Ha passat de 8 regidors a 14 en l'actual legislatura. Guillermo Luján revalida amb nota com a alcalde d'Aldaia amb més suport per part dels seus veïns i veïnes. Amb una marcada línia social dedicada a ajudar als més necessitats, Luján ha abanderat una nova manera de fer política pròxima, pròxima i dedicant-li el màxim esforç amb el seu equip de govern.
Com valores els resultats que han posat al PSPV d'Aldaia com el partit més votat que ha pasat de 8 a la majoria absoluta?
Una absoluta satisfacció, dins d'eixa expressió de majoria absoluta. Hem fet un treball sobretot molt apassionat. Un poc eixe era l'eslògan de la nostra campanya, la passió en el sentit d'estima i de donar-ho tot pel nostre poble i de dedicació i, d'alguna manera, entrega. La gent del poble sap que estem a disposició tant físicament com, hui a dia, en les xarxes socials intentant amb la màxima humilitat. Hi ha molts problemes i no tots es poden resoldre, sobretot de forma immediata, però sí que anar a poc a poc cuidant la casa de tots. Jo ho dic que Aldaia és la casa nostra, la casa de tots i l'espai públic de tots que estiga en condicions. Jo crec que eixe estil, eixa forma de veure la vida pública municipal és el que ha vist la gent i ens ha donat la confiança màxima i, per tant, nosaltres agraïts i seguirem en eixa línia.' Aldaia és la casa nostra, la casa de tots i l'espai públic de tots que estiga en condicions'
T’esperaves este suport, pràcticament incondicional, màxim de veïns i veïnes?
No, la gent veu que sóc molt prudent i molt humil i tenim la confiança. Jo sempre ho he dit, que tenia la necessitat de donar el màxim, el 200%, que ho he dit moltes vegades, per tindre la satisfacció que he fet el màxim que podia fer. A partir d'ahí la gent ha de decidir i jo tenia la satisfacció d'haver-ho fet, d'haver donat el 200% i en este cas agraït. Però bé, jo crec que estem en un examen diari i cada dia comença una nova jornada, un examen, i les eleccions ja han passat. Ara estem en el dia a dia i seguim exigint-se al màxim per a donar el 200%.Quina valoració fas de l'anterior legislatura?
Posaren en marxa molts projectes, moltes iniciatives, algunes podrem rematar-les i acabar-les esta etapa. Però crec que fonamentalment en les dificultats d'estar en minoria, que ha sigut important eixa dificultat. No obstant això, també agrair a alguns regidors i regidores que dins de la discrepància també van permetre posar endavant projectes que, en eixe moment que teníem minoria, i ara en majoria no són tan necessaris. Però sí que és cert que tingueren eixe compromís.En este cas, crec que esta legislatura culminarà projectes molt importants com pot ser el tema de la Biblioteca Municipal que és l'element més important municipal i també un que no és municipal, però sí que és del poble que és el nou col·legi Rajolar que ja està en construcció, la veritat és que va molt bé de temps i confiem que el pròxim curs comence. Per tant, va ser una etapa satisfactòria, d'inversió, coneixement i, bé encara estem treballant perquè coses que no poguérem acabar, doncs es puguen fer.
'No cal oblidar que a més és un poc l'ADN del nostre estil i és el dia a dia del manteniment de l'espai públic. Els carrers, els espais esportius, culturals... Cuidar-los com a casa'
Quins consideres que són els grans reptes d'estos quatre anys que tens al capdavant?
Bé, hi ha varis perquè Aldaia té 31.000 habitants i hi ha moltes necessitats, però crec que la Biblioteca és un element important, la construcció del col·legi Rajolar, però no cal oblidar que a més és un poc l'ADN del nostre estil i és el dia a dia del manteniment de l'espai públic. Els carrers, els espais esportius, culturals... Cuidar-los com a casa, eixa premissa fonamental d'estar sempre pendent de la neteja, de la poda, que la casa comú siga un espai compartit.També com a repte és el tema de sumar-se al que és el canvi climàtic. Des de l'àmbit municipal hi ha moltes coses a fer, en l'última etapa férem una inversió per a recuperar i utilitzar el pot de l'aigua per al reg de zones comunes. És un element d'estalvi energètic i en esta legislatura un important canvi també és el canvi de lluminària per a disminuir la contaminació lumínica i a més suposarà un estalvi energètic. Per tant, també des d'allò local volem contribuir al fet que el canvi climàtic no siga una cosa que les generacions del futur ho vegen com a dificultat, sinó tot el contrari. Però fonamentalment és cuidar la casa, pensar en el futur i, sobretot, estar a disposició dels veïns i veïnes en el dia a dia.
