Guillermo José Gimeno: "La porta del meu despatx està sempre oberta per a qualsevol veí o veïna de Rocafort"

En la secció ‘Converses amb’, parlem amb l’alcalde de Rocafort, Guillermo José Gimeno, primer alcalde de l’Horta de Ciutadans

Visitem Rocafort, i parlem amb el seu alcalde, Guillermo Jośe Gimero, que ens conta les línies en les quals es treballarà en aquests quatre anys, i com afronta el repte que suposa posar-se al capdavant de l’alcaldia d’aquest municipi.

Eres el primer alcalde de l’Horta de Ciutadans. Com valores aquest fet?

La veritat és que va ser una sorpresa perquè ni havíem reparat en això. Ens assabentem perquè ens va cridar un company vostre per a dir-nos que anàvem a ser els primers. És alguna cosa que, evidentment, sempre quedarà ací, però no ho valorem més enllà. És més important el dia a dia i la labor que hem d’exercir. És més anecdòtic que una altra cosa.

Ara ja amb perspectiva, Com valores els resultats electorals?

“Jo he estat en l’oposició quatre anys, i tenia una idea diferent de l’estat mateix de l’Ajuntament”

Jo crec que els resultats electorals sí que van ser una mica en la línia. Nosaltres atribuïm molt el fet que l’anterior equip de govern, en concret l’alcalde, eixia contínuament en mitjans de comunicació fent una campanya brutal. Jo li deia que no tenia molt de sentit com l’estava fent, donava la sensació que tenia més recursos que els altres. Però deia que era una invenció nostra… però ara a les proves em remet. Mirant factures dels pressupostos municipals d’enguany, la partida que hi havia de comunicacions era d’uns 17.500 euros i les despeses que portem detectats en data de hui, són de 75.000 euros. Estem passant de 15.000 a cinc vegades més l’import que estava. Crec que això va fer mossa, i evidentment li haurà portat algun vot més dels que tenia.

També és cert que estar governant dóna una perspectiva diferent. Jo he estat en l’oposició quatre anys, i tenies una idea diferent de l’estat mateix de l’Ajuntament. Et donaven un accés a la informació molt més limitada del que ara tens. Veient el dia a dia, moltes de les coses que ens havien dit t’adones que, al final, no era així. La gent això des de fora no ho veu. Pot semblar que s’estan fent més coses de les que hi ha. Amb això no vull dir que nosaltres serem perfectes, a l’inrevés. Cometrem errors, però aprendrem. El que mai farem és mentir a ningú.

Ací, en el camp de futbol municipal, va haver-hi un primer embolic que es va muntar amb la unió dels grups. Nosaltres arribarrem,i el primer que vam fer va ser solucionar aquest tema. Portaven un any amb aquest tema, i no havien solucionat res. Nosaltres en cinc reunions amb els dos clubs, explicarem la situació, la qual cosa s’havia fet fins ara i el que volíem fer. Hem arribat a un acord, l’any que ve es farà la fusió. Jo li dic molt a la gent que no estic ací per a dir-te el que vols sentir. Estic ací per a dir-te el que es pot fer, és una diferència important. Perquè l’anterior equip de govern, en concret l’alcalde, era molt de tot dir que sí. Però crec que cal ser una mica més seriosos. Desgraciadament, no tot es pot fer, hi ha coses que es podran abordar i unes altres que no, ja que depenem d’un pressupost. A mi m’encantaria tindre una vareta màgica i a tothom que tinga un problema, solucionar-lo, però cal ser més realista, igual no pot ser ara, però l’any que ve sí, o no podrà ser.

D’aquests primers mesos quan vas arribar a l’Ajuntament, Què és el que més t’ha cridat l’atenció?

