Jorge Rodríguez Gramage és alcalde d'Ontinyent des de l'any 2011 i expresident de la Diputació, càrrec que va exercir entre 2015 i 2018. Rodríguez és llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Va ser portaveu local del PSPV-PSOE d'Ontinyent des del 2007, arribant a l'alcaldia el 2011 amb el suport de Compromís i EUPV. A les eleccions locals de 2015 va mantenir el càrrec amb una majoria absoluta. Eixe mateix any els socialistes arribaven a la presidència de la Diputació de València i Jorge Rodríguez era l'elegit per a presidir el govern provincial, amb el suport dels diputats de Compromís, Podem i EUPV.
En juny de 2018 es va veure implicat en el cas Alqueria, dimitint com a president provincial i sent suspés de militància pel PSPV-PSOE. Rodríguez aconseguia una aclaparadora majoria absoluta en les eleccions de 2019 (amb 17 dels 21 escons) amb una nova formació, La Vall Ens Uneix, al mateix temps que deixava sense representació al seu antic partit. La formació que encapçala actualment aconseguia representació i alcaldies en diversos municipis de la zona i representació a la Diputació de València amb el diputat Joan Sanchis.
Ontinyent està vivint una de les legislatures més complicades que es recorden, ja que, més enllà de la crisi sanitària, va començar amb la DANA de setembre de 2019 i la nevada provocada per la borrasca Glòria. Com està vivint aquesta primera part de la legislatura?
Bé, la veritat és que és una legislatura molt diferent del que teníem pensat. La urgència està obligant a canviar d'una manera molt rapida les prioritats. Al mateix temps també és cert que de cada crisi sorgeix una oportunitat i la creació del Clúster Tèxtil i la regeneració de la Cantereria són un exemple d'açò. Jo crec que de la DANA, malgrat que van ser moments molt complexos i molt durs, ens ha permés, per fi, tindre un col·lector fora del llit del riu i protegit, de manera que no es torne a trencar. També ens ha possibilitat que un espai com la Cantereria, que tradicionalment davant de grans pluges acabava inundant-se, es convertisca en un espai verd i en una zona de parc inundable. Pel que fa a la crisi sanitària, la Covid-19 ens està donant massa disgustos per a buscar-li una cara positiva. Però jo, que intente ser sempre optimista, pense que ens ha generat l'oportunitat d'una reconversió de determinant teixit industrial cap a un tèxtil sanitari, cap a un sector molt més específic i molt més competitiu i, per tant, també una oportunitat de generació d'ocupació i d'economia.
Com ha vist la ciutadania d'Ontinyent fer front a totes aquestes desgràcies que han vingut en tan pocs mesos?
Amb moltíssima responsabilitat. És veritat que nosaltres hem tingut la sort que la gent davant les situacions dramàtiques trau el millor de si. Ho vam viure amb la DANA, com d'una manera molt ràpida es reallotjava a la gent, s'aconseguien utensilis, llits, roba... Vam veure com treballaven tots els cossos i forces de seguretat de l'estat, els bombers... Per tant, jo crec que ho hem viscut des de la unitat i la responsabilitat, podem estar molt orgullosos de la resposta en conjunt de la ciutadania. Una altra cosa diferent, que jo crec que és important insistir en ella, és que pareix que una vegada va acabar el confinament vam creure que la nova normalitat consistia a portar només la mascareta i aleshores estem tenint més brots, en l'àmbit general, per haver relaxat els costums i per estar veient-nos molt més del que deuríem. Al final l'ésser humà és un ésser social i necessitem veure'ns. A grans trets, pense que ho hem afrontat d'una manera que a mi em fa sentir molt d'orgull perquè en els moments més durs hi va haver moltíssima responsabilitat per part de la gent.
"Que es millore la línia ferroviària Xàtiva-ontinyent-Alcoi és benvingut, el que passa que estem parlant d'una inversió que requereix milions d'euros i ara la inversió és de 700.000 euros. Per a nosaltres, el més important és que es complisquen els protocols i la línia acabe sent transferida amb les millores prèvies a la Generalitat Valenciana"
Aquests dies s'ha conegut que se suspenia la Fira de Novembre, suspensió que se suma a la dels Moros i Cristians de setembre, dues dates clau en el calendari festiu ontinyentí. Com es planteja el Nadal?
Estem treballant per a poder celebrar el Festival de Circ i Teatre que gaudim des de fa huit anys. Es realitzaria amb un sistema d'aforaments limitats, plantejant-se que hi haja actuacions simultànies en diferents barris perquè la gent es quede a la seua actuació més propera, no es menege i no s'acumule. També estem treballant junt amb les associacions de comerç amb el qual pot ser una campanya del consum local, però dins de la realitat de no poder fer actes públics multitudinaris.
Com van ser les primeres setmanes després de l'arribada de la Covid-19?
