És una de les presentadores més simpàtiques del panorama nacional i en aquest cas, és de la terreta i ha tornat a ella, en concret, a la tele pública de tots els valencians. Carolina Ferre va arrancar el primer programa les emissions d'À Punt després de l'informatiu i amb la seua simpatia habitual i el seu equip de col·laboradors arranca nova etapa en ÀPD (À Punt Directe) cada dia de dilluns a divendres a la vesprada després de l'Alqueria Blanca.
A punt d'estrenar la nova temporada d'À Punt directe, com et trobes?
Bé, molt bé. A punt d'estrenar, mai millor dit. À Punt directe canvia un poquet, només ens quedem en les sigles, APD per diferenciar-lo un poc més de la segona part que seran les connexions en directe amb Joan López i Sonia Fernández. El plató està allà davant, encara ens veurem, ens donarem pas... però el concepte és diferent, el nou APD en el plató en el qual estem, un poc renovat, amb noves cares...És un repte nou, un programa semi nou i la veritat és que com sempre, il·lusionada. Jo sóc persona inquieta, cul de mal seient que diuen, i sempre m'ha agradat fer coses noves.
'Rebuscarem en tot allò que ens faça gràcia i que pensem que puga fer gràcia als espectadors.'
I quines novetats trobaran els espectadors?
Moltíssimes. És un nou registre també meu, en aquesta etapa d'À Punt. Un registre més informal, sense fer humor, perquè no volem fer ombra a Pere Aznar... però sí que serà un programa amb un punt d'humor. Buscarem en l'actualitat les notícies més estrambòtiques i diferents, que no siga l'actualitat dura i dura de primera plana dels diaris. Rebuscarem en tot allò que ens faça gràcia i que pensem que puga fer gràcia als espectadors.Com és el treball des de dins? Com es treballa dia a dia?
Doncs buscant, rient molt. Perquè quan busques coses gracioses trobes a cabassaes... realment estem en un món molt boig. Internet va ple també de coses gracioses. Intentem barrejar això, l'actualitat amb coses virals també que estan passant en internet, ho barregem tot i ixen coses prou gracioses.'La gent s'ha distanciat molt del que era Canal 9 quatre o cinc anys després, encara no té el costum d'entrar de nou a la seua televisió pública valenciana i sentir-la com a tal..'
La temporada anterior tingué bons resultats d'audiència. Hi ha responsabilitat ara?
Sí, jo crec que el públic d'À Punt és poc però fidel. Crec que cada vegada va entrant més públic i es va quedant. Està sent un treball dur, no anem a enganyar-nos, perquè hi havia una desconnexió total, no només perquè no tenien sintonitzat el canal, sinó també perquè la gent s'ha distanciat molt del que era Canal 9 quatre o cinc anys després, encara no té el costum d'entrar de nou a la seua televisió pública valenciana i sentir-la com a tal.A poc a poc ho anem aconseguint i jo crec que aquest estiu ha entrat prou gent nova, ja que deuen estar avorrits a casa i deuen fer més zàping de l'habitual. Molta gent ens ha trobat i crec que li agrada la televisió que estem fent, tant de bo siga així i captem encara més gent.
Responsabilitat, sempre. Però crec que al públic el tenim guanyat i crec que en aquesta nova etapa i aquesta primera part del programa s'ho passaran molt bé. Després de l'Alqueria Banca que vulgues o no és un apalanque... per molt enganxat que estigues amb el cor encoixit... després necessites soltar un poc tot.
Fer un porque d'humor i anar-se'n a pels xiquets o a pegar una volta o on vages content. Quedar-te en el sofà esperant les connexions veure València, Alacant i Castelló en directe i veure tot el que passa, però una vegada ja riguts.
Què penses que és el que enganxa als espectadors?
Crec que això, que toquem molt de carrer, sobretot en l'À Punt Directe que coneguem fins ara. És un dels secrets de les vesprades de À Punt que estem allà on està la gent, on estan les seues festes, els seus problemes, tot el que està passant... allà anem a connectar en no res. Tenim a muntó de reporters desplaçats per tota la Comunitat Valenciana que es planten on siga. Crec que ho hem demostrat hagen passat coses bones o coses roïnes, incendis, gotes fredes... per això la gent s'ha fidelitzat també.Que siga en directe, és un punt positiu, penses?
Sempre. Sempre el directe forever.Hi ha més adrenalina també?
Per a mi és essencial, si no, jo no em trobe igual. Si no és en directe, pense que estem fent-lo per als quatre càmeres que tenim i bé també, altres forces. Però el directe dóna un punt... saps que has d'eixir. Si ho fas grabat t'apalanques un poquet, si hi ha qualsevol error encara que siga fals directe tens la tranquil·litat i tornes a repetir. Però es perd un poc la naturalitat, la improvisació i l'essència del directe que a mi em posa mogolló.Recordes un moment divertit de l'anterior temporada?
Sempre ho pregunteu... en tinc tants... els he d'apuntar, aquesta temporada promet que ho faré. Perquè ara, en aquest nou APD farem un recordatori del que han sigut els 30 anys de Canal 9, i cada dia parlarem un poquet, traurem alguna cosa graciosa, farem alguna entrevista amb grans professionals de Canal 9 que encara estan en À Punt, o no.Aquest dimecres vindrà Eduard Fores a aquest plató a parlar precisament del Tela Marinera, de la nostra època junts, un programa que va durar tant en les vesprades de Canal 9. En redacció em deien si recordava algun moment divertit del programa... en cinc anys va haver-hi tants, tants, que es pot agafar qualsevol tall perquè estaré jo pixant-me del riure. Perquè Eduard no pot fer-me més gràcia, jo mirant-lo em fa gràcia. També sóc fàcil jo, però ell especialment tenia una manera de dir les coses i teníem una connexió tan bruta professional i personal també, que qualsevol cosa ens farà recordar i riure, a més segur que ell ho recorda. Ja ho veureu dimecres.
