"Una societat que falla a les seues víctimes és una societat que falla". Així de taxativa s'ha mostrat Laura Oliver, degana de l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de València (ICPV), davant el balanç de casos de violència de gènere que s'han registrat enguany a Espanya, en el qual es compta ja amb 42 dones assassinades.
Oliver és membre de l'Observatori contra la violència domèstica i de gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i presidenta de la Comissió d'Igualtat del Consell General de Procuradors d'Espanya (CGPE), per la qual cosa la seua implicació en la lluita contra el que denomina "la malaltia de la societat espanyola" és completa. Ella serà una de les encarregades d'aplicar algunes de les reformes contemplades en el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere que es va presentar en setembre de 2017, la implantació del qual ha estat paralitzada fins a l'aprovació dels Pressupostos Generals el passat mes de juliol.
Aquest Pacte inclou una sèrie de mesures que giren al voltant de l'àmbit jurídic i administratiu tant estatal com a autonòmic i local, amb l'objectiu de "vertebrar el treball que estan duent a terme des dels diferents sectors del sistema", explica la degana. En el cas de la Comunitat Valenciana, aquestes es reuneixen en el Pacte Valencià Contra la Violència de Gènere i Masclista, impulsat per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives dirigida per Mónica Oltra, i a la qual s'ha sumat ara la titular de Justícia Gabriela Bravo.
Formació i jurisdicció especialitzada en violència de gènere
La novetat més destacable del pla de Bravo és la implementació de formació especialitzada en matèria de violència de gènere per a jutges, fiscals, advocats i procuradors adscrits a la justícia gratuïta. "L'objectiu últim del Pacte és la implantació de la cultura d'igualtat", diu Oliver, per la qual cosa opina que l'educació en aquest cas és "imprescindible". Per açò, ha informat que a partir del pròxim mes es començaran a impartir aquests cursos en l'ICPV i que "s'estendran als altres Col·legis".La Conselleria de Justícia també ha anunciat que s'instarà a ampliar el nombre de jutjats exclusius en matèria de violència de gènere perquè tots els delictes d'aquesta naturalesa siguen instruïts per jutjats exclusius. A més, s'advoca per crear la jurisdicció especialitzada en violència de gènere, "d'igual manera que existeix en matèria de delictes contra la família o econòmics", assenyala la procuradora.
Açò es complementarà, així mateix, amb l'ampliació de la Xarxa de la Generalitat d'Oficines d'Assistència a les Víctimes del Delicte (OAVD) i la creació de les anomenades Comissaries especialitzades en Violència de Gènere, tots dos organismes enfocats a millorar l'atenció de les víctimes i a "oferir un servei de seguiment que podria salvar més vides", explica Oliver.
La víctima, més important que mai
La degana insisteix que el tracte de la víctima i la informació que se li ofereix són aspectes vitals en el correcte funcionament d'aquestes mesures. Indica que les Forces i Cossos de Seguretat, "que són els seus primers interlocutors", han de crear un entorn confortable i "informar sobre el que tenen en la seua mà".A més, Oliver suggereix que aquesta funció no solament han d'exercir-la els professionals de Justícia, com els procuradors, sinó també des d'altres àmbits com el sector educatiu o els mitjans de comunicació. El seu paper "és bo", explica, ja que "ha ajudat molt a conscienciar del que està passant i ens espenta [al CGPJ] a treballar més", però afirma que podrien aprofitar la seua influència per a "fer visibles els recursos disponibles per a la víctima una vegada denuncia".
D'aquesta forma s'evitarà l'exclusió dels recursos per a recuperar-se a les dones que no estan en condicions de començar un procés judicial, com l'assistència terapèutica o la reinserció en el mercat laboral. "Perquè quan denuncien, què passa després? Tornen a casa? Què passarà amb els seus fills, si els tenen? I amb el seu treball? No ho saben, i açò és el problema", assenyala.