En 2015, després de dècades de governs populars -primer Alianza Popular, després el PP-, va ocórrer un paral·lelisme amb Les Corts; el PSPV va aconseguir arribar a la governabilitat. Llavors, s'obri la nova Regidoria d'Igualtat, que fins llavors no estava diferenciada com una àrea independent "però transversal". Alicia Piquer es va posar al capdavant i es va proposar fer de la igualtat un 'eix' que travessara totes les qüestions, des de les internes de l'ajuntament fins als serveis municipals. "La legislació és on ens enganxem, però la realitat està en l'àmbit local", assegura Piquer. Des del 16 de juny de 2016, a més, també està en el Congrés dels Diputats i participa en les comissions del Pacte Estatal contra la Violència de Gènere i en la d'Igualtat. Assegura que, encara que l'"erradicació total" de la violència contra la diversitat està lluny, creu que la societat valenciana "és del segle XXI", i això es tindrà efectes en aquells partits que neguen el problema de la violència masclista.
Arribares a l’Ajuntament en 2015, rere dècades de Govern del PP. Com es trobava la teua regidoria?
En els governs del PP hi havia una regidoria de Serveis Socials que incloïa Dona, però no una regidoria d'Igualtat o de dones. En el nostre cas en arribar al govern, ens vam plantejar que hi havien moltes àrees que havien d’estar coordinades. Per això Benestar Social ho porta Mireia Gimeno i jo porte Igualtat, ella porta Educació i jo Cultura, i ella a més porta Joventut i Participació i jo Transparència i Comunicació. Són 8 àrees de treball que si o si hem hagut de treballar de forma coordinada. Però devíem identificar, ho teníem clar, la igualtat no com un assumpte vinculat a Serveis Socials. Igualtat és una política transversal que té identitat pròpia que s’ha de tindre en compte en totes les àrees de govern. No és una illa, tot el contrari, és una àrea de promoció d’igualtat i equitat en totes les àrees, urbanisme, cultura… Ha d’estar de forma transversal a totes.Creus que heu millorat respecte als anteriors governs en temes d’Igualtat?
Sí, i ho puc demostrar. Millorar per suposat, però aconseguir la finalitat última, que és que la població tinga incorporat que la igualtat real l’hem d’aconseguir, no. No és un capritx o una moda actual. L’hem d’aconseguir perquè ho diu la llei; som iguals. I 'som iguals' significa tindre els mateixos drets, les mateixes oportunitats d’accedir a llocs de treball, la mateixa remuneració per una mateixa feina… Reivindiquem ser considerades exactament igual que els hòmens. Això és la igualtat real. Hem aconseguit, almenys, visibilitzar que eixa és la finalitat i conscienciar a molta gent de què així siga, que no ens vegen com una cosa extemporània o rara. En una societat del Segle XXI les dones i els hòmens, com diuen les lleis, els drets humans i la Constitució, hem de tindre les mateixes oportunitats.'La legislació és on ens enganxem però la realitat està en l'àmbit local'
També estàs al Congrés, on formes part, entre altres, de la Comissió d’igualtat.
Sí. Forme part de la Comissió de Seguiment del Pacte Estatal contra la Violència de Gènere. M’he adscrit a la d’Igualtat perquè són comissions molt relacionades, però com a vocal estic a la del Pacte.Hi ha coses exportables de Madrid a Rafelbunyol i a la inversa?
Hi ha moltíssimes coses exportables. En els governs, per a fer qualsevol classe de política, el que ens fa falta són lleis i pressupostos. Podem aportar tots els estudis precisos, investigació, avaluar impactes en la societat, escoltar als veïns i ciutadania a veure què diuen... Però sense legislació i sense pressupostos és molt difícil per polítiques que transformen la societat. En el cas del Pacte contra la Violència de Gènere: fins que no Pedro Sánchez no va arribar a la Moncloa no sabia pressupostat. El pacte va ser un acord de totes les forces, però sense dotació poques coses pots fer. El decret fet l’agost ja es va acordar que 20 milions anirien als ajuntaments. La legislació és on ens enganxem però la realitat està en l'àmbit local. Però molts ajuntaments no tenen els recursos humans ni els diners per fer-ho, i ahí estan els 20 milions, que en el cas de Rafelbunyol ens corresponen 18.000 euros que són una eina impressionant per a poder treballar. És el que ja estem fent en els 3 centres educatius.Aneu a treballar en educació igualitària?
En educació i sensibilització. Les mesures, diguem, d'atenció directa a les víctimes sí que està estructurada, tens els Serveis Socials, la Policia Local… En el cas de Rafelbunyol, a més, tenim el sistema Viogen des de 2014.Com funciona el Sistema Viogen?
