El València viatjava al Benito Villamarín amb diversos objectius en ment. Seguir el camí de l'èxit sumant una nova victòria, demostrar que el joc que desplega és alguna cosa que ha aconseguit per a temps, així com col·locar-se segon en la taula de classificació i consolidar-se en els llocs alts. La primera mitja hora de partit va servir per a mesurar forces però a poc a poc la llanda del feu verd-i-blanc es va anar obrint a un recital de gols. El València va aconseguir inaugurar el marcador en el 35 gràcies a Kondogbia, a punt d'encaminar els vestuaris aconseguia posar el 0-2 en el marcador amb el gol de Guedes. Ja en la segona part, Rodrigo en el 64 i Santi Mina deu minuts després donaven quasi per sentenciat el partit. Però el Betis no vendria fàcilment la seua derrota i en poc més de quatre minuts (del 80 al 84) Campbell, Sanabria i Tello posaven la por en el cos als de Marcelino. El conjunt blanquinegre aconseguia sobreposar-se per a augmentar la seua renda en el 88 gràcies a un Zaza que va acabar lesionat i Pereira en el 92 rematava la festa posant el 3-6 en el marcador.
El conjunt de Marcelino va eixir al Benito Villamarín conscient del complicat que anava a tenir aconseguir el domini del partit. Fins a la present jornada, el Betis no havia permés que cap equip traguera els tres punts del seu feu. De fet, la primera mitja hora d'encontre va servir perquè tots dos equips anaren mesurant les seues forces. A poc a poc el València anava agafant confiança i portava el partit al ritme que li interessava. Amb una major possessió de la pilota, el conjunt blanquinegre jugava al llarg del camp i les ocasions van començar a arribar, fonamentalment a pilota parada. Passat el minut 30 de partit, els de Marcelino van posar la cinquena marxa per a assetjar la porteria d'Adán. Carlos Soler ho intentava en el 34, quan disparava des de la vora de l'àrea una pilota que el porter verd-i-blanc detenia. La següent jugada entre Rodrigo i Gonçalo Guedes acabava en un servei de cantonada que suposaria el 0-1 en el marcador gràcies a un colp de cap de Kondogbia en el minut 35.
El pitxer d'aigua freda que va suposar per als locals van propiciar que el conjunt blanquinegre mantinguera el control d'un partit que s'acostava més al 0-2 que a l'empat a 1. El València va mantenir l'ambició i tan sols deu minuts després d'haver aconseguit obrir la caixa dels trons, Carlos Soler tornava a ser l'enganxe per al segon. El canterano connectava una volea però Adán tornava a lluir-se en fer-se amb l'esfèric. Però va aparéixer Goncalo Guedes per en la següent jugada marcar un increïble un gol sobre la botzina que marcava el camí del vestuari. Un gol psicològic per anar-se amb el 0-2 i el partit encarrilat al descans.
Després de la represa, el Betis va eixir amb un altre aire. Amb ganes d'aconseguir l'empat i seguir invicte en el seu feu. Va aconseguir trobar algun buit i mantenir el domini de la pilota en els primers compassos d'estos 45 minuts. 
No obstant això, el València va ser despertant de la letargia inicial i va tornar a l'aguait. Al cap de deu minuts d'haver-se iniciat esta segona part, Kondogbia treia una mà a passejar i el col·legiat xiulava la pena màxima. Era la millor ocasió que tenia el Betis d'acostar-se en el marcador però Sergio León desaprofitava l'oportunitat doncs Neto aconseguia buidar la pilota lluny de la xarxa.
Després de l'errada del penal, el Betis es va veure una altra vegada acorralat pel conjunt de Marcelino que cercava sentenciar el partit i en el minut 65 ho aconseguia després del servei de cantonada que Rodrigo rematava de cap per a posar el 0-3. El València volia més i deu minuts més tard Santi Mina driblava a diversos defensors per a connectar des de dins de l'àrea un tret que deixava clavat a Adán fent pujar el 0-4 al marcador.
Semblava tot controlat i els tres punts en la butxaca. Però el Betis va despertar en l'únic moment que el València va decidir mirar les musaranyes. Era el minut 80 quan un llançat Betis que no tenia ja gens a perdre aconseguia fer el gol de l'honor gràcies al tret de Joel Campbell. Un minut després el mateix jugador obrava la seua màgia per a posar el 2-4 i tan sols quatre minuts després, en el 84, Tello ficava la por en el cos al València amb el 3-4.
Amb la por en el cos, el visible cabreig del seu entrenador, i els canvis fets, al València només li quedava resar i demanar l'hora... o no? El conjunt blanquinegre va prendre l'opció de seguir assetjant la porteria d'Adán a veure si aconseguia, de nou, el gol de la tranquil·litat. I tant va ser el cànter a la font que Zaza en el 88 aconseguia el cinqué del partit però no contents amb açò, ja en temps de descompte, Pereira posava el 3-6 en el 92 just abans que el col·legiat xiulara el final d'una trobada en el qual el València va aconseguir obrir la llanda del Benito Villamarín.