[match id=383 template=futbol]
Partit difícil en una situació difícil. El Valencia sense Prandelli i amb Voro va arribar a esta trobada amb un fons de polèmica darrere al Cap d'any que van haver de suportar jugadors, cos tècnic i la direcció.
Berizzo es va aproximar a este partit amb cautela, amb la modèstia de qui sap que té avantatge per la seua condició, a més de la consciència que les absències en la defensa valencianista significaven un bo extra des del minut 0. Ell perdia per a este partit a Gómez, Planas, Beauvue i Fabián Orellana. Però això no va ser greu.
Els problemes van començar prompte. A les 2' Javi Jiménez, qui va assumir el lloc mancant Garay i Mangala, va provocar un penal i Iago Aspas va ser l'encarregat de marcar l'1-0.
Això va inaugurar un inici molt desfavorable per al Valencia. Als 8' va intentar Parejo amb tir de falta i després amb un córner, la qual cosa va marcar el domini dels blanquinegres d'ara endavant. Després va ser Enzo Pérez el que va intentar sense èxit amb un fort tret, però gens.
Tanmateix, quan els locals milloraven, Cancelo va errar en l'eixida i Théo va aprofitar per a consolidar un 2-0 terrible per a l'afició de Mestalla quan el partit solament tenia 13 minuts de vida.
Als 18' Wass va cavar una altra tomba quan va rebre una passada de Théo per esquerra i va fer el 0-3, un festival de gols per al dolor de l'afició. Des d'ací Parejo va tractar de prendre pilotes parades per a revertir la situació, mentre Cancelo desapareixia del camp de joc.
Malgrat l'orgull esportiu del 10 i els córners en els últims deu minuts, la pilota no volia entrar en la porteria del conjunt gallec. Així va arribar el descans i les paraules d'ànim en els vestuaris per a fer la volta al resultat.
En el segon temps Voro va ficar a Carlos Soler, algú que enguany començarà a dir present si s'ha de jutjar pels seus regatejos i valentia a l'hora d'atacar. Per ell va traure a Enzo, que feia uns minuts sense fer gens i que no va tenir hui el seu millor partit.
Als 56' Rodrigo es va escapar després d'una passada en profunditat i Cabral va cometre un penal clar. Parejo, el millor entre el pols, va aprofitar i va convertir l'1-3 que li va donar una mica de respiració a l'equip i a Mestalla.
Minuts després Medrán va eixir per Bakkali per a atorgar velocitat i atac al joc, dos components essencials per a remuntar. Al mateix temps que Munir i Parejo s'encenia, el Celta perdia vigor. Així i tot, en este llance el Valencia queia en els errors de sempre durant esta temporada: obsessionar-se amb el gol i perdre el camí.
D'esta forma Guidetti, eixe vell conegut que va ingressar als 72', va eludir a Jaume i va marcar l'1-4 definitiu després d'una passada de Théo Bongonda. El belga va superar la banda esquerra cada vegada que va voler i es va convertir en el jugador més desequilibrant de Berizzo en un duel que confirma l'estat greu del valencianisme.
Amb este primer resultat de l'any l'equip che haurà de viatjar a Balaídos. No hi ha molt més a dir.