caixa popular

El mapa polític de la Comunitat s'escora a la dreta mentre el País es construeix per l'esquerra i pel Dret a Decidir 

26/02/2018 -

Com? A la dreta ara que al País Valencià governa el Pacte del Botànic? Ara que diuen una vegada i una altra que s’han situat els interessos de les persones com a eix de la intervenció política? Doncs sí, crec que hi ha elements suficients  per a valorar que hi ha un seriós intent de desplaçament de la centralitat política cap a la dreta. Es podrà corregir? Doncs sí, però depén de tots i totes.

Tot i que un amic m’aconsella que, per a ser políticament correcte tal vegada hauria de dir que es desplaça cap al centre, la veritat del viatge, valorat amb fets objectius, ens indica que el desplaçament va més enllà i s’escora clarament a la dreta nua i crua, almenys en determinats aspectes. I això succeeix, encara que puga semblar una paradoxa, quan pitjor està el PP, la força política que ha liderat la dreta al País Valencià i a l’estat a les darreres dècades, fent que el mapa es gire globalment i clarament cap a la dreta arrossegant la resta de partits i molt especialment el PSOE. On rau el misteri?

Crec que podríem dir que és l’efecte volgut del 155 i de la carrera per veure quin dels quatre partits amb més representació a l’àmbit de l’estat es mostra com a més espanyol. 
Per al cas valencià és el gir del PSOE el que marca el rumb. Aquest partit no és el mateix que fa uns mesos. No és que abans fóra meravellós, amb polítiques valentes per a la majoria i centrat al País Valencià, i ara ja no. És que d’uns mesos ençà el PSOE ha endurit la seu tàctica i l’estratègia per a competir en espanyolitat amb PP, Ciudadanos i Podemos.

Paral·lelament a l’afonament del PP, real a Catalunya i Euskal Herria i tendencial a casa nostra i a la resta de l’estat, és evident que el PSOE ha modulat l’estratègia i ho ha fet, molt especialment al País Valencià —per mirar de pescar vots al calador de votants del PP que fugen per l’enèsima evidència de la corrupció sistèmica— la qual cosa pot ser interessant, però no ho fa per a portar votants de la dreta cap a posicions més demòcrates i centrades sinó, i això és el més preocupant, assumint com a propi parts cada dia més importants del discurs del PP. És, una vegada més, el recurs fàcil del possibilisme per a guanyar vots sense posar a la balança cap altra qüestió, siga d’índole moral o ètica siga de drets civils o socials.

Només així es pot entendre l’anunciat canvi de criteri per autoritzar el centre comercial Port Mediterrani a Paterna, l’entrega del premi a SCC de mans del president Ximo Puig justament al Palau de la Generalitat, a una entitat antidemocràtica —si no clarament feixista— el fre objectiu per a continuar les mobilitzacions pel tema del finançament de la Generalitat —desplaçant ara el debat a una hipotètica coordinació amb  la resta d’autonomies— la recuperació dels premis taurins, potenciant de nou la tauromàquia i unes altres formes de maltractament animal, o els entrebancs per a no complir ni la lletra ni l’esperit de  la carta lingüística de la plataforma Castelló assumits pel pacte de govern de Castelló de la Plana. I tot açò a més de les rebaixes legislatives en temes de llengua, l’inexplicable retard en posar en marxa À Punt (els informatius a la ràdio i la pròpia TV) la no connexió de la TV3 i d’IB3, i un llarg etc.

Entenc que la suma de totes aquestes qüestions de mans d’un partit com el PSOE amb llarga experiència de govern, no es deu a una suma de decisions individuals ni a casualitats, com tampoc crec que siguen fruits de decisions locals o provincials. Crec —tant de bo estiga equivocat— que es tracta d’una decisió global en l’àmbit de País i amb plena concordança amb la línia estatal, que anirà in crescendo fins a les eleccions.

El problema s’agreuja, a més, per la poca capacitat –o voluntat— demostrada fins ara de compensar-ho per banda dels altres partits del Pacte del Botànic. En la majoria dels casos exposats la posició dels socis del PSOE ha estat la de fer-li seguidisme. El cas paradigmàtic ha estat el canvi d’opinió envers el projecte neoliberal i depredador del territori i dels recursos com és Port Mediterrani. Encara estaven calents els “cadàvers polítics” de la crisi a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient Canvi Climàtic i Desenrotllo Rural i ja circulaven les declaracions amb canvis d’opinió substantives. Encara però queda el dubte de fins on arribarà el seguidisme.

I clar, resta també la resposta popular. Una resposta popular que emergeix amb força de tant en tant però que és l’única amb què es pot –i s’està— construint el País des dels interessos de la majoria de les persones, el respecte al medi i la cultura i el Dret a Decidir. Casar els interessos populars amb la línia d’intervenció política és tasca de la mediació necessària. Li tirem?

Antoni Infante @InfanteAntoni
Coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim! @DaDPV

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

9 + catorze =

mancomunidad horta sud
sempre teua
exposicion caps tallats
exposicion caps tallats
Semana mobilidad Valencia 2018
decidim vlc
festes xirivella 2018