Parlem del nou centre escolar, el Rajolar, que ja està a bon ritme. Què esperes d'este nou centre educatiu?
Sí, l'educació és un element fonamental en tota societat moderna. És un element fonamental perquè hi haja ascens social, la gent ha d'estar formada per a tindre igualtat d'oportunitats. Per tant, no és només un espai físic nou, que ho és, sinó un espai on la gent estiga en condicions de poder formar-se adequadament per a tindre un futur millor. La formació, l'educació és bàsica. En eixa línia, la biblioteca també va un poc lligada a la formació. No estem plantejant una biblioteca exclusivament, que també de llibres, de noves tecnologies, sinó també un espai de reciclatge, de formació continua. Al final som conscients que els temps són molt canviants i que no sabem les generacions del futur quines professions van a tindre. Aleshores és important que tant la formació, o en este cas l'educació, com espais com la biblioteca, siguen espais on puga adaptar-se i que la gent trobe un lloc on reciclar-se i tindre oportunitats. Per tant, la formació és fonamental per al futur i, en eixe sentit, tant la biblioteca com el Rajolar van en la línia que la gent tinga esperança i oportunitat de futur.
Aneu a canviar tota la lluminària que, al final, també és un estalvi energètic i això supose que per a vosaltres suposa poder invertir-ho en més mesures.
Sí, té una doble finalitat. Una és estalvi energètic i contaminació lumínica que vol dir que millorem el medi ambient i també estalviem. Una de les coses també en la mateixa línia, jo ho dic d'una manera molt col·loquial, és que gestionem com si fóra casa nostra, de tots. Per tant, cal gestionar els recursos de tots en la màxima solvència pensant que tenim una situació sanejada, però que hem de mantenir en el temps. Per tant, cal ser racional en la despesa, en les inversions i d'eixa manera també en l'anterior etapa i també en esta anem a tindre eixe full de ruta de no incrementar el deute. En l'anterior etapa baixàrem 2 milions d'euros el deute, en esta etapa com a full de ruta també és mantindreu o baixar al final de la legislatura el deute sobretot perquè al final, com en casa de tots, el que volem és que siguen raonables les accions que es fan. Fem moltes coses, però sempre en sentit comú i d'alguna manera sense passar-nos més del que té la capacitat financera l'Ajuntament.'El dècim aniversari del Centre Matilde Salvador és un 10 aniversari d'un model de ciutat, de projecte en el qual convivim i que compartim totes les persones, distintes edats, distintes ideologies.'
Estem, a més, en un espai que molt prompte va a celebrar 10 anys, el Centre Matilde Salvador. De fet, estes butaques les han fet alumnes.
Sí, dècim aniversari del Matilde Salvador —que a més dona nom a Matilde Salvador, molt amiga d'Aldaia i que ja tenia un centre en esta part de la via—. En este espai de participació, pensant en participació global, hi ha una part, una ala més orientada a gent jove, una part per a la gent major, però en conjunt l'espai és molt divers, en molta implicació. La gent jove s'ha incorporat, a través d'un programa de corresponsals que fa pocs anys el regidor de Joventut va impulsar i eixa diversitat de colors d'iniciatives, d'edats, fa que siga un espai emblemàtic del qual volem que siga el poble. Un poble obert, que compartim espais a la vegada de gent que té unes inquietuds diferents de la gent més jove. Per tant, el 10 aniversari és un 10 aniversari d'un model de ciutat, de projecte en el qual convivim i que compartim totes les persones, distintes edats, distintes ideologies. El Matilde Salvador reflecteix aquesta idea. En 2010, Empar Navarro impulsà este projecte que nosaltres estem celebrant, però jo crec que fonamentalment és un espai que reflecteix molt la política que hem fet en les etapes que hem governat en el nostre poble.Com ha evolucionat el centre en els 10 anys?
