25n
25N
25N

Eva Sanz: "La política local serveix per a transformar la vida de les persones"

Parlem amb l’alcaldessa de Benetússer i Presidenta de la Mancomunitat de l’Horta Sud per a analitzar els reptes dels pròxims anys

Pròxima i natural, Eva Sanz es va guanyar la confiança dels seus veïns i veïnes de Benetússer en 2015 amb un govern de coalició amb les forces progressistes. En aquest 2019, ha revalidat el càrrec situant al PSPV-PSOE com la força més votada en la localitat. A més, recentment ha sigut votada en la Mancomunitat de l’Horta Sud per a ser la seua Presidenta en aquesta legislatura.

Com valores els resultats municipals del PSPV que l’han col·locat com la força més votada en les últimes eleccions municipals?

Sí, la veritat és que sí. Han sigut uns bons resultats i els hem acollits amb molta il·lusió per part nostra, ja que la ciutadania ens ha donat la seua confiança per a, com deia el nostre lema en aqueix moment, anar a més a Benetússer i aconseguir més coses.

Quina creus que és la raó per la qual al final els veïns i veïnes de Benetússer han apostat per tu per a liderar de nou Benetússer en aquests pròxims quatre anys?

Jo crec que és principalment perquè tampoc veuen plecs, sinó que veuen una persona senzilla, com ells, crec que pròxima que em pots trobar perfectament comprant en el supermercat o en el bar de la cantonada prenent-me un café. No considere que siga una persona excessivament llunyana i al final a la gent cal explicar-li la veritat. I quan tu els transmets la veritat i eixa veritat es va complint, per molts problemes que hi haja, després la gent respon dient: perquè per a canviar i provar una altra cosa que no ens ha funcionat, continuarem almenys amb algú que siga pròxim, que siga humil i honest.

Dels últims quatre anys, Com valores l’acció del govern de la passada legislatura quan es governa en coalició?

Realment ha sigut un enriquiment i una forma nova d’entendre com governar el municipi en aquest cas. Era un repte important perquè, a més, amb la resta de les dues forces polítiques que em van acompanyar hi havia relació, però a vegades fins i tot havia sigut una mica aferrissada per la situació pròpia dels plens i de la política. Però crec que hem sigut capaços de no solament trobar-nos, sinó d’arribar a eixos consensos perquè la majoria d’accions que van eixir, per no dir totes, van ser consensuades.

De fet, en aquesta legislatura que acabem de començar, el meu objectiu era el mateix: independentment dels resultats electorals, haver pogut repetir eixa coalició amb les altres dues forces polítiques. Al final solament va ser amb una, ja que l’altra va preferir quedar-se al marge, però la veritat és que a mi no m’haguera importat. En aquest moment som 10 regidors treballant, haver tingut 11 hauria sigut perfecte, ja que seria més gent atenent el municipi i més gent atenent el poble.

De fet, una de les novetats d’aquesta legislatura és que fareu un ple cada mes. Per què motiu? I com ho veurà la ciutadania?

A Benetússer, pel nombre d’habitants que té correspondria fer un ple cada dos mesos. Sí que és veritat que hi havia una demanda per part dels grups de l’oposició perquè fóra mensual, perquè s’emportaren més assumptes al ple, perquè ens vérem més assíduament i perquè ells pogueren exercir també la seua labor de fiscalització.

En els quatre anys que jo vaig estar en l’oposició vaig trobar a faltar més transparència, poder accedir a documents… Tot això s’ha obert, s’han obert els calaixos, poden accedir a tots els expedients sense cap problema. Per tant, entenent també que aqueixa reivindicació no era dolenta i que era bo que tinguérem plens més assíduament, ho hem canviat i hem decidit que encara que no fóra obligatori per llei, fer-ho també tots els mesos.

Com valores la transparència des del consistori?

Crec que tot el que siga obrir les portes, els armaris, els calaixos i que la gent sàpia és bo, perquè el problema a vegades està, i més en les èpoques en les quals vivim amb les xarxes socials, tots els mitjans digitals, etc. És molt fàcil abocar una informació en les xarxes o en Internet i que això semble ja real. Per aqueixa raó, com més informació verídica i real del que està ocorrent de debò facilite un ajuntament, més prompte es desmenteixen faules.

Una de les apostes que també heu dut a terme vosaltres ha sigut la neteja, que és una de les principals preocupacions dels veïns i, en les localitats de l’Horta patim la temuda gota freda. Què consideres que és necessari per a apostar encara més per la neteja?

