[match id=372 template=futbol]
Després de la dura roda de premsa de Cesare Prandelli, qui va aclarir que el que no volguera patir podia anar-se'n, el Valencia es va enfrontar a este partit contra la Real Sociedad amb l'obligació d'eludir el descens amb l'orgull com a base.
Els donostiarres, en canvi, van cercar mantenir la seua bona situació per a ficar-se en zona Champions i confirmar la seua qualitat en esta primera roda de la competició. I així va ser: als 2' Prieto, en absoluta solitud, va rebre el primer córner del partit i la va pentinar per a deixar-li-la a Willian José que, sense por i també sol, va ficar l'1-0 amb un gol de cap.
El rostre de Prandelli ho deia tot: la parella Abdennour-Santos, amb la consciència de les absències de Garay i Mangala, tornaven a fallar igual que durant Ayestarán. Les males notícies van aparéixer immediatament i això va donar més coratge als locals i no a la visita que, amb un plantejament diferent (amb Munir com a titular i Medrán en el centre), va intentar sorprendre sense èxit.
Açò perquè als 23' Willian José, de nou després d'un córner ara des de l'altre costat, va usar el cap literal i figuradament i va disparar cap a la porteria d'Alves. El brasiler solament va veure passar la pilota igual que Parejo va veure passar al número 12 basc per damunt seu.
Als 34' Prandelli vaig posar a Santi Mina per Cartabia i en un minut les coses van canviar. El gallec es va arrancar cap a l'àrea gran i Íñigo Martínez ho va abatre. El penal ho va convertir Parejo, la qual cosa va alterar el final de la primera part a favor d'un futbol més mesurat que es va apagar amb els minuts.
El Valencia va eixir al segon temps amb la mateixa necessitat de defensar que les de la Real per fer el tercer. Així, als 58' Santos va cometre un penal a Vela i este va fallar davant eixe gegant anomenat Diego Alves, que fa somriure de nerviosisme a tot aquell que es pare davant ell. Sense dubte el millor del conjunt esta temporada, la qual cosa ja evidencia fallades.
Carlos Vela va aparéixer en esta fracció i va generar targetes grogues per a Montoya, Abdennour i Parejo, que observaven com el mexicà causava problemes en les zones delicades de l'equip del Túria.
Als 70 va ingressar Bakkali per Munir per a dotar de verí a l'atac, una fórmula que l'únic resultat immediat que va lliurar va ser una groga per al belga per simular. Als 78', i veient les circumstàncies, Prandelli va traure a un Mario Suárez maltractat i va posar al juvenil Carlos Soler. El joc es va estancar entre canvis i un Vela que va destrossar la seua banda dreta.
En este moment, quan tot anava malament, els valencians van perdre a Cancelo per segona groga després d'una manotada desesperada que simbolitzava la frustració seua i del seu grup.
El partit es va encendre en els últims minuts i este ritme es va adherir a l'optimisme de Anoeta per a permetre que Vela per fi escapara lliure per dreta i deixara una tendra pilota a Juanmi, que va véncer a Alves i va provocar el 3-1.
No obstant això, no tot va acabar amb eixa conquesta. Bakkali va rebre una passada en profunditat, va confondre a tres defenses i al porter Rulli i va fer un d'eixos gols ràpids que acostuma a fer. Així i tot, el duel va acabar amb una nova derrota blanquinegre sense dinàmica i elements.
Amb això, l'equip que encara té com a amo a Peter Lim no guanya des d'octubre en Lliga i alimenta més eixe rècord. Fins al 2017.