La pandèmia del coronavirus ha originat una situació d'emergència en cada racó del món i, malgrat la distància que suposa el confinament, la ciutadania s'ha unit més que mai per a acabar amb ella. Cada dia, a les 20.00 hores, els balcons s'omplin d'aplaudiments de suport a les persones que estan en primera línia de treball i als qui més estan patint les conseqüències en un gest que ja s'ha convertit en un ritual encoratjador. "És una situació esgotadora perquè tenim molta faena i necessitats que atendre, però quan veiem que la gent agraeix el nostre treball, et sents molt bé", confessa Amparo Sanjuán, regidora de Majors a l'Ajuntament d'Alfafar, que cada dia atén centenars de veïns i veïnes del municipi.
Dos d'ells són Luis i Amalia, un matrimoni de 77 i 75 anys que resideix en el barri Orba d'Alfafar. Fins a principis de març, cada vesprada acudien a l'Associació Democràtica de Jubilats i Pensionistes Sol Saliente a jugar al parxís o a les cartes, però des d'abans que es decretara l'Estat d'Alarma van deixar de fer-lo. "Sempre ho hem viscut amb molta por i deixàrem d'anar perquè estàvem espantats, però no esperàvem que anara tan greu com ara", explica Amalia sobre el coronavirus.
Des de llavors, la seua rutina ha canviat molt, encara que a casa tot continua similar. Luis escolta la ràdio i veu la televisió per a informar-se de l'actualitat, com ha fet tota la seua vida, i ella prefereix cuinar o veure programes d'entreteniment. No obstant això, en ser part del col·lectiu de risc d'aquesta pandèmia, eviten eixir al carrer fins i tot per a les activitats de primera necessitat, com la compra d'alimentació i de medicaments, i per descomptat han deixat de veure als seus familiars i amics.
Ells compten amb l'ajuda de les seues filles, Mari Carmen i Ana, que des de l'ascensor els pugen la compra o recullen les seues bosses de fem per a portar-les al contenidor, però davant les restriccions de moviments han preferit utilitzar el servei de compra i repartiment de l'Ajuntament d'Alfafar i el de 'Medicaments a casa' del Col·legi Oficial de Farmacèutics, una gran ajuda per a ells: "Necessitava unes medicines i en cridar a la farmàcia em van explicar com funcionava aquest servei. En poques hores, m'ho van portar a casa els voluntaris de l'ajuntament i, a més, es van preocupar per si necessitàvem fer la compra. La veritat és que em sent molt agraïda perquè tenim clar que si eixim de casa, ens exposem a contagiar-nos", explica Amalia.
La regidora Amparo Sanjuán és una de les persones que coordina i participa en aquests repartiments juntament amb la resta de membres de la corporació, voluntaris i treballadors i treballadores de Serveis Socials, que uneixen les seues forces per a superar els efectes de la pandèmia: "La situació que estem vivint és molt difícil, no sols a nivell de salut, sinó també a nivell social i econòmic. Per exemple, abans teníem 342 famílies beneficiàries del banc d'aliments però hem hagut d'ampliar-lo a 200 més perquè molta gent està patint i necessita ajuda més que mai".
En aquest sentit, la titular de Majors i Mercats assegura que "el telèfon no para de sonar", amb trucades -3.500 en un mes- tant de famílies vulnerables com de persones majors que demanen aquest servei o ajudes econòmiques. Això ha comportat, a més, a impulsar el programa d'acompanyament telefònic 'Bon dia', que pretén que els ancians i ancianes majors de 65 anys que visquen soles se senten acompanyades cada dia i puguen utilitzar més serveis a la seua disposició.
En un mes, el servei d'atenció a la ciutadania d'Alfafar ha rebut 3.500 telefonades
Per a Sanjuán, aquestes crides que es fan des de Serveis Socials són fonamentals. "El que els diem sempre és que es cuiden, que no isquen de casa perquè nosaltres ens encarreguem que no els falte de res i que tracten d'entretenir-se a casa. Per exemple, moltes vegades ens diuen que estan seguint les classes del taller de ball amb els vídeos que els envien o que estan fent les activitats d'informàtica i que ho passen bé. I hi ha gent que se sent malament per demanar-nos ajuda, però insistim que l'important és protegir-los a ells".
Malgrat que reconeix a aquesta situació d'urgència comporta molt estrés, Sanjuán se sent agraïda en veure les mostres d'afecte dels seus veïns i veïnes: "Jo sóc molt d'estar al peu del canó i és molt reconfortant que ens criden per a dir-nos que ens cuidem o per a explicar-nos el que els ha passat durant el dia perquè necessiten parlar. Hi ha crítiques també, però sempre tractem de donar-los solució i això també ho valoren. Quan el vaixell s'afona, és quan més cal ser ací per a ells".
Eduard Grau, regidor d'Hisenda, assenyala que aquest treball conjunt s'ha aconseguit gràcies a la constitució d'un comité de direcció que s'encarrega de dissenyar les actuacions mentre dure aquesta situació, encara que reivindica la importància d'una bona comunicació per part de l'administració central i més autonomia per als consistoris. "Crec que la gestió per part de la Generalitat està sent acceptable perquè veiem com es redueixen els casos, però sí que és cert que trobem a faltar més transparència, sobretot a nivell nacional", insta, i afig que considera necessari "un consens polític de reconstrucció per a tot el que ve".
És reconfortant que ens telefonen per a dir-nos que ens cuidem- Amparo Sanjuán.
Així mateix, Grau destaca la unió de la ciutadania en aquests moments, no sols eixint al balcó cada dia, sinó pel respecte a les normes i les iniciatives solidàries que han sorgit a Alfafar. "És molt bonic, perquè les administracions hem hagut de treballar juntes i ací els regidors i regidores hem reunit i distribuït materials a les cases perquè ningú es pose en perill i puguen fer les seues mascaretes i bates, per exemple", compte.
Sanjuán i Grau coincideixen a traslladar al seu poble un missatge de tranquil·litat, però també de responsabilitat. El regidor recorda que estan millorant els casos, però "seguim en un estat d'alarma i cal continuar a casa complint les mesures de seguretat, perquè hi ha gent asimptomàtica i gent a la qual no se li ha fet el test i pot haver-hi un nou brot". Grau afig que "com més es complisquen les normes, abans podrem eixir de casa", i davant la crisi econòmica que ja comença a mostrar els seus efectes, recorda que el municipi va tirar avant després de la de 2008 i, gràcies a aquell moment tan difícil, "l'equip ha aprés a reaccionar".
Després de la crisi de 2008, hem aprés a reaccionar -Eduard Grau.
De moment, Amalia i Luis confessen que continuen tenint por i que es quedaran a casa el temps que faça falta. Troben a faltar veure als seus amics i amigues cada dia i passejar per la plaça Poeta Miguel Hernández que sempre ha estat plena de gent. Però la salut, recorden, és el més important.