Queda per fer, sempre queda per fer. Tot el que siguen serveis que estan en el dia a dia en la via pública són els que més atenció necessiten per part d’un ajuntament, perquè a més són els que més percep la ciutadania i els que més veuen.

Nosaltres hem duplicat pràcticament el que és la inversió en aqueixos serveis en quatre anys. Hem quasi triplicat la plantilla de personal que teníem, hem adquirit nous mitjans, perquè ara tenim ja escombradora pròpia elèctrica, un camió elèctric, la grua que està arribant… Tenim ja un munt d’instruments solament apostant per la neteja. Ara bé, també és molt important la conscienciació ciutadana i ací tenim una assignatura pendent per a aconseguir també que la ciutadania siga conscient que quan sale de la seua casa i tanca la porta, el carrer també és seua i també la paguen ells.

En la mesura en què tots col·laborem, estarà més net.

Què et semblen iniciatives com la de l’ADN caní? Ha contribuït a conscienciar tant a les persones que tenen animals com a les que no de la necessitat de cuidar els nostres carrers?

A mi em sembla un programa molt interessant. També és veritat que, sent molt sincera, no és barat. Però és molt interessant. Nosaltres hem aconseguit, en aquests últims quatre anys, deixar el deute de l’Ajuntament de Benetússer a zero. Estem molt bé econòmicament en l’àmbit de tresoreria. I això fa que ara sí que estiguem en un moment en el qual podem abordar nous projectes com aqueix. De fet, el dossier per a posar en marxa mesures similars com la d’adn caní estan ja damunt de la taula de l’equip de govern per a analitzar-lo en els pròxims mesos i desenvolupar-ho perquè sí que pensem que és una mesura que pot ajudar-nos a combatre sobretot amb aquells propietaris que són incívics i que encara es neguen a recollir els excrements de la seua mascota.

Una altra de les màximes preocupacions dels valencians, i també dels espanyols, òbviament, és l’atur. Vosaltres, des de l’Horta Sud, heu fet iniciatives com ‘Benetússer fem ocupació’, una iniciativa molt potent. Quin balanç fas?

La vam posar en marxa buscant un altre tipus de fòrums que fan en altres localitats que també anaven des d’aqueixa perspectiva de poder entregar currículums, passar entrevistes, etcètera. La veritat és que ens va desbordar la quantitat de gent que va acudir, ja que van ser més de 1.000 persones en un matí reunides en el Centre Cultural El Molí i, segons les dades que recorde així de cap, crec que eren unes 90 entrevistes per hora les que es van arribar a realitzar, que són moltes. Va haver-hi oportunitat que la gent acudira també a xarrades de motivació, de com moure’t perquè siga una realitat aconseguir aqueix lloc de treball.

‘ Al voltant d’un 60% dels llocs que s’oferien es van cobrir per personal que van vindre a aquest fòrum d’ocupació a Benetússer.’

I després la inserció. Si al final damunt de la taula hi havia cinquanta ofertes de diferents empreses que van vindre a fer les entrevistes, crec que van ser 35 les persones que van ocupar els llocs de treball. Això vol dir que al voltant d’un 60% dels llocs que s’oferien es van cobrir per personal que van vindre a aquest fòrum d’ocupació a Benetússer. Amb la qual cosa, a part que ens va sorprendre l’acolliment, ens va agradar molt el resultat. Llavors la idea és continuar i, si podem, anar una miqueta més. Si en comptes de ser una jornada d’un matí poguérem fer-ho d’un dia sencer, estaria molt millor.

Hem d’aconseguir també empreses que vulguen formar i ocupar gent, però gent que estiga una mica ja descatalogada del mercat de treball. Gent que potser li falta una mica de formació però que les pròpies empreses li la poden donar. De fet, després d’aqueix fòrum, una de les metes que vam tindre dins de l’agència de desenvolupament local era posar en marxa cursos realment dels que després et demanen per a treballar. És a dir, el carnet que has de tindre ara per exemple per a treballar en la construcció, el de carretoner que es demana quasi sempre en tots els llocs… Si els aconsegueixen d’alguna forma gratuïta o amb uns preus molt simbòlics i la nostra gent també es puga formar ací, podran accedir a aqueixos llocs tenint totes les titulacions.

Ayuntamiento-benetusserCom heu aconseguit reduir el deute? Quin és el secret per a aconseguir reduir el deute en quatre anys?

