Glòria Tello: "Nosaltres som terra de música. Està en el nostre ADN"

”Els Refugis són un exemple de tota la tasca que hem fet de recuperació de la memòria històrica de la ciutat”

11/03/2019 -

A l’epicentre cultural com és el Palau de la Música, hui fem balanç d’aquests quatre anys de canvi, amb la regidora de Cultura de l’Ajuntament de València, Glòria Tello. Noves propostes que han obert les portes del Palau a totes les edats i a tots els estils musicals, però també les línies de futur són tan sols algunes de les novetats que ens conta Tello.

Parlem primer del Palau de la Música que ha fet un gir de 180°, De què et trobes més orgullosa?

Doncs precisament del que tu dius, d’eixe gir de 180° que ens ha permés d’alguna manera obrir les portes d’aquest edifici emblemàtic. Nosaltres volíem mantenir tota la programació que el Palau tenia, una programació de gran excel·lència i ens semblava molt important mantenir-la. Però volíem sumar amb altres propostes que permeteren, d’alguna manera, que altres persones pogueren aproximar-se a aquesta casa i entendre que ací sempre hi ha molt per a oferir, que sempre hi hauria alguna cosa que els poguera interessar.

Portem tota la legislatura fent eixe treball, el treball d’obrir el Palau a totes i a tots i això ha comportat moltes iniciatives, molts cicles nous, molts concerts nous per a altres públics, fins i tot per a xiquets i gent de totes les edats. I la gent està responent, estem veient com funciona i se’ns acosta gent que no s’havia acostat mai. De fet, ens ho diuen: és la primera vegada igual en 50 anys que entre al Palau de la Música. Això ens agrada perquè el que volem és que aquesta casa siga l’epicentre cultural de la ciutat i estiga a disposició de tothom.

En eixe intent d’obrir les portes del Palau hi ha un programa que és ‘Menut Palau’.

‘Menut Palau’ és una de les propostes que vàrem crear per al públic més menut, com diu el seu propi nom. Per als xiquets i les xiquetes. Era important per a nosaltres fomentar que vingueren els xiquets i les xiquetes perquè entenem que les noves generacions d’alguna manera han d’habituar-se a gaudir de la música, no? Ací també varem ver una aposta molt important, vàrem començar a programar coses que no s’havien programat, quasi totes de programació pròpia; també hem portat a artistes de fora i hem fet festivals com per exemple ‘Feretes i Cançonetes’, que ha tingut moltíssim èxit. L’hem fet diversos anys seguits en l’època del Nadal, i ha tingut una acollida grandíssima. Festivals que no soles han portat música, sinó tallers, jocs, muixerangues, és a dir, una sèrie d’activitats que han complementat l’oferta musical i que han fet que les famílies se’ns acostaren. Els xiquets i les xiquetes s’acosten amb les seues famílies i ens agrada, perquè encara que el dia que s’acosten, de sobte, et veus 200 mil xiquets per ací pegant voltes, és una escena poc habitual ací. Però nosaltres volem això, que puguen entendre que és un lloc divertit, per a gaudir de la cultura

“La cultura és un dret, però cal dignificar la professió”

Una altra iniciativa és ‘Emergents al Palau’, S’estan obrint les portes del Palau a estils musicals que abans no tenien cabuda?

Exacte, ‘Emergents al Palau’ és un projecte, que sent un dels més assequibles dels quals hem iniciat, jo crec que és un dels més importants, almenys per a mi és súper important. Perquè no sols obri la porta a altres estils sinó que dóna la mà a aquells músics o grups que, com diu el nom, estan emergent, no tenen una carrera sòlida, no tenen molts discos gravats i que necessiten d’alguna manera eixa mà que els ajude i que els porte, i que, evidentment, mai hagueren pensat poder actuar ací en el Palau de la Música.

Aquest projecte és molt necessari i, a més, crec que s’ha fet molt bé, amb molt de trellat perquè ha tingut en compte coses que ens semblen molt bàsiques, però que no sempre en el món de la cultura estan molt tingudes en compte, com és per exemple donar d’alta als músics en la Seguretat Social, pagar-los. Quants músics hi ha que actuen per sales per pràcticament res? O d’algunes entrades, no? Nosaltres entenem que no, que cal dignificar la professió de la persona que es dedica a fer cultura, siga músic o siga el que siga, i per això hem de donar exemple com a administració pública que som. I en aquest projecte, jo crec que ha estat molt bé rebut, amb un preu prou assequible i per a nosaltres és dels nostres estàndards, perquè representa també la línia política que volem marcar en aquesta casa.

