El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) recupera la figura del pintor valencià Francesc Sempere Fernández de Mesa (Albaida, 1915-1996), més conegut artísticament pel pseudònim de Messa, amb ‘Palpitacions i art gandul’, una mostra retrospectiva que tracta de redescobrir a un autor d’esperit inconformista, audaç i d’experimentació constant, desconegut per la seua singularitat.
Durant la presentació de la mostra celebrada al MuVIM, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha reivindicat la figura de Messa com “un artista clau de l’art valencià”, alhora que ha considerat que conforma “una icona per descobrir de la nostra identitat col·lectiva” a través del seu art “fascinant”, que el converteixen en un dels “més brillants personatges valencians en l’oblit”, ha apuntat.
Rius ha recordat que ja el 1984 la Sala Parpalló, depenent del MuVIM, va dedicar una exposició al pintor d’Albaida amb Artur Heras en la direcció de la pinacoteca. Hui, aquest, juntament amb Félix Sempere han comissariat la mostra del museu de la Diputació. Heras ha rememorat que l’exposició de Messa exhibida als anys 80 va constituir una de les primeres de la Sala Parpalló amb edició de catàleg inclosa. Tres dècades més tard, aquesta retrospectiva suposarà el colofó al centenari del naixement de Messa.
Heras ha radiografiat l’artista com “un retroavantguardista”, capaç de “combinar la innocència i la virginitat amb la gosadia i l’entusiasme cap als moviments d’avantguarda propis del segle XX”, ha indicat. Mentre que el director del MuVIM, Rafael Company, ha reclamat la figura de Messa com un “imprescindible de l’art valencià”, al mateix temps que ha aventurat que la mostra hui presentada constituirà “una de les exposicions senyeres del present exercici del museu”, ha assegurat.
L’artista dels objectes empaperats i els ‘apegasants’
‘Messa. Palpitacions i art gandul’ realitza fins el 5 de febrer de 2017 un recorregut al MuVIM per la trajectòria d’un artista al marge de qualsevol focus artístic hegemònic. No obstant això, va beure directament de companys que practicaven els llenguatges dominants. En un primer moment va emular la forma de fer dels coetanis de la seua Albaida natal, com Segrelles i Monjalés. Tot seguit, un erotisme ingenu i desmesurat s’escampa entre les creacions i escultures de Messa: les conegudes com a pintures blanques.
Posteriorment l’artista es va submergir en “l’art gandul”. Amb l’objectiu d’aprofitar coses ja fetes per altres, Messa anticipa pràctiques que no varen ser compreses en el seu moment. El cim d’aquesta etapa, després d’un enriquidor viatge a París, va estar embolicar objectes, racons, espais sencers, amb paper de diari, ultrapassant la línia difusa entre l’escultura i l’environnment. L’exposició recrea la casa-taller del pintor, la seua andana, repleta d’objectes empaperats amb periòdics, juntament a les sèries autodenominades ‘art gandul’ i els ‘apegasants’.
A través de més de 70 obres, mapes d’escrits i audiovisuals el MuVIM tracta de recuperar la figura d’aquest autor solitari i indomable, d’experimentació constant entre les influències del Dadá, l’art brut i els ‘environments’ al qual la societat de la seua època no va saber apreciar.
L’impuls provocador, bé en forma de crítica social o a través del vessat erotisme dels seus dibuixos, fan possible que el visitant es trobe somrient o rient obertament davant d’alguna de les seues obres.
Lluny o prop dels focus artístics regnants, Messa va caminar a repèl en una societat que, pràcticament, havia perdut tota moralitat. Inconformista, fidel a si mateix, va crear, a partir de l’erotisme més bast i brut, un univers festiu que al·ludeix a la ‘bellesa lírica’.