Crec que el problema, o no problema, és que quan governa l’esquerra té molt present el que són necessitats bàsiques de la ciutadania. I llavors, quan ve la gent a visitar-te al despatx, a una alcaldessa com jo, i et pregunten per què ací no hi ha una escoleta pública, una guarderia pública, tu saps que en aqueix moment no tens capacitat econòmica, tu saps que potser no són fins i tot de les teues competències perquè no són les educatives, però al final acabes muntant una escoleta pública. No és el cas de Benetússer, però en això estem treballant per a intentar muntar-la. I al final això fa que, igual que quan compres un habitatge has d’anar a endeutar-te, perquè quan has de fer una obra has d’anar a endeutar-te. Potser és aqueixa la raó que diguen que l’esquerra no sap gestionar. No és que no sàpia gestionar, és que té unes prioritats que ha de cobrir més enllà que els números isquen bé.

‘Quan governa l’esquerra té molt present el que són necessitats bàsiques de la ciutadania..’

Ara bé, què ha ocorregut en aquests últims quatre anys? S’ha fet una gestió molt austera, quatre anys en què no hi ha hagut cap mena d’assessor, cap mena de secretari d’alcaldia, en la qual hi ha hagut també uns sous molt ajustats. Em referisc a tot el que és la part política, unes assistències molt ajustades, les han patides tots, oposició i govern, i una gestió molt controlada de “no hi ha més, no hi ha més” per a intentar arribar a aqueixa situació que ens permeta que, si fa falta anar a un préstec per a fer una adquisició, puguem fer-lo amb la tranquil·litat que no portem res del passat.

Què em pots avançar dels pressupostos de Benetússer per a 2020?

Estem en això. Avançar no et puc avançar molt. Crec que per a l’any que ve hem de fer una inversió important encara en tot el que és la zona del poliesportiu, per a acabar d’acabar totes les noves pistes que estan en aquest moment edificant-se.

Una altra gran aposta també per a obrir és el nostre complex esportiu de piscines, que ens falten els últims tràmits per a poder començar les obres. I després un departament que necessita una rehabilitació important i per la qual també hem d’apostar és el cementeri, amb nous espais i amb rehabilitació dels vells. Per ací podrien anar una mica les inversions de cara a l’any que ve.

‘A mi em preocupen molt les persones majors que puguen viure soles i que no tinguen eixa família, eixe suport.’

Què consideres que és el més prioritari que necessita Benetússer a curt termini?

A curt termini, jo apostaria per un centre de dia. Jo crec que en general la població cada vegada és més major, cada vegada necessitem més atenció. Sobretot, a mi em preocupen molt les persones majors que puguen viure soles i que no tinguen eixa família, eixe suport. Llavors una de les accions prioritàries en els pròxims quatre anys crec que hauria de ser centrar-nos en aconseguir eixe centre de dia o aqueix espai on poder atendre aquestes persones.

En què consisteix el vostre pla d’igualtat?

Està encara elaborant-se. Nosaltres realitzem un pla d’igualtat a nivell de la pròpia plantilla de l’Ajuntament de Benetússer perquè pensàvem que era l’adequat. Primer que res tindre un ajuntament on els teus funcionaris, empleats i empleades estiguérem parlant sempre d’igualtat, i d’ací han eixit una sèrie de comissions, com la comissió contra a l’assetjament, que estan funcionant.

Ens faltava fer el següent pas, que era implementar aqueix pla d’igualtat però en la resta de la ciutadania. S’ha muntat una comissió en la qual s’ha intentat que estiguen representades totes les entitats del municipi. I bo amb elles, intentar que aqueixa igualtat arribe a tots els camps. En una cosa visible com les Falles, veurem com s’implementa enguany aqueixa igualtat dins del món faller, perquè pot anar per molts costats, pot anar des de les crítiques, des del monument, des de la Cavalcada del Ninot… I anar implementant-ho en el nostre dia a dia.

Està en perill la igualtat en els temps que vivim?

Jo crec que no. Crec que cada vegada hi ha més conscienciació. A l’inrevés, cada vegada crec que s’aconsegueixen xicotets passos però que van en el sentit que algun dia siguen reals i efectius.

‘Era alguna cosa que personalment m’abellia, un nou repte, diferent. Poder ajudar i coordinar el que són els municipis de la comarca a l’hora d’aconseguir accions i serveis .’

Quina valoració fas del teu nou càrrec com a Presidenta de la Mancomunitat de l’Horta Sud?

Ací sí que estic aterrant encara. Però la veritat és que molt bona. Era alguna cosa que personalment m’abellia, un nou repte, diferent. Poder ajudar i coordinar el que són els municipis de la comarca a l’hora d’aconseguir accions i serveis que siguen més eficaços i més eficients per a tots els municipis crec que és alguna cosa que m’abellia molt agafar. I res, estic començant a treballar en això.

