cosa és que descobrisca la seua manera de ser extraordinari. Però en la carrera jo anava al costat d’un d’ells, Antonio, i a penes podia, mentre que ell només era somriures i jo pensava, “però d’on has eixit?”. Així sorgeix aqueix “Capitán, general”. I l’extraordinari ve després.

Jo crec que hem fet una història bonica i el món de la discapacitat i el de l’educació l’han acollit de forma molt bonica i s’ha vist a les aules, que és on m’agradaria que acabaren les meues cançons.

Heu participat en altres projectes solidaris per a col·laborar amb el càncer de mama, els xiquets hospitalitzats o l’apoderament de la dona amb Bailarina… Com creus que la música ajuda a visibilitzar això?

Qualsevol acte comunicatiu amb la música adequada arriba a més. No sols perquè es posa música, sinó perquè té coherència. Per exemple, quan vaig fer el projecte del càncer de mama vaig estar durant un any entrevistant-me amb oncòlegs, infermers, princeses… per a ficar-me en això. Almenys jo entenc que en la composició o estàs dins, o no ix. I amb ‘Extraordinario’ passa el mateix. Sabia que havia d’anar-me a la carrera. Sempre que hi haja una coherència i una implicació al 100%, s’amplifica molt més, o almenys jo ho veig així.

“La educació i la música van unides”

Hi ha moltes vegades que no participe en una causa perquè no em puc implicar el 100% i fa molts anys perquè em vaig involucrar amb una al 100% que les engloba totes: l’educació. Per a mi fer activitats o accions en les quals jo puga sumar amb les meues cançons no és treball, és el que sóc. Sempre sempre que hi haja coherència, la música dinamitza qualsevol cosa.

En quina causa t’agradaria participar en el futur?

Com ‘Te prometo libertad’ ho engloba tot, no és quina més puc demanar, més que col·locar-la en l’espai on tinga la major visibilitat per a tothom, perquè siga el més útil possible. No és una qüestió d’ambició, sinó que si “això funciona, utilitzem-lo per a quanta més gent millor i recordem-li al món que la llibertat està en cadascun”. Que tu tingues accés al teu propi potencial, com defensem en la Fundación Prometo, és el més important… no es pot demanar més. Quan l’escoltes, tanca els ulls i connecta amb el teu interior. Jo parle d’ella com si no fóra meua perquè sincerament és de tots. El títol de l’àlbum ja diu que estem parlant de nosaltres, no de mi.

Com aconseguiu connectar tant amb el públic?

És un mecanisme molt antic, ningú de la música havia sigut capaç d’explicar-me’l. De la mateixa manera que es construeix un embrió o una llavor, les coses es construeixen des de dins cap a fora. Per a parlar-li a l’altre, en aquest cas a l’oïdor, has de mirar-te a tu als ulls i això és molt dur i hi ha molta gent que no vol. És més fàcil escriure del trencat o la ferida interna que tinc i si parle de la meua ferida jo capte la teua atenció, perquè parlant de la meua també parlem de la teua.

Però això és molt limitat perquè mai sanen les ferides. Jo fa temps que no parle de les meues ferides perquè no em serveix. Jo vull que la gent es mire als ulls i cresca interiorment i tinga una millor vida, llavors per a això he de ser honest amb mi mateix. Aquest disc sol he pogut fer-lo a través de la meditació. Normalment es va a l’estudi però he anat en direcció contrària perquè és un lloc desconegut, perquè el meu dia a dia em deia que per a millorar havia de trencar amb això. I això he pogut fer-ho sol i perquè m’ha anat bé.

No estic parlant de la meua zona de confort, perquè al cap i a la fi les coses les vas construint, parle del que va abans que això. És l’ésser mateix, l’immutable…. Et podran canviar tot però això no varien i ningú t’ho explica. Per això m’he hagut de posar molt més profund de l’habitual. Si escoltes Un planeta anomenat nosaltres, cada cançó és molt directa, no hi ha poses ni artificis, tot s’aclareix.

Maldita Nerea

Després de Bailarina, heu estat amb la gira de Simfònic. Com aconseguiu mantenir-vos tan actius i traure tants discos i tantes gires?

No sols això, sinó que ens passa una cosa molt estranya i és que hem crescut en streaming cada any malgrat no estar en primera línia mediàtica. Jo isc al carrer i la gent no em reconeix, però a poc a poc, com una tortuga, tenim un creixement molt orgànic en streaming. L’any passat va ser la primera vegada en què diguem que no teníem tantes cançons i no obstant això el streaming va pujar i és molt curiós. A més, la mitjana d’edat ens ha baixat i la nostra discogràfica no li ho explica. El 14 de febrer fem el concert en el Wizink Center i el primer que xoca és que són molt joves els nostres fans. Portem 17 anys en la música parlant de filosofia i de colp connectem amb ells. Si jo no connecte amb mi, com aconseguisc connectar amb els altres? Cada vegada és més difícil perquè tu creixes però per a mi l’audiència és un espill i si connectem, jo també continuaré creixent. Les generacions noves tenen coses que tu no coneixes i això et fa ric com a persona. Estic encantat que les meues cançons vagen als col·legis perquè així jo també vaig.

“Fer cançons amb què puga sumar a un projecte no és treball, és el que sóc”

Què és el que més t’agrada de les gires?

Poder mirar als ulls a la gent, perquè és realment on veus la música que fas i la connexió que hi ha. Això no es pot fer amb les xarxes socials, estem absolutament hipnotitzats per tindre likes i confonem això amb l’afecte, llavors quan eixim a l’escenari i els veus, veus aqueix contacte. Per això cada vegada que acabe un concert rep a tot aquell que vulga parlar amb mi… i moltes vegades fins i tot es va el camió i jo sóc ací (riu). Sens dubte, el millor de la gira és el contacte i el sentir a la gent ací.

Com t’imagines Maldita Nerea d’ací a 10 anys?

“Sempre que hi haja coherència i una implicació al 100%, la música arriba”

No tinc ni la més remota idea. M’agradaria que continuaren estant les meues cançons en els col·legis per a treballar el valor de les persones -no l’educació en valors, sinó el valor intrínsec que cadascú de nosaltres té -, per exemple amb Mira Dentroo Hecho con tus sueños. M’agradaria que ‘Te prometo libertad’ siga un himne per a les aules, perquè és molt important que aquest encàrrec de Tonucci transforme a les persones que encara ni tan sols han nascut. Com s’avalua això? Amb likes? Al final, en 10 o 20 anys tant de bo continue estant la música en els ulls i les veus de la gent i veure com ajuda a les seues vides carregades d’estrés i pors que portem a la nostra esquena. Tant de bo que siga així.

Vindreu a València durant la gira?

Sí, no sabem ubicació ni data, però sempre anem moltes vegades i tenim molts seguidors allí a més. Esperem saber-ho prompte.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

cinc × un =

Informacion coronavirus
diputacion covid19
mancomunidad horta sud