La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclosives, Mònica Oltra, ha destacat l'aposta del seu departament per la remunicipalització dels servicis socials a través de l'"atenció base", en un increment pressupostari que permetrà "dotar d'una major finançació als municipis per a la contractació de professionals que formaran part dels equips multidisciplinars", podent quadriplicar la plantilla actual.
Així ho ha explicat la vicepresidenta durant la roda de prensa que ha oferit, junt a la directora general de Servicis Socials i Persones en Situació de Dependència, Mercé Martínez, per a presentar el nou model de servicis socials que està elaborant la conselleria "en una estructura que planifique, ordene i corregisca la falta de gestió en esta àrea de les últimes llegislatures".
Referent a d'açò, Oltra ha insistit en que el nou model de servicis socials de la Generalitat "lleva burocràcia". Segons ha explicat la vicepresidenta, es planteja un itinerari en el que els equips socials van, fonamentalment, a valorar "ja que són els que coneixen a les persones".
Oltra ha assenyalat que, fins al moment, els professionals socials s'encarregaven de fer, també, tota la part burocràtica. Ara, el que es busca és "un servici de proximitat". "El treballador social, el psicòleg i l'educador que estan en el poble són els que coneixen a les persones. Ells faran la valoració i el seguiment i, una volta s'haja fet, açò passa ja a servicis centrals i ahí ja es gestiona la nòmina de dependència, etc".
INCREMENT PRESSUPOSTARI DEL 118%
En un increment pressupostari del 118% respecte a 2016, la Conselleria ha destinat enguany un total de 36,6 millons d'euros per a l'enfortiment dels servicis socials municipals, "la qual cosa permet als ajuntaments augmentar les contractacions de personal, podent passar dels 352 professionals en els que es contava fa dos anys als prop de 1.400 que podrien formar part dels equips socials municipals", ha destacat Oltra.
La vicepresidenta ha reiterat la necessitat d'un canvi del model de servicis socials "desmantellat, burocràtic i assistencialista" de l'antic govern "per un sistema públic digne on el municipalisme siga l'instrument per a fomentar polítiques de proximitat i on els equips de base puguen treballar des de la prevenció en l'objectiu de rescatar persones i oferir l'atenció social que per dret els correspon".
Front a les senyes de risc de pobrea i exclusió social d'una ciutadania fortament empobrida durant els últims anys de crisi econòmica, "la falta d'implicació de l'antic govern en els drets socials va deixar uns servicis socials desmantellats, en menys competències i escassa inversió en programes d'atenció als ciutadans" ha indicat Oltra.
La vicepresidenta ha denunciat la falta de coordinació existent entre les administracions durant 20 anys, en recursos subvencionats per tres institucions distintes o l'existència de 118 aplicacions informàtiques diferents, entre alguns exemples, "el que implicava que cada ajuntament funcionara de manera distinta oferint una atenció a la ciutadania en funció del municipi de residència".
XARXA DE PROFESSIONALS PER A L'ATENCIÓ PRIMÀRIA DELS PROBLEMES SOCIALS
En esta línIa, Oltra ha destacat les retallades respecte a la ràtio de professionals del sistema de servicis socials pel número d'habitants a atendre, en una important diferència en altres sistemes com el sanitari o el d'educació, en el que sí es tenen en compte el número de persones que deu atendre cada professional.
En aquest panorama, la Conselleria d'Igualtat ha dissenyat un nou model que conte en una xarxa de professionals, dependents de les entitats locals, per a l'atenció primària dels problemes socials, capaç de compaginar la proximitat a la ciutadania en els recursos precisos per a la cobertura de les necessitats socials.
Per a això, la vicepresidenta ha assenyalat que és necessari crear "equips multidisciplinars en una rigorosa formació professional", en l'objectiu de que entre 2017-2019 tots els municipis i mancomunitats disponguen d'un treballador o treballadora social, un educador o educadora social, un psicòleg o psicòloga, un assessor o assessora jurídica i un administratiu o administrativa.
L'aument de personal "repercutix en una millor atenció a les persones" ha indicat Oltra, qui ha explicat que en les inversions realitzades des del seu departament les ràtios de professionals per habitant passen d'un professional cada 12.742 habitants en 2015, a un per cada 8.770 en 2016, en la previsió de que finals de 2017 la xifra baixe fins a un cada 3.211 habitants.
ESCÀS FINANÇAMENT ESTATAL
Respecte als recursos, Oltra ha denunciat l'escàs finançament del Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat al Pla Concertat per a les Prestacions Bàsiques, que "deuria ser cofinançat a parts iguals pel ministeri, l'Administració autonòmica i els ajuntaments i la realitat és que l'aportació estatal és del 17,4%, la qual cosa obliga al Govern valencià i a les entitats locals a assumir el restant".
A pesar del "maltracte estatal i de la política de retallades del Govern espanyol", des de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclosives s'està treballant per què els sistemes de protecció en la Comunitat "siguen el d'educació, sanitat, vivenda, ocupació i servicis socials per igual", ha conclós la vicepresidenta.