25n
25N
25N

"La violència masclista és només la punta de l'iceberg. El treball ha de començar des de l'educació"

Parlem amb Esther Coronado, regidora d’Igualtat de Paiporta, amb motiu de la celebració del 25-N

"La violència masclista és només la punta de l'iceberg. El treball ha de començar des de l'educació"
24/11/2020 -

Quasi acabada d’aterrar a la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Paiporta, Esther Coronado ha arribat carregada de propostes i objectius que complir per a aconseguir una societat més igualitària, lliure de violència masclista i en la qual ningú es quede exclòs. Prova d’això és la potent programació que ha preparat per al 25-N, però també el treball que, cada dia, es duu a terme en centres educatius, culturals o socials.

Per al 25N heu preparat una programació molt potent, quines són les línies generals?

Hem preparat moltes coses la veritat. Hem intentat buscar una programació que poguera compatibilitzar-se amb les mesures actuals i en previsió que poguera haver-hi mesures majors. Una programació que poguera ser adaptada, amb grups reduïts, tallers reduïts, amb protocols… Hem basat la campanya a fer pedagogia des dels primers esglaons de la societat, perquè entenem que la violència masclista és només la punta de l’iceberg i el treball ha de començar des de baix, des de l’educació, llavors hem preparat tallers d’igualtat i de prevenció del masclisme, ja no sols de la violència, sinó del masclisme a les escoles i als instituts. Això pensant en els més joves i no sols en la simple educació, sinó perquè ells puguen desenvolupar la seua creativitat i la seua manera d’entendre ells la diversitat i el feminisme. Llavors, en col·laboració amb Joventut estem fent uns tallers d’Extensil de guerrilla. L’Extensil són unes plantilles que es dibuixen i després es pinten els grafitis sobre elles. És art urbà, però amb missatges sobre diversitat afectivosexual i feministes, contra el masclisme.

Pensant en dones majors d’edat, tenim els tallers d’autodefensa feminista. Portem ja diverses edicions amb aquests tallers i estan funcionant molt bé perquè no es tracta de defensa personal, sinó d’autodefensa feminista. És a dir, donar eines i alternatives a les dones perquè sàpien quan han de frenar, com han de frenar una agressió masclista o simplement els micromasclismes que anem cedint i normalitzant cada dia. Però no estem parlant d’encarar-les des de la força muscular i la mera fisicalitat, que ací per experiència els homes tenen més punts, sinó enfocant-lo des de diferents estratègies com l’enginy, l’agilitat, que ací sí que podem tindre nosaltres més punts.

A més, en Escola de Famílies estem fent també tallers de diversitat afectivosexual. Tenim també, pensant en les dones, el laboratori Magdalena, el Teatre de les Oprimides. Són tallers de teatre (enguany el hem fet intensiu, tot en un cap de setmana) en els quals la metodologia anima a les dones a expressar com han anat vivint elles des de la seua infància les diferents opressions masclistes que han anat vivint i els dona alternatives per a respondre i poder eixir airoses de les diferents opressions que patim com a dones.

“El feminisme és un moviment que qüestiona, des de la base, la qual cosa veiem en la cúspide”

També, pensant en tota la diversitat de dones que tenim a Paiporta hem preparat un projecte fotogràfic que és el de ‘Dones amb barret’ amb la fotògrafa Concha Martínez. En aquestes sessions, amb grups reduïts de dones, intentem buscar i reflectir la diversitat de les dones de Paiporta, diversitat d’edats, afectiva, ètnica… i el que fem és que els animem amb elements tan estranys com els barrets que no estan tan instaurats en la cultura mediterrània, els donem eines a elles perquè sàpien lluir-se elles mateixes, perquè no tinguen por i agafen autoconfiança. Al mateix temps, igual que estem fent en els altres tallers d’autodefensa feminista i de laboratori magdalena, intentem crear entre elles llaços que els ajuden a identificar no tan sols per a elles mateixes les opressions, sinó les que veuen en altres companyes i fomentar així la sororitat entre les diferents comunitats de dones. I no sols de Paiporta sinó també amb la resta de la comarca.