D'aquest À Punt Directe també amb passat a muntó de coses, amb Joan hem rigut molt, amb Juanito... ens han agafat atacs de riure en el moment a vegades, menys apropiat. De veure'l tan seriós i jo veure'm tan seria em dóna risa...
https://twitter.com/nereasanfe/status/1042748766250520576?s=12&fbclid=IwAR0ReYUHU--2-ZimKGHhMB6KWSfBokTrzDKPyiSoa0DIQUKqwKdwniOzq6g
Personalment, que ha suposat per a tu tornar a la televisió pública valenciana?
Ha sigut un regal, la veritat. Em feia molta falta en aquesta etapa de la meua vida. He passat molts anys bambant per les Espanyes i el que no són Espanyes i tenia ganes de tornar a casa i no tenia l'excusa, només la família. Necessitava l'excusa de la feina.Quan va eixir l'oportunitat de tornar, ací ens quedem. M'he retrobat, mira que m'ha agradat sempre explorar noves ciutats, no sóc molt arrelada. Però amb l'edat m'he fet més, torne a faltar el meu poble, el castell, les festes de moros i cristians... durant anys ha anat passant, tens altres coses i descobreixes altres terres, els xiquets van fent-se majors, tens altres distraccions. Però amb l'edat, ves que s'està molt bé a casa, i sobretot quin orgull poden de nou obrir aquesta televisió publica que fa tanta falta en moltes autonomies, sobretot les que tenim llegua pròpia. La veritat és que estic encantadíssima, a veure si dura molts anys.
Com trobes d'estat a À Punt?
Està arrancant. Ja portem un any i pocs mesos i està arrancant encara. La gent s'havia apartat molt del que no tenia... s'havia quedat un buit i s'havia apartat molt de la seua televisió. A poc a poc en comptagotes van tornant. Trobe que és una arrancada bona, que es fan productes de molta qualitat i crec que anem pel bon camí.Has treballat en altres cadenes nacionals i, a banda del pressupost, hi ha diferència?
Sí, el pressupost és molt important. Però no per això es fan programes de més qualitat. Trobe que en À Punt amb molt poc pressupost i gràcies a tot el sector audiovisual que hem posat el nostre granet de sorra s'han fet productes super dignes.La diferència no és més que eixa. Tens una grada amb 300 persones de públic, tens més càmeres, una realització més potent, més grafisme, multi pantalles... que jo ja estic marejada de tanta multi pantalla.
Però a mi m'agrada també la tele casolana, d'estar en família. La tele al final acompanya i moltes vegades a un públic que està en casa, sol o no, o que posa la tele per distreure's. Crec que això À Punt ho està aconseguint, ser una tele propera i trau coses que interessen a la gent.
'Podríem dir que la tele és la medicina que millor em funciona en dies que no tinc tan bons. M'oblide de tots els problemes que puga tindre i em dedique al meu públic..'
Què és el que més t'agrada de la teua professió?
No ho sé... sempre al·lucine molt perquè tots tenim dies... Molta gent em diu que sempre estic rient, però no, tinc mala llet moltes vegades i dies de merda. La setmana passada que vam fer els pilots d'aquest programa després de quasi dos mesos de «vacances», que es va optar per un programa més curtet d'estiu, amb menys pressupostos... jo mai havia tingut vacances, per cert, sabent que tornava a un programa i que tindria feina en tornar.També ha sigut esgotador, tinc tres fills... l'inici de l'escola, tantes coses a fer, vam fer tard el primer dia i vaig arribar ja esgotada. Havíem de fer un pilot, amb tot el món pendent a veure si va bé i estrenem dilluns... jo estava regular. Em vaig posar davant la càmera i ja... això és medicina per a mi. Em posen un foco i em dóna una energia i una força que no sé d'on ho trec, perquè jo no venia de casa això. Podríem dir que és la meua medicina que millor em funciona en dies que no tinc tan bons. M'oblide de tots els problemes que puga tindre i em dedique al meu públic.
Sobretot gaudisc sempre, sempre, encara que passen tots els problemes tècnics que puga haver-hi... jo passe de tot i gaudisc del que hi haja, solucionant els problemes com es puga amb l'experiència que m'ha donat la televisió. I rodejar-me d'un bon equip, sempre que em dóna confiança, recolzament... aquesta vegada estaran Ferran Cano i Nerea Sanfe en tot moment i hem creat un bon equip i una bona química.
Des que aparegueres a Tela Marinera, fins ara a punt d'estrenar APD, tens els mateixos nervis?
No, però s'entenen. La veritat és que sempre hi ha un no poder dormir bé del tot la nit anterior i un poc sí, fins que no arranca bé el programa i moments abans. Però aquest any en À Punt Directe m'he trobat molt tranquil·la i relaxada, en família. També ho fem en aquests estudis externs al que és À Punt Burjassot i dona molta tranquil·litat. Som quatre gats, i ens coneixem entre tots. Estem ací treballant nosaltres i Assumptes Interns, en família. Entres al plató i som poca gent també... jo crec que això dóna un plus de tranquil·litat.Però sempre tinc els nervis, per descomptat, abans de començar. Estar alerta dona l'adrenalina que necessites per arrancar un programa