Jorge Llinás ha complit un somni. Al capdavant de l'Hospital Veterinari València Sur, cada dia, s'encarrega d'atendre, juntament amb el seu equip format per 64 persones, a pacients referits per centres veterinaris d'altres punts d'Espanya i Europa. Amant dels animals des de ben menut, sempre ha sabut que aquest seria el seu futur: "sempre vaig saber que volia dedicar-me a curar animals, mai em vaig plantejar una altra opció".
Jorge Llinás /Foto: facebook.com/hospitalveterinariovalenciasur
Fins a aquest hospital, situat en la localitat valenciana de Silla, arriben els casos més complexos: "podem dir que el 80% dels pacients que atenem requereixen operacions complicades". Això sí, com ell mateix confessa, "la satisfacció quan podem donar-li una nova oportunitat al pacient és enorme, però també ho és el dolor i la frustració quan no l'aconseguim".
Li diuen el 'Cavadas dels animals'. I és que a més de tirar avant operacions que semblen impossibles, també col·laboren amb l'Ajuntament de Silla per a atendre, gratuïtament, als animals abandonats, maltractats o atropellats. Hui, parlem amb Jorge Llinás, que ens conta com es va embarcar en un projecte, pioner a Espanya, que s'ha convertit en la seua forma de vida.
Què fa que l'Hospital Veterinari València Sur siga diferent d'altres centres veterinaris?
Som el primer hospital a Espanya que es va constituir com a hospital exclusiu de casos referits, la qual cosa significa que només treballen especialistes i veterinaris de suport de cadascuna de les especialitats, i que tots els casos que atenem són derivats per altres veterinaris des de diferents punts d'Espanya. A més, com és un centre 24 hores, atenem urgències.No fem medicina general, no fem vacunes o desparasitacions i, normalment, tampoc fem una segona o tercera valoració. Això depén del veterinari que ho refereix, excepte en casos molt complexos o extrems que és el que, dins dels hospitals d'Espanya, ens ha fet tindre més notorietat. De fet, podem dir que el 80% dels casos que atenem, a part de ser referits, són casos molt complexos.
Et diuen el Cavadas dels animals...
Sí, és una cosa que ha eixit de la gent que em segueix en xarxes i ara ha eixit en els mitjans (riu). Bé, no és una cosa que jo havia pensat mai, però és veritat que ho comenta molta gent.Com et vas embarcar en aquest projecte?
Sóc veterinari des de l'any 2000. Portava uns anys dedicant-me a la veterinària general i una part a l'especialització en la cirurgia de teixits blans, i en concret en el camp maxil·lofacial. Em vaig formar tot el que vaig poder en aquest camp fins que vaig començar a treballar. Vam posar el primer làser a Espanya fa 17 anys; constituïm la Societat Espanyola de Làser i Electrocirurgia; fundarem un concepte de cirurgia sense sagnat, que l'hem patentat; i a més escrivírem un llibre que ha sigut reconegut internacionalment i que ha sigut traduït en cinc idiomes i s'ha venut per tot el món. En definitiva, començarem a fer uns passos de fer una cosa diferent.Va arribar un moment que, en la clínica on treballava, vam tindre la necessitat de donar un servei 24 hores per als nostres pacients, i jo estava treballant ja solament amb casos remesos i més complexos. Aleshores, decidirem muntar l'hospital i comptar amb altres especialistes espanyols que estaven treballant a Europa i que, en obrir un hospital d'aquestes característiques, van vindre a donar suport al projecte, i fins ara que han passat set anys.
Ha costat?
Moltíssim. L'esforç personal a tots els nivells: professional, humà i econòmic. Estem fent un hospital que té entre les àrees de formació, que per a nosaltres és molt important, i la part clínica quasi 2.000 metres amb especialistes, que treballen com en altres hospitals d'Anglaterra o els Estats Units, i amb mitjans de TAC, ressonància, etc. El cost per a nosaltres és el mateix de tot eixe equip, però la rendibilitat no té res a veure amb el que es cobra en altres països. Aleshores, un hospital com aquest no és rendible a curt termini, però ací estem barallant. Es podria dir que és més un somni que un negoci.D'on et ve eixe amor pels animals?
La veritat que des de ben menut no recorde una altra cosa. A vegades ho pense i dic: si no m'hagueren agafat per les notes en Veterinària en la Facultat de Saragossa... Mai m'he plantejat altres opcions, ni tan sols quan tenia 14 - 15 anys. Tota la meua vida m'he volgut dedicar a curar animals, ho he tingut clar des de xicotet.Quina és la part més satisfactòria d'aquest treball?
La més satisfactòria és quan veus a famílies que fan un esforç tremend, que vénen amb la il·lusió i amb l'esperança que el pacient, que sembla que no té opcions, tire avant, i l'aconsegueixen. Quan parle de famílies em referisc a tots els integrants, inclosos els animals, perquè per a ells no és una mascota ni són propietaris, sinó que forma part de la seua família. Ara, la satisfacció quan ho aconsegueixes és enorme, i proporcionalment també la frustració i el dolor quan no l'aconsegueixes.
