25n
25N
25N

Ensenyament musical en clau de creativitat

Analitzem el valor i la presència de la capacitat creativa en l’àmbit educatiu de la música

Aula del Conservatori Professional de Música Francesc Peñarroja. Cristina Tormo

Ensenyament musical en clau de creativitat

La creativitat és la facultat de crear, de generar alguna cosa del no-res a partir de l’abstracció, l’enginy o la inventiva. Es tracta d’una capacitat inherent a l’ésser humà, encara que descobrir-la i potenciar-la requereix, en moltes ocasions, atenció i treball. En qualsevol cas, la creativitat és una eina essencial en l’aprenentatge i el desenvolupament de les persones, especialment en àmbits com la música.

Encara que sembla evident que l’ensenyament musical hauria de tindre un valor creatiu intrínsec, la capacitat de creació no sol formar part dels plans d’estudis. Entre llibres de text, lliçons, manuals, dictats, exercicis de tècnica i el xiulet del metrònom, la creativitat a les aules dels conservatoris de música queda relegada, inconscientment, a un segon pla.

“La creativitat és educable, pot ser estimulada i desenvolupada mitjançant procediments adequats”

La creativitat no sols es desenvolupa com un valor afegit a l’aprenentatge musical i a la interpretació, sinó que és un pilar bàsic en el món de la música. Una formació musical centrada únicament en una tècnica virtuosa i en el control de coneixements teòrics, però mancat de creativitat en l’aprenentatge i en l’execució, evidència un buit notori.

«La creativitat és educable, pot ser estimulada i desenvolupada mitjançant procediments adequats». Així ho afirma el músic i doctor en Pedagogia Josep Gustems en el seu llibre Creatividad y educación musical: actualizaciones y contextos. Per tant, és imprescindible treballar la creativitat i aprofitar-la com a instrument a les aules per a fomentar una educació concorde als nous temps.

En el Conservatori Professional de Música Francesc Peñarroja de la Vall d’Uixó, Cristina Tormo decora les parets amb infografies, quadres de compositors, una «ruta per a analistes» o la «taula periòdica de l’harmonia». Graduada en Magisteri i titulada superior en Piano, Solfeig, Harmonia i altres àrees musicals, la docent imparteix actualment l’assignatura d’Harmonia a l’alumnat de tercer i quart d’ensenyaments professionals.

El vincle de Cristina amb la creativitat va començar quan li van demanar que impartira l’assignatura optativa de Creativitat i Música al Conservatori de Velluters, una de les escasses matèries que inclouen, aparentment, la creativitat en la seua programació. No obstant això, tal com explica la professora, el plantejament de l’assignatura era molt rígid i es quedava en la superfície del concepte de creativitat, ja que funcionava com un calaix de sastre dels continguts que no es podien incloure en altres matèries. Així doncs, Cristina es va embarcar en el procés de buscar alternatives per a impartir Creativitat i Música d’una forma que realment fera justícia al seu nom i resultara útil per a l’alumnat. Amb el temps, la professora va extrapolar la creativitat també a les seues classes d’Harmonia i Anàlisi.

“Cal donar-li llibertat a l’alumnat perquè puga ser creatiu”

«Cal donar-li llibertat a l’alumnat perquè puga ser creatiu». Aquesta és la màxima sobre la qual Cristina Tormo estableix les bases de les seues tècniques com a docent. Segons explica, un currículum rígid carregat de continguts teòrics no afavoreix el desenvolupament creatiu de l’alumnat a l’aula. «La música ja és creativa en si mateixa. Si el músic només toca notes, li estàs tallant eixa manera d’expressar-se. És necessari que tinga eines per a desenvolupar eixa part creativa», explica.

Cristina recorre al mètode Flipped Classroom, que consisteix a invertir les localitzacions d’ensenyament i aprenentatge, és a dir, treballar la teoria a casa i la pràctica a l’aula. Segons explica, a través d’aquesta tècnica, l’alumnat s’implica molt més, perquè té ganes d’arribar a classe i saber fer les activitats amb els seus companys i companyes. «L’aula es fa més pràctica i les activitats, atractives», sintetitza la professora.

Tal com indica la revista de psicologia Infad, el model Flipped Classroom «ofereix la possibilitat d’ensenyar a l’alumnat als seus ritmes individuals, la qual cosa suposa una personalització superior per a cadascun». Aquest és un dels aspectes que més obliden els mètodes tradicionals d’ensenyament, ja que es basen en lliçons teòriques dirigides a auditoris concebuts com un tot.