Nosaltres vam prendre mesures el dia d'abans del primer estat d'alarma. El dia 12 de març vam exigir la retirada de les terrasses de la via pública i, de fet, vam estar encertats perquè l'endemà es va declarar l'estat d'alarma. En la fase de confinament, el que vam fer va ser posar en marxa un servei d'assistència psicològica per a les persones més vulnerables, es va impulsar un servei de repartiment de menjar, de medicaments o de trasllats, la creació del servei de menjar a casa per als xiquets i xiquetes més vulnerables, la posada en marxa del servei psicopedagògic que al costat dels claustres a les escoles ajudara que les persones amb majors dificultats educatives no perderen del tot el fil del curs... Per tant, jo crec que en una primera fase vam fer una resposta molt social, molt basada en el fet que aquesta crisi no la pagaren sempre les persones més desfavorides i, fins i tot, les ajudes de primera necessitat s'han doblat aquest any: hem arribat als més de mig milió d'euros. Posteriorment, vam ser conscients que després de la crisi social i sanitària vindria una crisi econòmica i d'ací la ficada en marxa del pla "Tornem Junts".
En què consisteix?
És un pla amb quatre potes. Per una banda, el treball de cara a la construcció mitjançant la ficada en marxa d'un pla d'obres i serveis d'un milió d'euros aproximadament. D'altra banda, el foment del consum al comerç local i la gastronomia local. Per altra part, les ajudes destinades a autònoms amb una inversió de 300.000 euros. Per últim la política de suport a la indústria a través de l'increment d'ajudes per a participar en fires i elaborar catàlegs, de la signatura del conveni amb el desenvolupament del clúster tèxtil i unes ajudes per a les empreses que s'han reconvertit i que han treballat en la producció d'EPIs. Tot això ha sumat al voltant d'uns dos milions d'euros que hem anat injectant a l'economia local d'una manera bastant ràpida.
Tindrà continuïtat en els pressupostos de l'any que ve?
Sí, el que està clar és que el pressupost de l'any 2021 serà un pressupost que encara vindrà marcat per la pandèmia i per la crisi social i econòmica derivada d'ella. És important que el pla "Tornem Junts" continue en vigor el pròxim any.
Ontinyent s'ha convertit en un referent autonòmic amb la creació del Clúster Tèxtil Sanitari.
Com deia abans, d'una crisi sorgeix una oportunitat i aquest és un exemple. El teixit productiu ontinyentí es va reconvertir d'una manera molt ràpida i efectiva per produir mascaretes, gorres, peücs, bates... Diferents tipus d'EPIs. Al mateix temps, l'associació ATEVAL (Associació d'Empresaris del Tèxtil de la Comunitat Valenciana) venia treballant per aglutinar totes aquestes empreses i facilitar la reconversió. Vam mantenir una reunió amb el seu president, en eixe moment Càndid Penalba, i vam determinar que calia realitzar una ajuda de manera molt ràpida per, a través d'eixos diners, crear una oficina tècnica en la qual s'assessora les empreses sobre com fer aquesta reconversió. Després, atés que és un camp molt més competitiu i molt més complex, es realitzen jornades de formació dirigides a les empreses. També es faciliten, mitjançant una externalització amb un grup d'auditors, totes les tramitacions que es requereixen davant l'Agència Espanyola del Medicament i les diferents institucions nacionals i europees per tal de poder competir en aquests mercats. Finalment, estan previstes unes ajudes directes per part de l'Ajuntament d'Ontinyent i estava prevista una visita de prospecció de mercat a la fira mèdica de Düsseldorf suspesa per la Covid-19. L'oficina tècnica i les ajudes per a EPIs ja estan en marxa i les jornades se celebraran en el que resta d'any. Estem parlant d'un conveni plurianual i l'any vinent seguirem amb la mateixa aposta econòmica de 150.000 euros, que se suma a la realitzada enguany, per a poder consolidar tota la feina realitzada aquests mesos.
La ciutat també ha estat posada com a exemple mediambiental, en aquest cas en l'àmbit nacional, amb la regeneració de la Cantereria. En què consisteix aquest projecte?
Se'ns va ficar d'exemple quan vam decidir comprar les cases del barri, demolir-les i convertir-ho tot en un parc inundable. Vam eixir en els mitjans nacionals i és més, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va parlar de nosaltres. Vam ser valents i vam fer front a un problema estructural. Perquè si tu tens unes cases en un espai, que fins als anys 50 o 60 no es van ocupar mai, que era horta, el que està clar és que el riu sempre tornarà al que era el seu espai. Per tant, és un projecte complex i ambiciós, ja que suposa l'adquisició d'un total de 44 immobles, amb una inversió que ronda el milió d'euros. També requeria la compra dels talussos, ja que l'aigua entrava per darrere de les cases i era necessari estabilitzar-los. I, per altra banda, parlem de la demolició d'aquestes 44 cases i la reconversió en parc inundable. Suposarà una inversió important, d'uns 3 milions d'euros aproximadament en la seua globalitat. Hem d'agrair la recepció que va tindre el vicepresident segon Martínez Dalmau, que es va implicar i que facilitarà que d'eixos 3,6 milions, 1,2 seran assumits per la Generalitat Valenciana.
