«Clàssics com Horaci, Quevedo o Jorge Luis Borge van influenciar en mi»
Quin escriptor considera que ha influït en les seues obres?
Molts. Seria un no acabar. Si parlem de poesia, caldria citar als clàssics, especialment a Horaci, a alguns poetes orientals -xinesos, com Li Bo, o els mestres japonesos del hai ku-, al persa Khayyam; Shakespeare, per descomptat; Ausias March, Quevedo, i em deixe un munt; en narrativa m'han impressionat molt Tolstoi, Thomas Mann, Kafka, Joseph Roth, Julio Cortázar, Jorge Luis Borges, etc. I entre els prosistas, assagistes i memorialistes, potser sobretot Montaigne, Josep Pla i Joan Fuster.Amb quina de les seues obres escrites es quedaria?
És difícil de dir. Potser amb els diaris, Mentre parlem i La lentitud del mar. Però també amb els poemes, excepte els de el primer llibre, que eren massa de principiant.Poesia i narrativa, mons diferents quina connexió tenen en la seua vida aquests dos gèneres literaris?La poesia sempre m'ha atret. La llig amb assiduïtat i, almenys a voltes, crec que és la forma literària que pot comunicar amb més força i profunditat. La que, per dir-ho així, pot fer ressonar les cordes greus de l'ànima del lector. Quant a la narrativa, en realitat mai l'he escrit, a part d'alguna temptativa incipient de jovenet. Quan una novel·la és capaç de convocar un món significatiu, és un art fascinant, però jo no tinc el do.Quin és el seu procés a l'hora de posar-se a escriure?Sóc molt poc disciplinat i gens metòdic. Quan es tracta d'un article, abans de començar tinc el tema pensat, procure tenir-ho estructurat mentalment i seguir un ordre. Després, l'escriptura mateixa et porta una mica per on vulgues, fins a la conclusió.La poesia és diferent. En primer lloc, la idea ve quan vulgues. Jo no la perseguisc. Quan sorgeix el motiu, ja només es tracta de treballar. Què vol dir el poema, com arribar a dir-ho millor, sense escapatòries ni ornaments postissos. A voltes ve bé llegir una mica als millors. Però unes altres, ho tens tot ja en el cap. El que sempre ocorre és que el període de revisió i reescriptura és el més laboriós, el decisiu.
Ha aconseguit diversos premis de literatura procedents tant de la Comunitat Valenciana com de Catalunya, es podria dir que tot esforç té el seu recompensa?
Bé, no sé si tot esforç. Jo he tingut bastant sort, però és probable que molts bons escriptors no hagen tingut tanta. Els premis i les recompenses no són una ciència exacta. Abans, des del punt de vista de l'escriptor, els premis eren importants perquè permetien que els escriptors primerizos pogueren donar-se a conèixer. Ara les coses s'han posat més difícils. En certs gèneres -per exemple en poesia- guanyar un premi és quasi l'única manera de publicar que hi ha, almenys en català. O açò o editar en alguna col·lecció xicoteta, amb escassa o nul·la distribució. No té massa sentit. Seguint amb els guardons, Pensa que les obres per les quals va ser premiat van ser les millors que va escriure?No ho sé. M'he presentat a premis quan ho veia necessari per a publicar el llibre, i no ho he fet quan no feia falta. La possible qualitat del llibre no té res a veure amb açò.Com considera el paper que li concerneix a la cultura?
Depèn del que entenguem per cultura. Si entenem la idea de cultura a la manera clàssica, l'alta cultura -les arts, la filosofia i les ciències-, és molt important, perquè és el que ens fa humans. Representa el millor de nosaltres.Què opina sobre la polèmica amb el 21% d'IVA en la cultura?Crec que l'IVA no s'hauria d'aplicar a la creació ni a la comunicació artística -llibres, teatre, música, cinema, etc.-. Almenys no ací ni ara. A Espanya la denominada indústria cultural és raquítica. La gent llig poc, va poc al teatre…L'oferta és pobra i poc atrevida perquè la demanda és escassa. L'aplicació de l'IVA ho encareix tot, i davant la pujada del preu la demanda es retrau encara més. Així anem cap a una oferta cultural de pena i cap a un públic desatès i ignorant.La poesia està relegada culturalment dels plans d'estudi per col·legis, instituts i universitats, Què opina sobre aquesta posició en els centres educatius?De debò, no sé què es podria fer. En realitat, tot el que no és voluntari, serveix de poc. Si a un estudiant no li interessa la poesia, o la literatura, forçar-ho seria contraproduent. Però hi ha activitats i experiències que poden ser estimulants i s'han d'intentar. A mi, alguns professors que es notava que els apassionava la literatura, i que sabien transmetre la seua passió, em van influir.D'altra banda, jo he anat algunes vegades a llegir i a xarrar de poesia a instituts, i sempre ha sigut una experiència refrescant. Crec que aqueix tipus de coses s'haurien de fer més. Però les retallades en educació, la falta de diners i d'estímul, la sensació de rutina i de falta d'idees pesen molt.