Les competències de protecció a les víctimes les té la Guàrdia Civil, però hi ha municipis que poden demanar-li al Ministeri, responsabilitzar-se d'algunes víctimes depenent del grau de protecció. Les extremes les continua portant la guàrdia Civil. Però les de grau mitjà, amb eixe conveni, les pot portar la policia Local. A Rafelbunyol des de 2014 es fa així. Té una Policia Local destinada al seguiment de les víctimes i la seua protecció. Això aporta el benefici de la proximitat i la relació estreta amb els serveis socials municipals. El que tenen capacitat de fer els ajuntaments que no tenen les administracions més grans és la connexió de tots els departaments implicats i la possibilitat de treballar de forma transversal i coordinada, que és també una de les coses que han canviat des de 2015. Des de 2015 em vaig obstinar en què s’havien de coordinar el Centre de Salut, els centres escolars, Serveis Socials, la Policia i la Guàrdia Civil. Perquè quan una víctima està detectada, tot el món sap que s’ha de fer. La dificultat i els reptes el tenim en detectar el pas previ, és a dir, la simptomatologia. I això qui ho detecta? El Centre de Salut, els Serveis Socials i també els centres educatius. El difícil i ja estem treballant en això. És posar en contacte a totes eixes administracions, perquè les competències son de Conselleria, Guàrdia Civil… A més totes ixes persones estan sensibilitzades, són ja conscients que la informació no està en el seu departament, sinó que ha de ser raonada i harmonitzada en altres informacions perquè hem de lluitar contra la violència de gènere abans que es produïsca.'En la Policia Local aplicàrem en 2016 un pla d'igualtat intern'
Hi ha plans interns de formació a aquestes diferents administracions?
Sí. Estem parlant de diferents administracions. Des de 2015, han canviat molts governs locals, però també no ens oblidem que ha canviat una generalitat i hi ha un Govern del Botànic que ha anat transformant totes aquestes dinàmiques. Ara els centres educatius tenen l'obligació de tindre un coordinador o coordinadora d'igualtat, amb els seus plans estratègics i planificacions de treball, i el professorat es forma… En el cas de la Policia Local, jo puc parlar por Rafelbunyol, aplicàrem en 2016 el pla d'igualtat intern, que s’hauria d’haver posat en marxa en 2008. I això no només en l’Ajuntament de Rafelbunyol, era de forma majoritària en els governs conservadors, que no havien aplicat una legislació que obliga a les empreses i a les institucions a tindre un pla d’igualtat. Aquests governs des de 2015 han començat a implantar els plans d’igualtat i han començat a treballar en eixe sentit. I en eixe sentit la Policia Local té els seus protocols. S’han anat formant, tots, en temes d’igualtat i de violència de gènere. Igual que la resta de treballadors i treballadores de l’Ajuntament.Aquí es treballa, com en altres municipis, amb alguna ONG o associació?
Sí, amb Alanna. No tenim cap ONG ni associació que treballe eixos temes d’àmbit local, estem parlant d’un municipi petit. No és com Mislata que té la Casa de la Dona que funciona des de dècades. En el cas dels municipis xicotets el que fem és treballar en xarxa. De fet hem aprofitat el Pla d’igualtat, per a treballar de forma cooperativa uns quants municipis de l’Horta Nord. Si no els municipis xicotets no l’hagueren pogut assolir. Els municipis mitjans com Museros o Rafelbunyol teníem capacitat, però els petits no. Al final fer un diagnòstic o un pla et costa igual siga com siga la mida del municipi, així que decidirem fer-ho de forma cooperativa. Férem de la necessitat una virtut. Treballàrem de forma conjunta i, amb el cas d'ONG, sol·licitar la seua ajuda quan ha fet falta. I amb Alanna així ha sigut, treballen molt bé. Té a veure amb la realització d’algun taller i curs, vindran a intervenir en l'EPA… I té a veure a què hi ha dones de Rafelbunyol que hi han anat a Alanna, de motu propi. Algunes derivades, però moltes de boca a boca.Hi ha xifres sobre violència masclista a Rafelbunyol?
No, i a més jo no faria ús de les xifres. A mi, quan vaig arribar a l’ajuntament i vaig preguntar, em va sorprendre. Sempre hi ha més del que t'imagines i fas aquella pregunta de ‘és més o menys del normal?’. El normal és res. Arribes a pensar que les xifres enganyen. El fet que hi ha més dones que denuncien no és res dolent, tot el contrari, això vol dir que ara les dones s’atreveixen a anar a la policia i denunciar. El món ideal de l’erradicació total… crec que encara trigàrem uns anys. Jo espere que arribem. Trobe que el que s’ha aconseguit és posar en l’agenda el que es, possiblement, el problema més gran que tenim per la complexitat i la dificultat de contrarestar-lo, i que necessitem que totes les persones se sumen a eixa feina d’erradicació. Totes les persones, totes les entitats i totes les empreses, han de ser conscients que la violència de gèneres és el resultat d'una societat masclista. No val lluitar només contra la violència, hem de lluitar contra una concepció masclista de la societat i determinades persones que continuen pensant que la meitat de la població no tenim els mateixos drets ni podem pensar per nosaltres mateixes, que som possessions de l’altra meitat de la població. I eixa transformació d’eliminació del masclisme va més enllà de valorar que va contra les dones, no, és a qualsevol mena de diversitat, com LGTBI. El que hem d’aconseguir és l’erradicació del masclisme en les nostres societats, i l’àmbit local és essencial per a treballar-ho.'La Societat Valenciana està en el Segle XXI on totes les persones són considerades per ser-ho'
Fa unes setmanes Vox València es va presentar als medis i el president provincial, José María Llanos, va parlar d'“Ideologia de Gènere”.
