Un any més, el Servei d'Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria, dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha iniciat el seu programa d'excavacions. El pla per a 2017 té un pressupost total de 60.000 euros que es reparteixen en un total de sis projectes d'excavació i tres activitats de neteja i manteniment.
La Bastida de les Alcusses de Moixent, l'Altet de Palau de la Font de la Figuera, la Cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna, la Cueva de la Cocinade Dos Aigües i Los Chotiles i La Cañada del Pozuelo de Sinarcas són les excavacions que estan programades per a aquest estiu.
L'elecció dels jaciments ve determinada per les línies d'investigació planificades per l'equip tècnic del Servei d'Investigació Prehistòrica, amb actuacions en jaciments valencians que abasten un ampli quadre cronològic, que va des del Paleolític inferior fins a l'època ibèrica.
En la seua major part les campanyes, desenvolupades entre juliol i setembre, són continuació de projectes iniciats en anys precedents. El Museu de Prehistòria de València, creat el 1927, compta amb una sòlida política investigadora, portada a terme des del Servei d'Investigació Prehistòrica, que té com a objectius l'excavació, conservació, protecció i difusió del patrimoni arqueològic valencià.
La Bastida de les Alcusses de Moixent, d'època ibèrica, és un dels jaciments més emblemàtics del Museu de Prehistòria. Excavat des del 1928, compta amb un projecte interdisciplinari dirigit per la directora del centre, Helena Bonet Rosado, i el conservador Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez. Contempla aspectes relacionats no només amb la investigació arqueològica, per a la qual es compta a més amb un projecte finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, sinó també abasta l'arqueologia experimental i la gestió i la difusió del patrimoni arqueològic.
El jaciment de l'Altet de Palau, a la Font de la Figuera, és un poblat emmurallat de mitjans del II mil·lenni a.C., de l'Edat de Bronze, en què l'equip dirigit per la conservadora del Museu de Prehistòria Maria Jesús de Pedro Michó, excava des de fa més d'una dècada. Al llarg de les successives campanyes s'ha documentat l'estructura i l'organització dels espais d'habitació i el traçat urbà, i s'ha recuperat un interessant conjunt de restes arqueològiques, entre les quals destaca una col·lecció d'objectes de bronze, destrals, punxons, punyals, polseres i anells, associats a un àmbit amb restes de fosa.
La Cova del Bolomor, excavada des de 1989 per l'equip dirigit per Josep Fernández Peris, posseeix una completa seqüència de sediments amb restes arqueològiques la cronologia de la mateixa va des de fa més de 350.000 anys fins a fa 100.000 anys. El seu estudi ha proporcionat un extens conjunt de materials arqueològics del Paleolític mitjà. Destaquen les restes òssies de neandertals i una sèrie de fins a quinze llars, alguns dels quals amb més de 200.000 anys, que converteixen el jaciment en un dels més antics de la península ibèrica amb evidències de l'ús controlat del foc.
Primers estudis a Los Chotiles i La Cañada del Pozuelo
La Cueva de la Cocina a Dos Agües és un jaciment amb ocupació humana durant el Mesolític i el Neolític. El seu estudi està a càrrec d'Oreto García Puchol, investigadora de la Universitat de València, Sarah McClure, professora de la Pennsylvania State University, i de Joaquim Juan Cabanilles, conservador del Museu de Prehistòria. La revisió i l'anàlisi de les investigacions dutes a terme per Lluís Pericot als anys 1940 i Javier Fortea en els anys 1970 i 1980, està permetent conèixer amb més detall les últimes societats de caçadors i recol·lectors que varen ocupar les terres valencianes, abans de l'arribada de les comunitats d'agricultors i ramaders, fa més de 7.000 anys.Aquest any s'emprèn per primera vegada l'estudi dels jaciments de Los Chotiles i La Cañada del Pozuelo, situats a Sinarcas, amb un projecte que pretén aprofundir en el coneixement de la metal·lúrgia de l'època ibèrica. Està dirigit per la professora Consuelo Mata Parreño i l'investigador David Quixal Santos, de la Universitat de València.
A més, el Museu de Prehistòria de València, a través de la seua restauradora Trinidad Pasies Oviedo, participa en un projecte de recerca internacional a Pompeia. Per la seua banda, l'Àrea de Cultura de la Diputació, a través d'una col·laboració amb els ajuntaments de Riba-roja de Túria i Gàtova, finança les campanyes d'excavació d'enguany al jaciment visigot de València la Vella i al poblat ibèric del Torrejón de Gàtova, respectivament.