Quart de Poblet ha acollit aquest matí una jornada d'avaluació i posada en comú dels resultats del projecte europeu Photocitytex, emmarcat en el programa de la Unió Europea Life+, que ha convertit el municipi en el primer europeu a tenir instal·lats tendals i lones anticontaminació. Tractament de la contaminació de l'aire en entorns urbans europeus per mitjà de tèxtils fotocatalíticos" (Photocitytex) està coordinat i liderat pel Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) i en ell participen l'Ajuntament de Quart de Poblet, l'Associació de Recerca de la Indústria Tèxtil (AITEX) i dues institucions italianes: LEGAMBIENTE i Next Technology Tecnotessile (NTT). A la jornada han assistit l'alcaldessa de Quart de Poblet; Carmen Martínez, el secretari autonòmic de Medi ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro; el diputat de Projectes Europeus i Serveis Innovadors en la Diputació de València i regidor a Quart de Poblet, Bartolomé Nofuentes, i el director de Fons Europeus de la Fundació Finnova, Juan Viesca.
Amalia Muñoz, investigadora sènior de la Fundació CEAM i coordinadora de Photocitytex, Mila Ródenas, investigadora del projecte, i Eduardo Fages, responsable G.I. de Materials i Sostenibilitat de l'Institut Tèxtil Aitex, han explicat les claus d'aquest projecte, en el qual s'han desenvolupat uns tèxtils per a tendals i lones que porten diòxid de titani i que amb l'exposició solar són capaces de transformar substàncies molt nocives, com els òxids de nitrogen, en altres menys perjudicials (nitrits i nitrats) que es poden eliminar a través de l'aigua.
Les proves s'han realitzat en dos mitjans diferents: La càmera de simulació Euphore del CEAM, una de les majors d'Europa, que disposa d'un gran conjunt d'instruments analítics per a investigar processos químics que ocorren en la troposfera en condicions quasi reals i en la qual les persones responsables d'aquest projecte han simulat les condicions de la qualitat de l'aire que es donen en tres ciutats: Bolonya, París i Quart de Poblet. Els resultats ací han superat les expectatives inicials, ja que s'ha demostrat la capacitat de les teles de tendal (les de lona tenen resultats més discrets però millors dels previstos) de reduir un 88% en una hora els òxids de nitrogen.
El següent banc de proves ha sigut Quart de Poblet, on es van instal·lar tendals en el col·legi Ramón Laporta, ja que al costat té una estació de mesurament de la qualitat de l'aire, i lones en el túnel de l'avinguda 9 d'octubre, ja que es tracta d'un punt de trànsit dens al costat de l'autovia A3. Després de dos anys i mig de treball, amb 58 setmanes de mesuraments, 15.370 mostres preses i anàlisis realitzades, i dues campanyes intensives d'estiu i hivern, els resultats són molt satisfactoris. Les teles de tendal han reduït els òxids de nitrogen entre un 35 i un 50%, i les de lones publicitàries, entre un 24 i un 25%, en funció de l'època de l'any. Entre aquests compostos nocius, a més la disminució de diòxid de nitrogen és d'entre el 43% i el 54% amb els tendals i d'entre el 23% i el 45% amb lones.
També han destacat que un valor afegit amb el qual s'han trobat és que han detectat en els assajos en Euphore una disminució de certs gasos, com el tolué, emesos pels cotxes, i que aquests teixits com a conseqüència de la fotocatàlisis no alliberen altres compostos nocius, amb els com no tenen "efectes secundaris"
En conclusió, "encara que no és un mètode de descontaminació definitiu, els tèxtils foto catalítics poden complementar altres mesures menys populars per a ajudar a aconseguir valors més saludables (com a restriccions del tràfic), la qual cosa fa que aquestes siguen menys severes per a la ciutadania", han destacat en la seua exposició, en la qual encoratgen a les autoritats "a considerar aquesta solució dins dels seus plans de gestió mediambiental pels seus clars beneficis sobre l'aire urbà i sobre la salut".
Eduardo Fages ha detallat tot el procés seguit fins a donar amb tèxtils i processos d'elaboració que tant per a tendals com per a lones, del tipus de les utilitzades en publicitat, permeteren una major impregnació de diòxid de titani en escala nanomètrica (un milió de vegades inferior al mil·límetre). Així mateix, ha explicat que el procés de fabricació d'aquests teixits amb prou faenes s'encareix, la qual cosa determina la seua viabilitat econòmica, i que estan treballant per a poder fer d'aquesta recerca un producte comercial, encara que ha sigut caut en aquesta qüestió.
En la jornada, tant Bartolomé Nofuentes com Juan Viescas s'han centrat a desgranar les diferents línies de finançament que la Unió Europea té a la disposició dels municipis i les persones emprenedores. Més de 960.000 milions d'euros que si no sé si no s'utilitza per entitats de la Comunitat Valenciana aniran a parar a altres llocs, per la qual cosa han instat a presentar projectes.
L'alcaldessa, Carmen Martínez, ha volgut destacar que Photocitytex ha permés a Isabel Tornero, una jove de Quart de Poblet amb formació en el sector de la moda, iniciar el desenvolupament d'un projecte per a incorporar els teixits fotocatalitzadors a l'uniforme dels jardiners de l'Ajuntament, la qual cosa dóna un valor afegit a la iniciativa.
Per la seua banda, Julià Álvaro ha incidit que resoldre les qüestions mediambientals "és el gran repte de la Humanitat" i que la qualitat de l'aire és un greu problema davant el qual les institucions han de ser "sensibles" perquè és causa de moltes de les malalties i morts prematures que es produeixen a Europa. Així mateix, ha reafirmat el compromís de la Generalitat amb institucions com el CEAM.La jornada ha servit també per a conéixer altres quatre projectes mediambientals amb finançament europeu: Tècniques per a la millora de la qualitat de l'aire urbà (TECNAIRE), presentat per Rafael Borge, de la Universitat Politècnica de Madrid; Tecnologies fotocatalítiques en paviments urbans (PHOTOSCALING), exposat per Eva Jiménez, de l'Institut Eduardo Torroja del Centre Superior de Recerques Científiques (IETcc_CSIC); Caracterització de la concentració de nanomaterials en diferents ambients, explicat per Carlos Fito (ITENE), i una cambra centrada en el paper actiu de la ciutadania en els projectes europeus lligats a la ciència, desenvolupat per Lidia Castagnoli, de Legambiente Emilia Romagna, que és una de les institucions sòcies en el Photocitytex.