Àlex Micó: “Hem avançat l’Ajuntament a l’altura del poble de Foios”

El Regidor d’Igualtat i Dona de Foios fa balanç de la gestió de la seua àrea, que ha fet de la igualtat un eix transversal de totes les polítiques públiques de l’Ajuntament

Àlex Micó: “Hem avançat l’Ajuntament a l’altura del poble de Foios”
04/03/2019 -

Tenia clar que no sols era necessari abordar polítiques públiques d’igualtat i de dona i que elles havien d’estar en primera línia política, sinó que, a més, els homes havien de canviar la seua forma de projectar-se políticament. Per això, quan va entrar a formar part de l’equip de govern de Foios, Àlex Micó va fer de la Regidoria d’Igualtat i Dona un espai transversal que actuara en totes les àrees de l’ajuntament per a donar resposta al veïnat i avançar el consistori al mateix nivell que el seu poble.

Quins van ser els teus primers reptes quan vas entrar en l’àrea d’Igualtat i Dona?

Aquest ha sigut el govern més igualitari que ha tingut Foios per la influència de Regidoria d’Igualtat. Bàsicament perquè ens pensàvem que l’Ajuntament és 100% política i la gestió es queda en la porta, però quan la política es converteix en gestió al 100%, qüestions com la igualtat es queden en la porta perquè molesten, incomoden. Nosaltres ens hem encarregat d’introduir la igualtat com un eix transversal de totes les àrees i que tot el món entenga que ha d’haver una visió feminista per a fer qualsevol gestió o projecte, que hem de tindre molt present el punt de vista de gènere.

Respecte a igualtat, el primer objectiu era quasi revolucionari, que era fer un Pla d’Igualtat, perquè és molt fort que un ajuntament no el tinga en 2015. Malgrat totes les limitacions, no podíem deixar a un costat aquest projecte quatre anys més, era fonamental. El problema és que no teníem suficients recursos econòmics, materials i tècnics per a dur-los endavant sols i el que vam fer va ser unir-nos a la Mancomunitat del Carraixet, on vam projectar el Pla d’Igualtat amb altres pobles i orientar les polítiques públiques relacionades amb la igualtat i la dona a parlar de determinades qüestions perquè no es vegen com incòmodes sinó necessàries. Hem parlat de totes les coses incòmodes que no es veuen en la televisió però que són necessàries, com la violència masclista, els CIE, hem projectat documentals, vam aconseguir que un veí senegalès de Foios eixira d’un CIE, estem dins del circuit veïnal de pobles refugi, hem parlat de La Pastora, de la transsexualitat, etc. A més, hem fet més protocols d’atenció amb Serveis Socials, Policia Local i al Centre de Salut per a reforçar l’actuació contra la violència masclista, així com actuacions molt concretes per a donar indicacions a la Policia perquè no es tolere cap expressió d’odi perquè aquest poble siga més antiracista, més feminista i més antifeixista i, en definitiva, més segur i amable amb tots i totes.

L’estat d’ànim no es quantifica però el fet de donar un color nou al poble fa que la gent que no entre en la norma no es vaja d’ací, com ha passat, sinó que torne i que ho faça amb ulls nous, sense posar en qüestionament a les persones que viuen dins de la normativitat, perquè no és cap antagonisme. Incrementàrem, i va pel tercer any, el programa Nagore per a treballar els rols de gènere, les noves masculinitats, la identificació de l’assetjament en Secundària amb totes les limitacions de recursos que tenim. La qüestió final de tot es concreta en les plaques simbòliques que s’han col·locat en la façana de l’Ajuntament per a incloure a tots i totes, siguen com siguen, perquè si cap dia no estem nosaltres altre govern puga sentir-se incòmode per retirar aquestes plaques o per no parar atenció en les persones a les que representa. S’hem donat compte que hem posat l’Ajuntament a l’altura del poble, perquè el poble estava molt més sensibilitzat en aquestes coses que el consistori.

“Es poden fer moltíssimes coses per la igualtat amb pocs recursos”

Per tant, ha sigut un treball conjunt amb la resta de regidories?

Sí. Fins i tot, s’ha notat l’aprenentatge en directe des del llenguatge. Ara quan fem un Ple diguem “bona vesprada a tots i totes” quan abans era “a tots”. Sempre hem utilitzat un llenguatge inclusiu, ens sentim més incòmodes quan sols estem reunits homes i pensem que hi ha que canviar-ho perquè no està bé… I això té una influència cultural intangible però que sens dubte és favorable a la igualtat. Ja estava en l’ambient però en Foios l’hem fet nosaltres. La lluita ha fet que el sentit de la gent de Foios siga més igualitari que fa 4 anys. I no sols quant al gènere, sinó també quant al racisme o el col·lectiu LGTBI.

