El Teatro Rialto estrena aquest dimecres, 19 d'octubre, la nova producció de La Pavana, 'Escola nocturna', un text primerenc del premi Nobel 2005 Harold Pinter, amb versió i direcció de Rafael Calatayud i interpretat per Juli Disla, Empar Ferrer, Eva Zapico, Mamen García, Bruno Tamarit, Toni Misó, i la col·laboració especial de Patricia Pardo.
L'obra 'Escola nocturna' va ser escrita originàriament per a ràdio i televisió i en la seua estructura trobem elements cinematogràfica com l'el·lipsi i la principal característica del teatre de Pinter: l'ús dramàtic de la pausa.
La funció pertany al període de Pinter anomenat 'Comèdies d'amenaça', estil que va desenvolupar des de 'l'habitació' i que va comprendre tota la dècada dels seixanta. Encara que és una obra primerenca i poc coneguda, nien en 'Escola nocturna' tots els temes que l'autor desenvoluparia fins a la seua última escriptura.
Pinter afirmava que les seues obres "eren realistes, però no eren realistes"; aquesta ambigüitat de sentit és la que recorre 'Escola nocturna', en què res és el que pareix.
L'obra comença quan Walter, un delinqüent fracassat, torna de la presó a la casa de les seues ties Annie i Emilia a buscar 'les seues cosetes' i troba la seua habitació ocupada per una inquilina que treballa de mestra. Almenys això diu ella.
Aquesta és possiblement una de les obres de Pinter en les quals la comèdia està més present, els diàlegs són àgils i fluids sense renunciar als aspectes foscs de l'ànima humana que Pinter retrata en les seues obres.
Els personatges menteixen per a sobreviure o per a tindre poder sobre l'altre. Menteixen perquè se senten en perill o gaudeixen mentint i veient l'efecte que en l'altre produeix aqueixa mentira.
L'obra teatral i cinematogràfica de Pinter sempre va ser expressió del seu pensament polític. Encara que en la seua obra va intentar sintetitzar el teatre de l'absurd de Beckett i Ionesco amb el dels "iracunds" anglesos, va mantindre les seues idees contestatàries sense claudicar en tota la seua vida.
Pinter és autor d'una obra dramàtica profunda, a vegades virulenta i obsessiva que va modificar paràmetres de la posada en escena. Va ser un pragmàtic que, de vegades, es va permetre jugar amb el trivial i l'absurd. Desmuntar les contradiccions que subjauen en les relacions humanes i indagar en la naturalesa del poder i els perills del feixisme quotidià, van ser algunes de les seues preocupacions.
La producció de La Pavana que podrem veure al Rialto uneix tres generacions d'actors sota la direcció d'un director de l'experiència de Rafael Calatayud, amb una trajectòria que reuneix més de quaranta treballs de direcció teatral al capdavant d'una companyia que presenta, amb 'Escola nocturna', la seua producció número trenta i que ha aconseguit al llarg del seu camí més d'una trentena de premis pels seus treballs.