25n
25N
25N

Rafa Climent: "Si generem un clúster de la vida, tot allò que fem anirà encaminat a què la gent visca millor"

Parlem amb el Conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball

Al capdavant de la Conselleria de Economia Sostenible, Rafa Climent gestiona i dirigeix aquesta conselleria des del primer Botànic. Nascut a Muro de Alcoy, va ser alcalde de la seua localitat durant quatre legislatures consecutives. El President Puig ho va nomenar conseller d’Economia en la primera etapa d’un govern de coalició d’esquerres després de 20 anys de majories absolutes del Partit Popular. Hui abordem amb el Conseller l’evolució de l’economia en el nostre territori, les principals preocupacions del teixit empresarial i la situació de les grans Fires que se celebren en la Comunitat Valenciana, tot això condicionat per la pandèmia de la Covid-19.

Hui estem en una situació d’una pandèmia que ens ha canviat a tots. Com es troba la situació econòmica del País Valencià?

Hauríem de fer una anàlisi del 2015 al 2019 on jo crec que la situació econòmica ha anat in crescendo, amb un progrés positiu per a la ciutadania i, no és que ho diga jo, ho diuen els números. Nosaltres ens vam trobar en un atur de més del 23% i en el 2019 vam acabar en el 14, és a dir, quasi 9 punts de diferència. En l’àmbit de les exportacions vam acabar en números rècord, ens vam trobar en 4 antenes que ajudaven a la internacionalització i vam acabar en 26 en 2019. L’índex de productivitat industrial anava per damunt de la mitja. Teníem unes xifres que marcaven que l’economia al nostre territori anaven bé, però en 2020 a causa de la pandèmia, al maleït virus, vam començar a tindre problemes perquè havíem de tractar primer el tema sanitari que provoca una crisi socioeconòmica. En aquests moments, després d’uns mesos complicats, hi ha indicadors que ens indiquen que l’economia està assentant-se una altra vegada: hi ha més confiança per part del món empresarial, l’índex industrial també ha pujat, tenim un 2,7% més de gent afiliada en el darrer trimestre i també per damunt de la mitja de l’estat. I en tots els sectors hem crescut en autònoms. Són indicadors que diuen que contra vent i marea la gent està disposada en eixir d’aquesta situació i fer factible que l’economia es dinamitze.

‘Nosaltres ens vam trobar en un atur de més del 23% en 2015 i en el 2019 vam acabar en el 14, és a dir, quasi 9 punts de diferència’

En ple estat d’alarma la Consellera d’Economia va llançar una ajuda directa a autònoms en un moment on estava tot tancat. Quin balanç fa d’aquestes ajudes?

Faig un balanç molt positiu perquè és l’ajuda als autònoms més gran que ha tingut la Comunitat Valenciana en tota la història de la democràcia. 57 milions i mig. En aquesta conjuntura era molt complicat arribar a tots. El que passa és que crec que nosaltres ho vam fer bé dient que aquesta ajuda era incompatible amb altres ajudes. Això vol dir que els ajuntaments anaven a traure ajudes i, per tant, si tenien la nostra ajuda no tindrien la dels ajuntaments. I també el govern central va traure ajudes als autònoms. Els números ens indiquen que 210.000 persones autònomes han pogut tenir ajudes tant dels ajuntaments, del govern central, com de la Generalitat. Per això, nosaltres sols vam arribar a 42.000, però en el conjunt crec que hem arribat a un 70% de les persones autònomes. En definitiva, el balanç és positiu i crec que és un sector al qual hem pogut arribar d’una manera important.

Fotos: Xisco Navarro

Quines seran les línies generals de cara a fer front a la Covid perquè el sector continue creixent?

En l’àmbit econòmic, nosaltres vam traçar un full de ruta en 2015, on tenim clar els eixos que havíem de treballar per a generar estabilitat econòmica al nostre territori i bàsicament era reindustrialitzar el nostre territori, treballar tot l’àmbit energètic fent eixa transició energètica, sabent que això és un procés llarg, i havíem de treballar l’àmbit de la innovació i l’àmbit de la internacionalització com a eixos fonamentals per a generar una estructura econòmica estable perquè si l’analitzem en estos moments, la nostra estructura econòmica està molt basada en el sector serveis i en el sector turístic, però hem de créixer en el primer i segon sector. Aleshores crec que la pandèmia ha ratificat eixe full de ruta. És evident que el món empresarial s’ha adonat que ha de produir ací perquè va tenir un moment que s’incentivava, des del govern central i a Europa, el fet que es produirà en altres llocs i que nosaltres fórem sols comercials, no sé si per costos o per guanyar més diners, però ara hem vist que nosaltres els valencians som molt bons comercials. El que hem de fer és produir ací i ara jo crec que al món empresarial li ha arribat. És important produir ací amb l’eficiència més gran, amb el valor afegit més alt. Hem d’anar a la digitalització de les nostres empreses per a guanyar en eficiència en eixa indústria 3.0 que nosaltres estem treballant, hem de seguir apostant per l’aposta a la innovació, per l’aposta del producte i el disseny, és a dir, qualitat. Jo crec que en eixes característiques, guanyant en formació i que les persones del nostre territori estiguen ben formades són els eixos que han de fer factible que guanyem en eixa estabilitat econòmica que volem en el nostre territori.