Moltes voltes el Palau no ha sigut notícia per les millores que s’han dut a terme, però han sigut moltes…

El Palau ha fet millores de molts tipus. Des de fer noves ofertes fins a fer una nova pàgina web, que sembla una cosa senzilla, però en una casa com aquesta és complex, i també crec que és una manera de donar difusió al que està passant ací. La nova pàgina web del Palau de la Música està molt bé pensada per a, no sols ensenyar a la ciutadania el que tenim ací, sinó també per a ensenyar qui som. En la nova pàgina, tenim un apartat on parla dels músics, se’ls presenta, les seues fotografies, qui són, com es diuen, quin instrument toquen… parla de la història de la construcció d’aquest edifici, és a dir, és una pàgina web pensada no sols per a mostrar quines activitats tenim, sinó també per a mostrar qui som, què estem fent i que d’alguna manera la gent ens conega un poquet més.

Però al marge d’això, moltíssimes més, sobretot millores de, per exemple, hem comprat un piano, que el Palau de la Música no tenia un piano en condicions. Teníem pianos llogats, però no teníem cap propi que estiguera a l’altura. Això és una inversió gran que hem fet realment en aquesta legislatura perquè entenem que el nostre Palau ha de tenir un piano en condicions.

Després també moltes coses que tenen a veure amb el mateix edifici. El Palau de la Música té 32 anys, i és un edifici que comença a tindre tecles. Evidentment, quan un edifici és nou està bé, però quan passen uns anys, és com les cases, no? Cal fer reformes, i hem hagut de fer moltes reformes, per exemple, assumir no sols la neteja de les cristalleres, sinó la reparació d’algunes juntes que estaven mal, i fins i tot unes altres reparacions de coses que anaven trencant-se amb el pas del temps, també per la manca de manteniment anterior. És un poc de tot. Hem entreverat eixa inversió tant en compra de materials, com reparació d’edificis, com creació de ferramentes que permeten arribar a la gent com la web, o fins i tot la creació dels cicles, que també són inversions.

A més, el Palau de la Música ha tret a licitació el contracte d’obres de reforma en el sistema de climatització amb un pressupost base d’1.412.454 euros, IVA inclòs. Una obra molt necessària perquè el sistema està molt deteriorat i, en algunes zones, fins trencat.

I què ens pots contar del programa ‘Jazz en Viu’?

‘Jazz a Poqueta Nit’ va ser un dels primers cicles que vàrem crear. Ara no sé dir-te si va ser el primer, però pense que va ser el primer. ‘Jazz a Poqueta Nit’ va ser una idea de Vicent Ros, que com sabeu és el director del Palau, però sobretot és músic, ha sigut músic tota la seua vida. Vicent tenia molt d’interés a crear aquest cicle perquè d’alguna manera veia que els músics de jazz valencians tenen moltíssima qualitat però moltes vegades ací no tenien espai. Els veiem actuar en altres ciutats d’Espanya o d’Europa, però ací no hi havia tanta possibilitat. I Vicent va tindre molt d’interés en què crearem aquest cicle. ‘Jazz a Poqueta Nit’ és un cicle de música jazz, però la fan músics valencians. Està funcionant molt bé, és un cicle necessari perquè d’alguna manera, com parlàvem del d”Emergents’, dóna oportunitats a gent que val la pena, que són grans professionals i que volem que siguen profetes també en la seua terra, això tan complicat de vegades. Nosaltres volíem que fóra possible. I crec que va ser el primer cicle que vàrem fer en aquesta línia.

Parlant del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, Què suposa per a la ciutat acollir aquest tipus d’esdeveniments?