Ha evolucionat des de fa 10 anys. Jo recorde la primera visita, com dia en 2010, al centre i és important l'espai físic, però també el contingut. Moltes de les coses que ara estem ací gaudint d'attrezzo que comparteixen no estaven en un espai diàfan, nou, que a poc a poc ha anat omplint-se per les persones. Les persones, els joves, els majors. Hi ha grafitis, hi ha una decoració d'espai que fa que les persones que estan ací han fet que siga la seua casa. La casa d'ells i d'elles i, per tant, jo crec que és un espai que reflecteix molt, com dia, el model de ciutat compartit i global que volem que siga Aldaia.Hi ha dues iniciatives en concret que marquen el teu segell, que són «prop de la teua» i «cuidem-les» que, al final estan amb les persones més majors. No sé si em podries detallar una miqueta aquestes iniciatives pioneres a Aldaia.
Sí, són pioneres i sobretot van en l'eix fonamental de tot el que és la nostra acció municipal. Hem parlat de cuidar l'espai públic, d'invertir, de fer-lo de manera raonable. Però el fonamental és estar pendent de les persones que més necessiten acció municipal. Les polítiques socials sempre han sigut l'objectiu fonamental en els pressupostos. En eixa línia, «prop de tu» va ser un programa pioner. La regidora Empar Folgado, juntament amb un equip de persones, va impulsar aqueix projecte amb la idea d'estar prop de la gent, d'acompanyar. Un dels diagnòstics més importants que s'han fet aquests anys és que la gent gran necessita una cosa tan senzilla com la companyia, no sentir-se a soles. Fins i tot també els familiars donen un espai de respir, que els familiars troben que hi ha una persona que els puga acompanyar a passejar, a fer qualsevol cosa quotidiana. Llavors eixa doble personalitat, el «prop de tu» el cobria. Ara fem un pas més i és que les persones que estan en una fase de deterioració cognitiva i físic inicial, a les quals és important estimular-les tant físicament com mentalment perquè eixa deterioració vaja més lenta. En eixa línia en el «cuidem-les» volem cuidar a la gent, ajudar-la al fet que es cuide i quan ve ací al Matilde, que és on es fa aquest programa, però també una mica que canvie la dinàmica, que no es resignen per l'edat perquè té les seues coses, però és important que amb eixa tasca pedagògica i exercicis que fan ací, que també se'ls emporten a casa perquè el puguen practicar, perquè d'alguna manera tant ells com els familiars pensen que sempre cal esforçar-se i que poden ser una miqueta millor.'Un dels diagnòstics més importants que s'han fet aquests anys és que la gent gran necessita una cosa tan senzilla com la companyia, no sentir-se a soles'
Què t'aporta personalment aquest tipus de programes?
Sí, la veritat és que sí que hi ha moments en els quals està tot a flor de pell. Jo recorde quan vaig fer la primera visita al «prop de tu» i fa uns dies al «cuidem-les». Veure l'expressió de la cara de les persones que són usuaris i dels familiars, jo crec que és el més bonic. Diem sempre, a nivell local, que volem millorar la vida de les persones. Veiem en aqueixos casos concrets que es millora i un moment on més el necessiten. Per tant, és més gratificant.Estem en un mes i hem viscut un parell de mesos on les pluges a la Comunitat han sigut prou dures. Vosaltres òbviament també patiu, com totes les localitats, inundacions. Quins avanços heu fet o heu avançat en la confederació hidrogràfica?
És cert que estem en una situació molt complicada. Les pluges afecten molts pobles, però en este cas Aldaia té una singularitat i és que ens travessa un barranc, el barranc del Poyo, que ve de Xiva i quan plou molt ací i molt dalt doncs ens inundem. Tenim dificultats importants que afecten de moment danys materials, però és el que hem dit d'esta legislatura, ja toca. Confiem que no tinguem que lamentar un dia una situació de danys personals; fins ara no ha sigut, però ja toca que el Govern d'Espanya és cert que esta conjuntura es complica, però confiem que hi haja govern el més possible. Així, reivindicarem i exigirem que ja toca que Aldaia tinga una actuació de millora per a evitar que eixe cabal que ve del barranc inunde Aldaia, el nucli urbà. D'alguna manera doncs després de 30 anys reivindicant és cert que la Conselleria en l'anterior etapa féu una actuació important de desviament de la cuneta que va millorar un poc el cabal, però la intenció important l'ha de fer el Ministeri i d'alguna manera doncs jo crec que és el moment. Així ho compartim els 21 regidors, tots els grups polítics d'Aldaia. Ja toca, és el moment i anem a exigir a qui siga que això siga ja.'Teníem fins fa uns anys la línia C3 que en 13 minuts des d'Aldaia estàvem a València i ara estem tardant 40/50 minuts que no és un temps raonable.'