Penses que la gent és conscient que hi ha dones que pateixen una doble o triple discriminació pel seu gènere, la seua orientació sexual i el seu origen?

Jo crec que sí que ho hem aconseguit perquè no hem fet solament les polítiques públiques per a parlar del gènere ni de la raça o d’altres discriminacions exclusivament. Ho hem fet conjuntament i cadascuna ha tingut el seu espai en cada acte o reivindicació. Hem organitzat les activitats de manera que ha quedat clar que la mateixa dona pot ser la protagonista de totes les reivindicacions i pot patir una doble o triple discriminació.

Quins recursos té aquesta regidoria?

En Igualtat començàrem amb 4.000 euros, després amb 6.000 i ara tenim uns 10.000, que són molt pocs, però amb ells hem pogut fer grans coses. Els recursos continuen sent molt insuficients en comparació amb altres àrees i és fonamental augmentar-los. Açò ve també per una manca de recursos humans, perquè vam arribar i ens vam trobar amb la falta d’una persona que s’encarregue d’igualtat i és difícil fer un pressupost que planifique un treball en aquesta matèria. Els pressupostos de la primera legislatura són els més importants perquè marquen la resta i, com que no teníem aquesta figura, vam començar amb desavantatge i hem anat augmentant les partides a poc a poc, però són insuficients. En el cas de Dona, hem fet actes en concret que es concentren principalment entorn del Dia de la Dona.

Malgrat això i que sou un poble xicotet s’han fet grans coses, no?

Correcte. Ací tinc un gran dilema perquè la nostra reivindicació és que les partides pressupostàries d’Igualtat siguen grandíssimes, però mentre conquerim eixe espai i els recursos arriben a una quantificació justa, hem d’apanyar-nos amb el que hi ha i es poden treballar moltíssimes coses amb el que tenim. No es poden assolir, per exemple, un Centre Dona 24 hores comarcal o local sense recursos ni es poden obrir places de treball però volem que tot el que hem fet perdure en el temps i vinga qui vinga no el lleve. Per exemple, el Pla d’Igualtat és una declaració d’intencions perquè no arriba a formar exclusivament a la Policia Local en aquest sentit o no hi ha una oficina d’atenció a les víctimes de maltractament masclista, però el fonamental és que hi haja voluntat política. Si no hi ha, la cosa es queda en la gestió, que es queda fora. L’avantatge que teníem és que partíem de zero perquè no s’havia fet res abans, aleshores es poden fer coses sense recursos, com campanyes de sensibilització visuals… I és curiós perquè altres pobles més grans que Foios ens han cridat per a saber quina és la nostra partida pressupostària d’Igualtat per a fer tantes coses. És una cosa que em fa omplir-me d’orgull.

Ha augmentat la participació ciutadana en les activitats?

Sí, ja ho crec. Al principi, la política progressista tendeix a ser un poc dogmàtica amb la gent i pensa que el poble és més conservador del que és, però quan veus que la gent respon, t’adones que estava esperant aquestes activitats. Ens agradaria molt que vingueren molts més homes perquè venen principalment dones, però ha augmentat exponencialment la participació.

“Ha quedat clar que una mateixa dona pot ser protagonista de totes les reivindicacions”

Quina acció ha sigut clau per a tu d’aquesta legislatura?

Respecte a Igualtat, el haver treballat l’empoderament de la dona fins al punt que elles tinguen clar que la culpa del que passa no és d’elles, com es concreta en algunes accions del Pla d’Igualtat, i que entenguen que tenen el seu Ajuntament per a eixir en la seua defensa. Per exemple, la setmana passada va eixir una sentència d’un home de Foios condemnat a 12 anys de presó perquè va violar la cuidadora de la seua dona impedida i que abans de violar-la li va amenaçar perquè era una persona migrada i ell era espanyol, però aquesta persona el va denunciar. Quan una institució li dona la seguretat i la confiança a una persona que si denuncia va a tindre resposta i acollida, quan millores el protocol d’actuació, quan aconsegueixes que el poble responga a una situació així, una dona migrant que se suposa que està en la tercera discriminació té la valentia suficient per a denunciar. Açò mostra que Foios és molt més segur.

I per altra banda, haver treballat la campanya d’assenyalar els homes que es paren a l’altura d’una jove a dir-li qualsevol cosa o justificar que a una dona li assetgen per la roba que tinga, haver-ho posat en unes pantalles al poble per a dir que són masclistes. Per a nosaltres és súper important perquè hem treballat dir-li a un masclista el que és i desculpabilitzar a la dona. També hi ha una qüestió molt simbòlica que és que en vegada de fer minuts de silenci, nosaltres aplaudim perquè la dona que estiga patint maltractament senta eixe soroll i sàpiga que estem amb ella i que el maltractador sàpiga que estem contra ell. No anem a baixar el cap com a senyal de submissió, anem a fer soroll per a dir que estem farts i que no aguantem més casos així.