‘El que hem de fer és produir ací i ara jo crec que al món empresarial li ha arribat. És important produir ací amb l’eficiència més gran, amb el valor afegit més alt.’

És el territori valencià un bon territori per a fer indústria?

Jo crec que excel·lent, i no únicament pel territori, sinó per tots i cada un dels instruments que tenim per a fer-ho bé. Jo sempre dic al món empresarial que, ens falta autoestima. Moltes vegades no som capaços de mirar als ulls als alemanys o fins i tot als països nòrdics perquè pensem que tot ho fan millor que nosaltres i jo estic convençut que nosaltres estem fent moltíssimes coses millor que ells, però no s’ho creem. Per tant, cal creure-s’ho perquè tenim un territori i gent molt ben formada, fins al punt que eixa gent ens la furten en altres països. Nosaltres hem hagut de fer el programa Gent perquè tornaren persones qualificades al nostre territori i que investigaren ací. De fet, cada vegada, a poquet a poquet, van venint-ne més. Jo crec que tenim la formació i el personal format, tenim el territori, ingredients com molt bones universitats tant públiques com privades, instituts tecnològics, parcs científics. Jo crec que tenim una situació o una xarxa que pot ajudar al fet que seguim fent indústria i productes de qualitat en allò que fem. Falta que s’ho creguem i que, a més a més, valorem tot allò que estem fent.

‘Nosaltres estem fent moltíssimes coses millor que els alemanys, però no s’ho creem. Per tant, cal creure-s’ho perquè tenim un territori i gent molt ben formada, fins al punt que eixa gent ens la furten en altres països’

En estos temps d’incertesa que vivim, quina sensació té de la situació econòmica del nostre territori de cara a este 2021?

Jo crec que haurem d’anar pas a pas. Desitjaria que a més tardar en el primer quadrimestre tinguérem ja la vacuna que ajudaria a crear eixa confiança, eixa estabilitat entre el que és la crisi sanitària, la Covid-19, i l’econòmica i social. Si això fora possible crec que repuntaria molt ràpidament la nostra economia perquè capacitat hi ha i no estem en la mateixa situació que en 2020. El que hem de reactivar en un moment determinat és la demanda perquè ofereix en aquests moments hi ha i aleshores si som capaços de reactivar la demanda, jo crec que la nostra economia començarà a créixer, però mentre que no generem eixa estabilitat entre crisi sanitària i econòmica doncs anem a tenir-ho complicat. Hem de veure com es desenvolupa, però jo seria optimista si en el mes d’abril-maig tinguérem ja la vacuna i anara implementant-se eixa vacuna en la gent perquè crec que ràpidament l’economia aniria endavant.

Vosaltres en la Conselleria heu desplegat moltíssimes inversions en els polígons industrials, que és un dels muscles que tenim òbviament. Com es troba eixe muscle que són els grans polígons industrials de la Comunitat Valenciana?

Jo pense que millor que en el 2015 i ho dic perquè jo he sigut alcalde de Muro 16 anys i jo vaig intentar aconseguir alguna ajuda per als polígons industrials del meu poble i no en vaig aconseguir cap ni en el Ministeri ni en la Diputació ni en la Generalitat. Són les primeres ajudes en tota la democràcia que ixen per a modernitzar i millorar les nostres àrees industrials, on el 50% del nostre PIB es desenvolupa ahí i on moltíssima quantitat de gent va a treballar. Aleshores en aquests moments, gràcies també a les ajudes i a què els ajuntaments també s’han adonat que havien d’invertir en les nostres àrees empresarials. Més de 700 estan millors i hem de pensar que hem invertit en els darrers 3 anys més de 84 milions d’euros i hem arribat a més de 139 municipis, pràcticament la totalitat dels municipis que poden tenir àrees empresarials. Havent-los modernitzat i millorat, posant wifi quan molts no la tenien i havent arreglat els polígons, fa factible que estiguen millor, però encara hem de seguir treballant en eixa línia de millora d’aquests. L’aparador és important de cara a l’exterior i s’ha de fer factible que les nostres àrees empresarials siguen de primera categoria. Açò farà que els nostres productes puguen eixir al mercat de la millor manera. En el 2021 tenim una proposta important d’incrementar eixa ajuda i anem a posar un ingredient més: en l’eix de despoblament que té la Generalitat, on hi ha 10 o 12 pobles, les ajudes que puguen arribar als ajuntaments siguen del 90-95% o, fins i tot, del 100%. Però a la resta va a quedar-se igual i anem a seguir treballant en eixa modernització que és fonamental per a reactivar l’economia.