Nosaltres som terra de música, està en el nostre ADN. Entenem que la música de banda té una singularitat especial dins del que és la cultura valenciana. La música de banda està molt arrelada, no sols en la ciutat sinó en tot el territori valencià i aquest Certamen és centenari, molt important. D’alguna manera és el màxim exponent d’aquesta realitat nostra, d’aquesta realitat que tenim com a poble, de ser un poble musical i amb una peculiaritat singular pel que fa a la música de banda. Doncs, el Certamen funciona molt bé, estem duent a terme en la línia que ens interessa, que és no oblidar a les bandes d’ací però que també tinguera un aspecte internacional, que per a nosaltres era important. I una novetat que hem inclòs en aquest Certamen és que el Precertamen, els tres primers dies abans que comence el certamen, l’hem volgut fer fent partícip a tota la ciutat en ell, i això ho hem aconseguit portant eixos concerts als barris, a les places, en la línia que fem amb ‘Cultura als barris’, i ‘Cultura als pobles’ també. En el Certamen Internacional de Bandes de Música sí que hem volgut que hi haguera eixa part d’anar a places i barris de la ciutat a mostrar a tots els valencians i valencianes que el Certamen està a punt de començar. També és una manera d’aproximar-nos a la gent i que s’adonen que estem vivint eixe moment, i que recorden la importància que té la música de banda per a nosaltres.

En una altra entrevista ens contares que estàveu iniciant els tràmits per a fer el Museu de la Música de València, Què ens pots avançar?

Doncs, és un museu que nosaltres considerem que és necessari, pel que parlàvem. És molt important a la nostra ciutat, a la nostra terra, i entenem que cal un espai que mostre eixa realitat. La nostra idea és dur-la a terme dins del Palau de la Música. Ací tenim una sala d’exposicions que habitualment s’utilitzava per a exposicions d’art contemporani. A nosaltres ens sembla que és molt més apropiat poder utilitzar-la per a un museu que pose sobre la taula la realitat musical nostra. Estem fent tots els preparatius per a poder fer eixa inversió, perquè, realment, el que hem trobat, pel que parlàvem abans que l’edifici ja té 30 anys i van eixint coses, just en eixa sala hem trobat alguns problemes de filtració d’aigua, de juntes que no casen bé, sobretot d’aigua quan plou. I nosaltres hem d’arreglar primer això per a poder dotar després l’espai de tota la maquinària i tot el que necessita un museu. I estem en eixe punt d’arreglar tota la part externa, però que afecta la sala, per a després fer la inversió i que no tinguem cap problema de filtració d’aigua ni de res.

Un dels teus reptes ha sigut acostar la cultura a la gent i fer-la més accessible com per exemple amb ‘Cultura als Barris’ o ‘Cultura als Pobles’.

Eixa era una de les meues màximes intencions. Jo sóc del Cabanyal, ara el Cabanyal té més oferta, però quan era jove tenia sempre que agafar un mitjà de transport per anar a gaudir de la cultura al centre de la ciutat perquè en el meu barri no hi havia pràcticament res. Per a mi és important entendre que la cultura és un dret, totes i tots tenim dret a gaudir d’ella, independentment de la zona en què vivim o dels recursos que tinguem. També nosaltres som administració pública, i això no ens ha de fer perdre de vista que hem de fer un treball pensant en les persones. En aquesta línia va nàixer ‘Cultura als Barris’ i ‘Cultura als Pobles’, un projecte grandíssim, molt complex i amb una logística molt complicada. Estem anant a 24 barris de la ciutat a portar espectacles de tot tipus, des de circ, teatre, música, tallers… de tot. La gent ho està rebent molt bé, els veïns i les veïnes participen molt d’aquest projecte. Sempre conte, en pla graciós, que els únics que s’enfaden són els dels barris on no anem. És que és impossible anar a tots. Però sí, és un projecte súper ben acollit i jo crec que és molt necessari.

Després té una part que em sembla molt important remarcar, que és que aquest projecte és gratuït per a les persones, però els professionals de la cultura que treballen, evidentment, tenen la seua remuneració, això sembla súper important. I d’alguna manera també pretenem que els veïns i les veïnes, gràcies al nostre projecte, s’aproximen a aquestes activitats perquè també adquireixen un hàbit de consum de cultura, o siga que també volem que no es quede ací soles. La cultura jo crec que no ha de ser gratuïta, la cultura s’ha de pagar, però sí que és de veres que hem de fomentar l’hàbit de consum d’eixa cultura. I si nosaltres aproximem un espectacle de titelles a una plaça i una família gaudeix d’eixe espectacle i li agrada, és més fàcil que al mes següent acudisquen al teatre on es fan titelles per a consumir un altre espectacle, no? Un poquet és la complexitat del projecte, però és súper necessari al meu paréixer.

“En aquesta legislatura hem posat els pilars de la casa, però cal acabar-la”

Com a Regidora de Cultura, Penses que ha evolucionat en aquests quatre anys la manera d’entendre la cultura?