Fa un parell de dies vam veure a l'alcalde d'Aldaia al costat del d'Alaquàs i el de Xirivella en una reunió amb el Conseller de Mobilitat i d'Infraestructures i Política Territorial, Arcadi España sobre precisament una de les preocupacions d'Aldaia el transport públic. Què em pots avançar del compromís de la Conselleria?
Primer constatar una cosa que és indiscutible. El problema que més preocupa a la gent d'Aldaia en este moment, de totes les edats, per temes laborals, per temes estudiants és el transport. Aldaia, Alaquàs, Xirivella són 100.000 habitants que estem molt prop de València i estem incomunicats. Teníem fins fa uns anys la línia C3 que en 13 minuts des d'Aldaia estàvem a València i ara estem tardant 40/50 minuts; que no és un temps raonable. Tenim una línia d'autobús que està saturada perquè evidentment no tenim altra via de comunicació i, per tant, exigim que d'alguna manera eixa gent puga tindre altres alternatives.I, sobretot, tenim alguna cosa o millor dit, tenim una carència important des que no tenim metro. No tenim metro i això és un doble desavantatge ja perquè no tenim la xarxa de metro per a connectar-nos i que d'alguna manera el sistema tarifari, el preu que costa als veïns i veïnes d'Aldaia, Alaquàs i Xirivella anar a València és més que altres pobles si volem anar en metro perquè al final vulguem anar a o no qualsevol ciutat metropolitana del món, el metro és l'element fonamental. Per tant, sí que és important que el conseller reconeix i assumeix eixe greuge que existeix i treballem en dues línies, una a llarg termini i una a curt termini. A llarg termini s'ha ficat el pressupost de la Generalitat un estudi previ per a valorar les alternatives, no descarta en el metro, tampoc diu que no ni que sí, sinó que anem a estudiar que viabilitat existeix, és un camí que cal explorar. Això és un avantatge, és a dir, es posa damunt la taula la necessitat d'estudiar-ho i això sí que és important. A curt termini és seguir la línia del que hem comentat: que es liciten línies de bus, que es formalitze la línia lanzadera que connectara amb Aldaia, Alaquàs, Xirivella en la xarxa de metro, però falta a curt termini una altra part i és que eixa línia no signifique un sobrecost als veïns i veïnes d'Aldaia. Les persones que vivim en l'arc de l'àrea metropolitana de València estiga'm en el poble que estiga'm, ens coste el mateix, no menys diners. No volem una millora en relació amb els altres, volem que ens equiparen als altres. En este cas, hi ha exemples pròxims que per a anar a València paguen un bitllet de metro i nosaltres tenim que o bé el bitllet d'autobús que és més car o bo de transbordament que és més car. Per tant, volem igualtat tarifaria que és la part que en este cas a curt termini anem a insistir molt en els tres pobles.
'Hi ha exemples pròxims que per a anar a València paguen un bitllet de metro i nosaltres tenim que o bé el bitllet d'autobús que és més car o bo de transbordament que és més car. Per tant, volem igualtat tarifaria que és la part que en este cas a curt termini anem a insistir molt en els tres pobles.'
Des de la Conselleria, un gran repte ja pressupostat, té per a l'any que ve eixa integració tarifaria única per a València de tota l'àrea metropolitana, el conseller va dir que hi ha molta predisposició per part de tots els alcaldes. Què suposaria açò per a un veí d'Aldaia?
Per a un veí d'Aldaia significaria que en el mateix bitllet o el mateix preu que una persona que té metro va a València, ja que els d'Aldaia no tenim metro li coste el mateix com a mínim. És a dir, no tenim metro, és un desavantatge, però almenys que no els coste més que la gent que té metro. Aleshores, sí que hi ha una línia en la lanzadera que connecta Aldaia en la línia de metro de quart, per exemple. D'alguna manera que no tinga'm un sobrecost per a agafar eixa línia de metro, o siga eixa línia lanzadera per a connectar-se al metro. Per tant, no siga un desavantatge, no tindre'l i que damunt tinga'm un sobre sot comparatiu en la resta de pobles del voltant.Estem a unes setmanes de les festes nadalenques. Vosaltres teniu una fira molt potent, l'Acoda. No sé quines novetats em pots anunciar de cara a les pròximes dates festives.