Quines són les principals preocupacions que ha transmés el teixit empresarial valencià?

Jo diria que una: el tema de la burocràcia. Sempre ens demanen que el tema de l’administració siga més ràpida. Estem treballant ahí. La Conselleria d’Economia Sostenible en l’àmbit de procediments administratius pel que respecta a la Generalitat, quasi el 50% els fem a la Conselleria. M’agrada sempre posar una dada: nosaltres hem fet de manera telemàtica molts procediments ja. En el 2015 vam acabar l’any amb 900 procediments administratius de manera telemàtica i en el 2019 vam acabar en 187.000. Es veu la diferència de com estem treballant per agilitzar els procediments, però encara ens queda i ens queda en l’àmbit de la indústria i en l’àmbit de l’energia que estem treballant per a ser molt més àgils. Eixa és la qüestió que més ens preocupa, a banda que en l’àmbit empresarial sempre hi ha una demanda més quantiosa de les ajudes que puguen eixir de la Conselleria, però tots som conscients que la situació econòmica de la Generalitat és la que és i tenim ahí una assignatura pendent que és el tema del finançament, que esperem que arribe. Almenys tots som conscients que és una realitat, a partir d’ahí és el següent pas. Ha d’haver voluntat política de treballar a solucionar eixe tema.

Este 2021 estem veient com sí que està afectant aquesta incertesa a la realització de fires com Cevisama que es farà al maig. Com creus que afectarà les principals fires que tenim a la Comunitat Valenciana?

És una altra problemàtica derivada del virus. En el 2020 vam tenir sort que Cevisama es va desenvolupar, però la resta de fires han anat caient, exceptuant una de l’automòbil, Fimi. Per al 2021 és evident que Cevisama l’han passat a maig. Seria important tindre eixa vacuna i generar eixa seguretat en l’àmbit social per a poder dinamitzar des de les fires l’economia. Va a dependre de la situació de la pandèmia el fet que comencem a desenvolupar de manera presencial Cevisama i altra fira com Hàbitat, tan important. Des de la Generalitat i la Conselleria anem a estar al costat de les fires. Vam aprovar un decret per ajudar en l’estructura de les fires de 800.000 euros a IFA i també anem a ajudar a Fira de València també en l’estructura de problemes que puguen haver tingut en 2020 i els que es puguen generar en 2021 perquè per a nosaltres és fonamental els dinamitzadors de la nostra economia i hem d’estar al seu costat.

En esta crisi hem vist com moltes empreses valencianes s’han reinventat. Moltes empreses han sigut molt pioneres i de vegades no posem l’accent en elles. Com valora aquestes iniciatives valencianes que ens posen en el mapa en plena pandèmia i en ple estat d’alarma?

És el que comentàvem abans. Primer seu hem de creure i hem de tindre autoestima. Això és un exemple d’eixa capacitat de resiliència i capacitat d’adaptar-se. El tèxtil per un costat, però també el plàstic. Hem fet respiradors, guants… Hem de posar èmfasi en la capacitat d’innovació que tenim. M’agradaria posar en valor als Instituts Tecnològics que durant la pandèmia han fet una tasca impressionant. Ens han ajudat moltíssim als sectors a homologar les teles i els respiradors. La importància de la recerca i el desenvolupament i la innovació és important. Jo afegisc una T, arrelada al territori, vull dir cal capitalitzar la innovació que desenvolupem, però gràcies al treball d’ells, gràcies al treball de les empreses i gràcies a associacions, s’ha fet factible eixa reconversió i hi han hagut moltíssimes empreses que en eixe moment estaven pensant tancar que han tingut eixa capacitat d’adaptar-se, de lluitar i de demostrar que poden fer altres coses. Cal valorar i hem d’anar una mica més enllà. Tenim les empreses de tèxtil o d’altres sectors que estan fent productes per a la vida, per a salvar a la gent, però també per als sanitaris, no ho deixem de costat perquè és important que estiguen protegits ells per a poder salvar i curar a la gent. Jo aniria més enllà, en aquests moments hem de ser capaços de treballar ací al nostre territori un clúster salut: adonar-se que és important no tindre problemes quan tinguem una crisi d’aquest tipus d’allò que és essencial per a la vida i quan parle d’açò parle que l’agricultura és important, també el sector metal-mecànic, el sector del plàstic, el sector del tèxtil, però també és important el del joguet i el del calcer perquè són tots sectors dels quals podem generar sinergies i en tot allò que fem és positiu per al benestar de les persones i han de ser el primer en les polítiques que desenvolupen. Si som capaços de generar un clúster de la vida, de salut, farà factible que tot allò que fem vaja encaminat a què la gent visca millor i tinga més benestar. Eixa és una de les línies que seguim. Hem fet un estudi de veure quina és la situació que tenim al nostre territori i, a partir d’ahí anem a vore si podem generar sinergies en els diferents sectors per a treballar en aquesta línia que seria una línia que ens donaria, fins i tot, riquesa per a les persones, però també per a exportar tot allò que fem al nostre territori.