Quant a Dona, un grup de dones va vindre a demanar-me que el 8 de març férem una marxa pel poble. L’any passat ens vam atrevir a fer-la pensant que sols vindrien 10 o 15 persones, les que ens van demanar fer-ho, i ens trobàrem una marxa multitudinària amb dones, homes i famílies senceres, per això aquest any la repetirem. Per descomptat, va encapçalada per dones i el regidor està però darrere d’elles i acaba amb la llegida d’un manifest per a entendre que es celebra el Dia de la Dona però on es reivindica tot el que queda per aconseguir. Enguany després de la marxa projectarem un vídeo d’homenatge que hem fet a totes les dones del poble per a mostrar i agrair tot el que han aconseguit.

Per què continuen produint-se casos com el d’aquesta violació?

Jo crec que estem en un moment molt delicat. És molt difícil continuar parlant de que la justícia ha de tindre més recursos i que s’ha de formar als jutges i les jutgesses sense caure en la mà dura i en el terrorisme masclista. Em sembla que és una equivocació eixe concepte. Hi ha que posar en valor el treball de les administracions que, atenent als col·lectius feministes i a les dones supervivents, fan uns protocols d’actuació que milloren l’actitud de l’Administració i la de la ciutadania front a aquests casos i que fan que el maltractador se senta assenyalat i que la dona no tinga por a denunciar. No sé molt bé com aconseguir que la gent entenga que és d’emergència social, no vull caure en la qüestió reaccionaria, sinó que pense que el més important és actuar abans de que les maten. Però la gent també té ànsia de que pague. Hem de tindre molta cautela perquè si legisles des de la visceralitat del dolor pots caure en la barbàrie de l’assassinat i un Estat de dret ha de fugir totalment d’això projectant protocols d’actuació perquè la gent no pense que denunciar és un acte d’heroïcitat, sinó que va tindre eixe suport i acollida que necessita per part de l’Administració, que els pobles rebutgen de veritat la violència masclista, acabar amb fake news com les de Toni Cantó i dignificar les víctimes amb noms i cognoms perquè s’entenga que és d’alarma, perquè no sols posa en perill a les dones, sinó la identitat dels homes com a maltractadors.

Com a pare d’una xiqueta menuda, com penses que s’ha d’educar a les noves generacions?

Sona retòric, però pense que hi ha que educar-les perquè siguen valentes si volen ser-lo. Vull que als xics se’ls ensenye a no ser violadors i no caure en pensar com poden vestir-se les xiques, per exemple. M’agradaria educar dones lliures des de la corresponsabilitat de la feina a casa perquè vegen normal que sa mare balle amb ella i que son pare també, que el seu pare li prepare el sopar i la dutxe, que plore igual que la seua mare… Que no hi haja diferències. Sona molt bonic però pense que amb l’exemple quotidià a casa es poden compensar els factors externs que no podem controlar. El més important és ensenyar a la meua filla que serà valenta si ella ho vol.

“Quan veus que el poble respon, t’adones que havia estat esperant”

Què t’han ensenyat les dones?

Hi ha una qüestió molt bàsica, que és la del “poder sobre” i el “poder per a”. Explica molt bé la feminització política. L’actitud masclista de la governança és de manar, del “poder sobre” on la resta són els súbdits i la vocació per a fer coses no és tanta. Les dones tenen la capacitat del “poder per a”, la capacitat de fer germinar les coses, que s’entén com el posicionament colze a colze sense l’obligació ni la vocació de posar-se per damunt. Volem aconseguir la feminització de la política perquè elles governen, perquè la vida els ha ensenyat a fer-ho i les dones del meu poble i en general m’han ajudat a entendre molt millor aquestes coses.

Et presentes a l’alcaldia de Foios per Podem. Si ets alcalde, també t’agradaria encarregar-te de l’àrea d’igualtat?

Jo crec que està bé la rotació i quan un té la responsabilitat de l’alcaldia ha de delegar i d’altres opcions polítiques que, si tot continua bé continuarem treballant en conjunt, venen companyes molt vàlides que podrien gestionar açò igual o millor que jo. Jo he fet l’arrencada però estaria bé que ho agafaren altres companyes i l’experiència de la masculinitat ací està molt bé, però si tinc l’alcaldia, que estic segur que la tindré, jo crec que el millor és delegar-lo. M’agradaria gestionar altres coses perquè amb l’experiència, es pot introduir la visió de la igualtat en la Regidoria d’Esport, en la de Comerç, etc. La influència cultural que hem aconseguit és molt important per a tot. Vull gestionar amb eixa visió però no necessàriament en eixa mateixa àrea.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

quinze − 15 =

Festes Aldaia