“Jo crec que la gent ha de ser conscient que un ajuntament no és l’alcalde o l’equip de govern, sinó que són els treballadors des del primer a l’últim”

Dues coses. Una, el tema dels treballadors i el personal de l’Ajuntament. Ens havien venut una idea que tenien bloquejat l’ajuntament, però nosaltres estem tot l’equip de govern encantats amb tots els treballadors perquè cosa que els hem demanat, ens l’han feta. Ens estan donant suport contínuament. Jo crec que la gent ha de ser conscient que un ajuntament no és l’alcalde o l’equip de govern, sinó que són els treballadors des del primer a l’últim. Nosaltres estem una mica per a dirigir o gestionar el que és l’ajuntament, però el treball, el dia a dia, l’han de traure els funcionaris. Em va sorprendre molt que no es valorara el treball que realment realitzen, que és un treball diari molt dur.

L’altra que em va sorprendre: la primera setmana, sol·licitarem un llistat amb totes les licitacions. Em va sorprendre que, sent una administració pública, que hem de donar exemple, la majoria dels serveis que estem oferint estan sense contracte, sense licitar. Per això tenim les objeccions de l’interventor que tenim. Crec que és absurd que no tinguem contractes tan bàsics com d’extintors, de manteniment d’ascensors, aires condicionats… coses bàsiques, l’informàtic, l’arquitecte, l’enginyer… coses que necessites per al dia a dia.

Nosaltres ja hem aconseguit estar en tràmits per a 11 licitacions. Aquest mateix matí hem estat parlant amb el personal que s’ha reincorporat per a dir que, com a màxim, cada 2 setmanes volem tindre una licitació. Si no anem a eixe termini, acabaran els quatre anys de legislatura i no haurem tret totes les licitacions que hi ha. És increïble que no hi haja quasi res licitat. L’objectiu ha de ser no fer cap objecció. Sempre tindràs algun, evidentment hi ha certes despeses que no pots controlar.

De quina xifra podem estar parlant, que a través de no haver-ho licitat, ha suposat diners extres?

No és tant que haja suposat diners extres, al final no és extra. Si hagueren prestat el servei haguera costat el mateix. Jo he alçat un repartiment de l’anterior govern de 174.000 euros, però queden pendents d’altres. En aquest Ajuntament pot haver-hi prop d’un milió d’euros a l’any en objeccions. En un pressupost de 4,5 milions, estem parlant d’un 22, 23% en objeccions. Al final, la gent pensa que les objeccions no és una cosa tan vehement ni tan senzill. Si s’alça l’objecció, el senyor interventor seguint la llei diu “mire, el senyor alcalde ha dit que es paguen aquestes factures a pesar que jo he dit que no s’ha de fer, perquè no hi ha contracte en vigor”. Crec que hem de fugir d’això.

Passades les festes, Quin balanç fas de les teues primeres festes com a alcalde?

La veritat és que, he de dir que moltíssim més positiu del que jo pensava. Nosaltres entrarem el 15 de juny i les festes eren a l’agost. Tens mes i mig, bo… però cal fer contractació d’orquestres, organitzar-ho tot… és una mica complicat. També partíem que el pressupost que hi havia, com hi havia eleccions, s’havien realitzat una sèrie d’actes que s’havien fos part d’eixa partida. Hem hagut d’anar a suplementar prop de 25.0000 euros més, per a poder arribar a cobrir les festes. Per al poc temps que hem tingut, i amb el marge que hi ha hagut, estic molt content amb la labor del regidor de festes, Agustín Aliaga, com la resta de l’equip. Hem estat tots a l’una i hem pogut traure unes festes. La gent ha començat a notar una mica el canvi. Intentem tornar a les festes que teníem antigament, recuperar les tradicions.

M’han avançat que esteu ficats de ple en els pressupostos del 2020, Què em pots avançar?

“La majoria dels serveis que oferíem estaven sense contracte, sense licitar”

La veritat és que una de les màximes d’aquest equip de govern i meues. Volem anar en la línia que tot ha d’estar dins del termini i en la forma escaient. Els pressupostos podríem haver esperat a octubre per a fer-los, però aprofitant que a l’agost no hem tancat per vacances, hem aprofitat i ja et puc dir que els tenim tancats. Ara matisarem, estan tancats a nivell d’hisenda i amb l’interventor, però no amb cadascuna de les àrees. Aquesta setmana em reuniré amb cada regidor, que em plasmen les seues idees i sobre això acabar de perfilar-ho. La idea és tindre’ls acabats ja durant aquesta setmana i la que ve i poder-les portar a l’octubre al ple i el dia 1 de gener partir amb pressupostos nous.

