25n
25N
25N

Eduard Grau: "Dels 40 milions dels Pressupostos de la GVA 2021 a l'Horta Sud només es destinen 150.000 euros a Alfafar"

Parlem amb el regidor d’Hisenda d’Alfafar i secretari de programes electorals del PP provincial de València

Regidor d’hisenda, festes i comunicació, Eduardo Grau afronta la recta final d’any amb la vista posada en els pressupostos 2021. Recentment ha sigut nomenat secretari provincial de programes electorals del PP a València. Hui analitzem amb ell l’evolució d’un any tan atípic com aquest 2020 en el qual hem viscut la cancel·lació de les falles i una pandèmia mundial que ningú esperava.

Quin balanç fas d’enguany, any de pandèmia, ací a l’Ajuntament d’Alfafar?

Ha sigut un any molt complicat perquè ningú estava preparat per a aquestes coses. Realment en novembre i desembre quan vam planificar l’any ningú esperava que aquesta pandèmia ens afectara tot el que està afectant, tant econòmicament, com socialment i sanitàriament. Pensem que on més mal ha fet és en la societat i tots hem fet un pas enrere i hem fet molts sacrificis i continuem fent-los, però és el que ens toca. Com alguns polítics estan dient, sense salut no hi ha economia i, hui en dia, el primer que hem de fer és cuidar de la salut dels nostres ciutadans.

Vosaltres vos heu caracteritzat en totes les legislatures per una aposta pel servei social, per les ajudes socials i enguany imagine que més encara degut a la pandèmia.

‘Hem hagut de traure ajudes extraordinàries d’emergència social per gent que estava en un ERTO i no el cobrava, per gent desempleada i per ajudes que no arribaven.’

Sí, la veritat és que el pressupost del servei social, modificant els crèdits, pràcticament l’hem augmentat en més de mig milió d’euros perquè és el que requeria. Hem hagut de traure ajudes extraordinàries d’emergència social per gent que estava en un ERTO i no el cobrava, per gent desempleada i per ajudes que no arribaven. La pandèmia ha fet que les resolucions de les ajudes socials de Conselleria o de l’estat es paren i el que tardava un mes o dos en resoldre’s s’ha allargat a 4 o 5 mesos i la gent ha de menjar. Ja no estem parlant d’ajudes per a desenvolupar-se o per a l’oci o la cultura, estem parlant de sobreviure, dels recursos bàsics de la gent, i nosaltres com a Ajuntament ho hem hagut de cobrir durant aquesta pandèmia.

Tu has sigut regidor de falles i  ara eres de festes. Com has viscut enguany que no hem tingut falles ni festes locals, que són el nostre pulmó com a valencians?

Ha sigut dur. Pense que més dur les falles per com va vindre la situació perquè es va decidir una setmana abans. Al final quant a les festes, en 2 o 3 mesos d’antelació ja es veia que la pandèmia s’anava evolucionant bé, però que no anàvem a tindre un remei definitiu abans de setembre ni molt menys la situació estava com a poder ajuntar a 1.500 persones que es poden ajuntar ací en la plaça d’Alfafar. Teníem assumit, ja no sols sanitàriament, sinó econòmicament des del principi, que si anàvem a fer unes festes, no anaven a ser de grans actuacions, com també pense que poden ser les dels altres anys. Sobretot quan va arribar el mes de juny, ja es va veure que l’evolució no anava a deixar lloc a poder fer unes festes i per a fer una cosa a mig gas o una cosa mal o corrents o una cosa que no puga gaudir tota la ciutadania, vam optar per no fer res. Jo pense que eixes coses o es fan bé o no es fan. Ací tenim grups de barracons de 20-30 persones, com dius a eixe grup que són amics de tota la vida que només poden estar assentades 10 en el carrer i mantenint la distància de seguretat? És impossible i com és impossible es va decidir la seua suspensió i la seua cancel·lació. És complicat perquè no és sols la festa o el fet d’estar en els amics, realment per a la gent dels pobles és un sentiment, tant les festes com les falles. Forma part de la nostra cultura, tenim actes que són propis i que són únics, com ací la festa de la Font que és un acte únic que es fa en la Comunitat Valenciana i en tot el país. El no fer-ho sentimentalment afecta un poc, però com diguérem al final la importància de les festes del poble no són la festa ni les actuacions, són les persones. Ara el que hem d’assegurar és que totes les persones estiguen bé.