"Hem tingut la sort que la gent davant les situacions dramàtiques trau el millor de si. Ho vam viure amb la DANA, com d'una manera molt ràpida es reallotjava a la gent, s'aconseguien utensilis, llits, roba... Vam veure com treballaven tots els cossos i forces de seguretat de l'estat, els bombers... Per tant, jo crec que ho hem viscut des de la unitat i la responsabilitat, podem estar molt orgullosos de la resposta en conjunt de la ciutadania"
Us marqueu algun termini per a la finalització del projecte?
És un conveni 2021-2023. Dels 44 habitatges n'hem adquirit 29, i estem en procés de continuar adquirint. Al mateix temps estem negociant l'estabilització dels talussos, el projecte d'expropiació per si hi ha alguna casa amb la qual no podem arribar a un acord, i el projecte d'execució del parc inundable. Calculem que ens costarà al voltant de 3 o 4 anys.
Si parlem d'infraestructures, Ontinyent té en marxa altres dos projectes de gran importància per a la ciutat i per a la comarca de la Vall d'Albaida: el nou hospital i el nou Palau de Justícia. En quin moment es troben?
Estem molt satisfets perquè estem en més del 50% de l'execució de l'obra pel que fa a l'hospital. Estem parlant d'una obra de 36 mesos i estem ja aproximadament a la meitat. L'objectiu és tindre l'hospital l'any 2022. Per ara, les obres van a bon ritme i estem molt satisfets. Pel que fa al Palau de la Justícia, des de l'Ajuntament vam adquirir l'antiga fàbrica de Bernabeu, amb una inversió de 500.000 euros, i vam cedir aquest espai a la Conselleria per a la construcció de les noves instal·lacions.
Què li pareixen les millores que han començat a escometre's a línia ferroviària Xàtiva-Ontinyent-Alcoi?
Que es millore és benvingut, el que passa que estem parlant d'una inversió que requereix milions d'euros i ara la inversió és de 700.000 euros. Per a nosaltres, el més important és que es complisquen els protocols i la línia acabe sent transferida amb les millores prèvies a la Generalitat Valenciana. Estem parlant d'un tren que més enllà de les millores que es puguen donar no té freqüències. A més, en el nostre cas, al ser una ciutat universitària, ens afecta directament, ja que els alumnes tenen dificultat per a arribar a classe. De fet, li ho vam traslladar a la rectora de la Universitat de València en la reunió que mantinguérem fa uns dies i està pendent una reunió per tractar eixe problema amb Renfe. Estem parlant d'un mitjà que vertebra tot un territori, un territori que si no és a través del tren, no té transport públic, fet que des d'un punt de vista competitiu ens suposa un fre.
"Sí que tenim clar que ens ha arribat moltes propostes de gent d'altres comarques interessades a formar part del projecte. Una gent que tota la vida s'ha hagut d'identificar en línies ideològiques de grans partits amb disciplines fèrries. A La Vall Ens Uneix, ens uneix el municipalisme i la defensa de l'interés local per damunt de tot. Eixa és la gran diferència respecte a altres partits"
A més d'alcalde d'Ontinyent, encapçala el partit La Vall Ens Uneix, amb àmplia representació a la comarca, a més d'un diputat a la Diputació de València. Quin és el balanç del treball realitzat aquests mesos?
En principi positiu, perquè som un partit jove, que té a penes un any i alguns mesos i que des d'un primer moment tenim representacions en alguns pobles i continuem creixent. Portem al Cap i Casal la veu dels pobles que mai se sent fora d'ells i estem aconseguint incloure en agenda temes que els partits grans no incloïen. Un exemple és el desdoblament de la CV-60, que ara pareix que s'ha desbloquejat perquè vàrem fer nosaltres una moció denunciant la situació. Un partit així ens permet estar a la trinxera i donar veu a aquells que quasi no tenen o que no se'ls escolta.
Després d'aquesta bona experiència, i amb un possible canvi de la llei electoral valenciana, vos plantejaríeu de cara a les pròximes eleccions expandir la marca per altres comarques o municipis i, fins i tot, arribar a tindre representació a les Corts?
Per a nosaltres és prompte i ho hem d'estudiar, perquè la situació actual ens ha obligat a centrar-nos únicament en els nostres municipis. Sí que tenim clar que ens ha arribat moltes propostes de gent d'altres comarques interessades a formar part del projecte. Una gent que tota la vida s'ha hagut d'identificar en línies ideològiques de grans partits amb disciplines fèrries. A La Vall Ens Uneix, ens uneix el municipalisme i la defensa de l'interés local per damunt de tot. Eixa és la gran diferència respecte a altres partits.