Nosaltres en els pressupostos apostarem molt per tot el tema de serveis socials, subvencions que hi havia. Això s’havia venut com si anaren a vindre els dolents i anàvem a tallar-ho tot. El nostre compromís va ser no minorar cap d’eixes partides, i totes les que depenguen directament de nosaltres, el compromís fidel d’aquest equip de govern és mantindre-les totes. També ficarem una injecció important a tot el tema d’instal·lacions esportives, el tema de Ramón Fontestad, un parc de 17.000 metres quadrats, que podria convertir-se en un pulmó verd per a Rocafort i el tenim pràcticament abandonat. Els últims tres equips de govern porten prometent que s’acabarà… però acaba la legislatura i torna als programes electorals.

Us puc avançar que nosaltres ja, abans l’estiu que ve, s’iniciaran les obres. El nostre objectiu clar era un compromís electoral. Volem que siga un espai, no com ara que és un recinte tancat que no val per a res, sinó que estiga obert per als nostres veïns, que vagen amb qui vulguen a gaudir. Tindrà una mica de tot: zona d’oci, recreativa, esportiva, de descans, una zona de restauració… una mica combinarem tot, però sempre dins del marc que estem: un mirador a l’horta. Volem donar-li alguna cosa que siga amb encant.

M’han comentat que invertireu en millores en totes les instal·lacions esportives, com aquest camp de futbol de Rocafort. Jo a simple vista veig unes instal·lacions que estan molt bé…

Aquest camp de futbol, quan l’instal·larem fa 10 anys, era del millor que hi havia. Però clar, un camp de futbol amb tan bones instal·lacions, si no li fas un manteniment, al final quan has d’actuar, implica una major inversió. És el que ha passat. Hi ha hagut una deixadesa, tant en el camp, com a la sala multiusos, en el camp de tenis, en el frontó, en els vestuaris… s’ha deixat. Ara, encara que això semble que està bé, hi ha moltes coses, com les tanques, que no compleixen normativa. Tot això ha d’estar protegit. Jo sóc molt clar. Si està malament, cal dir-ho. La gent ha de saber-ho perquè nosaltres actuarem per a solucionar-ho.

Crec que és important que sapiem on estan els errors, per a això parlem amb els dos clubs de futbol que ens van transmetre les seues inquietuds i el que calia reparar. El nostre objectiu és que les instal·lacions siguen boniques, però que a més es traga l’ús. La licitació del bar del poliesportiu és alguna cosa que volem sí o sí, que estiga obert amb cuina, que es puga donar un servei tot l’any. Quan jo jugava al futbol, inaugurarem aquest camp, i el poliesportiu tenia el bar i era una gaudida. Estava obert tot l’any, la gent venia, prenia el que fora… però si estan les instal·lacions sense bar, sense un servei, això minvament molt el que la gent puga vindre i quedar-se.

Enguany, en la piscina municipal, portaven tres anys consecutius tancant-nos la piscina. Conselleria venia i no passava els controls de sanitat, una cosa bàsica. Nosaltres arribarem i va tardar a obrir-se una setmana més, però incidim molt en eixe aspecte. Vam tindre dues inspecciones sorpresa, una de l’aigua i un altre per a la legionel·la. Les dues han sigut les mateixes inspectores que l’havien tancada, però ara ens han felicitat pel seu estat actual. Em van dir que anava a ser el primer any que no ens la tancaven. Que passen tres anys i no posar mitjans… després posen excuses que l’empresa que porta el servei l’està fent malament. Però som nosaltres els que hem de fer-ho al final.