Jo crec que sí, que un dels canvis més visibles en la ciutat, al marge de la mobilitat i totes aquestes coses que sempre tenim present, jo crec que és la cultura. Em sent molt satisfeta del treball fet, que ha sigut un treball molt dur, que no es pense ningú que ha sigut una cosa que ens ha vingut fàcil. Hem dedicat moltes hores, hem fet un esforç, i jo crec que la gent ho valora. Les enquestes que hem anat fent al llarg de la legislatura ens ha demostrat que s’ha valorat molt el treball que s’ha fet a cultura, tant en activitats culturals, com programacions, així com el canvi de traure la cultura a tots els racons de la ciutat. La gent ho ha acollit molt bé. Crec que el canvi sí que ho hem percebut.

Recentment presentàreu la web Cultural València perquè la cultura formara part del dia a dia de la gent, Teniu dades per a fer un balanç de com ha sigut l’acollida?

Eixa web és súper complexa perquè nosaltres el que volíem era que hi haguera un espai, una festa única, com nosaltres diem, on mostrar tot el que es fa a la ciutat, tota la potencialitat cultural que té València, que té moltíssima, però no hi havia un lloc on poder assessorar-se del que hi havia, on poder saber què hi havia. Nosaltres el que volíem era que existira una finestra única que no sols contara el que fem nosaltres des de la nostra regidoria, sinó el que es fa des de tot l’Ajuntament i no sols l’Ajuntament, sinó d’altres administracions, inclús d’activitats privades. Això era molt complex, de fet hem estat més de dos anys preparant aquesta web perquè el repte era complicat. Com tu dius, la traguérem a la llum fa un parell de mesos, està funcionant molt bé. Cultural València té uns ítems que permeten d’alguna manera facilitar a tot el món veure el que volen, té uns filtres que permeten filtrar per dies, per tipus d’espectacle o per tipus de públic, i la gent ens ho està agraint. Creiem que és molt important, inclús per als turistes. És interessant poder saber que hi ha un dissabte en la ciutat i a aquesta gent li dóna igual si ho fa l’Ajuntament, la Diputació o una empresa privada, el que volen és saber què hi ha. Baix eixe prisma, eixa filosofia, hem posat en marxa la maquinària i, de moment, no tenim moltes dades perquè acabem de nàixer pràcticament, però sí que està tenint un ús. La gent s’està habituant a utilitzar Cultural València.

Una altra part de la història i la cultura de València estava amagada en el Refugi dels Serrans, Què ha suposat per a tu poder reobrir aquest espai que, a més, també acull exposicions…

Els Refugis són un exemple de tota la tasca que hem fet de recuperació de la memòria històrica de la ciutat. Com sabeu, hi ha lleis aprovades, la Llei de la Memòria Democràtica és de l’any 2007 i no s’estava complint en la nostra ciutat, era una cosa que nosaltres no enteníem, i volíem fer eixa tasca: canviar noms de carrers, recuperar espais que estaven invisibilitzats… Un d’ells són aquests Refugis. Els Refugis són béns de rellevància local, són espais protegits, tenen una protecció patrimonial. Malgrat això estaven pràcticament abandonats, molts tenien usos que no tenien res a veure i havien sigut en part modificats, cosa que no és tolerable si parlem d’edificis que tenen una singularitat i una història que hem de protegir.

Nosaltres iniciarem eixa tasca. Començarem per la recuperació del refugi de la Casa Consistorial, de l’Ajuntament. Eixe refugi, quan vàrem arribar, era un magatzem de trastos vells, de papers de feia 30 anys. Doncs, començarem per ell, per la facilitat de tindre’l a l’Ajuntament i de poder clavar-li mà abans, i després vàrem continuar amb el del carrer Serrans, que també ha tingut una visibilitat important perquè, a més era un refugi molt vist. Havia estat abans utilitzat per una falla, anteriorment crec que era una tenda de plàtans… havia passat per moltes fases. Bé, l’hem pogut recuperar i la gent està gaudint d’ells.