‘M’agradaria posar en valor als Instituts Tecnològics que durant la pandèmia han fet una tasca impressionant. Ens han ajudat moltíssim als sectors a homologar les teles i els respiradors. ‘

El sector serveis ha sigut dels que més ha patit la pandèmia. Què hauria de fer perquè puga adaptar-se en una situació així i puga estar per damunt d’este tipus de situacions?

Per a mi el sector serveis, turisme i hostaleria haurien d’anar cap a la qualitat. Per exemple, el sector turístic de salut també hauria de ser un vessant important i estem guanyant en qualitat. Si s’encaminem en eixa línia és quan tenim possibilitats de guanyar o assentar-nos en un sector que no depenga únicament de l’àmbit massiu o que tinga unes qüestions adients per al nostre territori. És de veres que hem tingut el que hem tingut, però crec que ara hem de fer una reflexió seriosa per a donar-li consistència a un sector en què ningú està en contra, ningú l’ha posat en dubte, però hem de tenir la capacitat de millorar en allò que no ens ha anat bé tant en eixe sector com en qualsevol altre que ens ajuden a millorar la vida de la gent en el seu dia a dia.

Vam viure unes eleccions autonòmiques l’any passat i vosté ha sigut el Conseller d’economia d’eixe primer Botànic. Quin balanç fa d’eixa primera etapa quan governava només PSOE i Compromís amb el suport de Podem a les Corts, sobretot en la seua àrea, en l’àrea d’economia.

Un balanç molt positiu perquè nosaltres des d’un primer moment vam traçar un full de ruta clar amb llums llargues. No hem de treballar únicament per a guanyar les eleccions vinents. Hem de tenir un projecte per anar molt més enllà i, per això, mirar projectes fins a 2030 i, fins i tot, per a 2050, independentment de si la gent ens puga votar o no. Tinc eixa manera de pensar perquè hem de construir una societat entre totes i tots d’una manera bastant planificada. En cas contrari, cada 4 anys tornem bojos a la ciutadania. Crec que poder guanyar unes eleccions va en eixa capacitat de planificació que tinguem. El balanç el faig positiu perquè el primer any va ser un any dur per a mi i per a la Conselleria perquè el vam dedicar a la planificació dels projectes que volíem desenvolupar. Però una vegada eixos plans van anant veient la llum que hem consolidat el projecte de la Conselleria. Tenim un pla Estratègic de la Indústria valenciana que és important i ja portem 4 anys desenvolupant-lo. Tenim una agenda d’indústria 4.0, un Pla d’impuls a la mobilització elèctrica, un Pla Estratègic de l’Energia 2020 i s’està desenvolupant també ara un Pla de l’estratègia de canvi climàtic 2030 amb tota eixa idea de transició elèctrica, de descarbonitzar l’economia. També tenim uns plans anuals d’internacionalització de tots els projectes amb els quals estem treballant a les empreses per al comerç exterior, d’ahí les 26 antenes que tenim en el món. Ara anem a treballar en el PECA, que és el Pla estratègic del comerç i l’artesania, també amb una visió de llums llargues i sobretot per saber a on anem perquè ara el comerç ha de ser de proximitat, però també digitalitzat. Portem programes que són importants en el model econòmic i productiu. Per tant, la valoració que faig és positiva perquè estem treballant en eixa transformació, el que passa és que la transformació té que vorer amb l’educació, amb el coneixement i hem d’anar de la mà. A mesura que la conjuntura vaja millorant, podem ser capaços de treballar en eixa transformació del món. Per a nosaltres l’economia social, el cooperativisme, és important o l’economia circular. Podríem estar parlant de molts projectes i de moltes àrees de les quals la Conselleria tracta. És una pena que haja arribat aquest virus perquè la tendència haguera pogut ser més positiva encara i haver seguit treballant per a millorar la vida de la gent de la Comunitat Valenciana.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

deu + catorze =