‘Realment per a la gent dels pobles és un sentiment, tant les festes com les falles. Forma part de la nostra cultura, tenim actes que són propis i que són únics, com ací la festa de la Font que és un acte únic que es fa en la Comunitat Valenciana i en tot el país. .’

Com ha afectat la pandèmia enguany als reptes que teníeu de legislatura d’aquest any 2020 i com afectarà de cara al 2021?

Ha afectat perquè nosaltres portàvem un programa molt ambiciós. Volíem que Alfafar no pegara un pas, sinó que pegarà una carrera cap al futur per posicionar a Alfafar com a referent en projectes europeus que estem començant a fer, posicionar Alfafar com un referent de smart city, cosa que a poc a poc estem fent, i posicionar Alfafar com un lloc amb una gran quantitat de serveis de qualitat. Els serveis que tenim els mantenim i estem treballant per donar millors serveis. Hem demanat un préstec de 4 milions i mig d’euros per a la compra d’un edifici en barri d’Orba, per acabar l’Alqueria del Pi que si no passa res, a finals d’enguany estarà acabat perquè quan la pandèmia ho permeta començarem a fer visites guiades perquè la gent del poble puga veure que és un bé del poble.

Hi haurà altres actuacions com poden ser un centre polivalent i altres idees que teníem pensat fer i s’han quedat un poc més apartades per a revaluar en 2022, quan tot açò haja passat i l’economia comence a millorar. En els recursos que té l’Ajuntament es podria fer eixa inversió o s’hauria de posposar per a més endavant. Eixes grans inversions que teníem previstes la pandèmia les ha ajornat un poc.

Tu has sigut regidor de Salut i sabem que ací vosaltres teniu una fira que és un referent en salut. Què penses que s’ha de fer en el sistema sanitari per a estar preparat en una pandèmia?

‘Hem de potenciar l’atenció primària per a fomentar la prevenció i la promoció de la salut. ‘

Eixa pregunta és complicada. Puc respondre més com a sanitari de professió que com a regidor de Sanitat. Pense que s’ha de fomentar tres coses molt senzilles: cal cuidar al personal, sobretot ampliar la plantilla perquè tenim un servei excel·lent que és considerat de les millors sanitats del món, però tenim una falta molt important de personal i el personal que hi ha està sobresaturat, sobretot en la part assistencial. S’ha de fomentar molt més l’atenció primària. Actualment, tenim un model sanitari que s’enfoca en curar la malaltia i de dotar mitjos sobretot als hospitals. Hem de potenciar l’atenció primària per a fomentar la prevenció i la promoció de la salut. Trobem a faltar ara en la pandèmia un vídeo ben fet de tècnics i d’especialistes dient com has de ficar-te la mascareta. Al final són eixes coses que són promoció i prevenció de la salut per les que no s’està apostant suficient. Una altra cosa que pense és que s’han de millorar les instal·lacions i fer-ne de noves. Ací per exemple tenim un centre de salut que atén les urgències de 50.000 persones. Atén a 3 pobles i 2 barris de València i això és insostenible. Que 2 metges i un professional d’infermeria hagen d’atendre això és insostenible i, a més, no tenim ambulància. No tenim el mitjà material o els edificis adequats. En tercera part, s’ha de fomentar molt la investigació sanitària, perquè al final això ens du a la prevenció de la salut. Pense que som un referent quant a formació sanitària, tenim els millors metges, els millors professionals d’infermeria, els millors farmacèutics, els millor auxiliars, però no tenen mitjans per a poder investigar i això s’ha d’assegurar.

Què creus que ha fet un encert del govern del Botànic i una errada en matèria sanitària d’aquesta primera i segona ona?

Ara ens estem avançant molt en les mesures que estem prenent. Pense que no estem precipitant-nos molt, almenys no tant com altres comunitats autònomes. Una errada és que es va decidir tard la cancel·lació de les falles. S’havien d’haver pres mesures molt abans. No és tan errada de la Conselleria, sinó del govern espanyol.