En el tema del medi ambient, si tens un regidor que no està a peu de carrer, no està en el dia a dia i no l’organitza, la gent es pot relaxar més. Crec que eixa és la nostra labor, és alguna cosa amb el que estic molt content amb el resultat.

De fet, véns del món de la privada. I segueixes, de fet. M’han dit que no segueixes l’horari de la pública. A quina hora sols entrar i a vegades eixir en aquest ajuntament?

El bo és que com està el tema de fitxatge, el cap de policia m’avisa que no està posada l’alarma… és que seguisc allí. No t’exageraré, però hi ha hagut dies de les 12.00-12.30 de la nit. També et dic que només al principi, no és el dia a dia. Calia fer moltíssimes coses. També nosaltres ens havíem de posar al dia en moltes coses. Nosaltres no som polítics professionals, la gent ho ha d’entendre. Jo vinc de la privada, i el seu funcionament és un, i de la pública és un altre, els temps es manegen de forma diferent. En la privada jo vaig a una empresa a demanar-los el que siga, i està demà. Ací cal anar allà, ha de passar aquest filtre, d’ací a l’altre… al final he d’arribar al mateix punt, però això és així.

Fins que ens hem agafat una mica a eixa dinàmica, ens ha costat una mica més. Jo crec que al final és una qüestió de dedicació, i no cobre. Jo vaig triar en el seu moment, i ho vaig dir, que si estava no volia cobrar, perquè crec que no es deu. Jo vaig dir que jo no anava a cobrar, i és cert que fa tres anys vaig dir que estava en contra d’això. En el nostre programa, en el punt 41 ja déiem que enteníem, durant aquests anys en l’oposició, que sí que feia falta eixe personal, però no amb els sous que tenien els anteriors. La diferència està que amb el que abans cobraven dues persones, ara nosaltres tenim a quatre amb el mateix equip de govern. Hem dividit sous de 41.000 euros, i ara estan treballant en 23.000 euros, que ja és un sou que està bé. Per a les hores que fan està just, però és igual, és el que hi ha. No podem arribar i començar a tirar els diners, perquè són diners públics.

Em crida l’atenció que un alcalde que entra a les 8.00 i que a vegades ix a les 00.00 no cobre…

Sí, la meua filla em diu que no li agrada el meu nou treball. Jo sóc molt de ficar-la al llit i m’ho diu… alguna vegada ha vingut amb mi a la vesprada a pintar… però insistisc, no em considere ni molt menys un exemple per a res, però sí que considere que ara, al principi, calia fer-lo. Jo sóc una persona que si em fique en alguna cosa, m’agrada involucrar-me. Això és molt més seriós.

Et parlaré d’un altre municipi, Alfafar. Juan Ramón, el seu alcalde del PP, aplica un model d’ajuntament molt a l’estil d’una empresa perquè considera que és molt més eficient. Tu que véns del món de l’empresa, Creus que es poden aplicar certes normes del món empresarial als ajuntaments?

Sí, totalment. Sempre he dit que el problema és que ací, per exemple, s’embene molt dir que tenim superàvit, llavors som els millors del món… a veure, una cosa és tindre superàvit i una altra cosa és fer una bona gestió. Pots tindre superàvit de 100.000 euros, o d’1 milió. O de 10 euros, no és el mateix. Això vol dir que si estàs malgastant els diners, encara que tingues superàvit continuaràs venent que ho has fet, però igual podries haver tingut més.

Jo sóc de l’opinió que, en les meues empreses privades, jo advoque molt per la conciliació de la vida laboral i familiar, encara que jo no ho aplique. De fet, estem en una empresa d’enginyeria, que treballem donant serveis a empreses durant tot el dia, i treballem fins a les 15.00, tot l’any. Al final és parlant-ho, hi ha dues persones que es queden de guàrdia una vegada a la setmana… però que al final tots estan encantats. Ací, l’horari és el que hi ha. Però si valores més als funcionaris, que la seua labor és molt important i que es creguen que són una part fonamental d’això, les coses tiren avant.