Quin paper pot jugar la Mancomunitat de l’Horta Sud en el dia a dia d’un veí de Benetússer?

La Mancomunitat ha estat molts anys una mica apartada de la realitat del dia a dia del ciutadà. A poc a poc es va acostant als municipis. En aquests últims quatre anys hi ha hagut accions molt concretes de cursos de formació a nivell d’emprenedors, d’empreses, d’aturats. Sobretot és el que més s’ha mogut pels pobles de la comarca.

Però hi ha moltes més accions, hi ha accions que estem posant en comú com pot ser mancomunar el que és l’asfaltat de carrers. D’alguna forma, quan tu tens un sot en un carrer i ve el veí i es queixa, el poses pegats com pots. Però sí que és veritat que per a portar tot el que és l’aglomerat asfàltic, amb les maquinàries, és molt costós per a un ajuntament solament per a un sot. Amb la qual cosa, el que pretenem fer és un servei que es diga mancomunat i que d’alguna forma tots els ajuntaments tiren d’aqueixa empresa que haurà sigut la guanyadora de la licitació d’una forma més econòmica i més àgil també, amb la qual cosa donarà una resposta abans a aqueixa demanda ciutadana. Qui diu això diu també els serveis culturals, tindre una gran guia cultural de tots els recursos que hi ha a la comarca. I que qualsevol ciutadà de Benetússer, d’Alfafar o de Silla, sàpia que aquest cap de setmana hi ha totes aquestes activitats en aquests centres culturals.

Quines línies de la Mancomunitat treballaran finançament europeu?

Sí. Dins de les comissions que pretenc constituir, una d’elles anirà dedicada a això, a innovació i a projectes europeus, perquè molts municipis, és el cas de Benetússer també, com no arribem als 20.000 habitants per a poder accedir a qualsevol fons europeu, al final hem d’unir-nos a altres municipis.

Ens fa falta ser més de 20.000 habitants dins d’eixes peticions. Amb la qual cosa vam tindre ja una experiència, entre Picanya, Paiporta i Benetússer, de demanar un fons d’EDUSI. Al final no ho aconseguim, quedem molt ben valorats però hi havia molts projectes. En aqueixa línia volem crear aqueixa comissió perquè també tots els municipis, des del més xicotet al més gran, puguem anar demanant i tramitant fons, projectes, innovació, aconseguir fons per als nostres empresaris, per als nostres comerços.

Què ha suposat per a tu, òbviament, revalidar l’alcaldia, i sumar aquesta Mancomunitat?

La veritat és que al principi ha sigut tot una mica de colp. Sí que és veritat que he de dir que tinc un gran equip ací a Benetússer, això em fa estar bastant tranquil·la a l’hora de poder dedicar-me a altres coses i soltar regna algunes àrees que l’anterior legislatura portava jo personalment. Ara les tinc delegades i em consta que les regidores i els regidors les estan portant perfectament, amb la qual cosa ningú és indispensable al final.

Dins d’eixa labor més de coordinació en aqueixes àrees, ja no de portar-les directament, també em deixa aqueix poquet més de temps per a dedicar-ho a una altra cosa com pot ser la Mancomunitat. I quan siguen allí dissenyats també els equips, les comissions i qui portarà cada cosa, crec que també funcionarà quasi automàticament, no farà falta solament que estiga l’alcaldessa o la presidenta.

Quina és la principal preocupació d’Eva?

Moltíssimes. A mi em preocupa molt, i potser és un estat igual que és el que et transmet al final la ciutadania. El que parlàvem abans, em preocupa la neteja, em preocupen els solars abandonats, em preocupa la ciutadania irrespectuosa, la incívica, la que no entén que és de tots la via pública, i per tant és alguna cosa que sempre porte molt damunt estar damunt d’eixes ordres d’execució contra aqueixos solars que estan abandonats, contra aqueixes cases, aqueixa ensulsiada… Aqueixa situació és una de les coses que més em preocupen normalment.

M’agradaria acabar amb una frase, d’un company a més, de l’alcalde de Rafelbunyol, Fran López, que m’agrada molt, que diu que la política serveix per a ajudar a les persones i que vivim temps convulsos en els quals sembla que la política que li arriba a la gent no és útil. Què penses d’aquesta frase?

El que diu Fran és totalment cert. Crec que la política, i sobretot, la política local, la pròxima, la del ciutadà, serveix per a transformar la vida de les persones. I si no serveix per a això, és que alguna cosa estem fent mal perquè realment som ací per a després eixir al carrer i veure que allò que feia falta s’ha construït o s’ha actualitzat i que la gent ho percep i ho gaudisca.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

nou − tres =