També pense que estan informant malament a les administracions locals. Al final nosaltres entenem que la informació la té la conselleria, se centren molt a intentar alarmar el menys possible, però les administracions locals hem de tindre més informació de la que tenim. Nosaltres haguérem d’anar al síndic de greuges per l’atenció i la falta d’informació. Si l’alcalde és el que ha de prendre les mesures de tancar parcs, de tancar carrers i demanar restringir l’aforament, ha de tindre informació de la situació real. Ací tenim una població flotant, Alfafar té 21.000 habitants i el cap de setmana tenim la zona comercial al màxim, arribant a ser 50.000 persones. Anem de cara a una campanya de Nadal que serà molt complica i aquesta zona comercial és plena en la campanya de Nadal perquè gràcies a Déu tenim una gran varietat de comerços i necessitem tota la informació. Necessitem saber quants xiquets hi ha per tancar o no els parcs, necessitem saber on estan els focus, si hi ha transmissió entre pobles…

Quan envien als mitjans la nota de premsa o la consellera compareix a anunciar brots o casos, l’Ajuntament ja sap els casos que té?

No. Nosaltres els brots els rebrem igual que la premsa, la mateixa nota de premsa arriba als ajuntaments que s’han adherit a la nota de premsa de Conselleria. Si no estàs adherit ni això. Nosaltres al principi veiem en la premsa “Alfafar té x brots i tantes persones contagiades” i nosaltres no ho sabíem. Anàrem a la Conselleria i ens digueren que podíem rebre les mateixes notes de premsa també, encara que no les envien amb molta antelació a la publicació. Ja no sols els brots, necessitem saber on estan localitzats eixos brots. En un poble que té 2 km² de zona urbana i 5 barris necessitem saber si hem d’actuar més en un barri o en un altre.

Creus que ens haurien de confinar domiciliàriament a les cases, estem bé així?

Pense que amb les mesures que va adoptar la Generalitat i que molts ajuntaments van ampliar, d’ací a dues setmanes podrem contestar a eixa pregunta, en quant observem l’eficàcia d’aquestes mesures. Si veiem que aquestes mesures són dràstiques i van per damunt de les que estan prenent altres comunitats autònomes, tenint un nivell relativament baix en comparació a tot el territori nacional. Si aquestes mesures són efectives, jo les prorrogaria, però si no són efectives anirem a una retallada d’activitat com està passant en Andalusia, en Astúries o en altres comunitats autònomes. No m’agradaria perquè al final penses en els comerciants i en el xicotet comerç i en l’hostaleria i viuen una situació molt complicada. Aquesta pandèmia ens està fent triar entre la bossa i la vida, desgraciadament, i hem de tindre molt clar el que hem de triar.

Hi ha països que han adoptat mesures de confinament i altres que no. Itàlia no ha ficat un confinament domiciliari, però sí que a les 6 es tanca tot i a Catalunya els caps de setmana. Tens l’esperança que les mesures puguen funcionar a la Comunitat?

S’ha de veure la perspectiva sanitària perquè els 2.000 casos del dissabte són de fa una setmana, per això parlem sempre de l’espai de dues setmanes. L’efectivitat de les mesures que s’estan prenent ara acabarà d’ací a 10 dies que és quan se sabrà el descens de casos real. Els polítics hem de veure-ho en eixa perspectiva. Les mesures de hui no tindran resultat demà, sinó en 10 dies. Podem caure en l’error, que és el que s’ha fet mal en algunes fases d’aquesta pandèmia, que com d’ací a 14 dies ja està baixant la corba ho obrim tot i llevem mesures quan pot ser que d’ací a 10 dies pugues tindre un augment de contagis. Per desgràcia el nostre país econòmicament no pot prendre mesures com Alemanya o França, que encara que tanquen coses tindran ajudes molt potents. O canviem el xip o açò ens acompanyarà i afectarà molt més que a altres països.

Una pregunta que als veïns i veïnes d’Alfafar els interessa molt, els pressupostos de 2021. Tu eres el regidor d’Hisenda, em pots avançar alguna cosa dels seus eixos principals?

Un Ajuntament es nodreix molt dels ingressos propis i si no hi ha activitat, no hi ha venda de cases, pel que l’ajuntament no ingressa. Si no hi ha activitat, no hi ha ingressos d’obres. Hem de bonificar el mercat, les terrasses, els tallers, comerços que tenien un pàrquing… tot això s’ha hagut de bonificar. És una baixada d’ingressos de cara l’any que ve de 600 o 700 mil euros. Moltes despeses ja estan compromeses perquè o bé per llei o bé per compromís plenari s’han de fer. El pressupost anirà enfocat a l’assumpte social, és primordial i el reforçarem pel que puga passar. No ens podem permetre en l’ajuntament no pagar l’emergència social o l’atenció domiciliària, per això hem de tindre diners i partida. Una altra línia que volem seguir és el foment de l’ocupació. S’ha d’aprofitar la zona comercial i aprofitar que tenim les aules de formació de Labora que estan en funcionament. A mesura que vaja la pandèmia evolucionant, anirem ampliant eixe 50% que estem oferint dels cursos i oferirem més. Hem de tindre una prevenció per si a mitjan any es descobreix la vacuna o baixa la taxa, perquè al final és un virus i pot anar-se’n com ha vingut. Tenim l’avantatge que, les inversions que volem fer en 2021 bé pel préstec o bé per les inversions que estàvem aconseguint enguany, podrem reinvertir amb el Pla de reinversions de Diputació en quasi un milió d’euros per a 2021. Sobretot el primer on hem de centrar-nos és en l’aspecte social.

