Ho va plantejar el llavors candidat a l'alcaldia de València per Compromís, Joan Ribó, i un mes després s'ha vist reflectit en l'acord del Botànic II. El model ja existeix i, fins al moment, funciona: Barcelona va crear la seua empresa pública 'Barcelona Energia' en 2017 per a subministrar energia renovable a dependències municipals. Uns mesos després, també a 20.000 famílies de la capital catalana.
La iniciativa s'apunta en la primera pàgina d'acord que va permetre la investidura i nou govern del socialista Ximo Puig, encara que sense massa detalls. A través d'una Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica, plantegen desenvolupar com a ens independent l'Agència Valenciana d'Energia "com a eina d'impuls per a la producció i distribució d'energia renovable per a les administracions, llars i teixit empresarial". Afigen: "Com a pas previ a la creació d'un organisme amb capacitat per a la generació energètica".
Al maig, tres setmanes abans de les eleccions municipals que van revalidar el govern progressista de València, Ribó va apuntar a una "ciutat digna i sostenible", per a la qual la formació proposa una "comercialitzadora d'energia elèctrica cent per cent renovable" i pública. En un model semblant al de Barcelona abans comentat, es començaria per subministrar corrent 'verd' a les dependències municipals.
Ribó va apuntar, com a paral·lel a aqueix pla, el "somni" de veure "plaques solars" en les teulades de totes les cases, que permeten el "proveïment de l'escala, abaixar el preu i facilitar l'accés a aqueixa energia a les persones amb menys recursos".
Segons ha detallat Ferran Martínez, diputat en les Corts per Unides Podem, el pla és, "efectivament", crear una "comercialitzadora d'energia amb certificació 100% renovable" a través de l'Agència Valenciana de l'Energia. "La idea és cobrir el subministrament de l'Administració Autonòmica i les corporacions locals que vulguen sumar-se", detalla. Amb el temps, s'avançarà per a "competir en el mercat, ampliar l'oferta" i, així, poder oferir les seues tarifes a empreses i famílies.
Pèrgola fotovoltaica de Barcelona / EP
Dues empreses o "clients"
A Barcelona el projecte va significar l'estalvi d'uns 710.000 euros anuals. Per a funcionar, es proveeix de l'energia produïda per plaques solars en dos centres i de pèrgoles: una solució que aporta recer del sol o la pluja als ciutadans, alhora que proporciona energia neta.Des que en 1998 l'expresident del govern popular, José María Aznar, iniciara la privatització d'Endesa, a Espanya no hi ha hagut empreses públiques d'energia de gran grandària. La pèrdua d'un sector estratègic per a l'Administració, va suposar posar en mans d'interessos privats elements de primera necessitat. Aznar va ser, en 2014, contractat com a assessor de la cúpula directiva d'Endesa per 200.000 euros anuals. Barcelona Energia és, de moment, l'empresa d'energia pública més gran de l'Estat.
El govern de la Generalitat s'acaba de formar, i a l'Ajuntament encara no estan constituïdes les regidories, per la qual cosa el tema encara no s'ha abordat de forma conjunta. "Caldrà coordinar-se i veure si els interessa més impulsar una empresa municipal o sumar-se a ser clients de l'autonòmica", assenyala Martínez.