El València CF lluita fins al final, però pateix una injusta derrota davant el Getafe (1-2)

Guardar

valencia-getafe38
valencia-getafe38

El Valencia CF no va merèixer tan dur càstig davant el Getafe. Va lluitar i va lluitar al màxim fins a l'últim segon del partit, va lluitar al màxim en la segona meitat per remuntar els gols visitants, però no va tindre la fortuna de cara davant un rival que va anar pitjor que els de Mestalla, però sí molt efectiu. Els blanquinegres van fer mèrits per a aconseguir un millor resultat, però el futbol no va ser just amb el seu lliurament i ambició.

Era un partit important, com ho han sigut tots des de l'inici de la temporada. Per eixe motiu Marcelino va pensar en els millors jugadors possibles per a sumar els tres punts i acostar-se encara més a la classificació matemàtica per a la pròxima edició de la Champions. Fins a set canvis va introduir en l'onze inicial que tan ben va competir en el Camp Nou i on no va merèixer perdre davant el FC Barcelona.

El xoc va començar amb força per part de tots dos equips, amb el Valencia CF a la recerca del marc de Guaita per les dos bandes. No obstant açò, seria el Getafe el més precís en marcar en el seu primer tret entre pals. Remy va batre de tret ras i ajustat a Jaume Doménech que res va poder fer en el gol visitant. Dur pal per al nul bagatge ofensiu visitant.

Però no hi ha pedra que no puga trencar este Valencia CF que va reaccionar amb força i va tractar d'igualar prompte la contesa.Maksimovic, de cap, després d'un servei de cantonada va rematar alt en una bona ocasió dels locals. També Zaza ho va intentar amb la testa però va eixir fregant el porter. El Valencia CF va intentar trencar la muralla del Getafe abans del descans, però no va poder malgrat buscar-ho una vegada i una altra.

Hi havia temps per davant, encara que el partit es va complicar encara més en l'arrencada de la segona meitat amb el segon gol de Remy de xut molt ajustat al pal esquerre de Jaume. El Getafe tornava a ser letal, segon tret, segon gol de la vesprada. I, de nou, tocava alçar-se i barallar com a guerrers, com es comporta sempre este Valencia CF. I açò va fer. Gayá, al caient de l'hora de joc, va tractar de sorprendre a Guaita de cap, però es va ser alt per poc. Era ja una altra història. El domini era ja local.

I llavors Marcelino va arriscar al màxim i va ficar tres canvis de colp: RodrigoCarlos Soler i Ferran Torres van agafar el testimoni de la responsabilitat amb mitja hora encara per davant. Era una aposta del tot pel tot. I va eixir perfecte quan Rodrigo es va girar de meravella del seu defensor i la va posar lluny de l'abast de Guaita. Era l'1-2 en el minut 69 i Mestalla explotava d'alegria en suport dels seus. Tot era possible.

Era un cicló, un vendaval de futbol dels de Mestalla. El jove Ferran Torres es va inventar una acció personal per la seua banda amb centre mil·limètric a l'àrea que Zaza no va encertar per centímetres. L'italià va botar molt, però no va arribar a connectar bé la pilota que va eixir per sobre del travesser. Una pena perquè la jugada ho mereixia.

Tots volien ajudar, absolutament tots. Tant en defensa com en atac. Fins a Garay es va atrevir a llançar des de fora de l'àrea a la recerca de l'empat. Ningú s'amaga. L'afició es va bolcar amb el seu equip que ho estava donant tot sobre la gespa davant un Getafe que emprava les seues armes per a no jugar molt i que passaren els minuts amb faltes, pèrdues de temps i tot tipus de moviments que eren consentits pel col·legiat. A més, va expulsar a Parejo per un forcejament amb Jorge Molina, qui segons abans li havia donat una puntada al capità blanquinegre. Tocava l'heroica.

Ho va intentar de totes les formes, però al final no va poder aconseguir un millor resultat. El Valencia CF va acabar desquiciat amb el anti futbol del rival i es va marxar de buit de Mestalla amb total injustícia. No passa res, equip.  Ara, a pensar en el partit d'este dissabte davant el Celta  en Balaidos.

 

Fitxa tècnica:

1. València CF: Doménech, Montoya, Garay, Murillo, Gayà, Parejo, Maksimovic (Carlos Soler, m. 61), Andreas (Ferran Torres, m. 61), Guedes, Zaza i Vietto (Rodrigo, m. 61).

2. Getafe CF: Guaita, Damián Suárez, Djene, Bruno, Cabrera, Flamini, Faycal, Portillo (S. Mora, m. 75), Amath (Antunes, m. 92), Remy (Álvaro Jiménez, m. 62) i Jorge Molina.

Gols: 0-1. M. 16: Remy. 0-2. M. 49: Remy. 1-2. M. 69: Rodrigo.

Àrbitre: Burgos Bengoetxea, del comité basc. Va amonestar a Gayá del València CF, i a Remy, Djene, Cabrera, Jorge Molina, Damian del Getafe Cf. Va expulsar a Parell amb roja directa en el minut 85.

Incidències: Trentena tercera jornada del campionat de Lliga 2017-18 disputat en la vesprada del dimecres (19.30 hores) a Mestalla davant 35.829 espectadors. En els prolegòmens del partit es va fer lliurament a Rodrigo Moreno del premi com a millor jugador de la Lliga Santander del mes de març. Es va guardar un minut de silenci en memòria de Ramón Romero, exconseller del València Cf.

Arxivat a:

Destacats