Així mateix, estem treballant amb l’alumnat dels tallers d’envelliment actiu perquè creuen una cartelleria per al 25N amb missatges contra la violència masclista per a, després, penjar-los als seus balcons, a les seues finestres…

I pensant en xarxes, per a cartelleria en xarxes i en instituts hem llançat la campanya ‘Frenar el masclisme està en la teua mà’ en la qual estem apel·lant a tota la societat a no ser còmplice, a no callar, no girar la cara, no tancar els ulls, davant una agressió masclista, sinó a denunciar perquè posar-li fre està en mà de totes les persones i també dels homes que no són agressors. Els homes que, al principi no mostren actituds masclistes, els estem animant també al fet que no callen quan la veuen en altres companys, en altres homes. Quan en un grup de WhatsApp reben vídeos, missatges vexatoris masclistes, que siguen ells mateixos els que s’animen a dir: ‘ això sobra’, ‘no veus que això no està bé?’. Llavors intentem apel·lar una mica a tota la societat, però un poc especialment a eixos homes que no se senten identificats amb el masclisme, però que no s’animen a frenar als companys. Això seria el gruix de què tenim preparat.

En definitiva, és una programació que busca apoderar a les dones, però també implicar els homes que, a vegades, sembla que es queden fora d’aquesta lluita…

Exacte, és molt freqüent que reben moltes campanyes, missatges i se senten acusats i ells diuen ‘si jo no soc masclista, no tots els homes som masclistes’. Bé, molts homes no són masclistes, la gran majoria d’homes no cometen agressions masclistes, però molts sí que callen quan les veuen. Llavors estem apel·lant també a eixa responsabilitat dels homes, que són ells els que han de tendir una mà cap a les seues companyes, a totes nosaltres. Llavors són tres pilars: l’educació des de ben menuts, l’educació en la societat, apoderament de les dones i apel·lar als homes al fet que frenen agressions i actituds que ells veuen que no són acceptables.

L’educació en Igualtat des d’edats primerenques és molt important per a combatre la lluita contra la violència de gènere, però què passa si després la societat no avança en la mateixa direcció?

Ho estem veient i, des dels 4 i els 6 anys, els xiquets i xiquetes comencen a reproduir actituds masclistes i sexistes que veuen. No podem tindre als xiquets en una bambolla. Encara que en un col·legi s’estiga donant una educació exquisida en igualtat, la societat és la que és i ja no sols en la família. Fins i tot encara que la família estiga posant de la seua part i fins i tot eixe pare i eixe mare s’estiguen desconstruint per a intentar oferir els millors models d’igualtat possible als fills, tenim a la resta de la societat en la qual potser eixirem de botigues i veurem un corredor complet de rosa dedicat a les xiquetes i un altre dedicat als xiquets ple de pistoles, espases i aventures.

Llavors, l’educació en igualtat no és només un deure de les escoles ni un deure de les famílies. L’educació i la cura dels xiquets menuts és sempre el deure de tota la societat, i en tots els aspectes, com el de la igualtat. Fins i tot qui no té fills ha de ser conscient que també és part de la seua obligació intentar ser exemple i educar en igualtat als xiquets veïns. Però bo, a part d’això, quan ja s’arriba a donar un cas més greu a les nostres escoles o instituts, des de Benestar Social i Igualtat comptem amb professionals que donen suport als processos d’acompanyament a eixos xiquets per a casos greus determinats.

“Mentre se li continue donant veu als discursos d’odi, continuarem la lluita per la igualtat”

Alguns experts avisen que els joves estan ‘retrocedint’ en tot el que s’havia avançat, estàs d’acord?