Foto: facebook.com/hospitalveterinariovalenciasur
I el cas més complex al qual t'has enfrontat?
Hi ha molts casos que han sigut veritablement durs. Potser el més complex ha sigut el de Spirit, que és un gos que li van disparar en la cara a Andalusia, li van volar tota la mandíbula, i va arribar ací perquè li férem una reconstrucció maxil·lofacial molt difícil i molt dura. Ho vam fer juntament amb altres companys del camp de la cirurgia maxil·lofacial en humans, Fernando Gómez. Vam fer diverses operacions, vam posar diverses pròtesis i aconseguirem reconstruir tota l'àrea de la mandíbula, que estiguera menjant durant 8-9 mesos... però la segona pròtesi va acabar rebutjant-la. I, bo, li hem salvat la vida, és feliç, ha agafat pes, però no era el resultat que esperàvem.I, després, l'altre més complex que sí que ha sigut molt satisfactori ha sigut Sky. Va ser un cas molt mediàtic. Li van tallar part de la cara d'un colp a Romania, i ho van adoptar uns alemanys, ho van portar al seu país i van intentar reconstruir-li la cara. No obstant això, es va anquilosar l'articulació temporomandibular i no podia obrir la boca. Finalment, va vindre ací, a Hospital València Sur, i després d'una cirurgia tremenda, aconseguirem que poguera tindre una vida normal.
Són dos casos de maltractament animal, que a mi més m'impacten, i que a més han sigut molt mediàtics. Un que no hem aconseguit tot el que volíem, i un altre que hem aconseguit més del que créiem que anàvem a poder fer.
Agafes tots els casos que t'arriben?
Es diu sempre que en un cirurgià és més important saber quan no has d'operar. Moltes vegades estem agafant casos que no vol ningú, però que sabem que podem assumir eixe risc, com és el cas d'Àsia, que tenia un tumor cerebral i que operarem quan a penes tenia esperança de vida. Ja portem tres operacions en un any, però el gos continua viu i amb qualitat de vida. Però, també hi ha altres casos que, després de fer totes les proves pertinents, hem decidit, juntament amb la família, no operar.És fonamental saber on està el límit. Mai faig res que no li faria al meu gos. Aleshores, crec que és tan important saber el que estàs fent, com saber quan no cal fer eixe pas.
Com és el teu equip?
Bé, el dream team (riu). Per a mi, tota la gent de l'equip són importantíssims, especialistes de primer nivell que són els que fan que tot siga possible. La diferència és que si jo opere en un altre centre, on no està tot aquest equip, la mateixa operació pot no tindre èxit pel maneig perioperatori. Molts dels pacients que operem, la mortalitat o les complicacions vénen en el perioperatori. Així que tot el que fem els cirurgians i altres especialistes no seria possible sense tota la resta de l'equip, incloses les infermeres, que són les que estan pendents cada dia, cada nit, cada diumenge i cada festiu de les necessitats dels pacients. Les infermeres tenen un paper fonamental en aquest hospital. Aleshores, al final, el nostre lema és 'ningú som tan bons com tots junts'. Quan tenim èxit, ho tenim tots i quan hi ha un fracàs també.
Foto: facebook.com/hospitalveterinariovalenciasur
Reprenent el maltractament animal i l'abandó d'animals, hem avançat o encara queda molt per fer?
Hem avançat moltíssim, però queda molt per fer. És cert que estem per darrere d'altres països, com els Estats Units o el nord d'Europa, però estem moltíssim millor que fa deu anys. Abans casos com els de Sky o Spirit no hagueren sigut possible i ara s'han convertit en la cara visible de la lluita contra el maltractament animal. Crec que s'està aconseguint gràcies als mitjans i a les xarxes socials, on s'està donant a conéixer el que està succeint i, per tant, l'impacte és major, i també gràcies als partits polítics que estan tenint una conscienciació que no teníem abans. Per tant, és objectiu dir que estem avançant moltíssim, igual que reconéixer que encara queda molt per fer. Però jo sempre dic que fa molt més la constància de la gota que la força de l'ona.I, a més, també operes a animals abandonats...
Sí, són pacients que una associació decideix rescatar i necessiten unes cures més exhaustives. Nosaltres fem unes condicions especials, no ho podem fer gratis, però sí que els ajudem. Tractem al pacient i li operem, mentre les associacions van recaptant fons, publicitem el cas per les xarxes socials per a demanar ajuda, etc.I, després, tenim un acord amb l'Ajuntament de Silla, que crec que va ser pioner, i que té una atenció primària gratuïta per a tots els animals abandonats, maltractats o atropellats dins del municipi. La policia els porta, nosaltres ho atenem de manera gratuïta, és a dir, l'hospital suporta eixe cost, i després els tenim hospitalitzats uns dies fins que una associació es pot fer càrrec o de buscar una família o una adopció, etc. Cada any, l'hospital està fent un esforç molt gran. De fet, l'any passat vam atendre a més de 20 pacients que, d'una altra manera, no hagueren tingut cap oportunitat, i nosaltres li l'hem donada.