La veritat és que Nadal és una època entranyable i també en la que Acoda, com és del poble, forma una part important. Enguany hi ha iniciatives noves com el dia d'Aldaia màgica que va a ser un espai en una bola on els xiquets van a poder disfrutar d'eixe espai nadalenc. Hi ha un element diga'm que aprofitem en Nadal sempre i és l'ajuda al comerç local. Posem la il·luminació com sempre, fonamentalment perquè el carrer tinga alegria, tinga vida i també Acoda ha tingut a bé en la col·laboració nostra de fer un sorteig a Eurodisney que sempre és un element important perquè al final, les accions comercials del comerç reverteixen el poble. Aleshores col·laborar en el comerç fa que el poble tinga vida, per tant, eixa col·laboració estreta que sempre fem en Nadal en la fira, en la il·luminació, en què Aldaia tinga un sentiment nadalenc important en els carrers; contribueix a l'alegria dels xiquets, de les famílies, però també del comerç i en eixa línia treballem conjuntament i jo que crec que va a ser un nadal especial, màgic i sobretot molt en l'òptica de pensar en el xicotet comerç.'Enguany hi ha iniciatives noves com el dia d'Aldaia màgica que va a ser un espai en una bola on els xiquets van a poder disfrutar d'eixe espai nadalenc.'
Tens algun record que t'haja marcat de l'altra legislatura en l'àmbit personal?
Jo crec que l'altra vegada ja ho vaig dir en l'entrevista anterior. Jo crec que en la gala de la Federació de Discapacitats de la Comunitat Valenciana que es va fer en el Teatre Auditori Municipal d'Aldaia (TAMA) on vingueren els actors de Campeones la pel·lícula, va ser un moment especial. Són un exemple les persones que dia a dia no es resignen i tenen diversitat funcional, però transmet alegria, carinyo, estima i crec que és una visió fonamental per a tots. Hi ha moltes complicacions, moltes dificultats. Però crec que eixe dia en el TAMA en un espai tan emblemàtic per a nosaltres és dona una visió que es pot disfrutar de la vida, s'ha de disfrutar de la vida i que ells ho fan i ens ensenye que el dia a dia és un miracle poder disfrutar de la companyia, de les amistats, dels veïns, eixa reflexió em quedà marcada.Per a acabar un dels èxits que confirma la majoria absoluta com a alcalde per a tu segurament serà que l'alcalde Guillermo Luján xafa molt el carrer i atén molt a la gent.
Sí, jo crec que esta part des d'un punt de vista és de veres que l'exigència és màxima, però és la forma de viure la política municipal i, a la vegada, la més gratificant. També la més complicada perquè sobretot m'agradaria, tant a mi com a l'equip de regidors i regidores i l'equip d'alcaldia que tirem del carro que és en este cas l'Ajuntament d'Aldaia, donar resposta. Jo intente escoltar i estar prop de tot el món i físicament i xarxes socials. El que m'agradaria no és només això, que intente fer-ho, sinó tant de bo tinguérem les ferramentes per a donar resposta a totes les solucions possibles, però des de l'àmbit local no les tenim, depén de nosaltres, però això de vegades et dona un poc de frustració. Els problemes que vivim són de veïns i veïnes del nostre poble, aleshores els fem nostres. Te'n vas a casa; si una persona et transmet un problema i no pots resoldre, és un veí que després et trobes en el carrer, et trobes en el comerç i és complicat.Per tant, la millor forma d'afrontar la vida municipal pública o política municipal és estar molt prop dels veïns i veïnes. Ho hem fet i ho farem sempre perquè és la forma que vivim la política municipal, però a la vegada conéixer tanta informació, estar tan a prop, de vegades et dona un poc de frustració de dir «que pena no poder tindre més ferramentes» perquè tots els veïns i veïnes del nostre poble tant de bo tingueren una situació més favorable i pogueren disfrutar un poc més de viure en Aldaia.
'El que he dit sempre és que anem a donar el 200%, dedicar el màxim i ho deiem en l'oposició sense prometre grans coses.'