“Els grups xicotets d’alumnat afavoreixen la creativitat i ajuden a identificar en cada alumne el seu potencial”

En aquest sentit, Nieves Pascual, catedràtica de Musicologia del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València, assenyala: «Tot l’alumnat no és igual, sinó que cada persona té interessos i habilitats diferents». Per aquest motiu, l’ensenyament creatiu suposa també un repte per al professorat, ja que implica adequar els continguts i la manera de transmetre’ls a la diversitat de l’audiència. «Els grups xicotets d’alumnat afavoreixen la creativitat i ajuden a identificar en cada alumne el seu potencial», planteja Nieves Pascual.

La Taxonomia de Bloom és un altre dels recursos creatius en els quals Cristina Tormo basa les seues classes. Es tracta d’una teoria que presenta sis punts de vista mitjançant els quals es consolida l’aprenentatge. La capacitat de creació es presenta com el punt més alt, i per a aconseguir eixa etapa és necessari partir d’altres com la comprensió, la memòria o l’anàlisi. L’alumne o l’alumna passa pels sis estadis, i així és possible explicar diferents activitats i enfocaments per a abordar un mateix contingut. La professora assumeix la creativitat no sols com un element més del seu exercici docent, sinó com un valor fonamental. «La creativitat hauria de treballar-se com a qualitat, igual que es treballen el so o la tècnica», sosté.

Rosa Piqueras, directora comercial territorial de Bankia, també concep la creativitat com un dels «pilars fonamentals per al desenvolupament humà en qualsevol disciplina». La directiva transmet el compromís de l’entitat financera amb la música a partir del programa Bankia Escolta València. Mitjançant aquesta iniciativa, Bankia destina el patrocini més gran del territori valencià al foment de la música.

Per part seua, Cristina Tormo insisteix en la importància d’ensenyar d’una forma concorde al context actual: «No es pot ensenyar com fa vint anys; estem envoltats d’estímuls visuals i auditius als quals hem d’adaptar l’ensenyament per a no allunyar-nos de la realitat de l’alumnat», argumenta. A aquesta idea se suma la catedràtica Nieves Pascual, qui considera que el personal docent piga, en moltes ocasions, d’heretar pràctiques anteriors i traslladar-les a l’alumnat de manera sistemàtica, sense tindre en compte el pas del temps.

La creativitat, al cap i a la fi, també és una via per a anticipar-se als avanços socials, tal com assenyala Rosa Piqueras. La directora comercial territorial de Bankia reivindica la capacitat creativa com una manera de trobar solucions a problemes complexos que permet a la societat seguir avant. En aquest sentit, la representant de l’entitat financera remarca el compromís musical que impera a València, i al qual Bankia se suma com a institució. «L’art és progrés, desenvolupament econòmic i benestar social», afirma, i recalca que aquests són aspectes molt arrelats en la seua acció.

La creativitat des de la perspectiva de l’alumnat

En 2017, Empar Guanter, flautista i estudiant de Magisteri en Educació Primària amb l’Esment de Música, va cursar l’assignatura de Creativitat i Música al Conservatori Professional de Música Ciutat de Moncada, impartida per Cristina Tormo. El seu treball final –el qual descriu com un procés creatiu molt lliure i satisfactori–, va ser un vídeo que abordava el que era per a ella la música, editat pel seu company Jesús Ros.

“La creativitat ha de ser una qualitat imprescindible en el personal docent”

«La creativitat ha de ser una qualitat imprescindible en el personal docent», afirma Empar. A partir de la seua trajectòria com a alumna i de la seua preparació actual com a mestra, l’estudiant reivindica que cal treballar molt per a donar els continguts de manera que l’alumnat se senta a gust a l’aula. A més, afig: «Tocar una peça és un procés creatiu, però no ens adonem; ho fem més com un procés tècnic que creatiu».

La flautista considera que l’ensenyament musical no és tan lliure com deuria; per a ella, encara està molt lligada al món clàssic i a la tècnica. Encara que comprén que és impossible escapar del currículum, la seua alternativa per a incloure en ell la creativitat és clara: «Falta millorar l’enfocament, que no siga tan tancat i estricte; que no siga només entonar, treballar el ritme i fer escales a 120».

Des del Conservatori Superior de Música de València, Nieves Pascual afirma que, en efecte, l’aprenentatge musical no sols implica el desenvolupament de continguts de manera memorística i tècnica, sinó que exigeix capacitat d’abstracció i plasmació de sentiments. Així i tot, estableix que encara queda molt per fer. Per tant, quines són les claus en les quals confia per a avançar cap a una docència més creativa? el temps, la col·laboració i la comunicació entre departaments i, sobretot, la voluntat de docents i alumnat.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

14 + setze =

bombers
bombers