Sí, és paradoxal perquè ara a les escoles i instituts s’està donant més informació i formació en igualtat. Jo crec que depén molt de la societat actual. Alguns xiquets, amb 8 o 9 anys, ja tenen telèfon mòbil i això significa accés a tota l’autopista de la informació. I són xiquets que estan buscant i estan rebent pels seus grups de WhatsApp o pel mòbil dels seus pares, continguts que no són apropiats per a ells. Hi ha estudis que demostren com l’edat d’accés a la pornografia ha disminuït fins als 8 anys a Espanya i això és al·lucinant. Perquè s’està ensenyant als xiquets uns models de desenvolupament sexual i afectivosexual que no coincideix amb la realitat i que en la majoria dels casos són vexatoris per a la dona. Conjugar tot això és molt complicat i són moltes les tecles que s’han de tocar per a aconseguir una societat més igualitària.

Recuperant el taller d’autodefensa feminista que teniu programat per al 25-N, creus que és una bona eina per a detectar eixos micromasclismes que, a vegades, no detectem per l’educació rebuda?

Si, clar. El feminisme es tracta d’un procés de profunda reflexió i de construcció, autoconstrucció, no es tracta simplement de portar un pin o posar-se l’etiqueta de feminista. Llavors ens passa a les dones més activistes, que ens trobem en nosaltres mateixes a vegades tics o actituds que ens poden enrojolar i dir ‘bo, jo que soc tan feminista, mira resulta que tinc això i m’ho he de treballar una mica’. Llavors, què passa, que al llarg de tants anys hem reforçat algunes actituds que no eren per a res normals i reforçades per la cultura hegemònica, Hollywood, el nostre cinema, la publicitat constant de cosificació a la dona… Veiem que hi ha sempre un influx molt fort dins de la cultura de masses, també és perquè la cultura de masses recull el que troba en la societat. Però bo, d’una banda veiem que per ací van canviant: les heroïnes de Disney, els referents femenins al cinema… Llavors del que es tracta és de dir basta, de no normalitzar, i de no mirar per a un altre costat quan detectem eixos micromasclismes.

No obstant això, ara que sembla que la societat està més conscienciada, sorgeixen amb força veus que van en contra del feminisme i que tracten de criminalitzar-lo…

Bé, això és més complicat perquè ja ens estem ficant en matèria econòmica. Però bo, el feminisme hi ha sectors que l’entenen com un moviment interseccional, que ha de moure’s des de la base – dones obreres, més vulnerables, immigrants, etc. – i que han d’arribar a les elits. Però, la veritat és que la classe social també influeix en la mena de violència masclista que pateix una dona. Llavors, quan veiem com ressorgeix l’extrema dreta, no està simplement alimentada per diferents tipus d’odis, és una extrema dreta que està motivada en la seua base per interessos del capital molt fort. Si al capital el que li interessa és continuar oprimint al treballador li interessarà continuar oprimint a la dona. I qualsevol veu que qüestione el seu statu quo el molestarà. I, per descomptat, el feminisme i la igualtat de drets i reconeixement de les nostres diversitats és una cosa que qüestiona, des de la base, la qual cosa veiem en la cúspide.

A Paiporta, amb quines eines compten les dones que pateixen violència masclista?

Bé, a Paiporta es porta insistint des de fa anys en la formació en violència de gènere de la Policia perquè són les persones que atendran en primera instància a les dones que denuncien. També des d’Igualtat i Benestar Social les nostres treballadores socials atenen diàriament els casos de dones vulnerables, dones en casos de violència masclista per a canalitzar eixos casos tant per vies legals com per a ajudar-les a reclamar diferents subvencions, ajudes psicològiques…

Tenim també un grup d’acompanyament a dones vulnerables o que han patit violència masclista, que està també en la programació. Aquest grup, que és ‘Creixem Juntes’, està coordinat per psicòlogues que ajuden aquestes dones a curar eixes ferides i al fet que des de dins elles sàpien no tornar a caure o a com eixir d’ací si desgraciadament es donara el cas de nou.