Nosaltres quan entrarem, jo vaig dir “mira, sóc l’alcalde, i no diré que estem en el mateix nivell perquè segurament esteu vosaltres per damunt de mi…” si al final hi ha una discrepància, les decisions nostres seran les que prevaldran, però mai farem alguna cosa en contra d’un informe del secretari, de l’interventor o del responsable tècnic… és que seria il·lògic. I no és el normal, nosaltres hem vist ací que no. Hem vist coses que tenien un informe en contra i així i tot s’ha fet. Quan a un treballador li estàs dient que t’és igual el que diga, perquè faràs el que vols… crec que no és el millor.

Nosaltres notem que l’ambient és diferent. No és ja el silenci sepulcral… la gent entén que es pot opinar, que som totalment accessibles. La porta del meu despatx està oberta contínuament per a qualsevol treballador de l’ajuntament, qualsevol empresa o veí que vinga. És una altra cosa en la qual hem posat l’accent, contestar els registres d’entrada. Ací hi havia registres que en tres anys no s’havien contestat. Si l’única forma que els veïns transmeten les seues queixes és per registre d’entrada, i no contestem… estem donant un missatge que ens dóna igual. Màxim en 2-3 setmanes, tenim el compromís de contestar a tots, i en això estem. En els tres mesos que portem, a tots els veïns se’ls està contestant dins del termini i en la forma escaient. És fonamental que vegen que som una administració pròxima. I hi ha moltes coses per millorar encara.

Apostarem per les noves tecnologies, el tema de plataforma… no pot ser que tinguem empreses que ens porten el tema de transparència i certes coses, que no sapiem res de què s’està fent. A més, després tens mitjans de Conselleria o Generalitat que ho tens al nostre accés i gratis. Estem pagant un servei quan ja el tenim… no li veig cap sentit. En vindre de la privada, jo tinc el concepte que sé el que val guanyar 1 euro. A mi, malgastar-ho em dol. Perquè en la meua empresa jo tinc un soci, i al final, tota la part econòmica la porte jo, el meu soci no em pregunta perquè sap que qualsevol cosa que em demane, li donaré la justificació.

Ací el mateix. Com també sóc regidor d’Hisenda, he de garantir als veïns que no es malgastarà un euro… i segur que cometrem errors, però intentar que siguen els mínims possibles, perquè no som perfectes. No farem res mal a gratcient. Ací n’hi ha hagut, això de Casa Bou. Ara ens han arribat sancions de treballadors que s’havien contractat de manera irregular… això són diners que ha d’eixir de les arques municipals. Tot això caldrà depurar-ho i veure de qui és la responsabilitat. No pot ser que jo vinga, faça el que vulga i després no passe res. A mi m’agradaria també que quan jo acabe, a mi se’m puga exigir, i se’m faça una auditoria, a veure el que ha passat i he fet aquests anys. Si he fet alguna cosa malament, que s’investigue, que s’esbrine i, si tinc responsabilitat, que se m’exigisca. És fonamental que això isca, si no dóna la sensació que podem fer el que vulguem.

En aquests tres mesos, Com ha sigut la relació amb el teu soci de govern?

Al principi, quan el plantejarem era tot idíl·lic i perfecte, començarem i, com tota maquinària, al final els engranatges han d’engranar de manera correcta. Però ens va costar poquíssim temps, de fet hem tret les festes i ha sigut una sorpresa. Jo estic gratament sorprés, al costat de l’equip de govern. S’havia criticat molt, la figura de Sergio, el regidor de Vox… jo dic que des de serveis socials han dit que és una persona coherent, capaç, amb qui pots parlar i dialogar… no ve amb unes idees marcades. Al final el que es vol és fer les coses bé. Amb els nostres socis del PP, el mateix. Al principi els ha costat, clar, com a nosaltres. Dels 7 que estem, només un, Agustín Aliaga, havia estat en l’equip de govern. Adaptar-te al funcionament ens ha costat, però bo. Ara, de fet estem en la línia, tenim junta de govern… de moment l’ambient espere que continue aquests quatre anys així. Que siga una legislatura molt tranquil·la i tots tenint clar l’objectiu.

