Jorge Rodríguez, alcalde d'Ontinyent, va presentar la setmana passada el clúster sanitari que albergarà la capital de la Vall d'Albaida. Hui, parlem amb ell sobre aquesta proposta industrial i empresarial que posarà la ciutat d'Ontinyent en un dels focus principals de la indústria valenciana del tèxtil, que si fins al moment la ciutat comporta el 15% del total de la indústria del tèxtil de la comunitat, amb aquest clúster "es pretén desenvolupar una indústria estratègica que ens ajude a no dependre de tercers països quan hàgem de lluitar en una situació semblant", segons Rodríguez.
- Com va sorgir la idea o la proposta de crear aquest clúster?
Abans de tota la pandèmia i la crisi de la COVID-19 les empreses d'Ontinyent van començar a reconvertir-se i van començar a treballar per crear mascaretes i per tant això va suposar el desenvolupament d'un coneixement per part d'empreses i també d'una inversió per a poder dur a terme aquesta nova línia de producció. Per tant, arran d'això ATEVAL ens va plantejar la possibilitat de treballar i consolidar aquestes línies de producció perquè tant el coneixement com la inversió que s'ha realitzat tingueren també una projecció de futur.
- En què consisteix bàsicament aquest clúster?
La idea del clúster és ajuntar a les empreses que fan tèxtil sanitari i aquelles també que són dels sectors afins, estem parlant especialment d'aquelles que estan treballant maquinària per fer eixe tèxtil sanitari així com les que fan epis. El que es planteja des de la col·laboració amb ATEVAL i l'Ajuntament d'Ontinyent és la creació de cinc línies de treball amb una dotació econòmica de 300.000 euros al llarg dels anys 20/21.
Per una banda, es planteja la creació d'una oficina tècnica d'ATEVAL per tal d'assessorar a totes les empreses que vulguen matèria d'homologacions, llicències davant l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris en tot el que és la mateixa adaptació d'un sector tèxtil a altre més especialitzat com és el del tèxtil sanitari.
Per altra part, es contempla també un viatge de prospecció amb empresaris per conéixer la Fira Mèdica de Düsseldorf, la més important en aquesta matèria.
Com a tercera línia, es planteja una ajuda per al tema de les certificacions on ATEVAL s'encarregarà de fer una consultoria externa per ajudar en tot el que suposen les marques de qualitat i també els mateixos processos.
Per part de l'Ajuntament d'Ontinyent obrirem una línia de subvencions per tal d'ajudar a les empreses que han hagut de desemborsar diners per fer front per exemple a temes de certificacions.
En la quinta línia es durà a terme una formació en principi tècnica, perquè la reconversió dels sectors tèxtils més convencionals a una línia de treball més especialitzada requerirà una formació més específica que també assumirem a través d'aquest conveni amb ATEVAL.
- I per què a Ontinyent?
Jo crec que sobretot per l'alta concentració d'empreses del sector del tèxtil que tenim a Ontinyent. Tenim 135 empreses del sector tèxtil, el que suposa bàsicament el 15% del total de la indústria de tota la comunitat. Per tant, crec que és lògic que hàgem donat nosaltres el primer pas sense que això signifique que aquest primer pas haja de ser l'últim, és a dir, nosaltres tractem de potenciar la creació d'aquest clúster en una visió integradora de tal manera que esperem que se sumen totes les administracions i particulars que vulguen.
- Quins beneficis portarà no sols a la ciutat sinó també a tot el territori valencià?
Aquesta idea porta un doble benefici. Jo crec que al llarg de la pandèmia el que s'ha demostrat és que no estem preparats per a fer front a una situació com aquesta i per això hem hagut d'acudir al mercat asiàtic per tindre allò tan senzill com són les mascaretes i els equips de protecció per als sanitaris i per tant, jo crec que hauríem d'extraure l'aprenentatge que en una qüestió tan important com aquesta hem de desenvolupar una indústria estratègica que ens ajude a no dependre de tercers països quan hàgem de lluitar en una situació semblant. Al mateix temps, açò el que permet és obrir una altra via de negoci i de producció, perquè el que nosaltres estem plantejant no és que les empreses abandonen la seua producció habitual que pot haver estat basada en el tèxtil de les llars o en el tèxtil esportiu i que la canvien per aquesta, sinó que el que plantegem és que tinguen una nova línia de producció i que puguen traure dels ERTOs a les treballadores i treballadors i que futurament es puguen crear nous llocs de treball.
- Quins seran els primers passos d'aquest clúster i quan començaran?
En principi la idea és que comence ja, i de fet el treball d'ATEVAL va començar des del primer moment de la crisi pràcticament i per tant, la idea és començar a crear ja l'oficina tècnica i la idea de l'Ajuntament és que aquest pròxim dijous s'aproven ja les bases de les subvencions per fer front a eixes despeses d'ERTOs, etc.
- Què opina l'oposició del govern?
En principi l'oposició va donar suport al pla "Tornem Junts", aquesta era una de les mesures que es plantejava dins del mateix pla, perquè aquest preveia una sèrie d'accions dirigides a empreses, indústries, etc., entre les quals estava per una banda el treball amb ATEVAL i per altra part les ajudes a autònoms, micropimes i pimes, i, per tant, l'oposició va donar el seu suport i el pla "Tornem Junts" va tirar endavant per unanimitat.
- Quines són les expectatives davant aquest clúster?
Nosaltres tenim molt bones expectatives, perquè segons les dades que feia públiques ahir mateixa el president d'ATEVAL, gràcies al desenvolupament incipient que s'ha fet de material sanitari s'ha aconseguit traure a mil treballadores i treballadors dels ERTOs. Per tant, tenim una expectativa molt important perquè a la fi, malgrat la dificultat i duresa que està sent aquesta situació, hem de traure qualsevol aprenentatge, i aquest ha de ser que mentre puguem comprar a casa, no tenim per què comprar-ho fora, i que moltes vegades aquest concepte que la producció espanyola és més cara, hem d'anar canviant-lo pensant també en els costos socials que té la no producció espanyola.
- El conseller d'Economia, Rafa Climent, demana que ningú vulgar apropiar-se de la idea del clúster sanitari, que opines d'aquestes declaracions?
No tinc massa opinió, però jo crec que no es tracta d'apropiar-se, es tracta de treballar, és molt més senzill. Per ara, l'ajuntament d'Ontinyent el que ha fet és posar 300.000 euros en un conveni per tal que aquest clúster deixe de ser una idea i passe a ser una realitat. Nosaltres, en tot cas, no volem mai apropiar-se d'idees. Les idees són etèries, nosaltres treballem sobre realitats i passem de les paraules als fets.
