"La conscienciació, però sobretot, l'educació en Igualtat és essencial perquè la violència masclista desaparega. Quan una persona entenga que és igual que la que té davant, llavors desapareixerà". Fina Carreño, regidora d'Igualtat de l'Ajuntament d'Alfafar treballa, des de l'Espai d'Igualtat, per a oferir tots els recursos disponibles a les dones víctimes de la violència de gènere, però també per a apoderar-les a través de formació, tallers o activitats.
Ara, a més, Alfafar compta amb un Protocol d'Actuació en Violència de Gènere, que unifica els recursos i facilita aquest procés a la víctima. "L'objectiu no és un altre que ajudar-les a tirar avant".
L'Ajuntament d'Alfafar va presentar el Protocol d'Actuació en Violència de Gènere, Què suposa comptar amb aquesta eina?
Suposa un assoliment important. Els protocols d'actuació i, sobretot el d'Alfafar, és un producte tècnic on es reuneixen tots els recursos amb els quals pot comptar una dona víctima de violència de gènere en eixe moment, és a dir, la víctima no ha de contar la seua història en cinc llocs, sinó que pot acudir a l'Espai d'Igualtat, on tenim a les tècniques d'Igualtat, advocats en habitatge, psicòlegs... i realitzem totes les derivacions des d'allí. La dona no ha de buscar recursos, i la doble victimització en contar tantes vegades la seua història, no la passen.
Llavors, s'avança perquè s'unifiquen tots els recursos...
Exacte, abans, per posar un exemple, la víctima havia d'anar a Educació per a matricular en un altre lloc al seu fill o filla. Amb aquest protocol, tots aquests tràmits se centralitzen. Ara, tan sols fa falta anar a l'Espai d'Igualtat i des d'ací se li tramiten tots els recursos que necessita.
Amb quins mitjans compta, a Alfafar, una dona que vol eixir de la situació de violència que està vivint?
La llei compta amb uns mitjans i després la realitat pot ser una altra. El recurs que té és acudir a nosaltres perquè, d'aquesta manera, li podem explicar tots els recursos que pot dur a terme en tema d'habitatge, ajudes, denúncia... A vegades, les dones tenen por de denunciar, llavors tot el que elles volen o necessiten en eixe moment li'l donarem.
L'Espai d'Igualtat, a més d'atendre casos de violència masclista, també és un espai d'apoderament de les dones...
Sí, hem fet aquest protocol com una eina més dins de l'Espai, però tractem de coeducar en col·legis i treballem també amb persones majors a l'escola d'adults. A més, estem apostant per la formació de dones organitzant cursos d'habilitats per a buscar ocupació per Internet i, fins i tot, cursos on hi ha molta masculinització com, per exemple, de carretirelles. L'objectiu, en aquest cas, és que elles puguen tirar avant mentre se'ls ajuda, que es vagen formant i puguen accedir al mercat laboral amb una certa garantia.
Amb el tema de la pandèmia, com us esteu organitzat?
Ha canviat poc. El que hem tingut ha sigut més cites per a la psicòloga, però nosaltres no hem parat de treballar. Si hi ha hagut que atendre presencialment, amb totes les mesures de seguretat, s'ha atés perquè hi ha dones que per telèfon et poden contar les coses, però per a fer una tramitació has de quedar amb elles, acompanyar-les. S'ha continuat treballant de la mateixa manera i la tècnica d'Igualtat ha estat treballant i ha estat en contacte amb totes les víctimes i, a més, quan no telefonaven elles, les hem telefonat nosaltres per a saber com estaven i si necessitaven alguna cosa. Hem estat en contacte amb elles, no tant presencialment, que també, però telefònicament no s'ha deixat d'atendre i de preocupar-se per elles, per saber si estaven treballant o si estaven amb els xiquets. Cada cas és un món, per això telefonàvem a totes i els oferíem un tracte individualitzat.
Creus que des que està l'Espai d'Igualtat les dones se senten més segures a l'hora de denunciar?
Diuen que és un espai de seguretat. Quan vas a un lloc així i tens gent experta que t'escolta, pots triar. Ja no és que se senten més segures o no, però ja senten una veu autoritzada i poden triar. Tampoc es pot insistir a denunciar, la dona ha de fer el que ella vulga en eixe moment perquè pel seu cap passen mil coses i no sabem cadascuna el que ha passat i el que està passant. És veritat que se li dona l'oportunitat de tindre tot el suport perquè elles si volen denunciar, denuncien.
Ha sigut la pandèmia un pas cap endarrere sobretot durant el confinament?
Sí. Moltes dones no han fet un pas avant perquè no tenien on anar en eixe moment. Totes les institucions estaven tancades, des del govern fins als ajuntaments. Nosaltres com som el més pròxim sí que hem parlat amb elles, però ha sigut més difícil per a les dones que hagen pogut patir maltractament. El pas arrere ha sigut eixe, l'atenció s'ha mantingut i sobretot hi ha hagut preocupació perquè estigueren tranquil·les i no els passara res. Jo m'imagine a una dona que viu amb la seua parella o el seu marit a la seua casa i que en eixe moment està patint maltractament i no pot anar-se a cap lloc... és complicat. És cert que la paraula confinament no volia dir que no se'ls anara a atendre, se'ls anava a atendre igual o millor, però és més complicat.
A més d'aquest Protocol d'Actuació, quines altres accions heu impulsat?
Tots els anys es fan tallers de coeducació en tots els col·legis, des de tallers per als més menuts fins a batxillerat. Es fan tallers a nivell de conscienciació, d'educació. A més, s ha fet un estudi de com pensa la gent jove; un altre sobre l'urbanisme amb perspectiva de gènere; s'està fent el quart pla d'Igualtat; tenim el Consell de la Dona on es debat les accions que es duran a terme i en el qual participen moltes associacions que estan molt implicades en la lluita contra la violència masclista. I, en un futur, volem abordar el tema dels pressupostos amb perspectiva de gènere.
I per al 25-N, quines accions heu preparat?
Estem fent als centres educatius tallers d'educació i de conscienciació perquè, a causa de la situació actual de pandèmia, no es poden fer activitats. I, a més, per al 25 de novembre, estem organitzant un acte amb dones. Portem preparant-lo uns 15 dies. Simbolitzarem a les dones assassinades i en eixa performance seran presents eixes dones i estaran abrigallades per la resta del poble que puga assistir, complint amb totes les mesures sanitàries.
Què ha de canviar en la societat per acabar amb la violència masclista?
Tot radica en el mateix, en l'educació en igualtat. Mentre no ens eduquem en igualtat i l'assumim, és molt difícil. Quan tu assumisques que eres igual que el que tens davant, llavors desapareixerà. És cert que la conscienciació també és important, però la clau és l'educació en Igualtat. I, quan es fa això? Des de xicotets als col·legis, a les famílies i a la societat. Tota la societat som partícips per a educar en igualtat. I és que, a més, és primordial per a erradicar la violència de gènere.
Quin missatge manaries a aquelles dones que encara no s'han acostat a l'Espai d'Igualtat?
Que estem a la disposició de totes les dones d'Alfafar. Per a qualsevol dubte, qualsevol pregunta... poden vindre quan vulguen. No tenim horari ni calendari. Estem a la disposició d'elles per al que necessiten.