Ara parlarem dels pressupostos de la Generalitat. Presentareu esmenes perquè heu comentat que no es compleixen reivindicacions històriques. No sé si ens pots comentar quines reivindicacions no entren en eixe Pressupost de la Generalitat 2021.

Presentarem esmenes dels pressupostos a les administracions superiors perquè ens afecten els pressupostos de l’estat, ens afecten els pressupostos de la Generalitat i ens afecten els pressupostos de la Diputació.
Amb la Diputació pensem que estarà més complicat perquè molts dels diners de les inversions se’ls va endur el pla bianual de les inversions del 2021. Ací tindrem menys marge. Però anem a reivindicar-li a Conselleria la construcció de la residència pública que duguem 6 anys perseguint per a Alfafar. Continuem sense tindre una residència i sense compromís pressupostari. Nosaltres ens haguérem conformat que en el pressupost de 2021 haguera aparegut en el pla plurianual “residència i centre de majors d’Alfafar, el projecte es paga en 2021 i l’obra en el 2022 i 2023”. Així haguérem obert el xampany.
Tampoc es contempla la passarel·la que volem fer per a connectar el nucli urbà en el parc natural de l’Albufera sobre la pista de Silla, sobre la V-31. Que et diguen que no es pot contemplar perquè la V-31 és competència de l’estat, quan en Massamagrell la conselleria està fent passarel·les per a connectar els nuclis urbans en les platges, és un greuge molt fort de cara a la part sud de València. No parlem de la connexió d’un únic poble, som molts els que estem allunyats del parc de l’Albufera.
Fa uns dies tinguérem les plogudes i vam veure com Sedaví, Catarroja i Silla es veien afectats. El connector s’ha d’ampliar, fer un nou o fer una depuradora a mig camí entre Beniparrell o Picassent i Castellars.
Són moltes coses que al final no es contemplen. Es destinen 40 milions a l’Horta Sud i Alfafar té 150.000 que és el que ens toca de la unió de la CV400 en València. Es va prometre l’anell verd metropolità i encara està per licitar el tros que afecta Alfafar. L’Horta Sud i els pobles de l’antic camí reial estem pràcticament marginats en els pressupostos i les inversions.

I que penses dels Pressupostos centrals?

És un pressupost irreal. El Banc d’Espanya o els principals bancs, ja han demanat explicacions sobre per què si tots estan reduint ingressos, Espanya té un augment del 20-30% de la despesa. Com augmentem despeses si ja estem en un deute de més del 100% del PIB? Arribarà un moment que el mateix Banc Central ens dirà que no podem emetre més deute. No es pot fer una previsió d’ingressos ni aprovar un dèficit. Partint que els pressupostos són irreals, pense que falten inversions en la Comunitat.
Podem estar prou contents que pareix que es done un impuls al corredor Mediterrani. I per a Alfafar és una llumeta d’esperança que es comence a parlar del soterrament de les vies del parc central perquè és una reivindicació històrica que demanàvem des del Partit Popular d’Alfafar. No sols del parc central, sinó des de València fins a Silla. Són els trams de via que afecten nuclis urbans i estan separant els nostres pobles. Alfafar està separat per la via del tren. Té 11.000 habitants a una banda i 10.000 a altra banda. Això suposa duplicar serveis. No es pot fer una via bé de transport públic perquè s’ha de dur per un pont o un túnel o entrar per altre poble. No tenim carreteres directes i les que tenim no són suficients per a poder tindre eixa línia de transport públic i no duplicar serveis. Estem gastant totes les administracions un extra perquè totes les poblacions tinguen serveis quan pot ser que en una inversió com la que s’està fent en València o un poc superior, es puga soterrar tot el tram de via del tren de 12 o 14 km. És una divisió social la que hi ha.