Al principi és això de sempre, ens trepitgem les àrees, però també perquè nosaltres mateixos no teníem clares les àrees… Rosario agafava coses de Susana, Gorka de Jorge o Sergio… perquè nosaltres mateixos no el teníem clar. Ens va costar la primera discussió, la primera presa de contacte. Crec que això és normal, qui diga que no, mentiria. Jo no pensava que realment ser alcalde era tan complicat, i amb això que no semble que ens estem tirant medalles, a l’inrevés. És complicat perquè tot passa per tu, has de supervisar-ho… crec que tindrem una legislatura molt positiva.

Per a acabar, encara que han passat ja tres mesos, imagine que la teua vida va canviar per complet. En quin aspecte el notes més?

“Jo espere que la gent quan jo me’n vaja i arriben uns altres, puga jutjar el treball que he realitzat com a alcalde”

Ho note en diverses coses. Una, que és curiosa, ara tothom et veu pel carrer et diu “jo et vaig votar”… acabes pensant que si tots els que ho diuen ens hagueren votat, tindríem majoria absoluta (riu). Evidentment et canvia per a molt, en quasi tots els aspectes per a bé. Hi ha aspectes per a mal, evidentment, perquè estic llevant-li temps a la meua família, a la meua dona i a la meua filla, que són les dues coses que més vull. És alguna cosa que has de tindre-ho molt clar i estar preparat, perquè és una pressió important.

Després vas pel carrer, i qualsevol cosa, és igual el que faces, tot està mal fet i la culpa és de l’alcalde. Al principi això ho tenia molt assumit, com ja aguante la pressió en les altres empreses, estic una mica acostumat a treballar amb multinacionals, ho porte bé. Perquè sé el que estem fent, jo li ho dic a tothom. Quan ens critiquen els dic que ens donen uns anys de marge, no podem arribar a canviar-ho tot. Encara que sí que es van notant les coses, demane que ens donen un o dos anys… no perquè són els anys que estarem, sinó perquè és el temps mínim perquè puguem fer coses que es puguen veure i que la gent ens puga valorar realment.

Jo espere que la gent quan jo me’n vaja i arriben uns altres, puga jutjar el treball que he realitzat com a alcalde. Jo sempre aniré tranquil, dorm molt tranquil. Me’n vaig sempre amb la sensació d’haver intentat fer les coses tan bé com siga possible. Cometrem errors, insistisc, però mai seran intencionats ni amb doble fons. Intentarem fer coses perquè el dia de demà, a la meua filla, li puga dir que el seu pare va ser alcalde ací i es van fer aquestes coses.

En el còmput general, un 95% et diria que és satisfacció, i un 5-10% de coses dolentes, perquè la gent, encara que li ho expliques amb dades reals, és igual, no escolten. Jo espere que es puga revertir, sobretot amb la transparència. Intentarem que tot el que fem, donar-li publicitat, no solament per a dir el que hem fet, sinó per a donar-li transparència, veure el que es feia.

Tenim Vila Amparo, un edifici preciós, que hem cridat i enviat cartes i no ens fan cas des de la Generalitat… necessitem el seu permís per a l’ús. Fins ara s’estava utilitzant sense solta ni volta, entrava tothom quan no podem ni tindre claus del lloc. Portem tres mesos dient a la Generalitat d’asseure’ns i parlar a veure què podem fer. A partir d’ací no hem tingut cap resposta. No vull pensar que és per ser un altre signe polític diferent del nostre, perquè llavors el problema és seu. Tindre un edifici de quasi 1 milió d’euros que es moriria, perquè una casa si no la mantens… crec que és més lògic que ens asseguem i es faça alguna cosa que ho puguen gaudir els veïns de Rocafort i que siga un emblema.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

20 − 8 =

programacion rialto
cultura als barris 2019
amic valencians
medioambiente torrent
catarroja 2019
massamagrell 25n
massamagrell 25n
amic valencians
cultura als barris 2019