Comptem també amb tallers per a recuperar a eixos homes agressors en la societat. El que fem és educar-los i explicar-los que el que han fet no estava bé i per què, i donar-los eines per a actuar d’una altra forma. Intentem generar empatia en aquests homes també, així que no sols elles, sinó que també intentem que ells no tornen a reincidir.

“M’agradaria treballar amb les dones majors perquè són les que durant tota la seua vida han anat patint i normalitzant les diferents actituds masclistes”

Quins són els teus reptes per a aquesta legislatura?

Hi ha diversos pilars fonamentals amb els quals m’agradaria treballar en aquesta legislatura i continuar amb el treball que ha realitzat durant aquest temps l’anterior regidor d’Igualtat, Guillem Montoro, però aportant sempre una nova perspectiva. Llavors, un dels objectius seria continuar amb la pedagogia des de molt menuts, però també als instituts perquè ja estem veient que les agressions i les actituds masclistes s’estan donant cada vegada des d’edats més primerenques.

D’altra banda, atenció a les dones víctimes o en situacions vulnerables tant des dels nostres serveis socials amb atenció psicològica i legal, com ajudant-les a buscar alternatives i a apoderar-se a elles mateixes i teixir xarxes entre les diferents dones i col·lectius de Paiporta.

Per descomptat, hem de continuar educant als homes perquè amb aconseguir, simplement, que un no torne a reincidir ja és una víctima menys, llavors ha valgut la pena.

I, finalment, m’agradaria treballar amb les dones majors perquè són les que durant tota la seua vida han anat patint i normalitzant les diferents actituds masclistes. Són elles qui l’han patit i qui estan veient com les seues filles i les seues netes l’estan vivint d’una altra forma. Crec que hem d’aprendre molt d’aquestes dones, donar-les més veu i ajudar-les a teixir més xarxes entre elles perquè quan parlen, elles mateixes detecten situacions que han viscut i els han anat passant a l’amiga, a la veïna, a companya del taller de pintura…

Personalment, què suposa posar-te al capdavant d’aquesta Regidoria?

Bé, és una gran responsabilitat. Jo entenc que un treballador públic, un polític, el que està fent és un servei a la seua societat i quan és una societat tan pròxima per a tu, com és el teu poble, és una responsabilitat enorme perquè els treballs i projectes que desenvolupes, el vas a veure reflectit al teu barri, en els teus veïns… Alhora, és també un honor que els companys de Compromís hagen confiat en mi i poder seguir un treball tan bo com el que va realitzar Guillem, el millor regidor d’Igualtat que hem tingut fins hui. Llavors, continuar amb el seu llegat és una tremenda responsabilitat però alhora un honor.

Arribarà un dia en què s’erradique per complet la violència masclista?

Arribarà, arribarà… El que passa és que tardarem molt, possiblement el feminisme ha sigut una de les revolucions que més han influït en el desenvolupament de segle XX, estem al XXI. Ja comencem el segle vivint el feminisme de manera interioritzada i externalitzada, assimilada també per les institucions i administracions, però el segle XX va començar d’una forma molt diferent de la igualtat respecte a com va acabar. Llavors, si en un segle un moviment que qüestiona l’statu quo de la meitat de la seua població, però que al seu torn està ajudant a ajudar a pujar a l’altra meitat. ha aconseguit tant, jo crec que aquest moviment continuarà i l’acabarem veient, estic convençudíssima.

Tant de bo d’ací a uns anys no fera falta una Regidoria d’Igualtat, però de moment és molt necessària perquè estem veient moviments molt reactius, molt masclistes, que són blanquejats i normalitzats en el Congrés dels Diputats i en els mitjans de comunicació. Llavors, mentre se li continue donant veu a eixe negacionisme i als discursos d’odi, continuarem la lluita.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

cinc + 12 =