Estem parlant també amb el secretari de programes electorals del Partit Popular a la província de València. Quines seran les línies dels programes electorals, encara que és molt prompte, però cap a on apunta tot?

És molt prompte, perquè damunt en pandèmia canviaran moltes coses, però seguirem la línia que començà el president de la gestora, Juan Ramon Adsuara. Si mirem tant la potencial social que va fer en el congrés provincial com en el congrés regional de 2017, ja parlàvem en les línies mestres que han de seguir un programa electoral del Partit Popular. Hem de ser el partit de la gent, del veí que va pel carrer i no té treball, com de l’empresari, l’autònom i tot el món. Hem d’expandir eixe programa i fer-lo social i enfocat a les persones i a les necessitats reals que tenen. Hem de deixar-nos de grandiloqüències i hem de centrar-nos en els problemes reals, en el foment de l’educació, en els programes socials, en l’educació, en la sanitat… tot això ha de ser la base dels programes electorals no sols en l’àmbit provincial, sinó en l’àmbit nacional i autonòmic. En els municipis també treballarem a ajudar a municipis xicotets que poden tindre dificultats a l’hora de fer un programa electoral. Analitzarem la realitat de cada municipi i donarem suport als candidats a les llistes i haurem d’estar a peu de carrer. Al final les eleccions no es guanyen o es perden en la setmana d’abans o els mesos anteriors. S’ha de començar a treballar ja en els problemes de la gent, donar-los solucions i fer propostes per poder treballar en la ciutadania de peu.

Com afrontes aquest repte? Perquè ací estàs en un Ajuntament que no para i que el seu alcalde xafa molt el carrer, per això esteu avalats pels mateixos veïns en majories absolutes. I com afrontes damunt de totes les tasques que tens, agafar també al Partit Popular en l’àmbit provincial de la mà de Mompó?

És una responsabilitat molt gran perquè el secretari també du treball dins de la seua comarca. Hem de renovar l’Horta Sud, posar cares noves i buscar gent disposta a treballar i donar la cara pel Partit Popular. Fa uns anys era molt complicat, però pense que ara amb les renovacions que hi ha en les direccions, s’està donant un aire fresc. S’està renovant i tornant als valors que estan en els estatus. Estem parlant d’un partit que va des del centre a la dreta i que agrupa lliberals, democristians, moderats, conservadors, inclús a socialdemòcrates… Tots tenen la seua casa ací. Realment hem de treballar això. És una responsabilitat i molt complicada, però pense que hem d’agafar molta experiència en Alfafar i jo he tingut la confiança en Juan Ramón de treballar els programes i les campanyes de 2015 i 2019. Això et dona una experiència i ara és moment d’extrapolar-la en l’àmbit provincial o on ens ho demanen. Estem ací per treballar per la ciutadania a través del Partit Popular.

És molt prompte per a parlar de les eleccions de 2023 i damunt en plena pandèmia, però quin seria el teu desig per a l’any que ve com a Partit Popular provincial i ací a Alfafar?

El primer desig és que acabe la pandèmia. Tornar no a la nova normalitat, tornar a la normalitat que teníem en desembre de 2019. Això ho firmaria ja. En l’àmbit de partit, acabar totes les renovacions. El president Mompó du la intenció de posar en marxa telemàticament els congressos locals per començar a funcionar i eixir al carrer. Va tot relacionat. Acabada la pandèmia hem d’eixir al carrer i veure les noves normalitats que s’han creat després de la pandèmia, veure les noves situacions i necessitats de les persones. Hem d’atendre, estiguem en govern, en oposició o no estiguem. On no estem s’ha d’aparéixer i entrar i on estem en el govern o en l’oposició escoltar i seure al costat de la gent. Intentar donar-li una solució als problemes que tenen i els que tenien abans. Hem de fer un pas avant, eixir al carrer i eixir dels despatxos. Des del despatx es gestiona, però no es treballa. Ací a Alfafar no tenim eixe problema, però cal continuar fent-ho i és una realitat que hem d’assumir a partir del 2021. En el moment en què les mesures desapareguen i el virus es controle hem d’analitzar la realitat, fer enquestes, escoltar a la gent i en les dades en la mà, prendre mesures, proposar coses i millorar la qualitat de vida de la gent, que és pel que hem de treballar els polítics.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tretze − 2 =

CCCC
25n horta sud