És difícil. A mi m’agradaria pensar, i crec que és així, que la ciutadania s’ha adonat que no podem anar enrere. La ciutadania són persones com tu i com jo, són pares que veuen com les seues xiquetes tenen dret a ser científiques, astronautes… A ser la millor mèdica del món però també la millor futbolista. Ningú els ha de dir que no poden i que els seus fills tenen drets a ser ballarins, actor, creatius… Crec que eixe és el pensament central que hem de tindre. No són quatre dones que han vingut a llevar-nos la faena. Tinc 51 anys, quasi 52, i això l’he sentit tota la meua vida. I això no m’ha impedit anar al meu ritme i reivindicar que jo puc. Però ara em pose en la pell dels pares i mares d'una cosa que ja és més generalitzada; la majoria d'universitaris són dones, també la majoria de professorat. Ja tenim dones científiques i esportistes. Em fique en la seua pell. Van a tolerar això? Van a assumir que, al seu fill, ser gai li impedisca ser feliç? Crec que ja estem en altre pensament. La societat valenciana està en altre pensament, en el Segle XXI on totes les persones són considerades perquè són persones, no perquè siguen dones, homes o la seua orientació sexual. Totes les persones, com diu la Carta de drets Humans, som iguals i tenim els mateixos drets. M’agradaria que això, de cara a les pròximes convocatòries electorals, la gent ho tinga clar; quins som els partits que reivindiquem eixa igualtat de drets i d’oportunitats.Faràs vaga el 8 de Març?
Estaré en una situació rara, perquè el Congrés s’haurà dissolt. Però l’any passat que estava treballant vaig fer vaga, i aquest eixiré al carrer.T’agradaria continuar en la regidoria després de les pròximes eleccions? I al Congrés?
Sí. En la candidatura local aniré en la llista igual que les anteriors. La candidatura a les generals, m’agradaria. He estat 7 mesos, ha sigut un procés d’aprenentatge pràcticament, d'aprendre moltes coses que des de l’àmbit local són difícils d’assolir. M’agradaria estar en la candidatura.És fàcil combinar el treball local i el del Congrés?
La gent es qüestiona que puguem compatibilitzar dos càrrecs d'aquest estil. En política local, malauradament, la majoria de milers i milers de regidors, i moltíssims alcaldes, no són remunerats. En les poblacions grans sí, però en les petites no, i hi ha moltes poblacions menudes. Vull dir, es posa el focus en si és compatible o no dos càmeres polítiques, però a mi m’agradaria ficar el focus en l’altra situació. Jo he estat, fins que he anat al Congrés dels Diputats, treballant en el Centre d’Emergències, en el gabinet de comunicació. Ahí es treballa per torns. A mi ningú em preguntava en eixe moment si era compatible el treball amb la regidoria. I no vull ser jo l’exemple, hi ha multitud d’alcaldes que després de la seua jornada laboral, van al despatx de l’alcaldia.Això no pot afavorir que la política siga per gent amb recursos?
Això desincentiva. Hi ha hagut molts moviments que han desacreditat la dedicació política, des que tots els polítics són uns lladres fins a la falta de preparació en alguns casos. Això fa que el pensament vaja dirigit a què els únics que es poden dedicar a la política són els rics i els titulats superiors, i això no és el que diu la Constitució. La Constitució diu que totes les persones poden ser candidates. L’únic requisit és la nacionalitat. Això se'ns està oblidant, perquè hi ha persones que poden fer una funció política sense necessitat de tindre una titulació o saber 10 idiomes. Crec que el que ha de quedar clar és que hem fet en aquests 4 anys de legislatura. I és legislar. Hem aprovat el pla d’Igualtat intern de l’Ajuntament, de Recursos Humans en companyia d’altres municipis de la mancomunitat, ens hem adherit a la xarxa de municipis contra la violència de gènere, hem aprovat recentment el pla de lluita contra la violència de gènere… No hem renunciat a cap subvenció d’igualtat o de violència de gènere. I hem actuat de forma transversal i coordinada en aquests temes. Això vol dir que des de la cultura, des de l’educació, des de joventut… S’ha treballat igualtat i al revés, des d'igualtat s’ha treballat cultura i joventut.