Ara, tenim en marxa la recuperació del Refugi de Massarrojos, que és un refugi diferent, es va excavar en la terra baix del municipi, però no va acabar-se. Es va acabar la guerra abans d’acabar el refugi, però és grandíssim i semblava molt important recuperar també un refugi en un poble per a generar també eixe flux de gent que s’acosta als nostres pobles i conega la seua riquesa. Estem iniciant eixe i, per altra banda, tenim la recuperació del Refugi del Saler, el búnquer del Saler. Aquest espai no és nostre, és del Ministeri, del Govern Central, però nosaltres hem sol·licitat que ens facen una cessió perquè està abandonat. A més, està ple d’arena de la platja del Saler. Hem sol·licitat eixa cessió per a poder invertir en la seua recuperació i obrir també les portes perquè la gent puga visitar-lo. De moment, el Ministeri ens està responent bé, ens està demanant informes i documents, però no ens han dit que no. Estem sobre eixa tasca.

A voltes, la gent no entén la importància que té la tasca sobre memòria històrica…

Jo crec que és una tasca molt necessària, ja no sols pel que parlàvem que hi ha una llei aprovada i les lleis s’han de complir, també hem de ser molt conscients de quin és el nostre passat perquè, en moltes ocasions, és el que ens permet no caure en les mateixes errades. En aquest sentit, estava tot per fer, no hi havia res. Per exemple, canvis de noms de carrers, que són mesures que sempre són complicades perquè la gent pot viure-les com una cosa no necessària. Jo crec que a la fi hem estat molt bé, ho hem fet amb un treball molt seriós, no ho hem volgut fer d’una manera impulsiva. Hem fet tot basant-se en un treball, a més braç a braç amb la Universitat perquè tot fóra molt correcte, i hem volgut que la transició siga molt amable, sobretot per a no generar eixes molèsties als veïns i les veïnes. Hem estat un any amb els dos noms perquè la transició fora molt amable. Jo crec que per a la importància de la mesura i la quantitat de carrers que s’han canviat, crec que s’ha treballat molt bé i que la gent ha anat complementant, cosa que també és una manera d’avançar.

Una pregunta quasi obligatòria són les primàries, Com les esteu vivint?

Les primàries són un sistema evidentment més democràtic que altres, però també són un sistema intens que, bé, haurem de valorar quan passen ara, aquesta setmana, no ens queda res. Haurem de valorar si en aquest sistema el que es valora i es premia és el treball fet o entren en joc altres variables que haurem d’analitzar. Però això, fins que no tinguem els resultats, no es pot saber.

D’estar al capdavant altra vegada de la Regidoria de Cultura, Com t’agradaria que haguera evolucionat d’ací a quatre anys?

A mi m’agradaria acabar un muntó de projectes que tenim en marxa, que molts fins i tot no hem pogut ni contar. Una de les nostres intencions, per exemple, seria aproximar la cultura als barris, com sabeu estem fent-ho a través d’activitats a les places i als carrers, però ho estem fent així perquè a la ciutat no tenim espais culturals en els barris. Sempre dic que qualsevol poble, per molt menudet que siga, de 500 habitants, tenen la seua Casa de la Cultura, i a la ciutat de València, en els nostres barris que parlem de milers i milers d’habitants, no tenim espais públics destinats a fer activitats culturals per als veïns i les veïnes. Això és un projecte que tenim en marxa. Tenim quatre espais projectats en barris com el Cabanyal, com Orriols, com la zona d’avinguda del Port, o el Parc Central, que tenim en marxa i serà de les primeres que acabaran. Eixos projectes sí que m’agradaria veure’ls nàixer perquè a l’Ajuntament l’administració és molt lenta, sempre ho diem però és de veres, i poder fer, per exemple, la recuperació d’un espai per a destinar-lo a una Casa de la Cultura, pot comportar-te tota la legislatura i part de la següent. Clar, són projectes que tenim endollats i que voldríem acabar, que no vinguen altres persones i els eliminaren, perquè ens han costat molt.

Jo sempre dic que en aquesta legislatura hem posat els pilars de la casa, hem posat la cimentació, però la casa cal acabar-la. En eixe sentit, projectes com aquests són molt necessaris. També tenim el Museu de la Mar, que és una altra necessitat que creiem que té aquesta ciutat, una ciutat marinera. Sempre s’ha dit que viu d’esquena a la mar, però és veritat que hi ha una zona de la ciutat que sempre ha viscut la mar com molt pròpia i tampoc hi ha cap espai que explique això. I nosaltres tenim en marxa la realitat del Museu de la Mar, que el farem en tres seus diferenciades per a d’alguna manera també generar un flux de visitants en tota la zona dels Poblats Marítims.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un × cinc =

Festes Torrent 2019
Festes Aldaia